1940
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1940 (mcmxl) |
| Islàmic | 1359 – 1360 |
| Xinès | 4636 – 4637 |
| Hebreu | 5700 – 5701 |
| Calendaris hindús | 1995 – 1996 (Vikram Samvat) 1862 – 1863 (Shaka Samvat) 5041 – 5042 (Kali Yuga) |
| Persa | 1318 – 1319 |
| Armeni | 1389 |
| Rúnic | 2190 |
| Ab urbe condita | 2693 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1937 1938 1939 - 1940 - 1941 1942 1943 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 13 d'agost -
- La Baule (la Bretanya): la Gestapo deté el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que seria afusellat dos mesos després.[1]
- Elx: S'innaugura el Museu Arqueològic d'Elx.[2]
- Resta del món
- Berlín (Tercer Reich), és publica el Lexikon der Juden in der Musik (Lèxic dels jueus en la música), una obra antisemita pseudocientífica causa de la persecució i mort de centenars d'artistes llistats
- 23 de febrer - Estats Units: es produeix la primera aparició del personatge de ficció Lex Luthor, un dels pitjors enemics de Superman, creat per Jerry Siegel i Joe Shuster a Action Comics nº23.
- 27 de febrer - Berkeley (Califòrnia, EUA): Martin Kamen i Sam Ruben descobreixen el Carboni-14.
- 5 de març - la Unió Soviètica: membres del politburo signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos (massacre de Katyn).
- 6 de març - Estats Units: es produeix la primera aparició del personatge de ficció Robin, el company juvenil de Batman al nº38 de Detective Comics, creat per Bob Kane, Bill Finger i Jerry Robinson.
- 12 de març - Moscou, Unió Sovièticaː Signatura del Tractat de Moscou entre Finlàndia i la Unió Soviètica que marca la fi de la Guerra d'Hivern.
- 9 d'abril - Segona Guerra Mundial: Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega.
- 24 d'abril - Estats Units: es produeix la primera aparició dels personatges del Joker i Catwoman a diferents històries incloses a Batman nº1, ambdós creats per Bill Finger i Bob Kane.
- 15 de maig - San Bernardino, Califòrnia, EUA: McDonald's obre el seu primer restaurant.
- 26 de maig - Dunkerque (França): Inici de la batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya Nazi. Com a part de la batalla de França al Front Occidental, la batalla va ser la defensa i l'evacuació de les forces britàniques i aliades a Europa del 26 de maig al 4 de juny de 1940.[3]
- 22 de juny - Compiègne (França): L'armistici i acord de cessament d'hostilitats entre les autoritats del Tercer Reich alemany i els representants de França. Va ser signat a Rethondes, al bosc de Compiègne.[4]
- 30 de juny - Chicago, Estats Units: es publica per primer cop la tira de còmic Brenda Starr, Reporter, de Dale Messick.[5]
- 3 de juliol - Atac a Mers-el-Kébir, també conegut com a Operació Catapulta va ser un atac realitzat a l'Algèria francesa quan un grup de la Royal Navy britànica destruí gran part de la flota francesa allà ancorada.[3]
- agost - Taizé, França: Roger Schutz inicia la Comunitat de Taizé.
- 15 d'octubre - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin.[6]
- 16 al 20 d'octubre - L'aiguat de 1940 fa més de 400 morts al nord-est de Catalunya.
- 23 d'octubre - Entrevista a Hendaia entre el General Franco i Adolf Hitler en la que li promet col·laborar amb una divisió de voluntaris (la Divisió Blava), però mantenint-se al marge de la Segona Guerra Mundial.[7]
- 20 de desembre - els Estats Units: Franklin D. Roosevelt pren possessió per tercera vegada del càrrec de president.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 2 de gener - Barcelona: Mercè Madolell, cantant catalana vinculada al moviment de la Nova Cançó a mitjans dels anys 60.[8]
- 10 de gener - Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell: Joan Solà i Cortassa, lingüista català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009.
- 15 de gener - la Seu d'Urgell: Lluís Racionero i Grau, escriptor i urbanista, que escrigué en català i castellà (m. 2020).[9]
- 20 de gener - Manlleu: Josefa Contijoch, escriptora catalana.[10]
- 7 de febrer - Felanitx: Miquel Bauçà Rosselló, escriptor mallorquí.
- 12 de febrer - Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català.
- 15 de febrer - Eivissa: Catalina Bufí Juan, música i docent eivissenca impulsora del Conservatori (m. 2024).[11]
- 8 de març - Barcelona: Joan Albert Mijares i Grau, metge, Cirurgià ortopèdic i escriptor català.
- 5 de juny - Barcelona: Helena Valentí, escriptora catalana (m. 1990).[12]
- 15 de juny - Barcelona: Francesc Vendrell i Vendrell, diplomàtic català (m. 2022).
- 20 de juny - Barcelona: Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català.
- 28 de juny - València: José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director teatral valencià.
- 1 de juliol - Vinaròs, Baix Maestrat: Carles Santos Ventura, artista valencià.[13]
- 3 de juliol - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (m. 2019).[14]
- 4 d'agost - Moià: Josep Ruaix i Vinyet, sacerdot, gramàtic i escriptor català.
- 6 d'agost - Vilanova de Raò: Christiane Frenay, pintora, gravadora i dissenyadora gràfica rossellonesa.[15]
- 13 d'agost - Barcelona: Albert Jané i Riera, escriptor i lingüista, director de la revista Cavall Fort.[16]
- 24 d'agost - Barcelona: Colita, fotògrafa catalana (m. 2023).[17]
- 25 d'agost - Barcelonaː Maria Teresa Ferrer i Mallol, historiadora medievalista catalana (m. 2017).[18]
- 4 de setembre - el Masnou: Carme Giralt, mestra catalana que ha treballat per a la coeducació, l'escoltisme laic i la política local.[19]
- 8 de setembre - Bergen, Països Baixos: Elly de Waard, poetessa neerlandesa.[20]
- 10 de setembre,
- Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
- Alacantː Cecilia Bartolomé, directora de cinema, guionista i productora valenciana.[21]
- 13 de setembre - Murten, Suïssa: Beatrice Nyffenegger, poetessa, narradora i traductora resident a Manresa des de 1963.[22]
- 8 d'octubre - Ferreries, Menorcaː Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (m. 1991).[23]
- 13 d'octubre - Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Barnils, periodista català.
- 1 de novembre - Algaida, Mallorca: Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí.
- 4 de novembre - Barcelona: Tomàs Alcoverro i Muntané, periodista especialitzat en l'Orient Pròxim.
- 6 de novembre - Barcelona: Clara Janés, traductora, assagista i poeta catalana, en llengua castellana.[24]
- 21 de novembre - Palma: Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (m. 2022).
- 26 de novembre - Lleida, el Segrià: Carles Hac Mor, escriptor català (m. 2016).
- 30 de novembre - València: Francesc Jarque Bayo, fotògraf valencià.
- 2 de desembre - Xàtiva, la Costera: Raimon, cantautor valencià.
- 5 de desembre - Simat de la Valldigna, la Safor: Maria del Carme Girau, cantant i compositora valenciana, membre de la Nova Cançó.[25]
- Mataró: Eduard Giménez i Gràcia, cantant líric.
- València: María Pilar Fumanal García, geomorfòloga que va tenir un paper essencial en el naixement i desenvolupament de la geoarqueologia al País Valencià
- Barcelona: Àngel Carbonell i Pera, clergue i escriptor.
- Resta del món
- 4 de gener, Ganzhou, Jiangxi, Xina: Gao Xingjian, escriptor, pintor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de l'any 2000
- 9 de gener, Llemotges (França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991 (m. 2017).
