Tonkawa
| Tipus | llengua, llengua morta, llengua extinta i llengua no-escrita  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | Ext. c. 1940 |
| Autòcton de |  Estats Units |
| Estat | Texas i Oklahoma |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengua aïllada | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Codis | |
| ISO 639-2 | tqw |
| ISO 639-3 | tqw |
| Glottolog | tonk1249 |
| Ethnologue | tqw |
| IETF | tqw |
El tonkawa és una llengua extingida i aïllada, nadiua d'Oklahoma, Texas i Nou Mèxic, Estats Units. Era parlada pels tonkawes i es va extingir pel 1940.
Alfabet i fonètica
[modifica]Sistema d'escriptura
[modifica]| Alfabet | Pronunciació | Alfabet | Pronunciació |
| c | /ʦ/ | a | /a/ |
| h | /h/ | a• | /aː/ |
| k | /k/ | e | /e/ |
| kʷ | /kʷ/ | e• | /eː/ |
| l | /l/ | i | /i/ |
| m | /m/ | i• | /iː/ |
| n | /n/ | o | /o/ |
| p | /p/ | o• | /oː/ |
| s | /s/ | u | /u/ |
| t | /t/ | u• | /uː/ |
| w | /w/ | ||
| x | /x/ | ||
| xʷ | /xʷ/ | ||
| y | /j/ | ||
| ' or ? | /ʔ/ |
Vocals
[modifica]El tonkawa té 10 vocals:
| Vocal anterior | Vocal posterior | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vocal curta | Vocal llarga | Vocal curta | Vocal llarga | Vocal curta | Vocal llarga | |
| Vocal tancada | i | iː | u | uː | ||
| Vocal mitjana | e | eː | o | oː | ||
| Vocal oberta | a | aː | ||||
- Les vocals es produeixen en cinc parells que posseeixen diferent quantitat vocàlica (això és, vocals curtes vs. vocals llargues).
- En els parells de vocals posteriors i mitjanes anteriors, els vocals curtes són fonèticament més baixes que les seves contraparts tancades: (/ i / → vocal pretancada [ɪ]), (/ e / → vocal semioberta [ɛ]), (/ o / → vocal semioberta [ɔ]).
- Les vocals obertes (/ a, aː /) varien entre les articulacions central i posterior: [a~ɑ, aː~ɑː].
Morfologia i fonètica
[modifica]| Infinitiu | Present simple (subjecte) |
Present progressiu (subjecte) |
Present simple (objecte) |
Present progressiu (objecte) |
|---|---|---|---|---|
| notox (cultivar) | notxoʔ (ell cultiva) | notxonoʔ (ell està cultivant) | wentoxoʔ (ell els cultiva) | wenotxonoʔ (ell els està cultivant) |
| pitsen (tallar) | pitsnoʔ (ell talla) | pitsanoʔ (ell està tallant) | weptsenoʔ (ell els talla) | weptsenanoʔ (ell els està tallant) |
| salkox (fer mala cara) | salkoʔ (ell fa mala cara) | salkenoʔ (ell està fent mala cara) | wesalkoʔ (ell fa males cares) | wesalkenoʔ (ell està fent mala cara) |
| nepaxkox (fumar) | nepaxkoʔ (ell fuma) | nepaxkenoʔ (ell està fumant) | wenpaxkoʔ (ell els fuma) | wenpaxkenoʔ (ell els està fumant) |
| netlox (xuclar) | netloʔ (ell xucla) | netlenoʔ (ell està xuclant) | wentaloʔ (ell els xucla) | wentalenoʔ (ell els està xuclant) |
Exemple de text
[modifica]El següent text són les primeres frases de Coyote and Jackrabbit, de Harry Hoijer.
- ha•csokonayla ha•nanoklakno?o xam?al?a•y?ik. ?e•kʷa tanmaslakʷa•low hecne•laklakno?o lak. ha•csokonayla "?o•c!" noklakno?o. "?ekʷanesxaw sa•ken nenxales!" noklakno?o. ?e•ta tanmaslakʷa•lowa•?a•lak hewleklakno?o.
Glossa:
- Coiot / anava al llarg de, e.d. / en la planura. Quan ho va fer així / Llebre / ell estava jaient, e.d. / (acusatiu). Coiot / "Oho!" / va dir, e.d. "Cavall / meu / l'he trobat!" / va dir, e.d. i aleshores / aquesta llebre menc. / ell l'atrapà, e.d.
En aquesta glossa, e.d. és una abreviatura de "està dit", i menc. de "ell mencionat".
Bibliografia
[modifica]- Hoijer, Harry. (1933). Tonkawa: An Indian language of Texas. New York: Columbia University. (Extract from Handbook of American Indian languages, Vol. 3).
- Hoijer, Harry. (1946). Tonkawa. in Harry Hoijer et al., Linguistic Structures of Native America, 289-311.
- Hoijer, Harry. (1949). An Analytical Dictionary of the Tonkawa Language. Berkeley, CA: University of California Publications in Linguistics 5.
- Hoijer, Harry. (1972). Tonkawa Texts. Berkeley, CA: University of California Publications in Linguistics 73.
- Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
- "The Tonkawa Language: Pronunciation Key." Internet: <https://www.tonkawatribe.com/culture/language.htm Arxivat 2005-03-16 a Wayback Machine.> October 12, 2005.
- Noske, Roland. (1993). A Theory of Syllabification and Segmental Alternation. With studies on the phonology of French, German, Tonkawa and Yawelmani. Tübingen: Niemeyer.
- Phelps, Elaine F. (1973). Tonkawa, Sundanese and Kasem. Some problems in Generative Phonology. Ph.D. dissertation, University of Washington, Seattle.
- Phelps, Elaine F. (1975). Iteration and Disjunctive Domains in Phonology. Linguistic Analysis 1, 137-172.
Enllaços externs
[modifica]- The Tonkawa Language Arxivat 2005-03-16 a Wayback Machine., inclou un diccionari online
- Tonkawa Indian Language
- OLAC resources in and about the Tonkawa language
 Llengües parlades a Oklahoma | |
|---|---|
alemany · alibamu∗ · anglès · arapaho · caddo · cayuga · cherokee · chickasaw · chiwere (iowa i otoe) · choctaw · comanxe · delaware · hitchiti-mikasuki · kansa · kiowa-apatxe · kiowa · koasati · apatxe mescalero-chiricahua · mesquakie (fox, kickapoo i sauk) · muskogi · osage · ottawa · pawnee · ponca · potawatomi · quapaw · Seneca · shawnee · espanyol · tonkawa · vietnamita · wichita · wyandot · xeiene · yuchi | |
Les itàliques indiquen llengües extingides ∗ indica llengües extingides a Oklahoma però parlades a altres indrets |
