Saipan
| ||||
| Tipus | illa i ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Àrea insular | illes Mariannes Septentrionals | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 48.220 (2010) (417,92 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 115,38 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 1 m | |||
| Punt més alt | Mount Tapochau (en)  (474 m) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 96950 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 670 | |||
| Codi de departament INSEE | 69110 | |||
| Codi GNIS | 1390583 | |||
Saipan és l'illa més extensa de les Illes Mariannes septentrionals dels Estats Units, que són una cadena de 15 illes tropicals de l'arxipèlag de les Mariannes a l'oest de l'oceà Pacífic (coordenades:15°10’51”N, 145°45’21”E), amb una superfície total de 115 km² i una població de 62.392 habitants (2000).[1] Es troba a 190 km al nord de Guam. És un lloc molt visitat pel turisme.
El centre governamental està a la vila de Capital Hill a l'illa de Saipan. Tota l'illa forma un únic municipi i sovint la capital és esmentada simplement com Saipan.
L'oest de l'illa té platges sorrenques i un gran llac originat pels corals. L'est està format principalment per penya-segats i roques. El punt més alt és d'origen calcari, Mount Tapochau; fa 480 m.[2] Hi ha un conus de volcà ja extint, Mount Achugao.[3]
Al costat de l'anglès, un 19% de la població parla l'idioma chamorro i ha molts grups ètnics per la immigració de treballadors (un 60% el 2001)[4]) de la Xina, Bangladesh, Filipines, Tailàndia, Vietnam i Cambodja i la segona generació de japonesos, xinesos, coreans i de la Micronèsia.
Història
[modifica]Saipan, com Guam, illa de Rota, Tinian, va estar habitada des de l'any 2000 aC. Els espanyols van ser els primers europeus a arribar-hi i l'illa va formar part de les Mariannes. Cap al 1815, hi van arribar molts carolinians[5][6] des de Satawal quan els chamorros restaren empresonats a Guam. Alemanya governà l'illa des de 1899 fins a la Primera Guerra mundial, a partir de la qual passà al Japó, sota mandat de la Lliga de les Nacions des de 1922. Els japonesos hi desenvoluparen la pesca i el sucre de canya, i en la dècada de 1930 van intensificar la presència del seu exèrcit, i cap 1941 hi havia 30.000 militars, tants com habitants civils, dels quals 25.000 eren civils japonesos.[7]
El 15 de juny de 1944, durant la Segona Guerra mundial, els marines dels Estats Units hi desembarcaren al sud i van mantenir durant tres setmanes la batalla de Saipan contra el Japó; gairebé la totalitat dels 30.000 militars japonesos hi moriren i també milers de civils se suïcidaren als penya-segats Banzai.[8] La pel·lícula de 2002 Windtalkers està basada en aquests fets.
A partir de 1986, es van establir tractats econòmics i exempcions d'impostos amb el govern dels Estats Units que han donat un gran impuls al comerç i el turisme de Saipan.
Medi ambient
[modifica]Les parts sense conrear estan cobertes per la jungla (bosc tropical sec), coneguda localment com a Tangan-Tangan. Creixen silvestres els cocoters, les papaies, el pebre de Tailàndia (localment anomenat Donne Sali o Boonie Peppers). Entre els cultius, destaca el mango, taro i la banana. Entre la pesca esportiva hi ha els túnids, entre d'altres.
Notes
[modifica]- ↑ Census Bureau Releases, Census 2000 Population Counts for the Commonwealth of the Northern Mariana Islands, July 3, 2001.
- ↑ Geological sections across Saipan (see section B), from Robert L. Carruth (2003), Ground-Water Resources of Saipan, Commonwealth of the Northern Mariana Islands. USGS Water-Resources Investigation Report 03-4178, Honolulu, Hawaii.
- ↑ Robert L. Carruth (2003), Ground-Water Resources of Saipan, Commonwealth of the Northern Mariana Islands. USGS Water-Resources Investigation Report 03-4178, Honolulu, Hawaii.
- ↑ https://www.oddcast.com/witness/saipan/saipan_story5.html Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ CNMI: Tanapag - Arrival: Come Ashore
- ↑ «Carolinian-Marianas Voyaging, Continuing the Tradition». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 27 novembre 2010].
- ↑ "A Go: Another Battle for Sapian Arxivat 2009-03-04 a Wayback Machine."
- ↑ "Battle of Saipan". Historynet.com.
Enllaços externs
[modifica]
- [ Saipan - Lloc web oficial]