Vés al contingut

Wii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticWii
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
MarcaNintendo (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorNintendo Modifica el valor a Wikidata
FabricantFoxconn
Nintendo Modifica el valor a Wikidata
Llançament19 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata
Final de vida2017 Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes101.630.000 (31 març 2022)
3.190.000 (31 desembre 2006)
5.840.000 (31 març 2007)
9.270.000 (30 juny 2007)
13.170.000 (30 setembre 2007)
20.130.000 (31 desembre 2007)
24.450.000 (31 març 2008)
29.620.000 (30 juny 2008)
34.550.000 (30 setembre 2008)
44.960.000 (31 desembre 2008)
50.390.000 (31 març 2009)
52.620.000 (30 juny 2009)
56.140.000 (30 setembre 2009)
67.450.000 (31 desembre 2009)
70.930.000 (31 març 2010)
73.970.000 (30 juny 2010)
75.900.000 (30 setembre 2010)
84.640.000 (31 desembre 2010)
86.010.000 (31 març 2011)
87.570.000 (30 juny 2011)
89.360.000 (30 setembre 2011)
94.970.000 (31 desembre 2011)
95.850.000 (31 març 2012)
96.560.000 (30 juny 2012)
97.180.000 (30 setembre 2012)
99.380.000 (31 desembre 2012)
99.840.000 (31 març 2013)
100.040.000 (30 juny 2013)
100.300.000 (30 setembre 2013)
100.900.000 (31 desembre 2013)
101.060.000 (31 març 2014)
101.150.000 (30 juny 2014)
101.230.000 (30 setembre 2014)
101.440.000 (31 desembre 2014)
101.520.000 (31 març 2015)
101.560.000 (30 juny 2015)
101.590.000 (30 setembre 2015)
101.630.000 (31 desembre 2015) Modifica el valor a Wikidata
EstatDiscontinuat
Preu179,99 £
279,99 $
25.000 ¥ Modifica el valor a Wikidata
Característiques
CPUBroadway (en) Tradueix a 729 MHz Modifica el valor a Wikidata
Sistema operatiuWii system software (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EntradaWii Remote i Wii Classic Controller (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwii.com Modifica el valor a Wikidata
Wii U Modifica el valor a Wikidata →

Wii és el nom de la videoconsola de setena generació[cal citació] de la companyia japonesa Nintendo. Coneguda en un principi amb el nom de Nintendo Revolution, és la successora de la Nintendo GameCube. En aquest cas Nintendo preveu no competir directament amb la Play Station 3 de (Sony) ni la Xbox 360 de (Microsoft), ja que el mercat al que es dirigeix la consola, segons la companyia, no és el mateix.

La videoconsola es va presentar al món en la conferència que Nintendo feu al E3 del 2005, a mans del president de la companyia, Satoru Iwata. Iwata mostrà un suposat prototip de consola, però sense ensenyar-ne el controlador. Després d'allò, van sorgir molts rumors sobre si la "revolució" dels videojocs que la companyia anava anunciant des de feia temps eren vertaders, però finalment el mateix Satoru Iwata durant el Tokyo Game Show d'aquell mateix any, a la fi de setembre, va revelar la gran característica de Wii, un controlador que disposa d'un sensor que detecta els moviments que els jugadors fan amb aquest, i els reprodueix a l'acció del joc. Curiosament, el "prototip" ensenyat a l'E3 del 2005 romangué com a producte final, sense canvis rellevants en el seu disseny exterior.

La consola ha tingut dues revisions: la Wii Family Edition i la Wii Mini. Tot i així, la Wii té una successora anomenada Wii U.

Història

[modifica]

La concepció de Wii es va donar el 2001, just quan Nintendo GameCube s'havia estrenat al mercat. D'acord amb una entrevista amb el dissenyador de jocs de Nintendo, Shigeru Miyamoto, originalment volien enfocar-se en una nova forma d'interacció amb el jugador. «El consens era que el poder no ho és tot per a una consola. No poden coexistir massa consoles poderoses. És com tenir solament dinosaures feroços. Aquests podrien lluitar entre si i apressar la seva pròpia extinció».[1] Nintendo al seu torn planejava atreure amb aquesta nova consola a jugadors casuals i hardcore (o en altres paraules «expert»),[2] així com als no jugadors[3] i els anomenats lapsed gamers (jugadors abans hardcore que ja no dediquen el mateix temps als videojocs)[4] amb gràfics i un sistema de joc inèdits en lloc d'utilitzar tecnologia costosa i gràfics avançats.[5] Aquest mateix concepte s'havia usat per al desenvolupament de Nintendo DS.[2] Un dels seus objectius era que amb un nou controlador les seves anteriors consoles quedarien obsoletes, amb el qual el seu mercat es tornaria més ampli.

Dos anys més tard, enginyers i dissenyadors es van reunir per desenvolupar el concepte en profunditat. Si bé per a l'any 2005 la interfície del controlador ja havia pres forma, van decidir no presentar encara el disseny en la Electronic Entertainment Expo (I3) d'aquest any. Sobre aquest tema, Miyamoto va esmentar: «Vam haver de solucionar alguns problemes. Així que decidim no revelar el controlador i en canvi solament mostrar la consola».[1] Finalment, el president de Nintendo Satoru Iwata va mostrar al món el Wii Remote en el Tòquio Game Xou dut a terme al setembre d'aquest mateix any.[6]

Algunes fonts esmenten que la consola portàtil Nintendo DS va servir d'inspiració per al disseny de la Wii. El dissenyador Ken'ichiro Ashida va assenyalar: «Teníem al DS en les nostres ments mentre treballàvem en la Wii. Pensem a copiar la interfície de la pantalla tàctil del DS i fins i tot arribem a dissenyar un prototip». No obstant això, aquest disseny es va rebutjar a causa que van veure que els dos sistemes serien idèntics.

La Wii fou presentada als mitjans de comunicació mundials en l'edició de l'any 2005 de la fira d'entreteniment electrònic E3 (Electronic Entertainment Expo), celebrada a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica). En aquella presentació, realitzada pel mateix president de Nintendo, Satoru Iwata, Nintendo no mostrà cap joc, no donà aspectes tècnics rellevants, no va ensenyar el controlador de la nova màquina, i tampoc no va parlar de dates concretes pel llançament, en els diversos mercats mundials, de la nova vídeoconsola. A més, s'assegurà que l'aspecte mostrat de Wii no era el definitiu i que podria variar en la versió final.

Alguns sectors opinaren que la presentació de la nova màquina va buscar ser més aviat un intent per part de Nintendo de rebre l'atenció de la premsa especialitzada i desviar l'atenció rebuda per la competència (Sony i Microsoft) i els seus nous productes (Playstation 3 i Xbox 360), que no una presentació definitiva de la màquina, per la falta d'informació important amb què va acabar la presentació.

En els mesos següents, Nintendo mostrà el revolucionari controlador de la màquina (guardat en gran secret fins aquell moment) en l'edició del 2005 del Tokyo Game Show de Tòquio (Japó). El nou controlador (amb forma de control remot i sense fils) es basa en un innovador sistema que detecta els moviments que fa el jugador, i els transmet a l'acció de la pantalla. El controlador, a més, disposa d'una petita ranura de connexió per on connectar diversos dispositius futurs, com l'anomenat Nunchuck que incorpora un bastó de control que permet de fer moure el personatge sense haver de tocar la creu de control del comandament.

Finalment, el 27 d'abril de 2006 s'anuncia el nom definitiu de la coneguda fins llavors com "Nintendo Revolution". El nom triat fou Wii, un nom durament criticat per alguns sectors de la indústria i mitjans de comunicació del món dels videojocs, durant els primers dies després de l'anunci.

El 14 de setembre de 2006, en unes conferències tant al Japó com a Amèrica, s'anunciaren les dates de llançament de la consola als dos mercats, així com el preu. L'endemà d'anunciar-se aquestes dues dates, en una altra conferència davant la premsa, a Londres, s'anuncià la data de sortida a Europa, el 8 de desembre de 2006, desmentint els darrers rumors que asseguraven un llançament europeu ja ben entrat el 2007. Austràlia la rebrà un dia abans que el continent europeu, el 7 de desembre.

