Vés al contingut

Bogeria

De Viquidites
Bogeria
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata
A Rake's Progress (William Hogarth, 1763)

La bogeria és el l'estat o comportament de qui ha perdut la raó o pateix una malaltia mental. També fa referència a una inclinació incontrolada envers algú o alguna cosa.

  • Els savis viuen per als bojos i els bojos per als savis.[1]
(en italià) I savii vivono per i pazzi, e i pazzi per i savii.
Candelaio. Act II. — Giordano Bruno
  • Sovint la passió fa tornar boig l'home més hàbil, i fa tornar habils els més necis.[2]
(en francès) La passion fait souvent un fou du plus habile homme, et rend souvent les plus sots habiles.
Màximes, 1664. — François de La Rochefoucauld
(en francès) L'espérance est la plus grande de nos folies.
Journal d'un poète, 1867. — Alfred de Vigny
  • Les grans obres del món sempre han estat fetes pels bojos.[3]
(en francès) Les grandes oeuvres de ce monde ont toujours été accomplies par des fous.
 — Anatole France
  • La imperfecció és bellesa, la bogeria és geni i el millor és ser absolutament ridícul que absolutament avorrit.[4]
(en anglès) Imperfection is beauty, madness is genius and it's better to be absolutely ridiculous than absolutely boring.
 — Marilyn Monroe
  • Quan es parla d'estar enamorat com un boig s'exagera; en general, s'està enamorat com un ximple.[5]
(en castellà) Cuando se habla de estar enamorado como un loco se exagera; en general, se está enamorado como un tonto.
 — León Daudí
  • El que importa no és saber si un home és boig o no és boig, i fins i tot és una cosa útil i profitosa per la salut creure en la pròpia bogeria perquè és l'única manera d’estar per damunt dels altres i de fer alguna cosa notable i digna d’esment en la vida.[6]
Els treballs perduts, 1989. — Joan Francesc Mira
  • Aquell/aquella que escriu és el que controla la seva bogeria a través de la paraula, que sap que és un boig i, per tant, no és tan boig o només és boig perquè encara creu que pot escriure...[7]
Digues que m'estimes encara que sigui mentida1991. — Montserrat Roig

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A boig i a cavaller, tot li està bé.[8]
  • A qui sigui boig com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça.[9]
  • Bella lluna nova, d'aquí a tres dies boja.[10]
  • Boigs compren i savis rompen.[8]
  • Boigs fan bitlles.[8]
  • Boja per boja, vinguen diners.[11]
  • Cervell de gat negre, fa passar la bogeria. Altres diuen que al revès, menjar-lo fa tornar boig.[11]
  • Déu nos guard de boig en lloc estret.[8]
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[11]
  • El boig no té judici i l'enamorat no té seny.[12]
  • El casament de la Bordeta: un boig amb una ximpleta.[13]
  • El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria.[8]
  • Els savis compren, i els boigs rompen.[8]
  • Joc de focs, joc de boigs.[14]
  • L'enciam, ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat.[12]
  • La llet és boja.[8]
  • Les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a llum.[15]
  • Llonganissa i ous fregits tornen bojos els marits.[12]
  • Lo que el boig fa a la darreria, fa el savi a la primeria.[8]
  • Més val un boig conegut que un savi per conèixer.[8]
  • No hi ha cap boig que apedrec sa seva teulada.[8]
(var.) Cap boig s'apedrega la teulada.[8]
(var.) No hi ha cap boig que es tiri terra a la vista.[8]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[11]
  • Per als boigs tot l'any és Carnestoltes.[12]
  • Per Sant Antoni fes el toni, per Sant Sebastià comença a bogejar.[16]
  • Per Sant Sebastià, ja es comença a bogejar.[15]
  • Quan lo vell fa bogeries, no li passen en vint dies.[8]
  • Qui darrer de l'enciam no beu vi, o boig o mesquí.[12]
  • Qui és boig de natura, mai se'n cura.[8]
  • Qui fa com los altres, no és ni boig ni savi.[8]
  • Qui no menja per Sant Joan, és boig o no té pa.[15]
  • Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri.[8]
  • Tantes ne diu lo boig, que algunes n'endevina.[8]
(var.) Tantes ne diu un boig, que per fi una n'acerta.[8]

Frases fetes

[modifica | modifica el codi]
  • Estar com una cabra (o boig com una cabra).[17]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909. 
  2. La Rochefoucauld, François de. Màximes. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1906 [Consulta: 1544582005]. 
  3. 3,0 3,1 «Citations et proverbes». Evene, cop. 1999. [Consulta: 24 abril 2014].
  4. «Marilyn Monroe in her own words» (en anglès). Stylist, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1406151436. [Consulta: 25 juliol 2012].
  5. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el Amor, el Sexo y el Matrimonio. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634236. 
  6. Mira, Joan F. Els treballs perduts. València: Eliseu Climent, 1989. ISBN 8475022545 [Consulta: 1543402004]. 
  7. Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bogeria». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Amades i Gelats, 1980.
  10. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: Neotípia, 1938, p. 56-61 (Primer llibre de les set sivelles). [Enllaç no actiu]
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Parés i Puntas, 1999.
  13. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 349, Trons a remolar.
  14. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324. 
  15. 15,0 15,1 15,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950. [Enllaç no actiu]
  16. Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  17. «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2013].
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "romance" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].