Islanda
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
L'Islànda (Ísland in islandéize, prononçiòu [ˈistlant])[1] a l'é 'n pàize de l'Eoröpa do nòrd.
Giögrafîa
L'Islànda a l'é 'n'îzoa scitoâ inte l'Òcéano Atlàntico do nòrd e de òrìgine vulcànica. Defæti a se trêuva in sciâ dorsâle médio-atlàntica, da quæ a l'é l'ùnico tòcco sôvia o livéllo do mâ, e a l'à 'n plateu vulcànico centrâle ch'o l'erùtta de lóngo squæxi ininterotaménte[2][3]. L'intèrno de l'îzoa o l'é òcupòu da 'n plateu formòu d'ænn-a, cànpi de lâva, montàgne, giasæ e vàrri sciùmmi che chìnn-an vèrso e cianûe lóngo a còsta. L'Islànda a l'é ascâdâ da-a Corénte do Górfo e defæti, scibén ch'a se trêuva a 'n'âta latitùdine (apénn-a a sùd do cìrcolo polâre àrtico), a l'à de tenperatûe mêno rìgide e con de stæ tépide a despæto do clìmma polâre tìpico da zöna.
A capitâle de l'Islànda, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Reykjavík, inta quæ àrea metropolitànn-a ghe sta ciù do 65% da popolaçión totâle do pàize. L'Islànda a l'é o stâto sovràn eoropêo co-a ciù bàssa denscitæ de popolaçión[4], pægia a 3,5 abitànti pe chilòmetro quàddro[5]. L'islandéize, léngoa germànica setentrionâle parlâ da-a ciù pàrte da popolaçión, a vêgne da l'antîgo norén de ponénte e a l'é asæ scìmile a-o faröeize.
Stöia
Segóndo l'antîgo manoscrîto do Landnámabók, i prìmmi abitànti de l'îzoa són arivæ inte l'ànno 874, co-o capitànio norvegéize Ingólfr Arnarson ch'o l'é stæto o prìmmo manénte a stabilîse in mòddo stàbile in Islànda[6]. Inti sécoli dòppo Norvegéixi e, in mezûa minô, âtre gènte scandìnave ascì, són emigræ in Islànda, portàndo con lê di thrall, ö sæ di scciâvi, de òrìgine cèltica. L'îzoa a l'êa governâ da-o coscì dîto stâto lìbero d'Islànda, gestîo da 'n parlaménto de abitànti do pòsto ciamòu Althing, o quæ o l'é unn-a de asenblêe legislatîve ciù antîghe ancón in fonçión. Aprêuvo a 'n lóngo perîodo de conflìtto civîle, l'Islànda a l'à acetòu o domìnio norvegéize into sécolo XIII, pasàndo dónca into 1397 inte l'Unión de Kalmar insémme di régni de Norvéggia, Danimàrca e Svéçia. Co-a secesción da-a federaçión da pàrte da Svéçia into 1523, l'Islànda a l'é pasâ sótt'a-o domìnio danéize, o quæ a l'à sponciòu pi-â conversción a-o protestantêximo de l'îzoa into 1550[7].
Cómme consegoénsa da rivoluçión françéize e de goære napoliòniche, a lòtta indipendentìsta islandéize a s'é fæta ciù açéiza, portàndo inte l'ànno 1918 a-a diciaraçión de indipendénsa co-a creaçión do Régno d'Islànda, in unión personâ co-o rè de Danimàrca. Con l'òcupaçión tedèsca da Danimàrca inta Segónda Goæra Mondiâle, a popolaçión islandéize a l'à votòu, into 1944, de trasformâ a pròpria naçión inte 'na Repùbrica, segnàndo a fìn di ùrtimi legàmmi formâli co-a Danimàrca. Scibén che l'Althing o l'êa stæto sospéizo tra o 1799 e o 1845, a repùbrica islandéize a l'é vìsta cómme quélla da-o parlaménto ciù antîgo ancón in càrega a-a giornâ d'ancheu.
Scìnn-a-o sécolo XX l'economîa islandéize a l'êa bazâ sorviatùtto in sciâ pésca e l'agricoltûa, co-o fórte svilùppo econòmico ch'o l'é incomensòu depoî a Segónda Goæra Mondiâle gràçie a l'industrializaçión di inpiànti pi-â lavoraçión do péscio e a-i agiùtti do Ciàn Marshall, con l'îzoa ch'a l'é fîto diventâ unn-a de naçioìn ciù rìcche e svilupæ a-o móndo. A l'é intrâ into Spàçio Econòmico Eoropêo into 1994, fæto ch'o l'à portòu a-a cresciànsa de nêuve ativitæ econòmiche inti setoî da finànsa, de biotecnologîe e da manifatûa ascì.