Nom

[modifica]

Durant el seu desenvolupament, la consola era coneguda amb el nom clau «Revolution» (en català: «Revolució») fins al 27 d'abril de 2006, poc abans del començament de la I3 d'aquest any.[7] La Nintendo Style Guide es refereix a la consola com «simplement Wii, no Nintendo Wii», convertint-se així en la primera consola que Nintendo ha comercialitzat fora del Japó sense el nom de la companyia en la seva denominació. Si ben comunament s'usa el terme «Wiis» com a plural de la consola, Nintendo ha manifestat que la forma oficial en plural és «sistemes Wii» o «consoles Wii».[8] L'escriptura de «Wii» amb dues lletres minúscules «i» està destinada a assemblar a dues persones dempeus juntes, una reminiscència de dos jugadors que es reuneixen, així com per representar al Wii Remote i el Nunchuk.[9] L'empresa ha donat diverses raons per a aquesta opció de nom des de l'anunci; la més coneguda és:

« Wii sona com la paraula anglesa «we» («nosaltres»), la qual cosa emfatitza que la consola és per a tots. Wii és fàcil de recordar per la gent al voltant del món, sense importar el seu idioma. No hi ha confusions. No es necessita abreujar. Simplement Wii.[9] »

Malgrat l'explicació de Nintendo per a aquest nom, alguns desenvolupadors i membres de la premsa es van mostrar en desacord amb el canvi, en preferir més «Revolution» que «Wii»[10] mentre que la publicació Forbes va expressar temor que el nom transmetés una sensació de 'chiquillada' a la consola».[11] La British Broadcasting Corporation (BBC) va reportar al seu torn que un dia després de l'anunci del canvi de nom va sorgir una llarga llista en Internet «de bromes puerils basades en el terme».[12] El president de Nintendo of America Reggie Fils-Aime va reconèixer la reacció inicial negativa i va explicar després el canvi.

Llançament

[modifica]

Les dates oficials de llançament, juntament amb els preus i nombre d'unitats a distribuir-se per al Japó, Nord i Sud-amèrica, Australasia (Oceania), Àsia i Europa es van donar a conèixer el 14 de setembre de 2006 en el lloc web de Nintendo. Es va anunciar també que la majoria dels enviaments d'aquest any seria assignada al continent americà, i que un total de 33 jocs acompanyarien el debut de la consola al mercat.[13][14]

La consola es va llançar el 19 de novembre de 2006 a Amèrica del Nord al mateix temps, en els Estats Units es va vendre al principi a un preu de 249,99 USD,[15][16] el 2 de desembre en Japó i el 8 de desembre en Europa a 179 GBP.[17] En el seu moment, Anglaterra va passar per una escassetat de consoles doncs diverses tendes (incloent via en línia) es van veure incapaces de complir amb totes les preórdenes en el seu moment d'estrena;[18] de forma similar, al Japó es van esgotar les 400 000 unitats disponibles al poc temps de posar-se a la venda,[19] i a Europa les 325 000 unitats de llançament es van esgotar en dos dies.[18][20] El sistema va arribar a Corea del Sud el 26 d'abril de 2008 i a Taiwan el 12 de juliol d'aquest any.[21][22]

En una entrevista amb el diari japonès Sankei Shimbun, Satoru Iwata va declarar i de forma extra oficial que la consola sortiria a Amèrica abans del Dia d'Acció de Gràcies,[23] o sigui, abans de l'últim dijous del mes de novembre, i que també estaria disponible tant al Japó com a Europa abans que acabes l'any 2006. Durant el Electronic Entertainment Expo (E3) Nintendo va declarar que el llançament seria a l'últim quart de 2006 a un preu no superior als 250 dòlars, sent així la consola de nova generació més barata, per sota de la PlayStation 3 (600 dòlars) i la Xbox 360 (400 dòlars).

Llançament al Japó

[modifica]

Wii va sortir al Japó el 2 de desembre de 2006 a un preu de 25.000 iens (uns 180 euros), amb un paquet que porta el següent: la consola, una base per la consola, un controlador, una corretja, un nunxacu, un adaptador de corrent, un cable de vídeo, un sensor, una base pel sensor i dues piles AA. Japó és l'única regió on la Wii no ve amb el joc Wii Sports, on es ven per separat, però ve amb el navegador d'internet de sèrie. Els jocs de llançament per al Japó són els següents:

Títol Desenvolupador Distribuidor(s)
Elebits Ubisoft Romania Ubisoft
Trauma Center: Second Opinion Atlus Atlus
Machi Kuru Domino Red Entertainment Succes
Necro-Nesia Spike Spike
Super Monkey Ball: Banana Blitz Sega Sega
The Legend of Zelda: Twilight Princess Nintendo Nintendo
Swing Golf Pangya NTREEV Soft Tecmo
Wii Sports Nintendo Nintendo
Wing Island Hudson Hudson Soft
Kororinpa Hudson Hudson Soft
SD Gundam G Breaker Bandai Bandai
Ennichi no Tatsujin Namco Bandai Namco Bandai
Tamagotchi no Pika Pika Daityouryou Namco Bandai Namco Bandai
Red Steel Ubisoft Paris Ubisoft
WarioWare: Smooth Moves
Odoru Made in Wario 		Nintendo Nintendo
Hajimete no Wii Nintendo Nintendo

Llançament a Amèrica

[modifica]

Per la seva part Estats Units i la resta d'Amèrica van rebre la consola un dies abans tal com ja va passar amb la Nintendo DS, el 19 de novembre al preu de 249.95 dòlars de color blanc i amb un paquet amb el mateix més el joc Wii Sports. Una de les diferències va ser que mentre la versió japonesa ja portava de sèrie un navegador per a Internet fet per Opera, a la versió americana s'havia de descarregar mitjançant Punts Wii. Els jocs de llançament pels Estats Units són els següents:

Títol Desenvolupador Distribuidor(s)
Elebits Ubisoft Romania Ubisoft
Call of Duty 3 Treyarch Activision
Excite Truck Nintendo Nintendo
The Legend of Zelda: Twilight Princess Nintendo Nintendo
Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent Ubisoft Montreal Ubisoft
Rayman Raving Rabbids Ubisoft Montpellier Ubisoft
Super Monkey Ball: Banana Blitz Sega Sega
Wii Sports Nintendo Nintendo
Madden NFL 07 EA Canada EA Sports
Need for Speed: Carbono EA Black Box Electronic Arts
Trauma Center: Second Opinion Atlus Atlus
Tony Hawk's Downhill Jam Toys For Bob Activision
Red Steel Ubisoft Paris Ubisoft

Llançament a Europa

[modifica]

El llançament europeu va ser el 8 de desembre de 2006. Costa 249 €, i ve amb el videojoc Wii Sports (que inclou 5 cinc jocs d'esports diferents) inclòs dins el pack, igual que la versió americana. A diferència d'Amèrica, però, el navegador d'internet Opera va sortir de sèrie (encara que en una versió Demo) amb la màquina. Els preus dels jocs de la mateixa Nintendo oscil·len dels 49,95 € als 59,95 €. El controlador principal val 39 € per unitat, i el "nunchuck" (format per un stick analògic i dos botons, a més de tenir també un altre sensor de moviment) costa uns 19 €.

Vendes

[modifica]

Des del seu llançament, les vendes per mes de la consola han estat més altes que les dels seus competidors a tot el món. Segons l'empresa NPD, especialitzada en la recerca i dades del mercat, Wii va vendre més unitats en Amèrica que Xbox 360 i PlayStation 3 junts en el primer semestre de 2007.[24] Aquest avantatge és encara major al mercat japonès, on la consola roman des del seu llançament com la líder en vendes totals, havent superat a ambdues consoles per factors de 2:1[25] a 6:1[26] en gairebé cada setmana des del seu llançament fins al mes de novembre de 2007.[27] A Austràlia, va trencar el rècord establert per Xbox 360 en convertir-se en la consola més venuda en el seu moment de debut en tota la història del país.[28]

El 12 de setembre de 2007, Financial Times va reportar que la consola de Nintendo havia superat a Xbox 360, llançada un any abans, i s'havia convertit en el líder del mercat en vendes de consoles casolanes per a la generació actual, sobre la base de les xifres de vendes de Enterbrain, el grup NPD i GfK.[29][30] Aquesta va ser la primera ocasió que una consola de Nintendo encapçalava la seva generació en qüestió de vendes des de la Super Nintendo.[29]

L'11 de juliol de 2007 Nintendo va advertir que el seu sistema seguiria distribuint-se en quantitats menors al llarg d'aquest any;[31] com a dada addicional cal assenyalar-se que l'empresa produïa en aquells temps aproximadament 1 800 000 consoles Wii cada mes.[32] Algunes tendes britàniques encara presentaven una escassetat de consoles fins a març de 2007,[33] mentre que la demanda seguia sent superior als Estats Units fins a juny d'aquest any,[34] i la consola «s'esgotava gairebé tan ràpidament com arribava als mostradors» al Canadà a l'abril de 2008.[35][36] A l'octubre de 2008 Nintendo va anunciar que, entre aquest mes i desembre d'aquest període, la quantitat de consoles Wii s'incrementaria al mercat nord-americà de manera considerable respecte a 2007,[37] donant a conèixer que produirien 2 400 000 sistemes Wii al mes a nivell mundial en 2008, en comparació a les 1 600 000 unitats mensuals distribuïdes l'any passat.[38]

