Irtix
| Tipus | riu internacional riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àsia | |||
| País de la conca | Rússia | |||
| Entitat territorial administrativa | Khàntia-Mànsia (Rússia) | |||
| Localització | Muntanyes de l'Altai | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Khàntia-Mànsia (Rússia) | |||
| Localització | Riu Obi | |||
| Desembocadura | Obi | |||
| ||||
| Afluents | 98
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Irtix | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 4.248 ( ) km | |||
| Travessa | Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.643.000 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 3.000 m³/s | |||
_-_7.jpg)
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) [1][2] és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix. El nom significa «riu Blanc». La conca de l'Obi i l'Irtix és una de les principals d'Àsia i ocupa la major part de la Sibèria occidental i la regió de l'Altai. L'afluent principal de l'Irtix és el riu Tobol.[3]
Des del seu naixement al Kara-Irtix (o Irtix Negre, denominació del seu primer tram) a l'Altai mongol, a la regió xinesa del Xinjiang, l'Irtix discorre en direcció nord-oest a través del llac Zaissan, al Kazakhstan, fins a trobar l'Obi prop de Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental (Rússia), després d'haver recorregut 4.248 km.
El nom d'aquest riu vol dir 'riu Blanc', però a la part del seu naixement, en territori de la República Popular de la Xina, fins a entrar en el Kazakhstan, rep el nom d'Irtix Negre. L'Irtix Negre es divideix en tres branques per una zona de maresmes, i després corre per la plana de Bosangir fins al llac Zaisan, i a una altura de 417 metres emergeix de nou, ja com a Irtix (Irtix Blanc).
Pel riu, hi naveguen vaixells de càrrega, de passatgers i petroliers d'abril a octubre, quan no està glaçat. La ciutat d'Omsk és la seu de la Companyia Naviliera de l'Irtix, de titularitat estatal, i és el principal port fluvial de la Sibèria occidental. Les centrals hidroelèctriques d'Öskemen (o Ust-Kamenogorsk) i Bakhtarminsk (1959) aprofiten les aigües de l'Irtix a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina. El canal Irtix-Karaganda proveeix d'aigua de reg les seques estepes kazakhs.
A les riberes del riu, hi vivien xinesos, calmucs i mongols fins a l'arribada dels russos al final del segle xvi. La conquesta russa de la conca de l'Irtix no va culminar fins al començament del segle xix.
Les ciutats principals que travessa l'Irtix, des del naixement fins a la desembocadura a l'Obi, són:
- al Kazakhstan: Öskemen (o Ust-Kamenogorsk), Semei (o Semipalàtinsk) i Pavlodar;
- a Rússia: Omsk, Tara, Tobolsk i Khanti-Mansisk.
Geografia
[modifica]
Des dels seus orígens com el Kara Irtysh (Vast Irtysh, kara significa Vast en idiomes turcs però també negre. Però en el context i termes geogràfics generalment es refereix vast) a les muntanyes mongols altai en Xinjiang, la Xina, l'Irtix flueix cap al nord-oest a través del llac Zaysan a Kazakhstan, coneixent els rius Ixim i Tobol abans de fusionar-se amb l'Ob prop de Kh-Mansiysk en l'oest de Sibèria, Rússia després de 4.248 quilòmetres.
El nom Black Irtix (Kara Irtysh en kazajstán, o Cherny Irtysh en rus) és aplicat per alguns autors, especialment a Rússia i Kazakhstan, al curs superior del riu, des de la seva font que entra en el llac Zaysan. El terme White Irtix, en oposició al Black Irtix, es va fer servir ocasionalment en el passat per a referir-se a l'Irtix sota el llac Zaysan; ara aquest ús és en gran manera obsolet.[4]
Principals tributaris
[modifica]
Els majors tributaris de l'Irtysh són, del naixement a la desembocadura:
- Kelan (dreta)
- Burqin (dreta)
- Kalzhyr (dreta)
- Kürshim (dreta)
- Naryn (dreta)
- Bukhtarma (dreta)
- Ulba (dreta)
- Uba (dreta)
- Chagan (esquerra)
- Om (dreta)
- Tara (dreta)
- Uy (dreta)
- Osha (esquerra)
- Shish (dreta)
- Ishim (esquerra)
- Tobol (esquerra)
- Noska (esquerra)
- Demyanka (dreta)
- Konda (esquerra)
Ciutats
[modifica]
Les principals ciutat al llarg del riu Irtix:
- a la Xina: Fuyun, Beitun, Burqin
- al Kazakhstan: Oskemen, Semei, Aksu, Pavlodar
- a Rússia: Omsk, Tara, Tobolsk, Khanti-Mansisk
Història
[modifica]
Una sèrie de pobles mongols i turcs van ocupar les ribes del riu durant molts segles. L'any 657, el general de la dinastia Tang Su Dingfang va derrotar a Ashina Helu, qaghan del Kaganat turc occidental, a la batalla del riu Irtix, posant fi a la campanya Tang contra els turcs occidentals.[5] La derrota d'Helu va posar fi al Kaganat, va reforçar el control Tang de Xinjiang i va portar a la sobirania Tang sobre els turcs occidentals.[6]
Als segles XV i XVI els cursos baixos i mitjans de l'Irtix es trobaven dins del Kanat de Sibèria; la seva capital, Qashliq (també coneguda com a Sibir) es trobava a l'Irtix a pocs quilòmetres aigües amunt de la desembocadura del Tobol (on es troba l'actual Tobolsk).
