- Pronúncia(i): /ˈɛrt/
- Rimes: -ɛɾt
- Etimologia: Del llatí vulgar *erctu(m), de ērēctus, participi de ērigō («erigir, posar dret»), segle XIV. Doblet del cultisme erecte.
ert m. (femení erta, plural masculí erts, plural femení ertes)
- En posició vertical i mancat de flexibilitat.