- 20 de gener, Nova York, Estats Units: Carol Heiss, patinadora artística sobre gel estatunidenca.[26]
- 5 de febrer, Coira, Suïssa: H.R. Giger, artista gràfic i escultor suís (m. 2014).
- 7 de febrer, Nagoya, Aichi, Japó: Toshihide Maskawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008.
- 9 de febrer, Ciutat del Cap, Sud-àfrica: John Maxwell Coetzee, escriptor Premi Nobel de Literatura de 2003.
- 3 de març, Madridː Andrea Pascual Barroso, periodista castellana, especialista en el pintor català Pere Borrell del Caso.[27]
- 6 de març, Carcassona, França: Claudi Martí, cantautor i un dels màxims exponents de la Nova Cançó occitana.[28]
- 18 de març, París: Arlette Laguiller, política francesa, primera dona a França a presentar-se candidata a la Presidència de l'Estat.[29]
- 20 de març, Elkins Park, Pennsylvania, Estats Units: Mary Ellen Mark, fotògrafa americana (m. 2015).[30]
- 25 de març, Busto Arsizio, Llombardia: Mina, cantant italiana.
- 26 de març, Baltimore, Marylandː Nancy Pelosi, política americana i 60a Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units.[31]
- 29 de març, Salvador, Bahia: Astrud Gilberto, cantant brasilera de bossa nova, samba i jazz.[32]
- 1 d'abril, Nyieri, Kenya: Wangari Maathai, activista política i ecologista kenyana, Premi Nobel de la Pau del 2004 (m. 2011).[33]
- 12 d'abril, Chicago, Estats Units: Herbie Hancock, pianista de jazz, compositor i actor.[34]
- 13 d'abril, Niça, França: Jean-Marie Gustave Le Clézio: escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008.[35]
- 15 d'abril, Bronx, Nova York: Marian Zazeela, «artista de la llum», dissenyadora, pintora i música.
- 16 d'abril, Copenhaguen (Dinamarca): Margarida II de Dinamarca, reina de Dinamarca[36]
- 17 d'abril, Berlín: Anja Silja, soprano alemanya.[37]
- 18 d'abril, Kingstree, Carolina del Sud (EUA): Joseph Leonard Goldstein, bioquímic i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.[38]
- 20 d'abril, Madrid: Pilar Miró, reconeguda directora de cinema i realitzadora de televisió (m. 1997)[39]
- 29 d'abril, Nova York, EUA: Peter A. Diamond, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2010.[40]
- 7 de maig, Eastbourne: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (m. 1992).[41]
- 24 de maig, Leningrad, Unió Soviètica: Joseph Brodsky, poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1987 (m. 1996).[42]
- 28 de maig, Dalkey: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa en llengua anglesa (m. 2012).[43]
- 1 de juny, Soportújar, Granadaː Elisa Pérez Vera, jurista espanyola, catedràtica, magistrada del Tribunal Constitucional.[44]
- 5 de juny, Alboraia, Horta Nordː Aurora Valero Cuenca, pintora i professora d'universitat valenciana.[45]
- 7 de juny, Treforest, Glamorganshire, Gal·les (Regne Unit): Thomas John Woodward, més conegut pel seu nom artístic Tom Jones, cantant britànic.[46]
- 8 de juny, Jersey City, (EUA)ː Nancy Sinatra, cantant i actriu.[47]
- 17 de juny, New Haven, Connecticut (EUA): George Akerlof, economista, Premi Nobel d'Economia de 2001.[48]
- 20 de juny, Buenos Aires: Mario Paoletti, escriptor, periodista i literat resident a Toledo, Espanya.
- 26 de juny, Nova Yorkː Lucinda Childs, ballarina, actriu i coreògrafa de dansa postmoderna, que ha renovat l'escena contemporània.[49]
- 28 de juny, Chittagong, Bangladesh: Muhammad Yunus, economista bengalí, fundador del Grameen Bank, Premi Nobel de la Pau del 2006.[50]
- 3 de juliol, Saint Louis: Fontella Bass, cantant de R&B
- 6 de juliol, Txemolgan, RSS del Kazakhstan: Nursultan Nazarbàiev, president del Kazakhstan.
