Vés al contingut

Oliva (Safor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaOliva
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 55′ 10″ N, 0° 07′ 16″ O / 38.919444444444°N,0.12111111111111°O / 38.919444444444; -0.12111111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Safor Modifica el valor a Wikidata
CapitalOliva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població25.558 (2023) Modifica el valor a Wikidata (426,46 hab./km²)
Gentilicioliver, olivera Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície59,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal46780 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46181 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46181 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc weboliva.es Modifica el valor a Wikidata

Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor. Les primeres notícies d'ocupació humana es remunten a l'època del paleolític mitjà.

Toponímia

[modifica]

El topònim prové de l'àrab اوربة (Awrabatu), de possible origen preromà. Posteriorment es va denominar Awriba o Awruba, i en valencià s'alternaren els termes Oriva i Oliva fins al segle xvi. Va prevaldre l'últim finalment.[1]

L'antic malnom dels habitants d'Oliva era pixapolits.

Geografia

[modifica]

El municipi d'Oliva és en el límit meridional de la província de València. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la muntanya, la plana ocupada per l'horta i la zona pantanosa al sud-est.[1] La muntanya és tota ella de domini cretaci i la prefiguren diversos plecs d'orientació bètica, SO-NE, prolongacions de les serres Gallinera i Mustalla. En la primera d'elles hi ha les majors altures: Covatelles (365 msnm), Tossal Gros (293 m), Cavall Bernat (206 m) i Penya de l'Àguila (170 m), en la segona, a l'extrem meridional, destaquen la Lloma d'Enmig (238 m) i Penyalba (154 m).[1] La zona central, entre la muntanya i la costa, està formada per un pla quaternari fruit de la sedimentació de materials erosionats i arrossegats per les aigües, la majoria dels sediments, sobretot els ocupats avui per l'horta, corresponen al Plistocè. Al costat de les zones pantanoses els materials són més recents, de l'Holocé. La tercera zona està encara en fase de dessecació i l'ocupen els marjals.[1] Part del seu terme municipal està integrat en el Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva.[1]

Platges

[modifica]

El municipi d'Oliva té més d'11,8 km de costa baixa i arenosa (excepte a l'extrem més meridional, on comença la comarca de la Marina Alta),[1] amb platges amb duna mediterrània, on gaudir del sol i de la mar. Són platges d'arena fina i aigua neta poc profundes vorejades per les dunes que separen els horts de tarongers i la mar. El turista aprecia llargues platges d'arena, d'ambient familiar. És un municipi d'horta i costa que ha desenvolupat tota classe de serveis per a passar-hi les vacances. Les principals platges són:

  • Platja de Terranova
  • Platja Pau Pi
  • Les Aigües Blanques
  • L'Aigüa Morta
  • Platja de Rabdells
  • Platja de les Deveses

Municipis limítrofs

l'Alqueria de la Comtessa, Piles
la Font d'en Carròs, Vilallonga, l'Atzúvia mar Mediterrània
Dénia, Pego

Hidrografia

[modifica]

El terme municipal d'Oliva no té grans corrents d'aigua: el riu Gallinera es perd abans d'arribar al mar; el riu Bullent, conegut també com a riu de la Revolta, fa de límit natural amb el terme de Pego, i, després de rebre l'aportació d'aigües del Racons, passa a anomenar-se riu Molinell, el qual fa de frontera entre els termes d'Oliva i Dénia abans de desembocar a la Mediterrània.[1] Entre els barrancs d'Oliva cal citar els del Carritxar, Benirrama i Elca, entre les seues fonts, les de Sant Antoni, Pusa i de l'Om.[1][2]

El Mediterrani a Oliva (Valencia)

Clima

[modifica]

Oliva té un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids.[1] Entre novembre i febrer poden arribar-hi borrasques i baixades de temperatures fins als 5°-6°, o 4° com a màxim en fredorades extraordinàries. La temperatura mitjana anual és de 18.5 °C i les gelades i nevades hi són molt poc freqüents. Entre maig i setembre poden arribar onades de calor, especialment a l'estiu (per exemple, un dia d'agost amb 32°, i al sendemà 38°), durant el qual són freqüents les temperatures superiors a 35°, que arriben puntualment a superar els 40°.

