1979
1979
| |
---|---|
Ans : 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1979 del calendièr gregorian.
Eveniments
[modificar | Modificar lo còdi]Occitània
[modificar | Modificar lo còdi]França
[modificar | Modificar lo còdi]Euròpa
[modificar | Modificar lo còdi]Començament de la creacion dei comunautats autonòmas.
En causa de la crisi financiera dau govèrn e de seis institucions, adopcion d'una politica d'austeritat. Aquò agravèt encara lei condicions de vida de la populacion e son ostilitat au regime.
Independéncia dau país lo 22 de febrier.
Independéncia dau país lo 27 d'octòbre.
Après de mes de protestacions popularas còntra son regim, Mohammad Reza Pahlavi quitèt Iran lo 16 de genier e l'armada proclamèt sa neutralitat dins lei jorns seguents. Lo 11 de febrier, l'islamista Rouhollah Khomeini declarèt la fin de la monarquia e la formacion d'un govèrn provisori. Gràcias a son organizacion, leis islamistas capitèron d'eliminar rapidament leis autrei faccions revolucionàrias e, lo 1èr d'abriu, poguèron proclamar la Republica Islamica d'Iran.
Independéncia dau país lo 12 de julhet.
Lo govèrn indepentista decidiguèt de fixar l'independéncia en julhet de 1980. Pasmens, aquela decision se turtèt ai partisans dau mantenement de la preséncia francobritanica e, en novembre, doas insureccions dei populacions francofònas prenguèron lo contraròtle d'Espiritu Santo e de Tanna.
Arts
[modificar | Modificar lo còdi]Sciéncias e tecnicas
[modificar | Modificar lo còdi]Premiera susvolada de Saturne per una sonda espaciala (Pioneer 11). Permetèt de realizar divèrsei mesuras e de fotografiar la planeta, son sistèma d'anèus e sei satellits (pasmens, amb una resolucion bassa). Descurbiguèt un anèu e dos satellits suplementaris.
D'autra part, premier tir de la fusada europèa Ariane.
Invencion dau CD-ROM per la companhiá neerlandesa Philips, seis aplicacions acomencèron de se multiplicar a partir de 1984-1985 gràcias a sa capacitat gròssa e a la diversitat deis informacions que pòdon i èsser enregistradas.
Invencion dau lengatge de programacion Ada per una còla de CII-Honeywell-Bull (principalament l'informatician francés Jean Ichbiah (1940-2006)). Aqueu lengatge se difusèt rapidament dins leis aplicacions militaras, espacialas ò aeronauticas.
Premiera utilizacion de sang articiala per lo mètge japonés Ryoichi Naito sus un pacient victima d'una emorragia grèva.
Economia
[modificar | Modificar lo còdi]- 3 de genièr - Aurore Martin, politiciana basca
- 7 de febrièr - Tawakkul Karman, jornalista iemenita, Prèmi Nobel de la Patz
- 17 de març - Stormy Daniels, actritz pornografica americana
- 24 de març - Tracy McGrady, basquetbolaire american
- 27 de març - Denis Golovanov, jogaire de tennis rus
- 30 de març - Norah Jones, cantaira americana
- 5 d'abril - Imany, cantaira e compositritz occitana d'origina comoriana
- 10 d'abril - Sophie Ellis-Bextor, cantaira britanica
- 10 d'abril - Rachel Corrie, militanta americana del movement non-violent (m. 2003)
- 19 d'abril - Kate Hudson, actritz americana
- 19 de mai - Diego Forlán, fotbolaire uruguaian
- 19 de mai - Onintza Enbeita, ensenhaira e jornalista basca
- 12 de junh - Amandine Bourgeois, cantaira occitana
- 29 de junh - Marleen Veldhuis, nataira neerlandesa
- 5 de julhet - Amélie Mauresmo, jogaira de tennis francesa
- 25 de julhet - Stefanie Hertel, cantaira alemanda