- 7 de juliol, Liverpool, Merseyside, Anglaterra: Richard Starkey, conegut com a Ringo Starr, músic de rock anglès, bateria de The Beatles.
- 10 de juliol, Corpus Christi, Texas, EUA: Helen Donath, soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys.[51]
- 17 de juliol, Atenes: Marina Karella, reconeguda pintora grega.[52]
- 25 de juliol, Ciutat de Mèxic: Lourdes Grobet Argüelles, fotògrafa mexicana contemporània.[53]
- 27 de juliol, Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.[54]
- 31 de juliol, Zúric: Fleur Jaeggy, escriptora suïssa en llengua italiana.[55]
- 1 d'agost - Casablanca: Frida Boccara, cantant francesa (m. 1996).[56]
- 19 d'agost, Montevideoː Pelusa Vera, actriu uruguaiana, una de les figures de més relleu del teatre i la televisió de l'Uruguai.[57]
- 23 d'agost, Milwaukee, Wisconsin (EUA): Thomas Arthur Steitz, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2009 (m. 2018).[58]
- 1 de setembre, Lillebone (França): Annie Ernaux, escriptora francesa.[59]
- 5 de setembre, Chicago: Raquel Welch, actriu nord-americana (m. 2023).
- 3 de setembre,
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià.[60]
- Exmouth, Devon, Anglaterra: Pauline A. Collins, actriu anglesa.[61]
- 11 de setembre, Newark (Nova Jersey), EUA: Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
- 13 de setembre, Heredia, Costa Rica: Óscar Arias, politòleg i economista, President de Costa Rica, Premi Nobel de la Pau de 1987.
- 22 de setembre,
- Vitòria: Teresa Mendizabal, física, professora del CSIC, investigadora centrada en l'erosió del sòl i la desertificació.[62]
- Solbjerg, Dinamarca: Anna Karina, actriu, directora, escriptora i cantant francesa d'origen danès (m. 2019).[63]
- Dailian (Xina): Li Zhensheng (xinès: 李振盛)) va ser un fotoperiodista xinès que va capturar algunes de les imatges més rellevants de la Revolució Cultural de la Xina. (m. 2020).
- 27 de setembre,
- 9 d'octubre, Liverpool, Merseyside, Anglaterra: John Winston Ono Lennon, conegut com a John Lennon, músic de rock anglès, membre de The Beatles (m. 1980).[66]
- 15 d'octubre, Brisbane, Queensland, Austràlia: Peter Charles Doherty, immunòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1996.
- 4 de novembre, Alger: Marlène Jobert, actriu i escriptora francesa.[67]
- 16 de novembre, Jaca, Osca: Maria Josefa Yzuel, pionera en el camp de l'òptica, tant en l'àmbit nacional com internacional.[68]
- 17 de novembre, Rio de Janeiro: Iranette Ferreira Barcellos, cantant de samba i actriu brasilera de l'Escola de Samba Portela.[69]
- 18 de novembre, Argentina: Susana Ruiz Cerutti, advocada, diplomàtica i política que fou Ministra d'Afers Exteriors argentina.[70]
- 22 de novembre,Medicine Lake, Minnesota (EUA): Terry Gilliam, actor i director de cinema d'origen estatunidenc, membre del grup Monty Python.[71]
- 27 de novembre, San Francisco, Califòrnia, EUA: Bruce Lee, actor de cinema i expert en arts marcials estatunidenc d'origen xinès, Kowloon, Hong Kong)
- 1 de desembre, Montpeller: Elena Mandroux, metgessa i política socialista francesa, alcaldessa de Montpeller de 2004 fins a 2014.[72]
- 12 de desembre, East Orange, Nova Jersey: Dionne Warwick, cantant nord-americana de soul i pop.[73]
- 21 de desembre, Baltimore, Maryland (EUA): Frank Zappa, guitarrista i compositor (m. 1993).[74]
- 23 de desembre, Saint Albans, Regne Unit: Margaret Bent, musicòloga, professora universitària i investigadora musical.[75]
- 26 de desembre, Glens Falls, Nova York (EUA): Edward C. Prescott, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 2004.
