esprémer

Catalan

Etymology

Inherited from Latin exprimere. Doublet of exprimir.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈpɾe.mə]
IPA^(key): (Valencia) [esˈpɾe.meɾ]

Verb

esprémer (first-person singular present espremo, first-person singular preterite espremí, past participle espremut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

to squeeze; to juice

Conjugation

Conjugation of esprémer (second conjugation)

person		singular			plural
infinitive			esprémer
gerund			esprement
past participle				masculine		feminine
		singular		espremut		espremuda
		plural		espremuts		espremudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espremo	esprems	esprem	espremem	espremeu	espremen
	imperfect	espremia	espremies	espremia	espremíem	espremíeu	espremien
	future	espremeré	espremeràs	espremerà	espremerem	espremereu	espremeran
	preterite	espremí	espremeres	espremé	espremérem	espreméreu	espremeren
	conditional	espremeria	espremeries	espremeria	espremeríem	espremeríeu	espremerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espremi	espremis	espremi	espremem	espremeu	espremin
	imperfect	espremés	espremessis	espremés	espreméssim	espreméssiu	espremessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esprem	espremi	espremem	espremeu	espremin
	negative (no)	—	no espremis	no espremi	no espremem	no espremeu	no espremin

Derived terms

espremedora