Militar
Far militar è l'expressiun usitada per survir en in'armada cun sistem da miliza. Caracteristic per il militar èn l'uniformaziun e l'ierarchia. Quai sa mussa cunzun entras ils grads militarics, il s'annunziar, las posas ("attent" e "repaus") ed ils cumonds. Tipic per il militar svizzer è il sistem da milizia, la scola da recruts obligatorica, il tir obligatoric annual ed ils curs da repetiziun.
Mintga burgais svizzer vegn a la recrutaziun examinà entras l'Armada svizra ed incorporà en ina secziun sche el vegn betg zavrà ora e partius en el survetsch civil u schurmetg civil tar limitas corporalas. Tgi che fa survetsch militar vegn a lura en ina caserna ingua ch'el absolvescha la scola da recruts (RS) che cuzza 18 u 21 emnas. Dapi curt daja er la pussibilitad da far survetsch lung per sa deliberar dals curs da repetiziun. Da distinguer es il term da organisaziuns paramilitaricas, dentant stattan questas organisaziuns medemamain sut il dretg internaziunal da guerra. Ils members da tals exercizis pon vegnir considerads militars, surtut sche ei vegnan organisads d'ina autoritat centrala stabilisada che procloma l'autoritat sur in territori determinà e, ina pretensiun nunremplazzabla, s'identificheschan sur x in tip d'uniforma.
Il term militar po sa referir, ad ina gruppa, a las instituziuns, installacziuns, equipament, vehichels e tut quai che fa directamain part da las forzas armadas, creads e organisads tenor la missiun fundamentala, dentant betg exclusiva, da defender la suveranitad territoriala dal stadi cun las armas en cas che quai fiss necessari.
La ideologia che defenda la ductrina da l'armada sur la societad porta il num militarissem.
Etimologia e muntada
[modifitgar | modifitgar il code]Il term «militar» deriva dil latin militarius, da miles (genitiv militis) che significa «schuldà».
Historia
[modifitgar | modifitgar il code]La figura dil guerrier es gia presenta en il temp prehistoric, a l'entschatta da las societads umanas, uschia entras cunfrontaziuns entras autras gruppas d'humans, inizialmain provocads tras cunflicts pertutgond la lutga per surviver. A l'entschatta en las societads collecturs-chatschadurs separticipavan tut members dal clan a la defensa da quest. Durant l'evoluziun cumparan la specialisaziun da la lavur e la differenciaziun tranter singuls individuums, ed è sefurma las differentas classas socialas u castas. Tranter questas, la casta guerrera u militara. Quella fuva normalmein situada en las classas dominantas da la societad, principalmain perviada las necessitads da defensa ed il surviver da la societad da la quala els fagevan part.
Era sche la discussiun cura che las empremas guerras han giu lieu vegn anc menada ferventamain, es è fitg probabel che quai fuva in resultad da la specialisaziun da las differentas gruppas d'umans en connex cun la svilluppaziun da l'agricultura che ha spartgí la carstgaunadad en duas gruppas, agriculturs e chatschadurs. Ferton ch'ils emprems èn sa domicilisads èn ils secunds restads nomads. En periodas da fom ési fitg probabel che gruppas da chatschadurs han attatgà culegnas e quels han s'organisà per la defensa. Da la medema maniera cumpara la figura dil schuldà cura che las societads agriculturas fan la divisiun sociala e da lavur e cumenzan a crear patents.