admetre

Potser volíeu: admetré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ədˈmɛ.tɾə/, occidental /adˈme.tɾe/
• Rimes: -ɛtɾe
• Etimologia: Del llatí admittere.

Verb

admetre trans.

1. Rebre, donar entrada o audiència.
2. Acceptar.
3. Permetre o sofrir.

Conjugació

Segona conjugació regular, participi irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	admetre			haver admès o admés
gerundi	admetent			havent admès o admés
participi	admès, admesa, admesos, admeses
	admés						val
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	admeto	admets	admet	admetem	admeteu	admeten
	admet						val, bal
	admeti						sept
imperfet	admetia	admeties	admetia	admetíem	admetíeu	admetien
passat simple	admetí	admeteres	admeté	admetérem	admetéreu	admeteren
futur	admetré	admetràs	admetrà	admetrem	admetreu	admetran
condicional	admetria	admetries	admetria	admetríem	admetríeu	admetrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	admeti	admetis	admeti	admetem	admeteu	admetin
	admeta	admetes	admeta			admeten	occ, bal
imperfet	admetés	admetessis	admetés	admetéssim	admetéssiu	admetessin
		admetesses		admetéssem	admetésseu	admetessen
	admetera	admeteres	admetera	admetérem	admetéreu	admeteren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	admet	admeti	admetem	admeteu	admetin
	–		admeta			admeten	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		admetes	admete				centr, n-occ, sept
imperfet	admetiva	admetives	admetiva	admetívem	admetíveu	admetiven	n-occ
				admetívom	admetívou		n-occ
	admeteva	admeteves	admeteva	admetévem	admetéveu	admeteven	n-occ
futur	admeteré	admeteràs	admeterà	admeterem	admetereu	admeteran	centr, n-occ, sept
condicional	admeteria	admeteries	admeteria	admeteríem	admeteríeu	admeterien	centr, n-occ, sept
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		admetos	admeto				n-occ
imperfet	admetessi						sept
	admetessa						centr, n-occ
	admeteguessa	admeteguesses	admetegués	admeteguéssom	admeteguéssou	admeteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... admès o admés
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... admetre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... admès o admés
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... admès o admés
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... admès o admés
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... admès o admés
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... admetre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... admès o admés
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... admès o admés
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... admès o admés
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: admeto, admet, admetem

Derivats

• readmetre

Sinònims

• acollir
• contractar
• incloure, integrar
• admitir, en alguerès

Traduccions

Rebre, donar entrada o audiència

• Alemany: einlassen ^(de), zulassen ^(de)
• Anglès: admit ^(en)
• Castellà: admitir ^(es)
• Eslovac: priznať ^(sk)
• Esperanto: akcepti ^(eo)
• Francès: admettre ^(fr)
• Friülà: ameti ^(fur)
• Gallec: admitir ^(gl)
• Grec: παραδέχομαι ^(el) ‎(paradékhome)
• Hongarès: bebocsát ^(hu)
• Italià: ammettere ^(it)
• Japonès: 認める ^(ja)
• Llatí: admittere ^(la)
• Occità: admetre ^(oc), adméter ^(oc)
• Polonès: wpuścić ^(pl)
• Portuguès: admitir ^(pt)
• Rus: допуска́ть ^(ru) ‎(dopuskat)
• Suec: släppa in ^(sv)
• Ucraïnès: дозволя́ти ^(uk) ‎(dozvoliati)
• Xinès: 住進 ^(zh) ‎(住进, zhùjìn)

Permetre, sofrir

• Anglès: allow ^(en)
• Castellà: admitir ^(es)
• Francès: permettre ^(fr)
• Italià: soffrire ^(it)
• Llatí: pati ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·me·tre (3)
• Anagrames: demetrà, detraem, readmet

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: admetre

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /adˈme.tɾe/

Verb

admetre

1. admetre

Sinònims

• adméter, en aranès.