- 1 d'agost - Stéphane Wagner, jogaire de basquetbòl francés
- 25 de setembre - Naomi, actritz pornografica americana
- 17 d'octobre - Kimi Räikkönen, pilòt finés de Formula 1
- 27 de novembre - Hilary Hahn, violonista americana
- 5 de genièr - Charles Mingus, compositor e musician de jazz american (n. 1922)
- 26 de genièr - Nelson Rockefeller, prefècte de Nòva York e vice-president dels Estats Units (n. 1908)
- 2 de febrièr - Sid Vicious, musician britanic (Sex Pistols) (n. 1957)
- 7 de febrièr - Josef Mengele, mètge nacionalsocialista (n. 1911)
- 9 de febrièr - Dennis Gabor, fisician britanic-ongrés, inventor de l'ologram, Prèmi Nobel en 1971 (n. 1900)
- 12 de febrièr - Jean Renoir, realizator francés (n. 1894)
- 22 de març - Isidro Ayora, president d'Equator (n. 1879)
- 30 de març - José María Velasco Ibarra, president d'Equator (n. 1893)
- 4 d'abril - Zulfikar Ali Bhutto, primièr ministre de Paquistan, executat (n. 1928)
- 10 d'abril - Nino Rota, compositor italian (n. 1911)
- 2 de mai - Giulio Natta, quimista italian, Prèmi Nobel (n. 1903)
- 9 de mai - Gabriel Ramanantsoa, president de Madagascar (n. 1906)
- 29 de mai - Mary Pickford, actor american (n. 1892)
- 1 de junh - Werner Forssmann, mètge alemand, Prèmi Nobel de fisiologia o medecina (n. 1904)
- 11 de junh - John Wayne (nascut Marion Michal Morrison), actor american (n. 1907)
- 8 de julhet - Sin-Itiro Tomonaga, fisician japonés, Prèmi Nobel (n. 1906)
- 8 de julhet - Robert Burns Woodward, quimista american, Prèmi Nobel (n. 1917)
- 15 de julhet - Gustavo Díaz Ordaz, president de Mexic (n. 1911)
- 23 de julhet - Joseph Kessel, romancier francés d'origina argentina (n. 1898)
- 29 de julhet - Herbert Marcuse, filosòf e psicològ alemand (n. 1898)
- 3 d'agost - Bertil Ohlin, economista suedés, Prèmi Nobel (n. 1899)
- 6 d'agost - Feodor Felix Konrad Lynen, bioquimista alemand, Prèmi Nobel (n. 1911)
- 10 d'agost - José María Pinilla, president di Panamà (n. 1919)
- 12 d'agost - Ernst Boris Chain, scientific britanic, Prèmi Nobel en Fisiologia o Medecina en 1945 (n. 1906)
- 16 d'agost - John George Diefenbaker, primièr ministre de Canadà (n. 1895)
- 26 d'agost - Mika Waltari, escrivan finés (n. 1908)
- 10 de setembre - Agostinho Neto, primièr president d'Angòla (n. 1922)
- 14 de setembre - Nur Muhammad Taraki, president d'Afganistan (n. 1917)
- 20 de setembre - Ludvík Svoboda, president de Checoslovaquia (n. 1895)
- 29 de setembre - Francisco Macías Nguema, president de la Guinèa Eqüatoriala (n. 1924)
- 6 d'octobre - Elizabeth Bishop, poetessa americana (n. 1911)
- 16 d'octobre - Johan Borgen, escrivan norvegian (n. 1902)
- 26 d'octobre - Park Chung Hee, president de la Corèa del Sud (n. 1917)
- 19 de decembre - Francés Fontan, teorician nacionalista occitan (n. 1929)
- 27 de decembre - Hafizullah Amin, president d'Afganistan (n. 1929)
- Prèmi Nobel de Fisica : Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam, Steven Weinberg
- Prèmi Nobel de Quimia : Herbert C. Brown, Georg Wittig
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Allan M. Cormack, Godfrey N. Hounsfield
- Prèmi Nobel de Literatura : Odysseas Elytis
- Prèmi Nobel de la Patz : Maire Terèsa de Calcuta
- Prèmi Nobel d'Economia : Theodore Schultz, Arthur Lewis
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Territòri autonòm sota sobeiranetat francobritanica e en cors d'accession a l'independéncia.