En 2007, es va convertir en la segona consola de jocs amb majors vendes (després de Nintendo DS) als Estats Units i al Japó amb un total de 6 290 000 i 3 620 000 d'unitats venudes respectivament, d'acord amb els informes de NPD i Enterbrain.[39][40][41][42][43] Segons Enterbrain, aquest mateix any va superar en una proporció 3:1 les vendes de PlayStation 3 en territori japonès, mentre que es van comercialitzar 257 841 unitats Xbox 360 en aquesta regió en 2007.[44][45] A Europa, Wii va vendre 700 000 consoles en 2006 i 4 800 000 addicionals a l'any següents, si es prenen en consideració les estimacions de Electronic Arts.[46][47] En 2008, va passar a ser la consola casolana més venuda al Japó amb 2 908 342 unitats venudes d'acord amb Enterbrain.[43][48][49] Previ al llançament de les estadístiques de la indústria per part de NPD Group per a gener de 2008, Wii seguia per davant de Xbox 360 i PS3 als Estats Units respecte a més mesos com la consola més venuda des de la seva estrena, d'acord amb informació de la companyia.[50] Als Estats Units Wii havia venut 10 900 000 de sistemes fins a l'1 de juliol de 2008, convertint-se en la més reeixida del seu tipus en la seva generació de videoconsoles segons NPD, sobrepassant les vendes de Xbox 360 llançada un any abans que Wii.[51][52][53] Fins a l'1 de novembre de 2008, havia aconseguit vendre 13 400 000 d'unitats en territori nord-americà, gairebé dos milions més que Xbox 360 i aproximadament el doble que la xifra assolida per PS3, segons una anàlisi de NPD.[54]

Al Japó, va superar la quantitat total d'unitats venudes de Nintendo GameCube el gener de 2008;[41] Wii havia venut 7 526 821 unitats fins al 28 de desembre d'aquest any, segons Enterbrain.[48][55] D'acord amb NPD, va superar a Xbox 360 per convertir-se en la consola casolana més venuda de la «setena generació» al Canadà amb 813 000 unitats comercialitzades fins a l'1 d'abril de 2008, a més d'ostentar la categoria de consola casolana amb majors vendes en aquest període.[35][36] En el primer semestre de 2008, es van vendre 318 000 unitats Wii al Canadà, vencent a la seva més propera competència en aquest país, PlayStation 3, en una proporció de gairebé 2:1.[56] Concorde a una anàlisi feta per NPD, Wii havia venut un total d'1 060 000 unitats al Canadà per l'1 d'agost de 2008, amb el qual va figurar com la primera consola casolana a superar la marca del milió d'unitats en aquesta regió. En els primers set mesos de 2008, va superar per si sola fins i tot a les vendes de PS3 i Xbox 360 juntes amb 376 000 unitats venudes al Canadà.[57] Al seu torn a Anglaterra Wii va encapçalar les vendes de la seva generació amb 4 900 000 de sistemes venuts fins al 3 de gener de 2009, segons informes de GfK.[58][59] El 25 de març de 2009, en la Game Developers Conference, Satoru Iwata va esmentar que les vendes a nivell mundial de Wii havien aconseguit les 50 000 000 unitats.[60]

Mentre Microsoft i Sony experimentaven pèrdues en produir les seves respectives consoles, amb l'esperança d'obtenir guanys a llarg termini amb les vendes dels videjuegos, Nintendo va reportar que havia optimitzat els costos de producció amb el propòsit d'obtenir un marge significatiu de guanys amb cada unitat Wii comercialitzada.[61] El 17 de setembre de 2007, Financial Times va detallar que aquest benefici per cada Wii venut variava de 13 USD al Japó a 49 USD als Estats Units, tenint el major marge a Europa amb 79 USD guanyats per cada sistema comercialitzat.[62] El 2 de desembre de 2008, Forbes va reportar que Nintendo obtenia un guany operatiu de 6 USD per cada Wii venut.[63]

Disminució del preu

[modifica]

L'abril de 2008, Nintendo va publicar els seus resultats fiscals del passat any 2007. Segons la companyia es van registrar unes vendes de 659 000 000 EUR en el terreny del maquinari. L'empresa també va confirmar que havia aconseguit vendre fins a aquest període 24 450 000 consoles Wii des del debut de la consola.[64] Al començament de 2009, el lloc d'estadística en videojocs VG Chartz va anunciar que s'havien comercialitzat 45 000 000 consoles i 40 000 000 còpies del títol Wii Sports (ha de recordar-se que aquest títol acompanyava a la consola en el seu debut).[65] Aquest any, es va reportar un increment en els guanys operatius així com un augment en la xifra de vendes comparat a l'any anterior. Kenji Hall de BusinessWeek va catalogar a l'empresa com «un punt brillant en un sector tecnològic depriment del Japó», citant al mateix temps les qualitats úniques de Wii i DSi.[66] No obstant això, les previsions financeres de Nintendo fins a març de 2010 van fer que inversors i analistes es preguntessin si la companyia podria evitar que acabés aquesta ratxa d'èxit. Al mercat japonès, que tendeix a servir com a indicador important per als mercats globals en aquesta indústria, es va registrar poc després un decremento en les vendes de Wii en un 47% l'any fiscal 2008-09 en comparació a l'any fiscal anterior. Al mateix temps que analistes predeien que les vendes disminuirien en 2009 encara més, Hall va considerar que «els grans avantatges de Nintendo estan desapareixent» davant les reduccions dels preus de Xbox 360 i els rumors de Sony sobre un nou controlador sensorial amb tecnologia similar al Wii Remote (que passaria a ser PlayStation Move).[66]

El 23 de setembre de 2009, Nintendo va anunciar la seva primera retallada de preu de la consola. Al Japó, el preu va disminuir de 25 000 a 20 000 JPY a partir de l'1 d'octubre d'aquest any.[67] Als Estats Units a partir del 27 de setembre el seu preu es va reduir 50 USD, en passar de 249,99 a 199 USD.[68] Finalment a Europa, el preu de Wii va baixar de 249 a 199 EUR.[69] Després de la retallada en els preus, al desembre de 2009, Nintendo va vendre més de 3 000 000 consoles als Estats Units, molt més que les 2 140 000 d'unitats l'any anterior.[70] A més va establir un rècord mensual en aquest país i va acabar amb una ratxa de 9 mesos de vendes declinantes. Aquest èxit també se li va atribuir al llançament de jocs com New Super Mario Bros. Wii.[71][72] Al final d'aquest mes, va passar a ser la consola casolana amb majors vendes produïda per Nintendo en tota la seva història, en aconseguir una xifra superior a les 67 000 unitats comercialitzades, superant a la reeixida Nintendo NES. Fins al 31 de març de 2010, Nintendo havia venut 70 930 000 sistemes Wii a tot el món,[73] venent un total de 20 530 000 unitats en el període fiscal 2009-10. Fins al 30 de setembre de 2011, Nintendo va reportar vendes totals de 89 360 000 de la seva consola a nivell mundial. cal assenyalar-se que el «divendres negre» (25 de novembre) de 2011, es van vendre 500 000 consoles Wii passant a ser el «divendres negre» més reeixit per Nintendo quant a les xifres de vendes de la seva consola des de 2006.[74]

Demografia

[modifica]

Amb Wii, Nintendo ha volgut enfocar-se en un mercat major que els seus competidors en el seu generació. En una conferència de premsa al desembre de 2006, on es va parlar sobre el joc de Nintendo DS encara per estrenar-se en aquest llavors, Dragon Quest IX: Sentinels of the Starry Skies, Satoru Iwata va insistir que «no estem pensant a enfrontar-nos a Sony, sinó a lluitar per la quantitat de gent que podem fer que s'interessi a jugar. No estem enfocats en nous sistemes portàtils, o consoles, i així successivament, sinó que volem que nous jugadors s'integrin al mercat».[75]

