proïsme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈiz.mə/
	balear /pɾoˈiz.mə/, /pɾuˈiz.mə/
Occidental:	/pɾoˈiz.me/

• Rimes: -izme
• Etimologia: Del català antic prohisme, de proixme trencant el diftong, de proxme, del llatí proximus ‎(«molt a prop»), segle XIV. Doblet de pròxim.

Nom

proïsme m. ‎(plural proïsmes)

1. La gent altra que un mateix, especialment en sentit moral o religiós com a membre de la humanitat.

Sinònims

• semblant

Derivats

• proïsmal

Traduccions

Traduccions

• Anglès: neighbour ^(en), fellow man ^(en)
• Castellà: prójimo ^(es)
• Francès: prochain ^(fr)
• Italià: prossimo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·ïs·me (3)
• Heterograma de 7 lletres (eimoprs)
• Anagrames: reimpòs, rompies

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat