Vés al contingut

Sincretisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sincretisme (lingüística)».

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica. Així, es parla d'ideologies o religions sincrètiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.[1]

La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincrètics perquè cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o està influït per la filosofia grega. Però normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusió, tals com les religions afroamericanes o aquells pensadors que volen conscientment fer una síntesi de dos autors precedents enfrontats.[2][3]

Etimologia

[modifica]

Històricament, es considera que la formació de la paraula "sincretisme", en grec συγκρητισμος (sincretismós), està formada per les partícules 'syn-' (amb), 'kriti' (cretenc) i '-isme' (doctrina).[4] El mot l'hauria encunyat Plutarc, quan explica que els cretencs deixaven de banda les seves diferències internes en períodes de guerra.[5] Posteriorment Erasme de Rotterdam va introduir la paraula llatina syncretismus -fent referència al text de Plutarc- per referir-se a la conciliació de dos o més sistemes filosòfics, o creences i opinions, en un de sol.[6]

Una altra versió atribueix el morfema central al mot κερας, que significa "banya".[7] En termes bèl·lics, els grecs deien banyes al que ara anomenem ales o flancs d'un exèrcit;[8] on s'aglutinaven diferents pobles aliats davant dels invasors. També podria provenir del verb κεραννυμι, que significava "barrejar" (especialment vi amb aigua)[9] o "fondre", i del que ens ha arribat la paraula "ceràmica".[10]

Sincretisme en l'antropologia

[modifica]
Les edificacions de la Neàpolis d'Empúries mostren els efectes del sincretisme resultant de la convivència de diferents cultures.[11]

Per a l'antropologia és difícil sostenir que no hi ha cap cultura exempta d'elements amb un origen difús o que prengui certes llicències extretes d'alguna altra part, que no sigui el propi entorn sociocultural. En concret, el terme només adquireix sentit per a les teories funcionalistes de la cultura, que pressuposen unitats socials o cultures unificades i ben delimitades.[12] Tot i això, el terme comporta una sèrie de problemes de caràcter històric, sense esmentar el poc abast i precisió descriptiva relacionada a l'ordre i canvi social. Per tant, només seria comprensible dins dels marcs de la teoria funcionalista clàssica.[13] Tant etnohistoriadors com difusionistes també van fer servir el terme per a descriure sistemes culturals emergents després del xoc històric entre pobles dissímils, com per exemple els afroamericans.[14]

Pel que fa als estudis de religió comparada, el terme va ser utilitzat – durant el segle xvii – per a condemnar l'adulteració de la “veritable” fe cristiana; encara que a finals del segle xx se'l segueix emprant, però per a referir-se a la barreja de diverses tradicions religioses.[15] Alhora, és utilitzat en antropologia de la religió per a referir-se als sistemes híbrids, específicament als relacionats durant la colonització europea; com ho va ser el sionisme a l'Àfrica.[16]

No són pocs els estudis que en suggereixen l'anacronisme i l'obsolescència pràctica, pel que fa a l'antropologia, particularment a partir dels canvis ocasionats per l'expansió de sistemes econòmics, comunicatius i polítics globals. Davant de tot això, la noció de sincretisme –que suggereix la barreja de dues tradicions holístiques–[17] és sens dubte limitada, per no dir insuficient per descriure la quantitat d'intercanvis culturals que esdevenen a tot el món.[18][19]

Sincretisme en la religió

[modifica]
Article principal: Sincretisme religiós
La tradicional cerimònia de la Lavagem do Bomfim, que té lloc a Salvador en el mes de gener, unia el culte cristià al Senyor de Bomfim amb la Processó de les Aigues d'Oxalá, del candomblé.[20]

El procés de sincretització religiosa s'ha de desenvolupar com una simbiosi on els dos cultes es mantinguin. Però aquesta simbiosi no s'ha d'entendre necessàriament com la consecució de la cohabitació de les tradicions implicades: la simbiosi pot donar lloc al naixement d'una nova identitat cultural única, fins i tot permetent que es mantinguin els dos cultes originaris.[21]

El sincretisme no és un procés automàtic fruit del diàleg o d'una posada en comú. La realització del sincretisme religiós no sorgeix de l'acord sinó de la cohabitació. El moment en què dues cultures diferents es troben cara a cara pot provocar un conflicte greu. El sincretisme suposa acceptar la situació de crisi i fer front a dues etapes: l'acomodació i l'assimilació. Durant l'acomodació, cap de les cultures muda. Es produeix un ajustament exterior, que es pot produir de manera ràpida, però no suposa un pas sòlid. L'acomodació de les cultures es pot entendre com una presa de consciència, per part dels individus de cada cultura de l'existència, d'aquesta cohabitació. Es poden produir canvis a la façana de cada tradició en una recerca de fer més fàcil la relació, però tots els individus guarden els valors de la seva cultura original. La segona fase, l'assimilació, afecta les cultures en conflicte que es fusionen mitjançant una interpenetració. Els individus que pertanyen a les diferents tradicions no es tanquen sobre els seus valors originaris, sinó que s'obren, acceptant i adquirint nous costums. És un procés molt lent i inconscient. L'assimilació es produeix amb l'aparició d'una història comuna per a les dues tradicions. Els individus viuen el mateix dia a dia des de dues tradicions diferents, però formen un nou grup que es forma amb la integració dels diferents individus a un nou àmbit social.[22][23][24][25][26]

El sentit antic de sincretisme s'emprava per designar l'activitat de certs teòlegs, principalment protestants, que es proposaven aconseguir reconciliacions, acords entre doctrines diferents o oposades, per mitjà de debats i confrontacions públiques de les tesis presentades. En va ser un exemple Johann Christoph Pfaff (1651-1720).[27]

Sincretisme en la política

[modifica]
Article principal: Sincretisme polític
Acte electoral de Junts pel Sí, 2015.

També conegut com política transversal, és una concepció política que pretén acumular diverses posicions ideològiques característiques de la política d'esquerres i la de dretes. Tot i que ambdues posicions es representen habitualment com a oposades, apel·len als individus "no sectaris" oferint-los les coses positives de totes dues postures. Una posició intermèdia entre ambdós bàndols és el centrisme i la persona que dona suport a aquesta posició política és un moderat.[28][29] En ocasions, per diferenciar-se i fidelitzar el seu electorat, el sincretisme es recolza en valors fora del espectre polític d'esquerra-dreta, com l'identitat nacional, ètnica o religiosa.[30][31] Quan els partits polítics transversals tenen una representació minoritària en un parlament, sovint se'l considera un partit frontissa.[32] A la Catalunya de la dècada del 2010, es va veure l'ascens i caiguda de dos partits sincrètics: Junts pel Sí i Ciutadans.[33][34]

La política de Tercera posició parteix d'una base similar al sincretisme polític, però té un caire populista i s'ha identificat amb el feixisme. Són exemples el falangisme, el nazisme o el peronisme.[35][36][37]

Sincretisme en l'art

[modifica]