L'anterior es reflecteix en la sèrie d'anuncis televisius produïts per l'empresa i dirigits per Stephen Gaghan, així com la publicitat via Internet. Els lemes publicitaris són «Wii would like to play» (trad. lit: «Ens agradaria jugar», si es pren en compte l'explicació de Nintendo per al terme 'Wii' en la secció Nom) i «Experience a new way to play» («Experimenta una nova forma de jugar»). Aquests anuncis van començar a transmetre's el 15 de novembre de 2006 i el seu pressupost en total va superar els 200 000 000 USD tan sols per un any.[76] Aquestes produccions es van convertir en la primera estratègia de Nintendo per promocionar una marca dels seus productes i inclou un clip de video de dos minuts de durada on es mostra a diverses persones gaudint la consola Wii de diferents cultures i estils de vida, entre les quals s'inclouen residents en departaments, ramaders, ancians i pares juntament amb els seus fills. La cançó present en els comercials prové del tema musical «Kodo (Inside the Sun Remix)» interpretat per Yoshida Brothers.[77] La campanya publicitària va demostrar ser reeixida: es va arribar a reportar que pensionados de fins a 103 anys jugaven Wii després de la seva estrena a Anglaterra.[78] De manera similar, una nota del periòdic britànic The People va esmentar que la regna Isabel II de Regne Unit ha jugat amb la consola.[79]

Successor

[modifica]
Article principal: Wii U

Nintendo va anunciar al successor de la Wii, la Wii U, en la I3 de 2011. La nova consola Wii U compta amb un controlador de pantalla tàctil, gràfics d'alta definició amb una resolució de 1080p i a més és compatible amb jocs i perifèrics de la Wii, entre els quals s'inclouen el Wii Remote, Nunchuk, i Classic Controller així com el Wii Balanç Board i Wii Zapper.[80]

Wii Family Edition

[modifica]
Wii
Wii Family Edition
Fabricant Nintendo
Tipus Videoconsola
Generació Setena
Dates de llançaments 7 d'octubre de 2011
12 d'octubre de 2011
Finals Octubre 2011

L'edició Wii Family Edition és un nou model de Wii estrenat el 10 d'octubre de 2011, que compta amb les mateixes dimensions que el model original, encara que aquest s'ha de posicionar de forma horitzontal i no és compatible amb jocs o accessoris de GameCube. Es va anunciar a mitjans de 2011.

La Wii Family Edition va arribar a Europa com a part d'un conjunt per a la temporada nadalenca que inclou un Wii Remote Plus, i els jocs Wii Party i Wii Sports. Nintendo UK anunciar que una versió blava de Wii Family Edition debutaria amb el llançament de Mario & Sonic at the London 2012 Olympic Games a partir del 18 de novembre de 2011. Així mateix l'empresa va confirmar colors addicionals disponibles a finals del mateix any. Al seu torn, Nintendo of America va anunciar una versió negra d'aquesta nova consola per Estats Units i Mèxic, que va començar a comercialitzar el 23 d'octubre d'aquest any i que ve acompanyada del títol New Super Mario Bros Wii i el CD amb la banda sonora oficial de Super Mario Galaxy 2.

A diferència del PlayStation 3 Slim i la Xbox 360 S, llançats el 2009 i 2010 respectivament, que van reemplaçar a tots els models antics, la Wii Family Edition no va reemplaçar a Wii original, actuant més aviat com a model alternatiu.

Wii Mini

[modifica]
Wii Mini
Wii Mini
Fabricant Nintendo
Tipus Videoconsola
Generació Setena
Dates de llançaments CAN 7 de desembre de 2012
EU 22 de març de 2013
ES 27 de març de 2013
PT 27 de març de 2013
NA 17 de novembre de 2013
La Wii mini per amunt.

Una revisió de la Wii anunciada per Nintendo del Canadà, Wii Mini (estilitzant com a Wii mini), va sortir en aquell país el 7 de desembre de 2012, i val 99,99 dòlars. El 22 de març va sortir a diverses parts d'Europa excepte el 27 que va sortir a la península Ibèrica.

Es tracta d'una reducció de la Wii que no és retrocompatible amb el programari de Nintendo GameCube. La Wii Mini és de color negre amb les vores vermelles, i inclou un vermell Remote Plus i Nunchuk sense empaquetar. La barra de sensors, adaptador de corrent i cable compost també s'inclouen en el pack.

Tot i aquestes funcions reduïdes de la Wii original, la Wii Mini s'ha utilitzat per a promoure els Nintendo Selects, la línia de programari de la consola en preu reduït, gràcies a la famositat del joc.

El 12 de setembre de 2013 s'anuncia un pack especial de la Wii Mini que inclou el videojoc Mario Kart Wii, que s'estrenarà el 25 d'octubre de 2013 a Europa.[81] Pel que es veu en els lloc webs respectius, ni a França ni a la Gran Bretanya podria sortir el pack.[82][83] El 4 de novembre de 2013 s'anuncia aquest pack per a Amèrica del Nord pel preu de 99 dòlars el seu llançament el novembre de 2013.[84] Realment va sortir el 17 de novembre amb un Wii Remote Plus vermell i un Nunchuk.[85]

Característiques

[modifica]
  • La consola conte una sèrie de característiques internes a disposició dels seus components de maquinari i firmware. El maquinari permet extendres a través dels ports d'expansió, mentres que el firmware pot rebre actualitzacions periòdiques a través del servei WiiConnect24.

Menú Wii

[modifica]
Article principal: Menú Wii

El Menú Wii és la interfície gràfica del sistema operatiu de la consola. Un dels conceptes que es van fer servir per al seu desenvolupament va ser el de "augmentar el nombre de canals de televisió familiar". Els canals es mostren gràficament separats en una graella i es navega utilitzant el punter del control remot Wii (WiiMote). És possible canviar la disposició dels canals prement a la vegada els botons A i B. Cada canal ofereix diferents continguts: La previsió del temps, notícies, concursos, opinions i musica, entre altres. Quan s'engega la consola, es desplega en tots els canals originals més els canals que hàgim descarregat, entre els quals destaquen: Canal d'opinions, Canal Fotos, Canal Mii, Canal Temps, Canal Notícies, Canal Internet, Canal Tenda Wii, Canal Disco, i Tablo Wii. A mesura que van sorgint actualitzacions del firmware de la consola, van augmentant les funcions dels canals o se n'agreguen altres de nous.

Retro-compatibilitat

[modifica]

Wii és retrocompatible amb tot el programari oficial de la Nintendo GameCube, així com els controladors i targetes de memòria d'aquesta. La compatibilitat amb el programari s'aconsegueix directament a través de la ranura de discs, que té la capacitat d'acceptar i llegir el tipus de discs G.O.D.. La consola dona un format de 480p de sortida als títols de la Nintendo Gamecube. Els perifèrics es poden connectar a través d'un conjunt de quatre ports per controladors de Nintendo GameCube i dues ranures per targetes de memòria extractibles, amagats per un parell de tapes que es poden retirar per fer-los servir amb comoditat.

Característiques tècniques

[modifica]

Si bé els jocs de la Wii són força innovadors, llurs característiques tècniques són bastant limitades en comparació amb la resta de consoles de la setena generació. Molta part del hardware es basa en la GameCube.

Fotografia propera a l'infraroig de la Barra de Sensors de la Wii
Broadway, el processador de la Wii

El processador de la Wii és un Power PC 5, a 729mhz, amb el nom en clau de Broadway i fabricat amb tecnologia de 90 nm. El processador gràfic s'anomena Hollywood, fabricat per ATI, funciona a 243mhz i, com el Broadway, fabricat en 90 nm. Dintre del Hollywood, hi ha un altre subprocessador, que es diu Starlet, que s'encarrega de les funcions en segon pla, com el Wi-Fi, la connexió amb els comandaments...

La Wii disposa de 91MB de memòria RAM en total, repartida entre 24MB SRAM, 3MB EDRAM, i 64MB DDR3.

Té ports per a la targeta de memòria SD, dos ports USB 2.0 a 11mbps, un port per connectar la barra d'infra-rojos, quatre ports per connectar els comandaments de la GameCube i dos ports per a les targetes de memòria de la GameCube.

L'emmagatzematge de la Wii consisteix en 512 MB de memòria flash interna, targetes SD de fins a 4GB i un lector de discs òptics de Wii i de la GameCube.

A la wii és possible de posar-hi un xip, que va soldat a la placa del lector. Això dona accés a funcions que no té la consola original, com la de carregar jocs importats o còpies de seguretat, encara que la majoria de la gent utilitza aquests xips per a carregar còpies il·legals dels jocs. Val a dir que instal·lar un xip anul·la la garantia de la consola.

Llista de codis de productes per la Wii

[modifica]

Tots els codis comencen per RVL. Aquest prefix prové de Revolution, nom del projecte que va donar pas a la Wii.