- 29 de desembre, Essen: Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (m. 2019).[76]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 4 de febrer - Barcelona: Àurea Rosa Clavé i Bosch, professora i compositora catalana (n. 1856).[77]
- 29 de març - Barcelona: Àngela Graupera i Gil, escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya (n. 1876).[78]
- 27 d'abril - Barcelona: Joaquim Mir i Trinxet, pintor català (n. 1873).[79]
- 22 d'agost - Toledo: Isidre Gomà i Tomàs, bisbe, cardenal i escriptor català (n. 1869).
- 15 de setembre - Barcelona: La Monyos, personatge icònic de la ciutat.[80]
- 15 d'octubre - Castell de Montjuïc, Barcelona: Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat després d'un judici sumaríssim militar sense garanties processals.
- 13 de novembre - Sant Adrià de Besòs: Inés Jiménez Lumbreras, última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona víctima de la repressió franquista (n. 1915 o 1916).[81]
- 19 de desembre - Barcelona: Joan Viladomat i Massanas, músic català (n. 1885).
- Resta del món
- 6 de gener, 1840, Londres, Anglaterraː Fanny Burney, novel·lista i dramaturga anglesa (n. 1752).[82]
- 27 de gener, Presó de Lubianka, Moscou: Isaac Bàbel, escriptor rus (n. 1894).
- 5 de març, Hong Kong, Commonwealth: Cai Yuanpei, pedagog i intel·lectual xinès (n. 1868).[83]
- 13 de març, Compenhagen: Gustav Frederik Holm, oficial naval.
- 16 de març, Mårbacka, Suècia: Selma Lagerlöf, escriptora sueca, Premi Nobel de Literatura de 1909 (n. 1858).[84]
- 26 de març, Augsburgː Helene Böhlau, escriptora alemanya (n. 1859).[85]
- 31 de març, Viena: Marie Egner, pintora austríaca.[86]
- 15 de maig, Eibergen, Berkelland: Menno ter Braak, escriptor, assagista i crític literari antifeixista neerlandès.
- 20 de maig, Övralid, Suècia: Verner von Heidenstam, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 (n. 1859).[87]
- 24 d'abril, Estocolmː Fanny Brate, pintora sueca (n. 1862).[88]
- 26 d'abril, Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya: Carl Bosch, químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931 (n. 1874).[89]
- 28 d'abril, Milà (Itàlia): Luisa Tetrazzini, soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació (n. 1871).[90]
- 10 de juny, Londres (Anglaterra): Marcus Garvey, Jr., heroi nacional de Jamaica, fou un editor, periodista, empresari, nacionalista negre, panafricanista (n. 1887).[3]
- 17 de juny, Bourne End, Buckinghamshire (Anglaterra): Arthur Harden, bioquímic britànic, Premi Nobel de Química de 1929 (n. 1865).[91]
- 20 de juny, camp de batalla, durant la Segona Guerra Mundial als voltants de Saumur. Jehan Alain, compositor i organistafrancès (n. 1911).[92]
- 29 de juny, Muralto (Suïssa): Paul Klee, pintor suís (n. 1879).[93]
- 2 de juliol: Bertram Shapleigh, compositor estatunidenc interessat en la cultura asiàtica.
