Llengua txagatai
| Tipus | llengua històrica  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | província d'Ahal i Aixkhabad |
| Estat | Imperi Mogol, Turkmenistan, Unió Soviètica, Emirat de Bukharà, Kanat de Bukharà, Imperi Timúrida, Mogolistan, Imperi Otomà, Kanat de Khivà, Kanat de Kokand, Yarkent Khanate (en)  , Kanat de Crimea, Kanat de Txagatai i Kanat Kazakh |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües karluk llengües karluk orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab, alfabet llatí i alfabet txagatai uigur |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-2 | chg |
| ISO 639-3 | chg |
| Glottolog | chag1247 |
| Ethnologue | chg |
| IETF | chg |
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al segle xx. Els investigadors soviètics anomenaren la llengua txagatai com a «Antic Uzbek».[1]Ali-Shir Nava'i va ser el major exponent de la literatura en llengua txagatai[2]
Nom de la llengua
[modifica]El mot Txagatai fa referència al Kanat de Txagatai, un imperi descendent de l'Imperi Mongol, que va ser assignat al segon fill de Genguis Kan, Txagatai Khan. Molts dels turcs txagatai i tàtars que eren parlants d'aquesta llengua es reclamaven descendents de Txagatai Khan.
El nom de llenguatge karluc s'aplica a una família de llengües turques en la qual hi ha també l'uigur, l'uzbek, i el turc de l'Ili; el karluc propi és conegut com a llengua txagatai. El nom karluc va quedar fora d'ús algun temps després de la conquesta mongola (després del 1211), i com que era la llengua principal del Kanat de Txagatai, la llengua va esdevenir el txagatai.
Referències
[modifica]- ↑ «Mir Ali Shir Nawā'ī». A: Enciclopèdia de l'Islam (en anglès). VII. Leiden - Nova York: E. J. Brill, 1993, p. 91 [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ «Nava'i, (Mir) 'Ali Shir». A: Robert McHenry. Enciclopèdia Britànica (en anglès). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993, p. 563 [Consulta: 7 abril 2012].
Vegeu també
[modifica]| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