  • RVL-001 Wii
  • RVL-002 Adaptador de corrent
  • RVL-003 Controlador a distància (WiiMote)
  • RVL-004 Nunchuk
  • RVL-005 Controlador clàssic
  • RVL-006 Disc de jocs
  • RVL-007 Caixa del disc
  • RVL-008
  • RVL-009 Cable de corrent
  • RVL-010 Cable S-Video
  • RVL-011 Cable AV Compost
  • RVL-012 Cable AV D-Terminal
  • RVL-013 Cable RGB
  • RVL-014 Barra de Sensors
  • RVL-015 Adaptador per LAN USB 2.0
  • RVL-016 Suport per a la Barra de Sensors
  • RVL-017 Suport per a la consola Wii
  • RVL-018 Cinta de subjecció pel canell del controlador de la Wii
  • RVL-019 Placa de suport per la Wii
  • RVL-020 Memory Card SD 512 MB
  • RVL-021 Wii Balance Board
  • RVL-022 Funda de silicona per al Wiimote
  • RVL-023 Wii Zapper
  • RVL-024 Wii Wheel
  • RVL-025 Extensions de peu de Wii Balance Board
  • RVL-026 Wii Motion Plus

Retrocompatibilitat

[modifica]
Comandament de Gamecube endollat a la Wii

Wii disposa de la possibilitat de jugar amb jocs de les precedents consoles de sobretaula de la companyia Nintendo. En el cas de NES, Super Nintendo i Nintendo 64, és possible gràcies al Canal Botiga, on es poden descarregar jocs a canvi de Punts Wii. Per a obtenir Punts Wii, es pot pagar amb targeta de crèdit directament a la consola, o comprar una targeta de punts a una Botiga especialitzada. Per a pagaments amb targeta de crèdit, l'equivalent és de 100 punts per euro. Per a targetes de punts, una targeta de 2000 punts val uns 24 €.

En el cas dels jocs de Gamecube, s'hi pot de jugar simplement posant el GOD ("Gamecube Optical Disc") corresponent dels jocs de la Gamecube, a l'entrada de discs òptics de la Wii, ja que el lector d'aquesta consola és compatible amb el format dels jocs de la Gamecube, a banda, evidentment, dels de la Wii (GOD i DVD respectivament). També cal endollar el comandament de la Gamecube a la Wii, atès que disposa d'entrades per aquests comandaments i el comandament de la Gamecube és el sol comandament que funciona per als jocs d'aquesta, i una targeta de memòria de GameCube, perquè les partides no es desen pas a la memòria interna de la wii.

Jocs

[modifica]
GameCube Game Disc i Wii Optical Disc.

Les còpies dels jocs de venda al públic es distribueixen en un format de disc conegut com a Wii Optical Disc, molt semblant a un DVD. Aquestes es distribueixen en un estoig de plàstic juntament amb el seu corresponent manual. Els títols llançats a Europa venen en caixes que tenen una triangle imprès en la cantonada inferior dreta del cant que permet identificar a quina regió en particular es va destinar aquest joc i en quins idiomes està escrit el manual. La consola suporta bloqueig regional, això és que el programari adquirit en una regió solament pot reproduir-se en el maquinari d'aquesta mateixa zona.[86]

Les principals franquícies de Nintendo com The Legend of Zelda, Metroid, Mario, Pokémon tenen algun joc ja llançat o en desenvolupament per Wii, en addició a diversos títols originals i jocs desenvolupats per empreses third-party. El 27 d'abril de 2007, Satoru Iwata va declarar que existien 45 jocs first-party per a la consola en diferents estats de producció.[87] Les companyies third-party, amb un major o menor suport a la consola destacant Ubisoft, Sega, Square Enix, Activision Blizzard, Electronic Arts i Capcom, també van crear contingut original com Zack & Wiki, No More Heroes o Boom Blox. cal afegir-se que es van produir més jocs per part de third-parties per Wii que para PS3 i Xbox 360.[88] Nintendo també va estrenar la línia New Play Control!, un conjunt de jocs de GameCube adaptats per Wii amb controls actualitzats.[89]

D'altra banda, Nintendo ofereix la possibilitat de comprar des del Canal Tendeixi Wii títols clàssics que van aparèixer en consoles com Nintendo NES, Sega Megadrive (Sega Genesis), SNES, Nintendo 64, Turbografx, Commodore 64, Neo Geo i Master System, usant la memòria de la consola, o una targeta SD per guardar els jocs descarregats.[90][91] Una vegada que són descarregats aquests títols, la Consola Virtual pot accedir des del Menú Wii o per canals individuals a ells, o fins i tot directament des de la targeta SD on es troben guardats per mitjà del Menú Targeta SD.

El programa de desenvolupament de jocs Unity ofereix diverses eines per crear videojocs per Wii.[92] Aquest programa es distribueix via Internet per a les plataformes Mac US X i Microsoft Windows. No obstant això, es necessita una autorització per part de Nintendo per desenvolupar jocs en la seva plataforma.[93]

Més de 922 640 000 jocs de Wii es van vendre a nivell mundial fins a setembre de 2014, amb 154 títols que van sobrepassar la marca del milió d'unitats comercialitzades. El joc més reeixit de Wii és Wii Sports, que acompanya al paquet que porta amb si a la consola en la major part de les regions; fins al 21 de setembre de 2014 es té comptabilitzat un total de 82 080 000 còpies de Wii Sports, amb el qual supera a Super Mario Bros. com el joc més venut de tots els temps en plataformes de Nintendo.[94] El joc més reeixit no inclòs juntament amb la consola és Mario Kart Wii, amb 26 710 000 unitats venudes al 31 d'octubre de 2009,[95] arribant a comptabilitzar més de 34 000 000 d'unitats venudes fins a 2014.

Control Remot Wii o Comandament de Wii

El sistema té una llibreria pròpia de jocs molt diversa i extensa que s'ha anat ampliant des del seu llançament, on tenia vint títols a la venda.

A l'entrada de l'any 2008 es posen a la venda grans títols per a la Wii, com per exemple, "Super Mario Galaxy" o la continuació del famós joc de lluita: "Super Smash Bros. Brawl". Actualment, s'està treballant en un nou The Legend of Zelda i hi ha rumors de què Nintendo està treballant en una seqüela de Pikmin. També s'ha anunciat jocs cridats a ser molt bons, com The Conduit.

Els 10 jocs més venuts

[modifica]
  • 1. Wii Sports (inclòs amb la consola a occident): 82,85 milions
  • 2. Mario Kart Wii: 37,10 milions
  • 3. Wii Sports Resort: 33,08 milions
  • 4. New Super Mario Bros. Wii: 30,20 milions
  • 5. Wii Play: 28,02 milions
  • 6. Wii Fit: 22,67 milions
  • 7. Wii Fit Plus: 21,13 milions
  • 8. Super Smash Bros. Brawl: 13,27 milions
  • 9. Super Mario Galaxy: 12,77 milions
  • 10. Wii Party: 9,32 milions

[96]

Opinions de la indústria

[modifica]

"La sensació és tan natural i tan aviat com es té el controlador a la mà, la ment comença a imaginar com quelcom així canviarà el món dels videojocs per a sempre", explica Satoru Iwata, president de Nintendo. "És una innovació total que aconseguirà captivar als jugadors actuals i conquerir un nou públic".

Recepció i crítiques

[modifica]

El sistema va ser ben rebut després de la seva exhibició en la E3 2006. En l'esdeveniment la consola de Nintendo va guanyar el premi a "Best of show" (El millor de l'esdeveniment) i "Best Hardware/Peripheral" el millor hardware i perifèrics. La consola va rebre el premi "Golden Joystick" per "Innovation of the yar 2007" (Innovació del 2007) en els "Golden Joystick Awards"

El succés mundial de la Wii ha cridat l'atenció dels programadors, fins i tot alguns van demanar disculpes per la qualitat dels seus primers jocs. En una entrevista amb la revista de notícies Alemanya "Der Spiegel" Ubisoft, Yvès Guillemot i Alain Corre van admetre que van cometre un error en precipitar-se a llançar els seus títols, i es van comprometre a tenir projectes de futur més seriosos.

Grup de persones esperant el llançament de la Wii a Hamburg, Alemanya, el 2006.

