usurpar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/u.zurˈpa/
Occidental:	nord-occidental /u.zurˈpa/
	valencià /u.zuɾˈpaɾ/, /u.zuɾˈpa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: usurpà
• Etimologia: Del llatí usurpare ‎(literalment «arrabassar l’ús»), segle XIV.

Verb

usurpar trans.

1. Apropiar-se de manera il·legítima de coses d’un altre, d’un domini, d’una dignitat, d’un ofici.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	usurpar			haver usurpat
gerundi	usurpant			havent usurpat
participi	usurpat, usurpada, usurpats, usurpades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	usurpo	usurpes	usurpa	usurpem	usurpeu	usurpen
	usurpe						val
	usurpi						sept
	usurp				usurpau		bal, alg
				usurpam			bal
imperfet	usurpava	usurpaves	usurpava	usurpàvem	usurpàveu	usurpaven
passat simple	usurpí	usurpares	usurpà	usurpàrem	usurpàreu	usurparen
futur	usurparé	usurparàs	usurparà	usurparem	usurpareu	usurparan
condicional	usurparia	usurparies	usurparia	usurparíem	usurparíeu	usurparien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	usurpi	usurpis	usurpi	usurpem	usurpeu	usurpin
	usurpe	usurpes	usurpe			usurpen	occ, bal
imperfet	usurpés	usurpessis	usurpés	usurpéssim	usurpéssiu	usurpessin
		usurpesses		usurpéssem	usurpésseu	usurpessen
	usurpàs	usurpassis	usurpàs	usurpàssim	usurpàssiu	usurpassin	bal
		usurpasses		usurpàssem	usurpàsseu	usurpassen	val, bal (1)
	usurpara	usurpares	usurpara	usurpàrem	usurpàreu	usurparen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	usurpa	usurpi	usurpem	usurpeu	usurpin
	–				usurpau		bal, alg
	–		usurpe			usurpen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	usurpariva	usurparives	usurpariva	usurparívem	usurparíveu	usurpariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	usurpessi		usurpessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... usurpat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... usurpar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... usurpat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... usurpat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... usurpat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... usurpat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... usurpar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... usurpat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... usurpat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... usurpat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: usurpo, usurpa, usurpem

Relacionats

• usurpació

Traduccions

Traduccions

• Anglès: usurp ^(en)
• Castellà: usurpar ^(es)
• Francès: usurper ^(fr)
• Gallec: usurpar ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: u·sur·par (3)
• Anagrama: supurar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3