Setmana
La setmana latin: septimană) es un periòde regolar de sèt jorns-dias dependent del calendari lunisolar. L'adjectiu associat a un periòde de sèt jorns es «setmanièr». La setmana es sustot un cicle utilizat dins lo calendari gregorian aital coma roman. Segon la nòrma ISO 8601 adoptada per la majoritat dels païses del mond, comença lo diluns e finaliza lo dimenge.
(delNoms dels jorns
[modificar | Modificar lo còdi]L'origina d'aquestes noms es dins l'observacion del cèl pels ancians. Pendent l'an, l'immensa majoritat dels astres visibles cambiavan pas de posicion òm en çò que toque a d'autres. Malgrat aiçò, aqueles èssers umans observèron a simpla vista sèt còsses celestes que variavan òc de posicion: lo Solelh, la Luna, e los cinc de planetas que pòdon se veire a simpla vista: Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus e Saturne.
Del temps que las lengas mediterranèuas orientalas rebaton la numeracion dels jorns de la setmana, las lengas d'Euròpa Occidentala (exceptat lo portugués) rebaton los noms dels astres mobils del firmamento: Luna, Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus, Saturne, e Solelh. Aquestes sèt de còsses celestes donèron los sieus noms als jorns de la setmana: diluns, dimars, dimècres, dijòus, divendres. En occitan, dissabte procedís del mot ebrèu shabbat (jorn de repaus), e dimenge del mot latin domínica (jorn del Sénher). Pas obstante, en qualques lengas (coma l'anglés, per exemple), se mantenon los noms originales d'aquestes dos de jorns: saturday (jorn de Saturn) e sunday (jorn del Solelh); e en d'autras lengas se substituisson los dieus grecoromans amb los dieus germanics mai o mens correspondents. Aital, lo dieu germanic de la guèrra Tiw (tuesday) substituís al marcial grecoroman Mart, lo principal dieu germanic Woden (wednesday) al dieu segondari Mercuri, l'important dieu guerrero Thor (thursday) al importantísimo Jupitèr, la diosa de la fertilitat Freya o Frigg (friday) a la diosa de l'amor Vènus.
occitan | dimenge | diluns | dimars | dimècres | dijòus | divendres | dissabte |
---|---|---|---|---|---|---|---|
albanés | e diel | e hënë | e martë | e mërkurë | e enjte | e premte | e shtunë |
alemand | Sonntag | Montag | Dienstag | Mittwoch | Donnerstag | Freitag | Samstag |
asturian | domingu | llunes | martes | miércoles | xueves | vienres | sábadu |
catalan | diumenge | dilluns | dimarts | dimecres | dijous | divendres | dissabte |
chinés modèrne | 星期天
(xingqitian) |
星期一
(xingqiyi) |
星期二
(xingqier) |
星期三
(xingqisan) |
星期四
(xingqisi) |
星期五
(xingqiwu) |
星期六
(xingqiliu) |
chinés tradicional | 日曜日
(rìyàorì) |
月曜日
(yuèyàorì) |
火曜日
(huǒyàorì) |
水曜日
(shuǐyàorì) |
木曜日
(mùyàorì) |
金曜日
(jīnyàorì) |
土曜日
(tǔyàorì) |
estonian | pühapäev | esmaspäev | teisipäev | kolmapäev | neljapäev | reede | laupäev |
esperanto | dimanĉo | lundo | mardo | merkredo | ĵaŭdo | vendredo | sabato |
basc | igande | astelehen | Astearte | asteazken | ostegun | Ostiral | Larunbat |
francés | dimanche | lundi | mardi | mercredi | jeudi | vendredi | samedi |
galèc | domingo | luns / segunda feira | martes / tercera feira | mércores / cuarta feira | xoves / quinta feira | venres / sexta feira | sábado |
grèc | Κυριακή | Δευτέρα | Τρίτη | Τετάρτη | Πέμπτη | Παρασκευή | Σάββατο |
grèc classic | ἡμέρα Ἡλίου
(hêméra Hêlíou) |
ἡμέρα Σελήνης
(hêméra Selếnês) |
ἡμέρα Ἄρεως
(hêméra Áreôs) |
ἡμέρα Ἕρμου
(hêméra Hérmou) |
ἡμέρα Διός
(hêméra Diós) |
ἡμέρα Ἀφροδίτης
(hêméra Aphrodítês) |
ἡμέρα Κρόνου
(hêméra Krónou) |
grèc eclesiastic | Κυριακή | δευτέρα σαββάτον | τρίτη σαββάτον | τετάρτη σαββάτον | πέμπτη σαββάτον | πσρασκευή,
προσάββατα |
σάββατον |
ebrieu | ראשון | שני | שלישי | רביעי | חמישי | שישי | שבת |
ongarés | vasárnap | hétfö | kedd | szerda | csütörtök | péntek | szombat |
anglés | Sunday | Monday | Tuesday | Wednesday | Thursday | Friday | Saturday |
islandés | sunnudagur | mánudagur | þriðjudagur | miðvikudagur | fimmtudagur | föstudagur | laugardagur |
italian | domenica | lunedì | martedì | mercoledì | giovedì | venerdì | sabato |
japonés | 日曜日
(nichiyōbi) |
月曜日
(getsuyōbi) |
火曜日
(kayōbi) |
水曜日
(suiyōbi) |
木曜日
(mokuyōbi) |
金曜日
(kin'yōbi) |
土曜日
(doyōbi) |
latin classic | dies Sōlis | dies Lūnae | dies Martis | dies Mercuriī | dies Iovis | dies Veneris | dies Saturnī |
latin eclesiatic | Dominica | feria secunda | feria tertia | feria quarta | feria quinta | feria sexta | sabbatum |
mapudungun | kiñe ante | epu ante | kila ante | meli ante | kechu ante | cayu ante | regle ante |
olandés | zondag | maandag | dinsdag | woensdag | donderdag | vrijdag | zaterdag |
polonés | niedziela | poniedziałek | wtorek | środa | czwartek | piątek | sobota |
portugués | domingo | segunda-feira | terça-feira | quarta-feira | quinta-feira | sexta-feira | sábado |
romanés | duminică | luni | marţi | miercuri | joi | vineri | sâmbătă |
sanscrit | भानुवासरम्
(Bhaanu Vāsaram) |
इन्दुवासरम्
(Indu Vāsaram) |
भौमवासरम्
(Bhauma Vāsaram) |
सौम्यवासरम्
(Saumya Vāsaram) |
गुरूवासरम
(Guru Vāsaram) |
भृगुवासरम्
(Bhrgu Vāsaram) |
स्थिरवासरम्
(Sthira Vāsaram) |
turc | pazar | pazartesi | salı | çarşamba | perşembe | cuma | cumartesi |
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]
- Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals
- Paginas utilizant Phonos
- Modèl infobox
- Wikipedia:GND Articles amb un identificant
- Wikipedia:LCCN Articles amb un identificant
- Wikipedia:AAT Articles amb un identificant
- Wikipedia:GEC Articles amb un identificant
- Wikipedia:Paginas amb de paramètres dins lo contraròtle d'autoritat
- Temps