El sistema va obtenir una bona recepció després de la seva exhibició en la I3 de 2006. En l'esdeveniment, la consola va guanyar el premi «El Millor de l'Esdeveniment» («Best of Show») i «Millor Maquinari» («Best Hardware»).[97] En l'exemplar de desembre de 2006 de Popular Science, Wii va obtenir el guardó «Grand Award Winner in Home Entertainment» (trad. lit: «Guanyador del Gran Premi en entreteniment domèstic»).[98] Així mateix, el canal de televisió Spike TV li va reconèixer amb un premi la seva innovació tecnològica.[99] GameSpot va triar el sistema com el «Millor maquinari» en el seu corresponent premiación de 2006.[100] Al seu torn, va resultar triat per la revista PC World com un dels 20 productes més innovadors de 2006.[101] Va rebre també el premi Golden Joystick com a «Innovació de l'any 2007».[102] En 2009, el lloc web IGN va catalogar a Wii com la desena millor consola de tots els temps.[103] Quant a Nintendo, l'empresa va obtenir un reconeixement en la categoria de «Enginyeria i tecnologia per a la creació i implementació de videojocs i plataformes» dels premis Emmy, per part de The National Academy of Television Arts and Sciences.[104]

L'èxit mundial de la Wii va cridar l'atenció dels programadors third-party, i alguns van demanar disculpes per la qualitat dels seus primers jocs. En una entrevista amb la revista de notícies alemanya Der Spiegel, Yves Guillemot i Alain Corre de Ubisoft van admetre que havien comès un error en apressar-se a llançar els seus títols, i es van comprometre a produir projectes a futur amb una major serietat.[105] Take-Two Interactive, que prèviament havia desenvolupat uns quants jocs per GameCube, va decidir donar-li una major prioritat a Wii en la producció de nous títols.[106] La crítica es va mostrar entusiasmada al moment del seu llançament, lloant la versatilitat de la consola per a totes les edats i la qualitat dels seus jocs, encara que va percebre la seva inferioritat gràfica respecte a altres consoles i el desaprovechamiento de les possibilitats del punter sense fil en la majoria dels jocs, posant com a exemple el cas de Super Smash Bros. Brawl, en el qual no s'usa el punter en la totalitat del joc.[107]

Van sorgir així mateix crítiques del comandament de Wii i les especificacions de maquinari de la consola. L'ex editor de GameSpot i fundador de Giantbomb.com, Jeff Gerstmann va considerar que l'altaveu del controlador produeix so de baixa qualitat,[108] mentre que el president de Factor 5 Julian Eggebrecht va criticar l'àudio en catalogar-ho com «per sota de l'estàndard per a una consola de la seva generació».[109] El desenvolupador britànic Free Radical Design va argumentar en la seva crítica que el maquinari manca del poder necessari per executar el programari que les altres consoles de la setena generació sí poden reproduir.[110] Matt Casamassina, del lloc web IGN, va criticar d'altra banda la connectivitat en línia de Wii en comparar-la amb el «servei gens intuïtiu» de la portàtil Nintendo DS.[111]

Un executiu de Frontline Studios va declarar que els principals editors són reticents al llançament de títols exclusius per a aquesta consola amb motiu de la percepció que les terceres empreses no estaven adequadament recolzades pels consumidors.[112] En el seu blog, Jeremy Parish (editor de 1up.com) va assenyalar que Nintendo havia estat para ell la seva major decepció en 2007. Sobre la falta de qualitat de títols third-party, va afirmar que «el panorama és ombrívol per Wii. Pitjor del que era en la Nintendo 64. Pitjor que en GameCube... el contingut de tercers que es pot apreciar simplement és unes escombraries barates».[113]

D'acord amb diversos informes mèdics, entre ells de la American Physical Therapy Association i de l'Associació Nord-americana del Cor, Wii reporta beneficis físics als jugadors pel seu sistema de joc que incita al moviment corporal, la qual cosa pot usar-se a manera de teràpia física.[114][115][116]

[119][115][116]

El creador i dissenyador de Els Sims Will Wright va expressar la seva opinió sobre Wii en el context de la setena generació de consoles: «L'únic sistema de nova generació que he vist és Wii; PS3 i Xbox 360 se senten com a versions millorades dels seus predecessors, el mateix sistema de joc però millorat. No obstant això Wii sembla donar un major salt, no és que els gràfics siguin més potents, sinó que és completament diferent».[117]

Usar Wii està vist en certes ocasions com més exigent físicament que usar altres consoles.[118] Alguns jugadors de Wii han experimentat un tipus de colze de tennista referit com «Wiiitis».[119] Un estudi publicat en la British Medical Journal assenyala que els jugadors de Wii usen més energia que jugant a videojocs sedentaris. Si bé s'indica en aquest document que l'increment en l'energia pot ser benèfic per al control del pes, no és un substitut adequat per als exercicis regulars.[120] Altre estudi publicat en Physial Therapy de la American Physical Therapy Association es va centrar en l'ús de Wii per a la rehabilitació d'un adolescent que patia de paràlisi cerebral. Es considera com el primer document de recerca que mostra els beneficis de teràpia física resultants de l'ús d'una consola de videojocs. És important afegir que els investigadors van coincidir que la teràpia física amb Wii era més aviat un complement a les tècniques tradicionals de rehabilitació.[114] Al maig de 2010, l'Associació Nord-americana del Cor (AHA, per les seves sigles en anglès) va recolzar a la consola com a recurs per encoratjar a la gent sedentària a començar amb rutines físiques de condicionament. Així, el ícono representatiu de l'associació —un cor— acompanya a dos dels jocs més actius de la consola: Wii Fit Plus i Wii Sports Resort.[116]

Comparatives amb altres consoles

[modifica]

A sota, algunes referències breus a les principals característiques de dues consoles de la mateixa generació:

Xbox 360

Dades tècniques:

  • La seva CPU de 3 nuclis de 3.2 GHz i el seu chip gràfic ATI fan que la consola segueixi mostrant gràfics de darrera generació.
  • Pot reproduir imatges de fins a 1080 p i Dolby digital 5.1.
  • El disc rígid és extraïble. (20,30 o 120 GB).
  • Hi ha dos tipus: la normal i l'"elite". El segon tipus té el disc rígid més gran i sortida HDMI.
  • Conté dos lectors de targeta SD.

Internet

  • Per accedir a internet des de la consola es cal enregistrar a Xbox live!. La modalitat ''silver'' és gratis, però limitada.
  • Les partides en línia són fluides. Gairebé totes permeten cominicació per veu. Podem agregar amics i veure els seus perfils en línia.
  • Permet de tenir converses mitjançant l'MSN

Multimedia

  • La consola reprodueix de sèrie DVDs de vídeo o CDs d'àudio. També permet agregar reproductors de música externs.
  • És compatible amb arxius del tipus MP3, JPG, WMV y MPEG
  • Es pot comprar un reproductor extern de HD-DVD per veure pel·lícules en alta definició.
  • És compatible amb windows media center.

PS3

Dades tècniques:

  • El cor de la PS3 és el Chip Cell, el microprocessador més potent que s'ha dissenyat per una consola de vídeojocs.
  • Té un disc rígid de 40 GB, dos ports USB, bluetooth, Wi-Fi, sortida d'audio 5.1, sortida HDMI i sortida vídeo compost.
  • El model de 60 GB és compatible amb jocs de la PS2 i inclou dos lectors de targeta SD i dos ports USB addicionals.

Internet

  • La PS3 es pot connectar a internet a través d'un port Ethernet o bé sense fils mitjançant WI-Fi.
  • Inclou navegador complex compatible amb teclats i ratolí de pc.
  • Podem descarregar vídeos, jocs i actualitzacions des de Portal PlayStation Store.