Una vista panoràmica de la mar Mediterrània i la platja d'Oliva
Mar Mediterrani i la platja d'Oliva
Caminal ruta d'accés al mar Mediterrani i la platja d'Oliva

Les precipitacions superen els 743 mm anuals, amb màximes a la primavera i, sobretot, a la tardor (142 mm al novembre) i inundacions periòdiques a causa dels temporals de llevant, que solen descarregar gran quantitat de pluja en poques hores.[1] Oliva té el rècord oficial de precipitació màxima en vint-i-quatre hores de tot Espanya, amb 817 mm, registrats el 3 de novembre de 1987.[3]

Història

[modifica]

Els primers rastres de poblament humà que s'han trobat a Oliva daten del Paleolític mitjà i provenen de la Cova Foradada. Ací també s'han trobat materials del Paleolític superior de l'Edat del Bronze.[1] Del Paleolític i el Mesolític s'han trobat restes en el Collado. Durant l'edat del bronze sorgiren poblats com Almuixich i el Pic dels Corbs. Destaca sobretot el poblat del Castellar, ja d'època ibèrica.[1] S'han trobat un bon nombre de restes i inscripcions romanes.[4] Així com les instal·lacions d'un forn romà, que han estat excavades i es poden visitar.

L'origen de la població d'Oliva segurament és anterior a la invasió musulmana de la península Ibèrica, i es relaciona amb l'Awraba que cita el polític i literat andalusí Ibn al-Abbar. Segons ell, es tractava d'un lloc proper a Dénia i dependent de la seua taifa.[1] A mitjans del segle xiii Jaume I la va conquerir, respectant la població musulmana i la va donar en senyoriu a la família Carròs, que tenia el seu centre de poder en el veí castell del Rebollet. Posteriorment fou comprada per la família Centelles, els quals la van separar del Rebollet i en 1449 obtingueren del rei Alfons el Magnànim el títol de comte en la persona de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.[1] Aquell comtat incloïa Pego, Murla, la Font d'en Carròs, Potries, Hixber, Alqueria Nova i Rafelcofer. El baró de Nules i comte d'Oliva Serafí de Centelles la va emmurallar a mitjans del segle xv i el seu nebot Francesc va ampliar les fortificacions amb la construcció del palau comtal. Així ho recorda una làpida que es conservava en el palau:

« Munivit muris quondam Seraphinus Olivam,
Franciscus muros muniit arce nepos
muris ille quidem speciosam faecit, at iste
formidandam hosti rediit ac stabilem.
A coementis erectae turres et moenia.
Anno Christi MDXV. 		Fortificó con muros en otro tiempo Serafín a Oliva,
Su sobrino Francisco fortificó los muros con un alcázar;
quél con los muros la hizo bella; pero éste
la hizo formidable al enemigo y la aseguró.
Las torres y murallas fueron erigidas desde los cimientos
el año de Cristo 1545 		»
— Teodor Llorente, Valencia

Quan l'any 1609 tingué lloc l'expulsió dels moriscos, Oliva es va vore afectada per la despoblació i la consegüent pèrdua de mà d'obra al camp, si bé no va ser de les poblacions valencianes més afectades. Una descendent de Francesc Gilabert de Centelles, Magdalena, es va casar amb el que després seria duc de Gandia, Carles de Borja. Eixe matrimoni va suposar la formació d'un sol senyoriu de gran extensió i riquesa, els títols del qual acabarien recaient en la família dels Benavente i, finalment, en la casa d'Osuna el 1777.[1]

Carta pobla d'Oliva (1625).