El khanat de Sibir va ser conquerit pels russos a la dècada de 1580. Els russos van començar a construir fortaleses i ciutats al costat dels llocs d'antigues ciutats tàrtares; una de les primeres ciutats russes a Sibèria (després de Tiumén) va ser Tobolsk, fundada el 1587 a la caiguda del Tobol a l'Irtix, aigües avall de l'antic Qashliq.[7] Més a l'est, Tara es va fundar el 1594, aproximadament a la frontera del cinturó de la taigà (al nord) i l'estepa al sud.[8]
Al segle xvii, el Kanat de Jungària, format pel poble mongol Oirat, es va convertir en el veí del sud de Rússia i controlava l'alt Irtix.[9] Com a resultat de l'enfrontament de Rússia amb els jungars a l'època de Pere el Gran,[10] els russos van fundar les ciutats d'Omsk el 1716, Semipalatinsk el 1718, Ust-Kamenogorsk el 1720 i Petropavl el 1752.
L’Imperi Qing xinès va conquerir Jungària a la dècada de 1750. Això va provocar un augment de l'atenció de les autoritats russes a la seva frontera; el 1756, el governador d'Orenburg, Ivan Neplyuyev, fins i tot va proposar l'annexió de la regió del llac Zaissan, però aquest projecte es va veure anticipat pels èxits xinesos.[11] A Rússia (1759) es va plantejar la preocupació sobre la possibilitat (teòrica) d'una flota xinesa navegant des del llac Zaysan per l'Irtix i cap a Sibèria occidental. Una expedició russa va visitar el llac Zaissan el 1764 i va concloure que una invasió fluvial d'aquest tipus no seria probable. No obstant això, una cadena de piquets russos es va establir al riu Bukhtarma, al nord del llac Zaissan.[11] Així, la frontera entre els dos Imperis a la conca d'Irtix es va delimitar aproximadament, amb una cadena (escassa) de llocs de guàrdia a ambdós costats.
La situació a les zones frontereres a mitjans del segle xix es descriu en un informe d'A. Abramof (ru; 1865). Tot i que la regió de Zaissan va ser reconeguda per ambdues parts com a part de l'Imperi Qing, havia estat utilitzada anualment per expedicions de pesca enviades per l’amfitrió cosac siberià. Les expedicions d'estiu van començar el 1803, i el 1822–25 el seu abast es va ampliar per tot el llac Zaissan i fins a la desembocadura del Black Irtix. A mitjans del segle xix, la presència dels Qing a l'Irtix superior es va limitar principalment a la visita anual del Qing amban des de Chuguchak a una de les estacions de pesca dels cosacs (Batavski Piket).[12]
La frontera entre els Imperis rus i Qing a la conca d'Irtix es va establir al llarg de la línia força semblant a la frontera moderna de la Xina amb Rússia i Kazakhstan per la Convenció de Pequín de 1860.[13] La línia fronterera real d'acord amb la convenció va ser traçada pel Protocol de Chuguchak (1864), deixant el llac Zaysan al costat rus.[14][15] La presència militar de l'Imperi Qing a la conca d'Irtix es va enfonsar durant la revolta de Dungan de 1862–77. Després de la caiguda de la rebel·lió i la reconquesta de Xinjiang per Zuo Zongtang, la frontera entre els Imperis rus i els Qing a la conca d'Irtix va ser encara més lleugerament reajustada, a favor de Rússia, pel Tractat de Sant Petersburg (1881).
Economia
[modifica]A Kazakhstan i Rússia, els vaixells cisterna, de passatgers i de càrrega naveguen pel riu durant la temporada sense gel, entre abril i octubre. Omsk, seu de la seu de la companyia estatal de navegació del riu Irtix, funciona com el port fluvial més gran de Sibèria occidental.
A la secció del riu Kazakhstan hi ha actualment tres grans centrals hidroelèctriques, a saber, a Bukhtarma, Ust-Kamenogorsk i Shulbinsk. La resclosa més profunda del món, amb un desnivell de 42 m, permet que el trànsit fluvial passi per alt la presa d’Ust-Kamenogorsk.[16] Hi ha plans per a la construcció de diverses preses més.
També s'han construït tres preses a la secció xinesa de l'Irtix: la presa de Keketuohai (可可托海) (47° 10′ 51″ N, 89° 42′ 35″ E / 47.18083°N,89.70972°E), la presa de Kalasuke (喀腊塑克) (47° 08′ 14″ N, 88° 53′ 15″ E / 47.13722°N,88.88750°E),[17][18] i el Projecte 635 Presa. També hi ha la presa de Burqin Chonghu'er i la presa de Burqin Shankou a l'afluent dret de l'Irtix, el riu Burqin i la presa de Jilebulake i la presa de Shankou del riu Haba.
Les propostes d'inversions del riu Nord, àmpliament discutides pels planificadors i científics de l'URSS als anys 60 i 70, enviarien part de l'aigua d'Irtix (i possiblement d'Ob) a les regions deficients d'aigua del Kazakhstan central i l'Uzbekistan. Algunes versions d'aquest projecte haurien vist la direcció del flux de l'Irtix invertida en la seva secció entre la desembocadura del Tobol (a Tobolsk) i la confluència de l'Irtix amb l'Ob a Khanty-Mansiysk, creant així un "Anti-Irtix". ".[19] Tot i que aquests gegantins esquemes de transferència entre conques no es van implementar, es va construir un canal més petit Irtix-Karaganda entre 1962 i 1974 per subministrar aigua a les estepes seques del Kazakhstan i a un dels principals centres industrials del país, Kharagandí. El 2002, es van construir canonades per subministrar aigua des del canal fins al riu Ixim i la capital del Kazakhstan, Nursultan.
A la Xina, el 1987 es va construir un canal curt (presa d'aigua a47° 26′ 31″ N, 87° 34′ 11″ E / 47.44194°N,87.56972°E) per desviar part de l'aigua d'Irtix cap al llac endorreic llac Ulungur, el nivell del qual havia anat baixant precipitadament a causa de l'augment de l'ús del regadiu del principal afluent del llac, el riu Urungu.[20] En els últims anys del segle XX i principis dels anys 2000, es va completar un projecte molt més important, el Canal Irtix–Karamay–Urümqi. L'augment de l'ús d'aigua a la Xina ha causat importants preocupacions entre els ecologistes kazakhs i russos.[21] Segons un informe publicat per investigadors pesquers del Kazakhstan el 2013, l'ús total d'aigua d'Irtix a la Xina és d'uns 3 km3 per any; com a resultat, només aproximadament 2/3 del que seria el cabal "natural" del riu (6 km3 de 9 km3) arriba a la frontera kazakh.[22]
Xarxa hidrogràfica de l'Irtix
[modifica]El riu Irtix té moltíssims afluents, i els més importants són els que recull la taula següent:
| Ramal | km[23] (boca) |
Nom del riu | Nom (rus) | Desembocadura | Longitud (km) | Conca (km²) | Cabal (m³/s) | Kazakhstan | Subjectes federals russos | Tram | ||||||
| — | D | Riu Kaldzir | - | Irtych | 120 | 3.090 | 20,1 |  Kazakhstan |
- | Curs Superior riu Ertis (Kazakhstan) | ||||||
| I | — | Riu Kandisu - | Llac Zaysan | 180 | 3.500 | 3,75 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| I | — | Riu Kokpekty | - | Llac Zaysan | 150 | 4.400 | 4,40 | Kazakhstan |
- | |||||||
| — | D | Riu Kurčum | Курчум | Irtych | 140 | 6.140 | 58 | Kazakhstan |
- | |||||||
| — | D | Riu Narym | Irtych | 100 | Kazakhstan |
- | ||||||||||
| — | D | Riu Buchtarma | Irtych | 336 | 12.660 | 214 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | D | Riu Ulba | Irtych | 160 | 4.990 | 99 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | D | Riu Uba | Уба | Irtych | 278 | 9.850 | 178 | Kazakhstan |
- | |||||||
| I | — | Riu Kyzylsu | Irtych | Kazakhstan |
- | |||||||||||
| I | — | Riu Čar | Чар | Irtych | 250 | 14.000 | 4,82 | Kazakhstan |
- | |||||||
| I | — | Riu Chagan | Шаган | Irtych | 295 | 25.400 | 1,02 | Kazakhstan |
- | |||||||
