Premi César González-Ruano
| Tipus | premi de periodisme  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | César González Ruano | ||
| Estat | Espanya | ||
El Premi César González-Ruano de periodisme va ser un prestigiós premi literari atorgat per la Fundació MAPFRE en Madrid, Espanya. Va existir de 1975 a 2014 en honor del periodista i escriptor César González Ruano, en adquirir Mapfre l'edifici del Cafè Teide, en el qual González-Ruano va escriure molts dels seus articles.
Podien participar tots els escriptors que presentessin un article que hagués estat publicat durant l'any del premi, en qualsevol periòdic o revista espanyola. Va estar premiat amb una quantitat en metàl·lic i una escultura de Venancio Blanco.
El gener de 2014 la Fundació Mapfre va anunciar oficialment la seva reconversió en un Premi de Narració Curta Fundació Mapfre.[1]
La cancel·lació del premi coincidí amb la publicació del llibre El marqués y la esvástica. César González-Ruano y los judíos en el París ocupado (Anagrama, 2014) de Rosa Sala i Rose i Plàcid Garcia-Planas, en el qual es documenta l'estreta relació de César González-Ruano amb el nazisme. No obstant això, Pablo Jiménez, director de la Fundació Mapfre, va negar qualsevol relació entre aquest llibre i la inesperada cancel·lació del premi: "volíem obrir-nos a Llatinoamèrica, acollir als bloguers... així que finalment modifiquem les bases del premi reconvertint-ho en un guardó al relat curt".[2]
Jurat
[modifica]El jurat del premi s'encarregava d'estimar "la qualitat literària i el reflex d'algun aspecte de la realitat viva del nostre temps" dels articles presentats a concurs. Per al premi atorgat en 2010, corresponent a l'edició 2009 van participar: Alberto Manzano Martos; Manuel Alcántara; el periodista Juan Cruz; Juan Fernández-Layos Rubio; l'escriptor Antonio Gala; el professor de Literatura Espanyola i Hispanoamericana en la Universitat Complutense, Fernando Rodríguez Lafuente; el periodista Daniel Samper Pizano; el periodista Vicente Verdú; Daniel Restrepo Manrique i el guanyador de la convocatòria de l'any 2007, Ignacio Camacho.[3]
Guanyadors
[modifica]Llista dels guanyadors del premi, al costat del nom del seu article.
- 1975. Antonio Gala, Los ojos de Troylo
- 1976. José Luis Martín Descalzo, Cementerios civiles
- 1977. Luis María Anson Oliart, La dictadura del miedo
- 1978. Manuel Alcántara, Tono
- 1979. Francisco Umbral, El Trienio
- 1980. Manuel Vicent, No pongas tus sucias manos sobre Mozart
- 1981. Luis Calvo Andaluz, Josep Pla
- 1982. Juan Cueto Alas, Mondoñedo no existe
- 1983. Manuel Blanco Tobío, La descolonización de Encarnita
- 1984. Jaime Campmany, A tumba abierta
- 1985. Emilio Romero, En los jardines de palacio, tal día como anteayer
- 1986. José García Nieto, Con Gerardo en el Café Gijón
- 1987. Máximo Sanjuan «Máximo», Los artistas entre las musas y Mercurio
- 1988. José Ortega Spottorno, Amigo y Tocayo
- 1989. José Luis Garci, Un maestro
- 1990. Horacio Sáenz Guerrero, Una luz se ha apagado
- 1991. Luchy Núñez, Matar a un niño
- 1992. Federico Jiménez Losantos, Los toros de Guisando
- 1993. Eugenio Suárez Gómez, La vuelta de la esquina
- 1994. Alfonso Ussía, La pasajera
- 1995. Víctor Márquez Reviriego, España de andar y ver
- 1996. Vicente Verdú, La soledad
- 1997. Juan José Armas Marcelo, Relevo en el imperio del leopardo
- 1998. Carlos Luis Álvarez Álvarez «Cándido», Nation of God
- 1999. Juan Manuel de Prada Blanco, Un seno Kosovar
- 2000. Gregorio Salvador Caja, Antes y ahora
- 2001. Fernando Savater, Mi primer editor
- 2002. Antonio Muñoz Molina, Los herederos
- 2003. Arturo Pérez-Reverte, Una ventana a la guerra
- 2004. Francisco Rodríguez Adrados, Palabras como chicles
- 2005. Raúl del Pozo, Réquiem por el maestro de los epitafios
- 2006. Antonio Burgos, Que no daría yo, Rocío…
- 2007. Ignacio Camacho, Umbrales
- 2008. Carlos Fuentes, El Yucatán de Lara Zavala
- 2009. Gabriel Albiac, La Sandalia de Empédocles
- 2010. Jorge Edwards, La serpiente de San Miguel
- 2011. Félix de Azúa, Contra Jeremías
- 2012. Leila Guerriero, El bovarismo, dos mujeres y un pueblo de La Pampa
Referències
[modifica]- ↑ «La Fundación Mapfre arranca el año con una gran muestra sobre Picasso y su taller». ABC. [Consulta: 30 gener 2014].
- ↑ «Un premio con otro nombre». González-Ruano: el arte del engaño. El País. [Consulta: 28 març 2014].
- ↑ «Jurat del premi en 2010». Premio González Ruano. Libertad Digital Sociedad. [Consulta: 29 gener 2011].
Enllaços externs
[modifica]- Fundació MAPFRE. Guanyadors d'altres convocatòries