Vés al contingut

Peyo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPeyo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Pierre Culliford Modifica el valor a Wikidata
25 juny 1928 Modifica el valor a Wikidata
Schaerbeek (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsPeyo Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells castanys clars Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura i còmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautor de còmic, dibuixant, guionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSpirou Modifica el valor a Wikidata
MovimentL'École de Marcinelle Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNine Culliford Modifica el valor a Wikidata
FillsThierry Culliford Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0678963 Allocine: 525 Allmovie: p587913 TMDB.org: 225594
Musicbrainz: 127e5fa0-a4dc-4011-a8b7-d0099d286fe2 Songkick: 755894 Discogs: 596882 Modifica el valor a Wikidata


Peyo (francès: Pierre Culliford) (Schaerbeek, 25 de juny de 1928 - Brussel·les, 24 de desembre de 1992) pseudonim de Pierre Culliford, va ser un dibuixant de còmics belga.[1]

Biografia

[modifica]

Va començar els seus estudis a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les, però al cap d'uns mesos la va abandonar. Després va començar a treballar a un estudi d'animació, on coneixeria a autors com Morris i Franquin. Més tard va treballar per a agències de publicitat; apassionat de la història de l'edat mitjana crea el seu primer personatge medieval Jan, a qui aviat va buscar un company, passant a ser la sèrie Jan i Trencapins.

L'any 1958 publica per entregues La Flûte a six trous, publicat posteriorment en àlbum amb el títol La flauta dels sis barrufets (La Flûte a six schtroumpfs), en la qual apareixien per primera vegada Els barrufets com a personatges secundaris. L'èxit instantani dels barrufets i el treball de Peyo en les seves versions d'animació, marxandatge, etc. Van obligar amb el temps Peyo a abandonar els seus altres personatges, fins al punt d'arribar a dir que se'n sentia "presoner".[2]

A principis dels anys 60, va fundar un estudi per acollir els seus ajudants com François Walthéry, Roland "Gos" Goossens o fins i tot Marc Wasterlain i va crear la sèrie Benoît Brisefer i Jacky i Celestin. A principis dels anys 70, la producció de Peyo disminuirà considerablement. En primer lloc perquè el 1975, la pel·lícula d'animació La flauta amb sis barrufets va adaptar-se d'un dels seus àlbums. Després, a principis dels anys 80, el cinema americà va adaptar Els Barrufets en sèrie animada, que va mantenir Peyo molt ocupat malgrat els seus problemes de salut recurrents. Poc després de l'aventura americana, va deixar les edicions Dupuis i Spirou per fundar la seva editorial, Cartoon Creation, i la seva revista, Schtroumpf!, que es tanquen ràpidament després de problemes de gestió. El 1992, es va incorporar a les edicions de Le Lombard, però va morir pocs mesos després d'un atac de cor. Des de la seva mort, els seus fills han mantingut viva la seva obra gràcies a la marca "Peyo".[3]

Obra

[modifica]

Personatges creats per Peyo:

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.163. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. «Pierre Culliford» (en castellà). www.historiahoy.com.ar, 25-06-2021. Arxivat de l'original el 28 maig 2022. [Consulta: 29 maig 2022].
  3. «Behind the Blue: The Story of Peyo» (en anglès). The Comics Journal, 28-08-2018 [Consulta: 29 maig 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Bibliografia completa (francès)
  • Peyo a Lambiek (anglès)