Turc otomà
Aparença
لسان عثمانى | |
---|---|
Tipus | llengua extinta i llengua històrica |
Ús | |
Estat | Imperi Otomà, Govern de la Gran Assemblea Nacional, Kedivat d'Egipte, República de Caucàsia sud-occidental, Provisional Government of Western Thrace (en) i Estat de Hatay |
Classificació lingüística | |
llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals turc | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet turc otomà i escriptura àrab |
Codis | |
ISO 639-2 | ota |
ISO 639-3 | ota |
Glottolog | otto1234 |
Linguist List | ota |
IETF | ota |
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà. Contenia nombrosos manlleus de l'àrab i del persa, i en conseqüència era de difícil comprensió per als no lletrats. Tot i així, va exercir una notable influència sobre el turc parlat. S'escrivia amb l'alfabet turc otomà, una versió adaptada dels alfabets àrab i persa.
Llengües turqueses
| |||
Turquès occidental | |||
Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Argu | Khalaj | ||
Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |