marcha
Aparença
Occitan
Etimologia
- (nom 1) Del germanic marka (« frontièra » o « signe separatiu de la frontièra »).
- (nom 2) de marchar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /maɾˈt͡ʃo̞/
- provençau /maʀˈt͡ʃo̞/
- escotar « marcha »
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marcha | marchas |
[maɾˈt͡ʃo̞] | [maɾˈt͡ʃo̞s] |
marcha femenin
Sinonims
Traduccions
Nom comun 2
marcha femenin
- Caminada
- Anada, biais de practicar la locomocion
- (Musica) Musica al ritme regular cadençat, permeten de reglar o d'acompanhar lo desplaçament d'un cortègi pendent una procession, d'un desfilat o d'una parada.
- Grasa.
- Anar, foncionament d'una maquina, d'un afar
Traduccions
Forma de vèrb
marcha
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de marchar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de marchar
Espanhòl
Etimologia
- de marchar
Prononciacion
/maɾˈt͡ʃa/
- escotar « marcha »
Nom comun
marcha femenin
Forma de vèrb
marcha
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de marchar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de marchar
Portugués
Etimologia
- De marchar
Prononciacion
- Portugal /ˈmaɾʃɐ/
- Brasil /ˈmahʃɐ/ , /ˈmaɾʃə/
- Brasil : escotar « marcha »
Nom comun
marcha femenin
Forma de vèrb
marcha