- 16 de juliol, Londresː Ray Strachey, sufragista i assagista anglesa que lluità per la igualtat de drets de les dones (n. 1887).[94]
- 13 d'agost, Cambridge, Anglaterraː Emma Turner, ornitòloga i fotògrafa d'ocells anglesa (n. 1867).[95]
- 21 d'agost, Coyoacán, Mèxic: Lev Trotski, polític i revolucionari marxista (n. 1879).[3]
- 22 d'agost, St. Andrews (Nova Brunswick): Mary Vaux Walcott, artista i naturalista, pintora de flors de plantes silvestres (n. 1860).[96]
- 30 d'agost, Cambridge, Anglaterra: Joseph John Thomson, físic anglès, Premi Nobel de Física 1906, descobridor de l'electró (n. 1856).[97]
- 7 de setembre: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac.
- 25 de setembre, Nova York, Estat de Nova York: Marguerite Clark actriu de teatre i cinema mut estatunidenca (n. 1883).[98][99]
- 26 de setembre, Portbou: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
- 27 de setembre, Viena, Àustria: Julius Wagner-Jauregg, neuròleg i psiquiatre, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1927 (n. 1857).[100]
- 3 de novembre, Montauban, França: Manuel Azaña Díaz, president del Govern Espanyol, 1931, 1933; i 1936), primer President de la II República Espanyola (1936 - 1939) (60 anys).
- 9 de novembre, Heckfield, Hampshire, Anglaterra: Neville Chamberlain, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1937-1940) (n. 1869).[101]
- 17 de desembre, Highgate Middlesex, Anglaterraː Alicia Boole Stott, extraordinària matemàtica amateur (n. 1860).[102]
- 21 de desembre, Hollywood, Califòrnia, EUA: Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc (44 anys).[103]
- 22 de desembre, El Centro, Califòrnia, (EUA): Nathanael West (nom de naixement: Nathan Weinstein; novel·lista i guionistaestatunidenc pertanyent a la Generació perduda (n. 1903).[104]
- Marcel Granet, sinòleg i sociòleg francès
Referències
[modifica]- ↑ Finestres, Jordi (text); Aloy, Joaquim (assessorament). «La detenció de Lluís Companys». Sapiens, 14-10-2019. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Don Markstein's Toonopedia: Brenda Starr». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «The Great Dictator (1940) - Release Info» (en anglès). IMDb. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «La gran mentida de Franco: els documents que desmunten el mite d'Hendaia». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Mercè Madolell». La Fonoteca. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Lluís Racionero i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Josefa Contijoch i Pratdesaba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Escandell Guasch, Jaume «La implantació dels estudis oficials a les illes Pitiüses». Eivissa, 54, 2013, pàg. 40–47. ISSN: 2385-3476.
- ↑ «Helena Valentí i Petit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Carles Santos i Ventura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Christiane Frenay (1940)» (en anglès). Artprice. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Albert Jané i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Colita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Maria Teresa Ferrer i Mallol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Carme Giralt i Rosés | Escola Bergantí» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Elly de Waard: biografie». Koninklijke Bibliotheek. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Cecilia Bartolomé». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ Sardans, Jordi «Beatrice Nyffenegger». El Pou de la Gallina, Novembre 1993. Núm.72, pàg. 24-27.
- ↑ «Carrer Maria Àngels Cardona i Florit». Poble de Ferreries, 05-07-2021. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Clara Janés Nadal». Escritores.org [Consulta: 29 novembre 2015].
- ↑ C., J. ««Esta Vall m'agrada perquè no em puc perdre mai»». Levante. El Mercantil Valenciano, 07-10-2017. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «Olympedia – Carol Heiss». [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Pascual Barroso, Andrea». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: març 2020].
- ↑ «LE CÉLÈBRE CHANTEUR OCCITAN CLAUDE MARTI À CARMABLEU» (en francès). Le Petit Journal, 10-06-2018. [Consulta: 14 setembre 2023].
