Tswa

Tswa

Gitswa
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	1.018.000 (2016)
Parlants nadius	1.200.000  (2006 )
Autòcton de	Província de Gaza, Província d'Inhambane, Manicaland, Midlands, Matabeleland Meridional i Província de Masvingo
Estat	Moçambic 989.000 Sud-àfrica 23.000 Zimbàbue 6.000
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals llengües tswa-ronga
Codis
ISO 639-3	tsc
Glottolog	tswa1255
Ethnologue	tsc
IETF	tsc

Tswa (Xitswa) és una llengua bantu sud-oriental del sud de Moçambic. Està emparentada amb el ronga i el tsonga, amb les que forma la família Tswa–Ronga.

El tswa és parlada majoritàriament a les àrees rurals a l'oest d'Inhambane. Es divideix en els dialectes hlengwe (Lengwe, Shilengwe, Lhengwe, Makwakwe-Khambana, Khambana-Makwakwe, Khambani), Tshwa (Dzibi-Dzonga, Dzonga-Dzibi, Dzivi, Xidziwi) Mhandla, Ndxhonge, Nhayi, Gwamb. El seu dialecte més important, el Hlengwe, s'estén cap a l'oest fins al sud de Zimbabwe; Maho (2009) considera que es tracta d'una llengua diferent. Els altres dialectes principals són Dzibi (Dzivi) i Dzonga. D'acord amb algunes estimacions, hi ha poc més d'un milió de BaTswa, però no tots poden parlar rswa. Molts moçambiquesos, inclosos els funcionaris del cens, sovint wl consideren un dialecte del Tsonga (shangaan).

Alfabet

Tswa usa una variant de l'alfabet llatí usada prèviament pel tsonga. És basat parcialment en aquell que usaren els colons portuguesos i missioners metodistes a la regió. El primer traductor important del tswa a l'anglès va ser J. A. Persson, qui va consolidar l'alfabet específic pel tswa específicament.

Lletra:

A

B

C

D

E

G

H

I

J

K

L

M

N

Ṅ

O

P

R

S

Ŝ

T

U

V

W

X

Y

Z

Ẑ

Valor:

a

b~β

tʃ

d

e~ɛ

ɡ

h

i

dʒ

k

l

m

n

ŋ

ɔ~o

p

r

s

ʂ

t

u

v

w

ʃ

j

z

ʐ

La lletra 'q' s'utilitza de vegades en paraules importades del zulu, en aquest cas és pronunciada de diverses maneres, els clics de zulu no són nadius del tswa. També hi ha moltes compostes, incloent les fricatives laterals.

Com la majoria de les llengües bantus, totes les síl·labes acaben en vocal o nasals. La tonalitat és important en la pronunciació correcta, però poques vegades es transcriu.

Conceptes bàsics de la gramàtica

El tswa és una llengua bantu i per tant té un sistema de classe nominal i un sistema verbal fàcilment recognoscible per als parlants bantus a tota Àfrica oriental i meridional. En general, el sistema és el mateix que en la majoria dels idiomes bantus. Els següents detalls són més específics.

Sistema de classe nominal

En compte de gèneres hi ha vuit classes que tenen un paper similar, però més complex, on cada substantiu comença amb un prefix de classe com a continuació:

Conjugació	Singular	Plural	Usos
1	mu-	ba-	principalment noms de persones
2	mu-	mi-	objectes impersonals
3	gi-	ma-	objectes impersonals, particularment fruita
4	xi-	ẑi-	eines, mitjans, idiomes, diminutius, defectes, substantius verbals
5	yi-	ti-	particularment noms d'animals
6	li-	ti-	qualitats mentals, estats mentals, substantius verbals
7	wu-	-	substantius abstractes
8	ku	-	infinitius

Bibliografia

• (anglès) J. A. Persson, An English-Tswa dictionary, Inhambane Mission Press, Cleveland, Transvaal, 1928, 249 p.
• (anglès) J. A. Persson, Outlines of Tswa grammar, with practical exercises, Central Mission Press, Cleveland, Transvaal, 1932, 209 p.