| — | D | 1.831 | Riu Om | Irtych | 1.091 | 52.400 | 50 | - |  Rússia Rússia |
Curs Medio | ||||||
| — | — | — | — | Riu Tartas | Riu Om | 566 | 16.200 | 21,2 | - | Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Itcha | Ича | Riu Om | 240 | 3.300 | 4,81 | - | Rússia
| |||||
| — | D | 1.470 | Riu Tara | Irtych | 806 | 18.300 | 40,8 | - | Rússia Rússia
| |||||||
| — | D | 1.374 | Riu Uy | Уй | Irtych | 387 | 26.700 | 24 | - | Rússia Rússia
| ||||||
| I | — | 1.332 | Riu Osha (Ocha) | Оша | Irtych | 530 | 21.300 | 4,95 | - | Rússia
| ||||||
| — | D | 1.288 | Riu Shish (o Chich) | Шиш | Irtych | 378 | 5.270 | 15,2 | - | Rússia
| ||||||
| — | D | 1.174 | Riu Tuy | Туй | Irtych | 507 | 8.490 | 31,3 | - | Rússia
| ||||||
| I | — | 1.016 | Riu Ishim | Irtych | 2.450 | 177.000 | 56,3 | Kazakhstan |
Rússia Rússia
| |||||||
| — | — | — | — | Riu Koluton | Riu Ichim | 200 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | — | — | — | Riu Žabaj | Riu Ichim | 196 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | — | — | — | Riu Terisakkan | Riu Ichim | 350 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | — | — | — | Riu Akan-Burluk | Riu Ichim | 240 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | — | — | — | Riu Iman-Burluk | Riu Ichim | 230 | Kazakhstan |
- | ||||||||
| — | — | — | — | Riu Bolchaya Tava | Большая Тава | Riu Ichim | 180 | 2.740 | 6,23 | - | Rússia Rússia
| |||||
| I | — | 729 | Riu Vagai | Irtych | 555 | 23.200 | 35 | - | Rússia
| |||||||
| I | — | 643 | Riu Tobol | Irtych | 1.591 | 426.000 | 805 | - | Rússia Rússia |
Curs Inferior | ||||||
| — | — | — | — | Riu Tavda[24] | Тавда | Riu Tobol | 719 | 88.100 | 440 | - | Rússia Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Pelym | Пелым | Riu Tavda | 707 | 15.200 | 100 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Lozva | Лозьва | Riu Tavda | 637 | 17.800 | 70 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Sosva | Сосьва | Riu Tavda | 635 | 24.700 | 113 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Lialia | Ляля | Riu Sosva | 320 | 7.500 | - | Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Lobva | Лобва | Riu Lialia | 260 | 3.980 | 20,1 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Tura | Тура́ | Riu Tobol | 1.030 | 80.400 | - | Rússia Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Pychna | Пышма | Riu Tura | 603 | 19.700 | 34 | - | Rússia Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Nitsa[25] | Ница | Riu Tura | 262 | 22.600 | - | Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Neiva | Нейва | Riu Nitsa | 294 | 5.600 | 19 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Rej | Реж | Riu Nitsa | 219 | 4.400 | 11,9 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Tagil | Тагил | Riu Tura | 414 | 10.100 | - | Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Salda | Салда | Riu Tura | 182 | 3.670 | 13,4 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Iset | Исеть | Riu Tobol | 606 | 58.900 | 65,4 | - | Rússia Rússia Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Miass | Миасс | Riu Iset | 658 | 21.800 | 17 | - | Rússia Rússia Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Tetcha | Теча | Riu Iset | 240 | 715.000 | 6,63 | - | Rússia Rússia Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Uy | Уй | Riu Tobol | 462 | 34.400 | 13,6 | - | Rússia Rússia Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Uvelka | Увелька | Riu Uy | 260 | 4.700 | 4,3 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Toguzak | Тогузак | Riu Uy | 200 | 7.970 | 2,9 | Kazakhstan |
Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Ubagan | Убаган | Riu Tobol | 376 | 50.700 | Kazakhstan |
Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Aïat | Аять | Riu Tobol | 225 | 11.000 | 4,88 | Kazakhstan |
Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Kartaly-Aïat | Карталы-Аят | Riu Aïat | 160 | 0,54 | - | Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Kamistiaïat | Карталы-Аят | Riu Aïat | 150 | 2.950 | 2,18 | Kazakhstan |
Rússia
| |||||
| — | D | 422 | Riu Turtas | Туртас | Irtych | 241 | 12.100 | 39,9 | - | Rússia Rússia
| ||||||
| I | — | Riu Noska | Носка | Irtych | 374 | 8.500 | 16,5 | - | Rússia
| |||||||
| — | D | 318 | Riu Demianka | Irtych | 1.160 | 34.800 | - | Rússia Rússia
| ||||||||
| — | — | — | — | Riu Keum | Riu Demianka | 354 | 3.630 | - | Rússia
| |||||||
| — | — | — | — | Riu Urna | Riu Demianka | 336 | - | Rússia Rússia
| ||||||||
| — | — | — | — | Riu Imgyt | Riu Demianka | 304 | 5.980 | - | Rússia
| |||||||
| I | — | 86 | Riu Konda | Irtych | 1.097 | 72.800 | 230 | - | Rússia
| |||||||
| — | — | — | — | Riu Mulymya | Мулымья | Riu Konda | 608 | 7.810 | 22,5 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Bolshoy Tap | Большой Тап | Riu Konda | 504 | 6.700 | - | Rússia
| ||||||
| — | — | — | — | Riu Kuma | Кума | Riu Konda | 530 | 7.750 | 22,9 | - | Rússia
| |||||
| — | — | — | — | Riu Yukonda | Riu Konda | 324 | 6.870 | - | Rússia
| |||||||
Referències
[modifica]
- ↑ [1] Bitig Kz: ´“Name of the “Irtysh” river.´, 20 September 2020
- ↑ The Secret History of the Mongols
- ↑ «Иртыш». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ Abramof 1865, p. 65, and the map before p. 65.
- ↑ Jonathan Karem Skaff. Nicola Di Cosmo. Military Culture in Imperial China. Harvard University Press, 2009, p. 181–185. ISBN 978-0-674-03109-8.
- ↑ James A. Millward. Eurasian Crossroads: A History of Xinjiang. Columbia University Press, 2007, p. 33. ISBN 978-0-231-13924-3.
- ↑ Forsyth, James. Cambridge University Press. A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony 1581-1990. Cambridge University Press, 1994, p. 34. ISBN 9780521477710.
- ↑ March, G. Patrick. «Eastern Destiny: Russia in Asia and the North Pacific» p. 31. ABC-CLIO, 1996.
- ↑ Forsyth 1994, pàg. 37,125–127
- ↑ Forsyth 1994
- ↑ 11,0 11,1 Abramof 1865
- ↑ Abramof 1865; see also the border shown on the map before p. 65.
- ↑ Articles 2 and 3 in the Russian text of the treaty
- ↑ (vegeu el mapa)
- ↑ «The Lost Frontier – Treaty Maps that Changed Qing's Northwestern Boundaries_The Changing Borders». npm.gov.tw. Arxivat de l'original el 2015-03-13. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ «Waterways World: Latest». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ «Xinjiang Kalasuke 140MW Hydroelectric Project».
- ↑ 考察调研组专家考察在建的喀腊塑克水利枢纽工程 (A group of experts visits the Kalasuke Dam), 2010-08-05
- ↑ Skornyakova, V. A.; Timasheva, =I. Ye. «The possible environmental impact of the anti-Irtix and problems of rational nature management». Soviet Geography, 21, 10, 1980, p. 638–644. DOI: 10.1080/00385417.1980.10640361.
- ↑ «An English translation of the original paper published in the Vestnik Moskovskogo Universiteta in 1979».
- ↑ KAZAKHSTAN: ENVIRONMENTALISTS SAY CHINA MISUSING CROSS-BORDER RIVERS Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.. By Gulnoza Saidazimova, 7/16/2006.
- ↑ «projectes G global». Arxivat de l'original el 2013-09-25. [Consulta: 21 setembre 2013].
- ↑ «Река ИРТЫШ» (en rus). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ El riu Tavda (719 km) tiene como una de sus fuentes al riu Sosva (635 km), alcanzando el sistema Tavda-Sosva los 1319 km.
- ↑ El riu Nitsa (262 km) tiene como una de sus fuentes el riu Neiva (294 km), alcanzando el sistema Nitsa-Neiva los 556 km.
Bibliografia
[modifica]- Gran enciclopèdia soviètica[1]
- Abramof, A. «The lake Nor-Zaysan and its neighborhood, translated by John Michell» p. 58–69. Journal of the Royal Geographical Society of London, 1865. DOI: 10.2307/3698078.
- ↑ «Great Soviet Encyclopedia». [Consulta: 1r juliol 2022].