Ípsilon de la Balena

Ípsilon de la Balena
Tipus	estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos
Tipus espectral (estel)	M0III
Constel·lació	Balena
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	97,3463 pc
Magnitud absoluta	−0,77
Magnitud aparent (V)	4,02 (banda V)
Temperatura efectiva	3.700 K
Paral·laxi	10,2726 mas
Moviment propi (declinació)	−24,341 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	133,922 mas/a
Velocitat radial	18 km/s
Gravetat superficial equatorial	158 cm/s²
Ascensió recta (α)	2h 0m 0.3085s
Declinació (δ)	-22° 55' 19.806''
Metal·licitat	0
Catàlegs astronòmics
	GSC 05858-02053 (GSC); HD 12274 (Henry Draper Catalogue); 2MASS J02000030-2104400 (2MASS); SAO 167471 (Catàleg SAO); HIP 9347 (Catàleg Hipparcos); HR 585 (Catàleg d'Estrelles Brillants); IRAS 01576-2119 (IRAS); PLX 414 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); FK5 71 (FK5); GC 2419 (Catàleg General de Boss); GCRV 1104 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); HIC 9347 (Hipparcos Input Catalogue); IRC -20024 (Two-Micron Sky Survey); JP11 567 (JP11); N30 412 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30); PMC 90-93 50 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog); PPM 244533 (Catàleg d'estrelles PPM); RAFGL 286 (RAFGL); SRS 30071 (Southern Reference Star Catalog); TYC 5858-2053-1 (Catàleg Tycho); UBV 2025 (UBV); PLX 414.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); WEB 1962 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue); Gaia DR2 5136659462996518016 (Gaia Data Release 2); υ¹ Cet (nomenclatura de Bayer); 59 Cet (Nomenclatura de Flamsteed); Gaia DR3 5136659462996725888 (Gaia DR3); TIC 266783926 (TESS Input Catalog); UBV M 8593 (UBV)

Ípsilon de la Balena (υ Ceti) és una estrella de quarta magnitud de classe K5 en la constel·lació de la Balena. És una gegant vermella/taronja ubicada a uns 300 anys llum de la Terra.

Aquesta estrella juntament amb η Cet (Deneb Algenubi), θ Cet (Thanih al Naamat), τ Cet (Durre Menthor) i ζ Cet (Baten Kaitos), on Al Naʽāmāt (ألنعامة), Estruços de la Gallina^[7]^[8]

En xinès, 鈇鑕 (Fū Zhì), significant Mur, referint-se a l'asterisme que consisteix en Ípsilon de la Balena, 48 de la Balena i 56 de la Balena.^[9] Conseqüentment, υ Ceti és coneguda com a 鈇鑕四 (Fū Zhì sì, català: la quarta estrella del Mur)^[10]

Referències

↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
↑ ^4,0 ^4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
↑ Saskia Hekker «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 17-09-2007, pàg. 1003–1009. DOI: 10.1051/0004-6361:20078233.
↑ Star Name - R.H.Allen p. 160
↑ η Cet com a Aoul al Naamat o Prima Struthionum (el primer estruç), θ Cet com a Thanih al Naamat o Secunda Struthionum (el segon estruç), τ Cet com a Thalath al Naamat o Tertia Struthionum (el tercer estruç), i ζ Cet com a Rabah al Naamat o Quarta Struthionum (el quart estruç). υ Cet hauria de ser Khamis al Naamat o Quinta Struthionum (el cinquè estruç) conseqüentment, però Al Achsasi Al Mouakket va designar-lo amb el títol de el cinquè estruç a γ Gam sense aclarir.
↑ (xinès) 中國星座神話, written by 陳久金. Published by 台灣書房出版有限公司, 2005, ISBN 978-986-7332-25-7
↑ (xinès) AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 10 日 Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.

Enllaços externs

«HD 12274 -- Star». SIMBAD Astronomical Database. [Consulta: 8 novembre 2006].

[2dd30115e1174925caf24778b003777fcff50e85-1] «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.

[88f46fab9cce60c7e274ff942763157775017282-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.

[a1b1b6b07c06876959d87fc2f8c07203d5b512f3-3] Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.

[9031b86c7783bad7703551f4e6bb46b4bdc667fb-4] 4,0 ^4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.

[e4ae596e5e49019b6148474aa8b1d0498039646f-5] «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.

[d7998813f2498daa5f345259f76271cd77e76a00-6] Saskia Hekker «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 17-09-2007, pàg. 1003–1009. DOI: 10.1051/0004-6361:20078233.

[7] Star Name - R.H.Allen p. 160

[8] η Cet com a Aoul al Naamat o Prima Struthionum (el primer estruç), θ Cet com a Thanih al Naamat o Secunda Struthionum (el segon estruç), τ Cet com a Thalath al Naamat o Tertia Struthionum (el tercer estruç), i ζ Cet com a Rabah al Naamat o Quarta Struthionum (el quart estruç). υ Cet hauria de ser Khamis al Naamat o Quinta Struthionum (el cinquè estruç) conseqüentment, però Al Achsasi Al Mouakket va designar-lo amb el títol de el cinquè estruç a γ Gam sense aclarir.

[9] (xinès) 中國星座神話, written by 陳久金. Published by 台灣書房出版有限公司, 2005, ISBN 978-986-7332-25-7

[10] (xinès) AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 10 日 Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]