- ↑ «5th parliamentary term | Arlette Laguiller». MEPs. European Parliament. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Mary Ellen Mark, fallece la fotógrafa humanista» (en castellà). Old Skull. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Nancy Pelosi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «¿Por qué Astrud Gilberto es mucho más que “la chica de Ipanema”?» (en castellà). ezanime.net, 29-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Wangari Maathai. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Herbie Hancock | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2008» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Margrethe II | queen of Denmark» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Anja Silja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2010» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Angela Carter». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1987» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Maeve Binchy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Elisa Pérez Vera». Tribunal Constitucional d'Espanya. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Valero Cuenca, Aurora». Ajuntament d'Alboraia. [Consulta: 2 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Tom Jones | Welsh-born singer» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Nancy Sinatra». Sputnikmusic. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2001» (en anglès americà). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Marter, Joan M. The Grove Encyclopedia of American Art (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 460. ISBN 978-0-19-533579-8.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2006» (en anglès americà). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Helen Donath (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Marina Karella - From Paris to Greece, with love». ellines.com. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Martínez Aniesa, Luís. «Lourdes Grobet» (en castellà). Cada día un fotógrafo, 03-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-29. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Pina Bausch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 971 i 972. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «Boccara, Frida (1940-1996)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «María de los Angeles (Pelusa) Vera Montecoral». autores.uy. La base de datos de autores de Uruguay. Arxivat de l'original el 2020-06-22. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Annie Ernaux (1940-) Bibliographie selective» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
- ↑ «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Pauline Collins» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Teresa María Mendizabal Aracama, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 22-09-2017. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Anna Karina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Fatima Mernissi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «27 de setembre de 1940» (en castellà). Mundo classico, 27-09-2013. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «John Lennon | Biography, Songs, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Marlène Jobert - La biographie de Marlène Jobert» (en francès). Voici, 31-01-2023. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «María Josefa Yzuel, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-11-2015. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ Bortolin, Nelson. «Tem Surica na roda de samba» (en portuguès). Folha de Londrina, 12-10-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Susana Ruiz Cerutti» (en castellà). Fundación Konex. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Terry Gilliam | Biography, Monty Python, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «Hélène MANDROUX» (en francès). Midi Libre, 01-01-2014. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Dionne Warwick: ‘Now. A Celebration 50th Anniversary’» (en castellà). Distrito Jazz. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Frank Zappa | Biography, Albums, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Cummings, David M. International Who's who in Music and Musicians'. Psychology Press, 2000, pàg. 51. ISBN 9780948875533.
- ↑ «Brigitte Kronauer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Aurea Rosa Clavé | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la Historia. RAH. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep Mª; Vigier i Rovira, Mercè «La infermera Angela Graupera i Gil (1876-1940)». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, XXXIII, 3, 2018, pàg. 158-159.
- ↑ «Joaquim Mir i Trinxet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Dolors Bonella i Alcánzar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions, 2008, pàg. 95 i ss. (Col. El Tinter, 84). ISBN 9788497913508.
- ↑ «Fanny Burney | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Selma Lagerlöf» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Konzett, Matthias. Encyclopedia of German Literature. Routledge, 2015, p. 124-125. ISBN 113594122X.
- ↑ «Marie Egner (1850-1940)». Agència d'art Gerald Weinpolter GmbH. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1916» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Fanny I M Brate (f. Ekbom)». Svenskt biografiskt lexikon (SBL). [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Landini, Giancarlo. «Tetrazzini, Luigia, detta Luisa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2019. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1929» (en anglès americà). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Paul Klee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Ray Strachey» (en anglès). Spartacus Educational. Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 3 juny].
- ↑ «Celebrating the first female Fellows of the Linnean Society. Emma Louisa Turner» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 2018. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Mary Morris Vaux Walcott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1906» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Clark, Marguerite» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Marguerite Clark» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1927» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Neville Chamberlain | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Polo-Blanco, Irene «Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension». Historia Mathematica, 35 (2), 5-2008, pàg. 123–139. DOI: 10.1016/j.hm.2007.10.008.
- ↑ «F. Scott Fitzgerald | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Nathanael West | American novelist» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1940