Multimedia

  • Permet reproduir pel·lícules en Blu-Ray.
  • La consola és compatible amb films DVD que es veuen amb una qualitat superior gràcies al reescalatge automàtic.
  • Podem escoltar música en CD o MP3, que es pot emmagatzemar el disc durt per crear llistes de reproducció i escoltar-les mentre juguem.
  • També podem veure les fotos de la nostra càmera digital a través d'un port USB.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Kenji, Hall. «The Big Idees Behind Nintendo's Wii». BusinessWeek. [Consulta: 12 abril 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Nintendo continues to play coy». CNN, 09-05-2006 [Consulta: 19 novembre 2011].
  3. ↑ «Nintendo xous new games console». BBC News, 10-05-2006 [Consulta: 19 novembre 2011].
  4. ↑ «Monkey Island creator on reaching "lapsed gamers," unionizing industry». News.bigdownload.com, 10-05-2006 [Consulta: 19 novembre 2011]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 2 agost 2018].
  5. ↑ «Reginald Fils-Aime: Nintendo goes for wild ride». The Globe and Mail, 10-12-2007 [Consulta: 19 novembre 2011].
  6. ↑ Sinclair, Brendan; Torres, Ricardo. «TGS 2005: Iwata speaks». BusinessWeek. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 31 març 2010].
  7. ↑ «Nintendo Revolution Renamed To Nintendo Wii». Console Watcher. [Consulta: 31 març 2010].
  8. ↑ «The Plural of Wii». Nintendo [Consulta: 26 novembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Breaking: Nintendo Announces New Revolution Name - 'Wii'». Gamasutra. CMP. [Consulta: 26 novembre 2011].
  10. ↑ Sheffield «Wii Reactions: Developers Comment». Gamasutra, 01-05-2006 [Consulta: 26 novembre 2011]. Arxivat 2008-07-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-07-25. [Consulta: 2 agost 2018].
  11. ↑ Olson «Iwata's Nintendo Lampooned For 'Wii'». Forbes, 28-04-2006 [Consulta: 26 novembre 2011].
  12. ↑ «Nintendo name swap sparks satire». BBC, 28-04-2006 [Consulta: 26 novembre 2011].
  13. ↑ Associated Press «Nintendo to Sell Wii Console in November». Gadget Guru. Associated Press [Consulta: 27 novembre 2011]. Vegeu també: Rodriguez, Steven. «The Twenty Wii Launch Games». Planet GameCube, 14-11-2006. [Consulta: 27 novembre 2011].
  14. ↑ «La Wii ja té data de sortida... i preu!». Canal game, 15-09-2006. Arxivat de l'original el 2009-04-16. [Consulta: 12 abril 2010].
  15. ↑ W, Jason. «Possible llançament americà de Wii el dia 19 de novembre per 250$». 3djuegos, 14-09-2006. [Consulta: 12 abril 2010].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ ; Casamassina, Matt«US Wii Price, Launch Dona't Revealed». IGN, 13-09-2006. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 27 novembre 2011].
  17. ↑ «Wii arrives in Europe on desembre 8 for £179». Gamespot, 15-09-2006. [Consulta: 27 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ 18,0 18,1 «Wii shortages frustrating gamers». BBC, 08-12-2006 [Consulta: 27 novembre 2011].
  19. ↑ Ocampo, Xavier. «Passaport Japó: Llançament de Wii». Meristation, 04-12-2006. Arxivat de l'original el 2007-01-29. [Consulta: 12 abril 2010].
  20. ↑ «Wii s'esgota en el seu llançament europeu amb 325.000 unitats venudes en dos dies». PC World, 14-12-2006. [Consulta: 12 abril 2010].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ Martin. «Wii to Release in Taiwan, juliol 12». Gamesindustry.biz, 26-06-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  22. ↑ «DS, Wii heading to Korea». GameSpot, 29-12-2006. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 27 novembre 2011].
  23. ↑ (anglès) msnbc, Nintendo's Wii launch goes smoothly
  24. ↑ Ben Kuchera. «Nintendo the big winner, PS3 dead last for the first half of 2007». ars technica, 31-07-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  25. ↑ «Xbox 360 Trumps PS3 in Japan». Edge online, 09-11-2007. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 27 novembre 2011].
  26. ↑ Nicolo S. «Intervé Create salis stats (July 9–15): Nintendo continues domination». qj.net, 21-07-2007. Arxivat de l'original el 2008-01-02. [Consulta: 1r agost 2007].
  27. ↑ «PS3 tops Wii in Japan... AGAIN». CVG, 22-10-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  28. ↑ Moses, Asher. «Wii breaks Xbox 360 sals record». The Sydney Morning Herald, 14-12-2006. [Consulta: 27 novembre 2011].
  29. ↑ 29,0 29,1 Sanchanta, Mariko. «Nintendo’s Wii takes console lead». Financial Times, 12-09-2007. Arxivat de l'original el 2009-03-23. [Consulta: 27 novembre 2011].
  30. ↑ Sanchanta, Mariko. «Wii breaks Xbox 360 sals record». Financial Times, 12-09-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  31. ↑ «Christmas morn without a Wii?». CNN, 11-07-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  32. ↑ Phililps, Ashley. «Can't Find a Wii? Take a Rain Check». ABCNews, 18-12-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  33. ↑ «UK Wiis "Like Gold Dust"». IGN, 06-03-2007. Arxivat de l'original el 2007-03-16. [Consulta: 18 abril 2007].
  34. ↑ «Demand for Wii still outpaces supply». komo-tv, 29-06-2007. Arxivat de l'original el 2012-05-07. [Consulta: 27 novembre 2011].
  35. ↑ 35,0 35,1 Plantilla:Cita nota de premsa
  36. ↑ 36,0 36,1 «NPD reports Nintendo Wii tops Canadian salis charts». Evergeek Mitjana. Toronto Star, 22-04-2008 [Consulta: 17 novembre 2011]. Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-07-26. [Consulta: 2 agost 2018].
  37. ↑ Plantilla:Cita nota de premsa
  38. ↑ «Nintendo moves right along». Los Angeles Times, 27-10-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  39. ↑ Boyer. «NPD: 2007 O.S. Game Industry Growth Up 43% To $17.9 Billion». Gamasutra, 18-01-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  40. ↑ Plantilla:Cita nota de premsa
  41. ↑ 41,0 41,1 Jenkins, David. «Wii Sports Named Best Selling Game Of 2007 In Japan». Gamasutra, 11-01-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  42. ↑ «Special report: Japan's 2007 market stats in full». Market for Home Computing and Video Games. Intent Mitjana, 07-01-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  43. ↑ 43,0 43,1 «Japanese 2008 Market Report». Market for Home Computing and Video Games, 09-01-2009. [Consulta: 27 novembre 2011].
  44. ↑ Kiyoshi Takenaka and Hugh Lawson. «Nintendo Wii outsells PS3 3-to-1 in Japan». Reuters, 07-01-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  45. ↑ David Jenkins. «Enterbrain: Wii Lead Over PS3 Rises To 3:1». Gamasutra. CMP Mitjana, 07-01-2008. Arxivat de l'original el 2008-01-13. [Consulta: 2 febrer 2008].
  46. ↑ Electronic Arts. «Supplemental Segment Information» (PDF). Thomson Financial p. 4, 31-01-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  47. ↑ David Jenkins. «EA Reveals European Maquinari Estimates». Gamasutra. CMP Mitjana, 01-02-2008. [Consulta: 9 febrer 2008].
  48. ↑ 48,0 48,1 «2008年国内ゲーム市場規模は約5826億1000万円（エンターブレイン調べ）». Famitsu. Enterbrain, 05-01-2009. [Consulta: 27 novembre 2011].
  49. ↑ David Jenkins. «Japanese Games Market Shrinks 15.3 Percent In 2008». Gamasutra, 07-01-2009. [Consulta: 27 novembre 2011].
  50. ↑ «Supply shortages hurt Xbox salis last month». Seattle Post-Intelligencer. Hearst Corporation, 14-02-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  51. ↑ «NPD: PS3 sals spike on MGS4». GameSpot, 17-07-2008. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 27 novembre 2011].
  52. ↑ «NPD: Wii Overtakes 360 in US». Edge, 17-07-2008. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 27 novembre 2011].
  53. ↑ «I3: Nintendo Wii pulls ahead of Xbox 360 in console surts». Sant Francisco Chronicle, 17-07-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  54. ↑ «Wii O.S. Installed Base Now Leads Xbox 360 by Almost 2 Million». GameDaily. AOL, 14-11-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].
  55. ↑ «Last Year, Japanese Game Market Experienced Shrinkage». Kotaku, 05-01-2009. [Consulta: 27 novembre 2011].
  56. ↑ «Wii nears one million consoles in Canada, drives Nintendo profits». The Canadian Press. Breitbart.com, 30-07-2008. [Consulta: 27 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  57. ↑ Associated Press «Wii surpasses one million consoles sold in Canada». CTV Television Network. Associated Press, 26-08-2008 [Consulta: 27 novembre 2011]. Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-12-03. [Consulta: 23 desembre 2021].