Economîa e polìtica
L'Islànda a l'é 'n'economîa de mercòu che, paragonâ a quélle di âtri pàixi OECD, a l'à 'n livéllo d'inpoxiçión fiscâle asæ contegnûo[8], óltre che o livéllo de asociaçión scindacâle ciù âto do móndo[9]. A ògni mòddo a consèrva 'n fórte stâto sociâle, bazòu in sciô do coscì dîto modéllo nòrdico, ch'o garantìsce 'n'ascisténsa sanitâia universâle e 'n'educaçión, livéllo universcitâio inclûzo, de bàdda a tùtti i sò çitadìn[10]. A naçión a l'âto livéllo de stabilitæ econòmica, sociâle e democràtica, óltre che de egoaliànsa, trovàndose a-o tèrso pòsto a-o móndo pe richéssa mediànn-a pe çitadìn. Inte l'ànno 2020 a l'êa a-o quàrto pòsto inta clasìfica globâle de l'Ìndice de Svilùppo Umâno[11] e a-o prìmmo pe-o Global Peace Index. A naçión a l'é alimentâ squæxi do tùtto da energîa rinovàbile.
A coltûa islandéize a l'é bazâ in sce l'òrìgine scandìnava da naçión, co-a ciù pàrte di abitànti de l'îzoa che són di discendénti di manénti vichìnghi e cèltichi. A popolaçión do pàize a l'é a ciù picìnn-a tra quélle di ménbri da NATO, òrganizaçión inta quæ a l'é l'ùnico stâto sovràn sénsa 'n ezèrcito ma sôlo co-in còrpo de goàrdia costêa[12].
Nòtte
- ↑ Scibén che in quàrche papê se peu trovâ, cómme fórma conplêta, a scrîta "Repùbrica d'Islànda", quésto nómme o no l'à o status de ofiçiâ. Védde: Interinstitutional Style Guide of the European Union, Annex A5
- ↑ (EN) Alison Rae, Earthquakes and Volcanoes, Evans Brothers, 2008, p. 9, ISBN 0-237-53763-X.
- ↑ (EN) Mélody Philippon, Christoph Von Hagke, Jacqueline E. Reber e Alain Zanella, Cutting-Edge Analogue Modeling Techniques Applied to Study Earth Systems, Frontiers Media SA, 2020, p. 99, ISBN 2-889-63286-5.
- ↑ Fêua da Groenlàndia, a quæ però, a-o mêno formalménte, a l'é 'na dipendénsa da Danimàrca.
- ↑ (EN) Statistics Iceland, Statistical Institute of Iceland. URL consultòu l'11 arvî 2022.
- ↑ (EN) Richard F. Tomasson, Iceland, the first new society, Richard F. Tomasson, University of Minnesota Press, 1980, p. 63, ISBN 0-816-60913-6.
- ↑ (EN) Jón R. Hjálmarsson, History of Iceland: From the Settlement to the Present Day, Iceland Review, 1993, ISBN 99-79-51071-4.
- ↑ (EN) OECD Tax Database, in sce oecd.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 zenâ 2010).
- ↑ (EN) ILOSTAT, in sce ilo.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 13 agósto 2019).
- ↑ (EN) Stefán Ólafsson, The Icelandic Welfare State and the Conditions of Children, in sce borg.hi.is, 12 màzzo 2004. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 18 agósto 2005).
- ↑ (EN) Human Development Report 2020 The Next Frontier: Human Development and the Anthropocene (PDF), United Nations Development Programme, 15 dexénbre 2020, pp. 343-350. URL consultòu l'11 arvî 2022.
- ↑ (EN) The Military Balance 2014, The International Institute of Strategic Studies (IISS), 2014.
Bibliografîa
- (EN) Jesse L. Byock, Medieval Iceland: Society, Sagas, and Power, University of California Press, 1990, ISBN 0-520-06954-4.
- (EN) Gunnar Karlsson, The History of Iceland, University of Minnesota Press, 2000, ISBN 0-816-63589-7.
- (EN) Asgeir Jonsson, Why Iceland? How One of the World's Smallest Countries Became the Meltdown's Biggest Casualty, McGraw Hill Professional, 2009, ISBN 0-071-70673-9.
- (EN) Insight Guides, Insight Guides Iceland, 9ª ed., Apa Publications, 2019, ISBN 1-839-05176-0.
- (EN) Egill Bjarnason, How Iceland Changed the World, Penguin, 2021, ISBN 0-525-50746-9.
- (EN) Alexis Averbuck, Carolyn Bain, Belinda Dixon, Jade Bremner, Lonely Planet Iceland, 12ª ed., Lonely Planet Global Limited, 2022, ISBN 1-787-01578-5.
Âtri progètti
- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Islànda
Colegaménti estèrni
- (IS, EN) Scîto ofiçiâ do govèrno, in sce government.is. URL consultòu l'11 arvî 2022.
- (IS, EN, PL, DA) Scîto ofiçiâ do prescidénte, in sce forseti.is. URL consultòu l'11 arvî 2022.
- (IS, EN, DA) Scîto ofiçiâ do parlaménto, in sce althingi.is. URL consultòu l'11 arvî 2022.
- (EN) Scîto turìstico ofiçiâ, in sce visiticeland.com. URL consultòu l'11 arvî 2022.
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 133608068 · ISNI (EN) 0000 0001 2189 3811 · LCCN (EN) n80140759 · GND (DE) 4027754-9 · BNF (FR) cb12423872b (data) · BNE (ES) XX451947 (data) · NDL (EN, JA) 00560122 · WorldCat Identities (EN) n80-140759 |
---|