En el segle xviii Oliva, junt amb el desaparegut Regne de València, iniciarà un període de recuperació econòmica i cultural. A la divisió provincial feta al trienni liberal (1822) fou adscrita a la província de Xàtiva. El 1833 l'inclogueren a la d'Alacant, i no fou fins al 1857 quan, juntament amb Vilallonga, la Font d'en Carròs, Rafelcofer i Potries, passà definitivament a la província de València.[1] En el diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció:

« OLIVA: villa con ayuntamiento [...] de la provincia de Alicante (13 leguas) [...] Situada al pie del monte de Sta. Ana [...] Tiene 1,200 casas bajas y de mala distribucion, las cuales forman varias calles algo pendientes, y 4 plazas; un palacio del duque de Gandia, señor del pueblo, un hospital [...] 2 escuelas de niños, una de ellas superior [...] 2 iglesias parroquiales, una en la población dedicada á Sta. Maria [...] y otra en el arrabal titulada de San Roque [...] un monasterio de monjas franciscanas de Sta. Isabel [...] un convento que fue de religiosos franciscanos, cuyo edificio sirve de cuartel de carabineros; una ermita en la villa, otra á su entrada por el S., y 2 en el término, dedicadas á Sta. Ana y San Pedro, la primera de las cuales está arruinada; el cementerio dista unos 300 pasos de la población y no perjudica á la salud [...] Los caminos son de herradura á escepcion del carretero, que procediendo de Denia se dirige por dentro del pueblo hácia Valencia; su estado es bueno [...] Producción: trigo, maiz, seda, vino, aceite, algarrobas, pasas, naranjas, arroz, legumbres y verduras; mantiene ganado lanar. Industria: la agrícola [...] Población: 1,401 vecinos, 5,615 almas [...] »
— Diccionari de Madoz[5]

Urbanisme

[modifica]
Carrer de Santa Anna

Oliva està edificada al vessant oriental del tossal de Santa Anna, sobre la qual s'assenten les restes del castell i l'ermita que dona nom al tossal. Està formada per un extens nucli antic de morfologia rural amb barris de cases humils i altres agrupacions, completada pels eixamples de traçats rectilinis posteriors al segle xviii, que s'estenen per la plana.[1]

La població té quatre barris tradicionals: Santa Maria, Sant Roc, el Pinet i Sant Francesc, als quals cal afegir l'eixample dels últims anys. L'àrea més antiga correspon al barri de Santa Maria, on es troba l'església de Santa Maria la Major. En el segle xv este barri va ser emmurallat per orde del compte Serafí de Centelles, i s'hi podia accedir pels portals del Mar, del Molí, del Raval, del Pi i del Carme.[1] A la part més elevada hi havia el palau dels Centelles. L'antic camí real de València a Dénia seguia els carrers de les Moreres i Major. A partir del segle xiii, a ponent d'eixe nucli es va desenvolupar la moreria o barri del Raval, al voltant de la mesquita que va precedir l'església de Sant Roc.[1]

Al començament del segle xviii les muralles van ser enderrocades per ordre de Felip V com a càstig pel suport d'Oliva a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió. Durant el segle xix l'expansió urbana va seguir ocupant les vessants del tossal, mentre que en direcció a la Font d'en Carròs es va traspassar el barranc i va començar a configurar-se el barri del Pinet. La construcció del ferrocarril Carcaixent -Dénia i de la carretera València -Alacant (actual N-332) per la part baixa de la ciutat van marcar les directrius i, en el cas de la via fèrria, el límit al creixement durant diverses dècades[1] El creixement demogràfic a partir de la dècada de 1950 va potenciar la creació de nous barris en l'entorn dels carrers del Barranc i de les Covatelles, alhora que s'anava omplint l'espai intermedi entre la carretera i la via fèrria, prenent com a referència principal l'avinguda de València. El tancament de la línia fèrria en 1974 va marcar l'inici d'una nova etapa urbana, amb la transformació del vell traçat en una àmplia avinguda arbrada al voltant de la qual han anat multiplicant-se en les tres últimes dècades els grans blocs d'habitatges.[1] Perpendicular a eixa gran artèria s'ha desenvolupat una altra de nova en direcció al mar, al costat del qual s'ha configurat al seu torn una gran zona estiuenca i residencial, on alternen els blocs d'apartaments amb els xalets i adossats.[1]

Política i Govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Projecte Oliva (PRO), 6 de Compromís per Oliva (Compromís), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Oliva