Les diferents expressions artístiques s'han beneficiat de la confluència de dues cultures. A la península Ibèrica va sorgir l'art mudèjar,[38] com abans Grècia havia contactat amb budistes, egipcis i romans.[39] El Nou Món va viure aquesta fusió,[40] com per exemple amb l'art Tequitqui, al Mèxic del segle xvi;[41] o segles després, amb el Moviment Antropofàgic brasiler.[42]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Sincretismo». A: Diccionario de las religiones (en castellà). Madrid: Alianza, 1994, p. 390-391. ISBN 84-7838-400-6.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Corrents actuals del pensament». Culturcat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-07-02. [Consulta: 6 abril 2023].
  3. ↑ Diccionario de Arte (en castellà). Vol. 2 (J-Z). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 242. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  4. ↑ Delgado, Manuel. «¿Qué es el sincretismo religioso?» (en castellà). Muy Interesante, 02-11-2000. Arxivat de l'original el 2023-04-05. [Consulta: 5 abril 2023].
  5. ↑ Plutarc. «Cap. 34. Sobre el amor fraterno». A: Obras morales y de costumbres (Moralia) (en castellà). Vol. VI. RBA Libros, 2016-08-05, p. 490. ISBN 978-84-249-3240-4.  Arxivat 2023-04-06 a Wayback Machine.
  6. ↑ Ledo, Jorge «Erasmus’ Translations of Plutarch’s Moralia and the Ascensian editio princeps of ca. 1513» (en anglès). Humanistica Lovaniensia, 68, 2, 21-09-2019, pàg. 257–296. Arxivat de l'original el 2022-10-24. DOI: 10.30986/2019.257 [Consulta: 5 abril 2023].
  7. ↑ Luján, Eugenio R.; Bernabé, Alberto «Ivory and horn production in Mycenaean texts» (en anglès). Kosmos. Jewellery, adornment and textiles in the Aegean Bronze Age, 4-2010, pàg. 627. Arxivat de l'original el 2023-04-07 [Consulta: 23 maig 2024].
  8. ↑ Liddell, Henry George; Scott, Robert «κέρας» (en anglès). An Intermediate Greek-English Lexicon. Arxivat de l'original el 2023-04-05 [Consulta: 5 abril 2023].
  9. ↑ Liddell, Henry George; Scott, Robert «κεράννυμι» (en anglès). An Intermediate Greek-English Lexicon. Arxivat de l'original el 2023-04-05 [Consulta: 5 abril 2023].
  10. ↑ «Etymology, origin and meaning of syncretism» (en anglès). Online Etymology Dictionary. Arxivat de l'original el 2023-04-05. [Consulta: 5 abril 2023].
  11. ↑ Serracarabasa Miñana, Sebastià. L'evolució d'Empòrion entre els S. VI-IV a.C i l'impacte de les relacions comercials emporitanes sobre la transformació de les estructures socioeconòmiques del poble indigeta (tesi). Universitat Oberta de Catalunya, 2020-06-30.  Arxivat 2023-04-07 a Wayback Machine.
  12. ↑ Amselle, Jean-Loup «Anthropology and Historicity». History and Theory, 32, 4, 1993, pàg. 12–31. Arxivat de l'original el 2023-04-06. DOI: 10.2307/2505630. ISSN: 0018-2656 [Consulta: 23 maig 2024].
  13. ↑ Malinowski, Bronislaw. The Dynamics of Culture Change: An Inquiry Into Race Relations in Africa (en anglès). Yale University Press, 1945.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  14. ↑ Herskovits, Melville J. The myth of the Negro past (en anglès). Boston: Beacon press, 1990. ISBN 0-8070-0905-9.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  15. ↑ Moreno Pampliega, Javier. Cristianismo y verdad: una revisión de la antigua polémica entre Celso y Orígenes. Javier Moreno Pampliega, 2013.  Arxivat 2023-04-08 a Wayback Machine.
  16. ↑ Comaroff, Jean. Body of Power, Spirit of Resistance: The Culture and History of a South African People (en anglès). University of Chicago Press, 1985-06-15, p. 250. ISBN 978-0-226-11423-1.  Arxivat 2023-04-07 a Wayback Machine.
  17. ↑ Lambropoulos, Vassilis «Syncretism as Mixture and as Method» (en anglès). Journal of Modern Greek Studies, 19, 2, 2001, pàg. 221–235. DOI: 10.1353/mgs.2001.0020. ISSN: 1086-3265.
  18. ↑ «Cap. 7 - Christianization, Syncretism, and an Archaeology of Time». A: The Mirror of the Medieval (en anglès). Berghahn Books, 2022, p. 134–154. DOI 10.1515/9781785335457-010. ISBN 978-1-78533-545-7.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  19. ↑ Kane, Ross. «Conclusion». A: Syncretism and Christian Tradition: Race and Revelation in the Study of Religious Mixture (en anglès). Oxford University Press, 2021-02-18, p. 247–254. DOI 10.1093/oso/9780197532195.003.0008. ISBN 978-0-19-753219-5.  Arxivat 2023-04-07 a Wayback Machine.
  20. ↑ «Igreja Nosso Senhor do Bonfim» (en portuguès brasiler). Prefeitura Municipal de Salvador. Arxivat de l'original el 2023-04-06. [Consulta: 6 abril 2023].