  58. ↑ Martin. «Console installed base reaches 22m in UK». GamesIndustry.biz. Eurogamer, 13-01-2009. [Consulta: 28 novembre 2011].
  59. ↑ «Nintendo rules official UK maquinari figuris». Market for Home Computing and Video Games, 30-09-2008. [Consulta: 28 novembre 2011].
  60. ↑ Thorsen, Tor. «Nintendo's GDC conference». GameSpot, 25-03-2009. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 28 novembre 2011].
  61. ↑ Roger Ehrenberg. «Game Console Wars II: Nintendo Shaves Off Profits, Leaving Competition Scruffy». seekingalpha.com, 03-05-2007. [Consulta: 28 novembre 2011].
  62. ↑ «Report: Nintendo Makes About $49 Per Wii Sold in O.S.». gamingdaily.biz, 17-09-2007. [Consulta: 28 novembre 2011].
  63. ↑ «Report: Nintendo banks $6 on each Wii sold». GameSpot, 02-12-2008. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 28 novembre 2011].
  64. ↑ Borrego, Fernando. «Wii va vendre 18 600 000 consoles el passat any fiscal». Meristation, 24-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-11-02. [Consulta: 12 abril 2010].
  65. ↑ Bret. «Wii Sports is the Most Successful Videogame of All Time». VgChartz, 03-01-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-07. [Consulta: 12 abril 2010].
  66. ↑ 66,0 66,1 Kenji Hall «Has Nintendo Peaked?». BusinessWeek. McGraw-Hill, 07-05-2009.
  67. ↑ «ニュースリリース：2009年9月24日». Nintendo.co.jp. [Consulta: 27 novembre 2011].
  68. ↑ Plantilla:Cita nota de premsa
  69. ↑ «Gamesindustry.biz». Gamesindustry.biz, 25-09-2009. [Consulta: 28 novembre 2011].
  70. ↑ Kyoto. «Nintendo aconsegueix vendes rècord de Wii». Cable News Network, 05-01-2010. [Consulta: 31 març 2010].
  71. ↑ Pavel Alpeyev. «Nintendo Shares Rise After Record Wii Sales in O.S.». BusinessWeek, 05-01-2010. [Consulta: 28 novembre 2011].
  72. ↑ Kiyoshi Takenaka. «Nintendo Shares Rise After Record Wii Sales in O.S.». Reuters, 05-01-2010. [Consulta: 28 novembre 2011].
  73. ↑ «Nintendo Fiscal year report». Gamespot, 31-03-2010. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 28 novembre 2011].
  74. ↑ «Nintendo Wii has biggest-ever Black Friday, new Zelda game sets salis record». Boy Genius Report, 01-12-2011 [Consulta: 5 desembre 2011].
  75. ↑ «Dragon Quest IX Q&A». IGN, 12-12-2006. Arxivat de l'original el 2006-12-14. [Consulta: 29 novembre 2011].
  76. ↑ «Nintendo Wii Màrqueting To Exceed 200 million». Joystiq.com, 12-11-2006. [Consulta: 29 novembre 2011].
  77. ↑ «Wii For All — Wii Would Like To Play». The Inspiration Room Daily, 10-12-2006. Arxivat de l'original el 2008-09-14. [Consulta: 29 novembre 2011].
  78. ↑ Parker. «OAPs say nurse, I need a Wii». The Sun, 14-09-2007. [Consulta: 29 novembre 2011].
  79. ↑ «Make way for the Q Wii N». The People, 06-01-2008.
  80. ↑ «Nintendo centra la presentació de la seva nova Wii O en el seu comandament-tableta». Elmundo.es, 28-12-2011.
  81. ↑ «https://www.reinodocogumelo.com/2013/09/europa-vai-receber-bundle-com-wii-mini.html».
  82. ↑ «Notícia de Nintendo França sobre Nintendo Selects nous». nintendo.fr, 13-09-2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  83. ↑ «Notícia de Nintendo UK sobre Nintendo Selects nous». nintendo.co.uk, 13-09-2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  84. ↑ Rogers, Emily. «Wii Mini With Mario Kart Comes To U.S. In novembre For $99» (en anglès). Dromble, 04-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 5 novembre 2013].
  85. ↑ [enllaç sense format] https://www.nintendo.com/whatsnew/detail/a1kK4i_X_mWqfKuJPllLEHmoP_hJnJOq Arxivat 2014-01-22 a Wayback Machine.
  86. ↑ Kietzmann, Ludwig. «Wii not even remotely region-free». Joystiq, 14-09-2006. [Consulta: 10 desembre 2011].
  87. ↑ Tor Thorsen. «Nintendo developing 124 games». GameSpot, 27-04-2007. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 12 abril 2010].
  88. ↑ «Wii Has Most Exclusive Games In Pipeline». EON, 25-07-2007. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 10 desembre 2011].
  89. ↑ «IGN: First Look: Wii de Asobu Pikmin». IGN. Arxivat de l'original el 2012-05-12. [Consulta: 10 desembre 2011].
  90. ↑ Gantayat, Anoop. «Master System Meets Wii». IGN, 25-01-2008. Arxivat de l'original el 2008-07-04. [Consulta: 28 desembre 2011].
  91. ↑ «Virtual Console at Nintendo». Nintendo. Arxivat de l'original el 2010-05-01. [Consulta: 28 desembre 2011].
  92. ↑ «Wii Publishing». Unity3d.com, 23-12-2008.
  93. ↑ Caoili, Eric. «Unity to Support Wii Console as Authorized Middleware Provider». Gamasutra, 02-06-2008. [Consulta: 12 abril 2010].
  94. ↑ «Wii Sports The Best Selling Game Ever?». Edge Online. Future US, 08-05-2009.[Enllaç no actiu]
  95. ↑ «Financial Results Briefing for the Six-Month Period ended desembre 2009» (PDF) p. 11. Nintendo, 31-10-2009. [Consulta: 10 desembre 2011].
  96. ↑ [enllaç sense format] https://vandal.elespanol.com/noticia/1350711061/estos-son-los-juegos-mas-vendidos-de-nintendo-en-sus-ultimas-consolas/
  97. ↑ «2006 Winners». The Game Critics Awards. [Consulta: 31 maig 2008].
  98. ↑ «Best of What's New 2006 - Home Entertainment». Popular Science, 269, desembre 2006, pàg. 80.
  99. ↑ «Oblivion nabs Spike TV top honors». GameSpot, 09-12-2006. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2015. [Consulta: 11 desembre 2011].
  100. ↑ «GameSpot Best Games and Worst Games of 2006». GameSpot. Arxivat de l'original el 2013-05-18. [Consulta: 11 desembre 2011].
  101. ↑ «The 20 Most Innovative Products of the Year». PC World, 27-12-2006. Arxivat de l'original el 2008-01-18. [Consulta: 11 desembre 2011].
  102. ↑ Parfitt, Ben. «Gears of War swoops Golden Joysticks». Intent Mitjana, 26-10-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  103. ↑ «Nintendo Wii is number 10». IGN. [Consulta: 11 desembre 2011].
  104. ↑ Emmy.org. Winners of 59th Technology & Engineering Emmy Awards Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.. Consultat l'11 de desembre de 2011.
  105. ↑ Görig, Carsten. «Spieler verzweifelt gesucht» (en alemany). Der Spiegel, 30-05-2007. [Consulta: 12 abril 2010].
  106. ↑ Seff, Micah. «Take-Two Grows Hungry for Wii». IGN, 10-04-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-06. [Consulta: 11 desembre 2011].
  107. ↑ «Wii, anàlisi de la nova videoconsola de Nintendo». Fantasymundo, 17-12-2006. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 24 abril 2010].
  108. ↑ Gerstmann, Jeff. «The Legend of Zelda: Twilight Princess». GameSpot, 17-11-2006. Arxivat de l'original el 3 de març de 2007. [Consulta: 11 desembre 2011].
  109. ↑ Radd, David. «Wii Won't Rock You». Gamedaily.biz, 17-11-2006. [Consulta: 11 desembre 2011].
  110. ↑ «Free Radical Design FAQ». Arxivat de l'original el 14 de febrer de 2007. frd.co.uk. Consultat l'11 de desembre de 2011.
  111. ↑ Casamassina, Matt (24 de gener de 2007). N-Query Arxivat 2007-03-03 a Wayback Machine.. IGN. Consultat l'11 de desembre de 2011.
  112. ↑ Martin. «Publishers wary of creating Nintendo titles, says Wii developer». Gamesindustry.biz, 24-01-2007. Arxivat de l'original el 11 de desembre de 2007. [Consulta: 24 abril 2010].
  113. ↑ Parish, Jeremy. «-3 in 2007». 1up.com blog, 29-01-2008. Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 24 maig 2010].
  114. ↑ 114,0 114,1 Research Xous Rehabilitation Benefits of Using Nintendo Wii Newswise, Consultat el 28 de setembre de 2008.
  115. ↑ 115,0 115,1 «American Heart Association and Nintendo of America Online Information Center». Activeplaynow.com, 20-01-2010. [Consulta: 11 desembre 2011].
  116. ↑ 116,0 116,1 116,2 Joel Schectman «Heart group backs Wii video game console in obesity campaign». Sant Jose Mercury News. Associated Press, 17-05-2010 [Consulta: 11 desembre 2011].
  117. ↑ Johnson, Bobbie «Q&A: Will Wright, creator of the Sims». Guardian Unlimited, 26-10-2007 [Consulta: 24 abril 2010].
  118. ↑ Warren «A Wii Workout: When Videogames Hurt». Wall Street Journal, 25-11-2006 [Consulta: 24 abril 2010].
  119. ↑ «If it's not tennis elbow, it may be "Wiiitis"». Reuters, 06-06-2007 [Consulta: 24 abril 2010].
  120. ↑ «Wii players need to exercise too». BBC News Online, 21-12-2007 [Consulta: 24 abril 2008].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wii


Precedit per:
Nintendo GameCube 		Nintendo Wii
2006 - 2016 		Succeït per:
Wii U


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wii&oldid=33194046»