Vés al contingut

Sants

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sant».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSants
Imatge
EpònimSanta Maria de Sants Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 22′ 31″ N, 2° 08′ 10″ E / 41.375278°N,2.136111°E / 41.375278; 2.136111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSants-Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població43.679 (2021) Modifica el valor a Wikidata (39.780,51 hab./km²)
Gentilicisantsenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície109,8 ha Modifica el valor a Wikidata

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc. Fou el nucli principal de l'antic municipi de Santa Maria de Sants, a què donava nom, i que abastava la zona compresa entre el barri de Sants i els voltants del passeig de la Zona Franca, o sigui, aproximadament la zona central de l'actual districte de Sants-Montjuïc excloent-ne Montjuïc i el Poble Sec (que pertanyien a Barcelona) i la major part de la Zona Franca, que pertanyia a l'Hospitalet. Hostafrancs (amb la Font de la Guatlla) històricament formava part del terme de Sants, però fou cedit al de Barcelona el 1839; per motius històrics i sociourbanístics, el seu caràcter santsenc està fora de dubte.

El barri està travessat per la Ronda del Mig, així com per les vies del tren. Té un important eix comercial, l'anomenada carretera de Sants, formada pel carrer de la Creu Coberta a Hostafrancs, i el carrer de Sants.

Vista de la Plaça de Sants des del carrer Joan Güell

Al segle xix, fou un barri obrer amb diverses fàbriques tèxtils, entre altres cal destacar per la seva importància les del Vapor Vell, convertida en biblioteca i escola l'any 2001, i l'Espanya Industrial, o Vapor Nou, convertit en parc l'any 1983. Maties Muntadas i Rovira, director de l'Espanya Industrial, va ser ennoblit per Alfons XIII l'any 1909 amb el títol nobiliari de comte de Santa Maria de Sants.[1]

El barri disposa d'una xarxa cultural i associativa que s'agrupa en una coordinadora d'entitats anomenada Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Entre moltes cal destacar els Centre cívic de les Cotxeres de Sants i del Casinet, l'associació de veïns Centre Social de Sants, l'Orfeó de Sants amb més de cent anys d'història, la Societat Coral la Floresta, que és l'entitat més antiga de Sants i fundada el 1878, la Unió Esportiva de Sants que compta amb una secció ciclista responsable de l'organització de la Volta Ciclista a Catalunya, el Centre Catòlic i el Club Esportiu Mediterrani. En el marc de les entitats de cultura popular i tradicional Sants disposa de colla de castellers coneguts en aquest món amb el nom de Borinots, tres grups de diables (els de Sants, les Guspires i els Barrufet), colla de gegants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments alternatius tenen una forta presència organitzada al voltant de les Festes majors alternatives i de diversos espais ocupats convertits en habitatges o centres socials com Can Vies o l'antiga fàbrica Hamsa al barri d'Hostafrancs.

El carrer Alcolea de baix, guarnit per la Festa Major de Sants del 2008 amb elements del món dels nadons.[2]

La festa major del barri se celebra al voltant del 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu, patró del barri. Diversos carrers es guarneixen per l'ocasió amb muntatges efímers i una programació d'activitats per a tots els públics.

A principis d'octubre té lloc el Cros Popular de Sants, memorial Eugeni Giralt, una cursa que troba les seves arrels més llunyanes a mitjans dels anys 30 del segle xx, quan era organitzada per l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant. Actualment la cursa és organitzada pel Club Camins Esportius de Sants.

L'any 2016 es van inaugurar els Jardins de la Rambla de Sants, per a cobrir les vies de tren i metro a l'entrada de la ciutat, prop de Can Vies.[3]

Llocs d'interès

[modifica]

Entitats

[modifica]

Santsencs il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «» Guía de Títulos». [Consulta: 22 març 2024].
  2. ↑ Dolç retorn a la infància al carrer Alcolea de Baix[Enllaç no actiu] a el3.org, 14-7-2008
  3. ↑ Així és el nou jardí elevat de Barcelona a El Periódico de Catalunya
  4. ↑ «L'Agrupament Escolta Mossèn Puig i Moliner fa 50 anys». Barcelona Televisió, 25-03-2011. [Consulta: 22 febrer 2013].
  5. ↑ Pàgina web de l'assemblea de barri de Sants
  6. ↑ Toni Falgueras del Celler de Gelida recull el premi Barcelona Comerç 2020. El Món (22/11/2020)
  7. ↑ ELS BALAÑÁ, TRES GENERACIONS DE DISCRECIÓ I NEGOCI d'Albert Balanzà

Bibliografia

[modifica]
  • Entre Sans i Sants, de Carles Enrech
  • La Festa Major de Sants, dels orígens a l'agregació d'Albert Torras i Corbella
  • Una història de la Marina de Sants, de Jordi Ortega
  • Misteris, llegendes i crònica negra de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d'Albert Torras i Corbella
  • Del Nadal d'antuvi d'Albert Torras i Corbella
  • La Societat Coral la Floresta, 130 anys de música d'Albert Torras i Corbella
  • Passejades per la història dels barris de Sants-Montjuïc, de Jordi Ortega
  • Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d'Albert Torras i Corbella
  • Els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d'Albert Torras i Corbella
  • Publicacions de l'Arxiu Històric de Sants-Montjuïc (14 volums)
  • Les Cooperatives Obreres de Sants, de Marc Dalmau i Ivan Miró.[1]
  • Del somni al silenci, segona república i guerra civil, d'Agustí Giralt Anales
  • "Les escoles fins al 1939 a Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Llums i foscors", Diversos Autors
  • L'Abans de Sants. Editorial Efadós, 2015. Albert Torras i Corbella
  • Sants, desaparegut. Editorial Efadós, 2018. Albert Torras i Corbella

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sants

  1. ↑ abdul. «La Ciutat Invisible::Les Cooperatives Obreres de Sants» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sants&oldid=33285631»