  21. ↑ Harari, Yuval N. Sapiens : de animales a dioses : breve historia de la humanidad (en castellà), 2014, p. 248. ISBN 978-84-9992-622-3.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  22. ↑ Vermeersch, Sem «Syncretism, Harmonization, and Mutual Appropriation between Buddhism and Confucianism in Pre-Joseon Korea» (en anglès). Religions, 11, 5, 5-2020, pàg. 231. Arxivat de l'original el 2023-11-16. DOI: 10.3390/rel11050231. ISSN: 2077-1444 [Consulta: 23 maig 2024].
  23. ↑ Destro, Adriana; Pesce, Mauro; S. Mimouni, B. Pouderon (eds.) «A. Destro - M.Pesce, “From Jesus movement to Christianity: A Model for the Interpretation. Cohabitation and Separation of Jews and Christians”,» (en anglès). La Croisée des chemins revisitée. Quand l'Église et la Synagogue se sont-elles distinguées ? Actes du colloque de Tours 18-1 juin 2010 [París], 2012, pàg. 21-49.. Arxivat de l'original el 2023-04-08 [Consulta: 23 maig 2024].
  24. ↑ Gámez Osheniwó, Leonel «Sincretismo: Reconociendo sus Realidades.». I Foro Regional Ifá Orisá. Aguila de Ifá Foundation, 2014. Arxivat de l'original el 2023-04-08 [Consulta: 23 maig 2024].
  25. ↑ Passos Jr., Dilson «A formação do sincretismo religioso no Brasil». Revista de Cultura Vozes, 1-1988, pàg. 57-78. Arxivat de l'original el 2023-04-08 [Consulta: 23 maig 2024].
  26. ↑ Catalán Casanova, Oriol. La predicació cristiana a la Catalunya baixmedieval. Un instrument de transformació cultural entre oralitat, escriptura, imatge, narracció, música i teatre (tesi). Universitat de Barcelona, 2013-07-10.  Arxivat 2023-04-06 a Wayback Machine.
  27. ↑ Puopard, Paul. Diccionario de las religiones (en castellà). Barcelona: Alianza, 1987. ISBN 84-254-1547-0.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  28. ↑ Encyclopedia of Politics : the left and the right. Volume 1, The left. Thousand Oaks, Calif.: Sage Publications, 2005. ISBN 978-1-4522-6531-5. 
  29. ↑ Bastow, Steve. Third way discourse : European ideologies in the twentieth century, 2003. ISBN 978-1-4744-6426-0. 
  30. ↑ Antón, Antonio. «Significados de la transversalidad» (en castellà). Nueva Tribuna, 17-12-2021. Arxivat de l'original el 2023-04-06. [Consulta: 6 abril 2023].
  31. ↑ Manzano Callejo, José María. «La religión en torno a la psicología política» (en castellà). Nueva Tribuna, 15-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-04-06. [Consulta: 6 abril 2023].
  32. ↑ «Partido bisagra» (en castellà). Diccionario panhispánico del español jurídico. Arxivat de l'original el 2023-03-20. [Consulta: 6 abril 2023].
  33. ↑ March, Oriol. «La llista de Junts pel Sí per al 27-S: què se'n sap ja i quines incògnites queden». Diari Ara, 24-07-2015. Arxivat de l'original el 2023-04-06. [Consulta: 6 abril 2023].
  34. ↑ «Pactes i populismes». El País [Madrid], 27-03-2015. Arxivat de l'original el 2023-04-11. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 23 maig 2024].
  35. ↑ Aguilar Fernández, Paloma. Memory and amnesia : the role of the Spanish Civil War in the transition to democracy (en anglès). Nova York: Berghahn Books, 2002. ISBN 1-57181-757-3. 
  36. ↑ Koshar, Rudy. Social life, local politics, and Nazism : Marburg, 1880-1935 (en anglès). Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1986, p. 190. ISBN 0-8078-1694-9.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  37. ↑ Cucchetti, Humberto «Lecturas e interpretaciones sobre los orígenes del peronismo: ¿nacional-populismo o adaptación fascista?» (en castellà). Studia Historica. Historia Contemporánea, 30, 2012, pàg. 151–171. Arxivat de l'original el 2024-02-25. ISSN: 2444-7080 [Consulta: 23 maig 2024].
  38. ↑ Mogollón Cano-Cortés, Pilar «Sincretismo cultural y desarrollo arquitectónico: el arte mudéjar como lenguaje alternativo del imperio español en la Edad Moderna». Semata: Ciencias sociais e humanidades, 23, 2011, pàg. 315–334. Arxivat de l'original el 2023-04-14. ISSN: 1137-9669 [Consulta: 23 maig 2024].
  39. ↑ «Ancient Greek Influence» (en anglès). The Kennedy Center. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 10 abril 2023].
  40. ↑ Villalobos Herrera, Alvaro «El sincretismo y el arte contemporáneo latinoamericano». Ra Ximhai: revista científica de sociedad, cultura y desarrollo sostenible, 2, 2, 2006, pàg. 393–417. Arxivat de l'original el 2023-04-15. ISSN: 1665-0441 [Consulta: 23 maig 2024].
  41. ↑ Cruz Lamas, Joaquín. «Tequitqui: el sincretismo cultural mexicano» (en castellà). Blackstone Magazine, 08-07-2022. Arxivat de l'original el 2023-04-10. [Consulta: 10 abril 2023].
  42. ↑ Bary, Leslie «Oswald de Andrade's "Cannibalist Manifesto"» (en anglès). Latin American Literary Review, 19, 38, 1991, pàg. 35–37. Arxivat de l'original el 2022-04-02. ISSN: 0047-4134 [Consulta: 23 maig 2024].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sincretisme

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sincretisme&oldid=33648837»