habilitat

See also: habilitât

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.βi.liˈtat]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.bi.liˈtat]
• IPA^(key): (Valencia) [a.bi.liˈtat]

Etymology 1

Borrowed from Latin habilitātem. Compare Spanish habilidad.

Noun

habilitat f (plural habilitats)

1. ability, skill

   Synonyms: pericia, destresa

   Ella confia en la seva habilitat.

   She has confidence in her ability.

Related terms

• hàbil
• habilitar

Etymology 2

See the etymology of the corresponding lemma form.

Adjective

habilitat (feminine habilitada, masculine plural habilitats, feminine plural habilitades)

1. able, skilled
2. enabled

   Antonym: deshabilitat

Participle

habilitat (feminine habilitada, masculine plural habilitats, feminine plural habilitades)

1. past participle of habilitar

Further reading

• “habilitat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “habilitat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “habilitat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Verb

habilitat

1. third-person singular present active indicative of habilitō