dificultat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /di.fi.kuɫˈtat/^ⓘ
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí difficultas, segle XIV.

Nom

dificultat f. ‎(plural dificultats)

1. Complicació, obstacle per fer una cosa.

   «L’afàsia motora o de Broca és una dificultat per respondre correctament.» (Miquel Falguera, Història clínica: Una guia pràctica, Universitat de Lleida, 2000)

2. Mal moment.

   «Sembla que la família estaria passant per dificultats econòmiques durant el primer terç del segle XIX.» (Cuartero López, Rosa Isabel, Fent Fortuna. Acumulació i burgesia a Castelló (1770-1841), 2013)

3. Obra, la realització de la qual és considerada com a desafiament.

   «Normalment s'escala la fissura de la dreta, amb dificultats de tercer a tercer superior, o per fer-ho més fàcil pot superar-se aquesta paret més a la dreta...» (Carles Gel, Andorra: 15 ascensions i 11 escalades hivernals, 2003)

   «La dificultat rau en la selecció d'aquests continguts.» (Bartomeu Mulet i Trobat, Globalització i ciències socials: límits i dilemes, Universitat Illes Balears, 2013)

Sinònims

• complicació, problema, destorb, embaràs, entrebanc, molèstia, nosa, obstacle, problema
• desgràcia, contrarietat, escull, tràngol
• problema, repte, treball

Traduccions

Complicació

• Alemany: Schwierigkeit ^(de)
• Anglès: difficulty ^(en)
• Castellà: dificultad ^(es) f.
• Francès: difficulté ^(fr)
• Gallec: dificultade ^(gl) f.
• Occità: dificultat ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·fi·cul·tat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: dificultat

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /di.fi.kylˈtat/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí difficultas.

Nom

dificultat f. ‎(plural dificultats)

1. dificultat

Relacionats

• dificile

Vegeu també

• Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 57. ISBN 2-86866-037-1.