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Projecte Oliva Yolanda Pastor Bolo 3.100 25,97% 6 (+2)
Compromís per Oliva David González Martínez 2.841 23,80% 6 (+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Ana Mª Morell Gómez 2.417 20,25% 5 (+1)
Partit Popular Salvador Llopis Ibiza 1.699 14,23% 3 (-3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Pepe Salazar Cuadrado[a] 930 7,79% 1 (+1)
Altres candidatures[b][c] 874 7,33% 0 ( -2)
Vots en blanc 75 0,63%
Total vots vàlids i regidors 11.936 100 % 21
Vots nuls 82 0,68%
Participació (vots vàlids més nuls) 12.018 68,88%**
Abstenció 5.429* 31,12%**
Total cens electoral 17.447* 100 %**
Alcalde: David González Martínez (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de Compromís i 5 de PSPV[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de Zona de Gandia[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des del 17 de setembre de 2019 l'alcadessa d'Oliva és Yolanda Balaguer, de Compromís.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Llopis Sifres PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Felipe Oltra Escrivá PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Llorens Llorca AP 30/06/1987 --
1991–1995 Vicent M. Monzonís i Torres PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Enrique José Orquin Morell PP 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique José Orquin Morell PP 03/07/1999 --
2003–2007 Salvador Fuster Mestre PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Salvador Fuster Mestre PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Consuelo Escrivá Herraiz
David González Martínez
Salvador Fuster Mestre 		PP
Compromís
PSPV-PSOE 		11/06/2011
13/07/2012
04/01/2014 		Moció de censura
Pacte de Govern
Pacte de Govern
2015–2019 David González Martínez Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 David González Martínez
Yolanda Balaguer 		Compromís
Compromís 		15/06/2019
17/09/2021 		Renúncia
-
Des de 2023 Yolanda Pastor Bolo Projecte Oliva 19/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Demografia

[modifica]

L'any 1510 es van censar 710 famílies a Oliva (uns 2.840 habitants), pràcticament les mateixes que a Gandia, la meitat de les quals eren musulmanes. El 1609 tenia 385 cases de cristians vells i 350 de moriscos o cristians nous, que foren expulsats al nord d'Àfrica a través del port de Dénia. El 1646 només tenia 452 cases, que haurien augmentarien un 656 al 1713 i gairebé es duplicaren en el transcurs del segle xviii, fins a sumar una mica més de 5.000 habitants l'any 1786.[1] Des d'aleshores el seu creixement demogràfic ha sigut constant, encara que menor que a Gandia. El 1887 Oliva tenia 8.779 habitants; el 1950 havia crescut a 13.343 i el 1981 fregava ja els 20.000. El 2003 el padró registrava un total de 22.768 habitants, dels que 20.687 corresponien a la capital municipal, 1.650 a la platja i la resta a cases disseminades pel terme.[1] Oliva tenia 27.374 habitants en 2007 i 28.419 habitants el 2009 (INE), dels quals un 18,32 % està constituït per ciutadans de nacionalitat estrangera.


Evolució demogràfica (des de 1857)
Font: Institut Nacional d'Estadística



Economia

[modifica]

Oliva ha estat tradicionalment una població eminentment agrícola. Els àrabs van introduir el cultiu de la canya de sucre que, juntament amb la seda, fou la base econòmica del municipi durant tota l'edat mitjana i de part de l'edat moderna.[1] L'expulsió dels moriscos de 1609 no va impedir la continuïtat del cultiu de la canyamel fins a mitjans del segle xviii, com testimonia Gregori Maians, si bé Cavanilles, el 1794, ja no l'esmenta.[1] A partir de llavors fou la morera la que marcaria el paisatge agrari fins a mitjans del segle xix, quan va ser substituïda pel taronger i l'arròs. El taronger en l'actualitat constituïx un monocultiu, mentre que l'arròs fou abandonat a la dècada de 1960 i les antigues marjals han tornat al seu estat natural o estan sent transformades en camps de golf.[1] La superfície conreada ocupa unes 3,460 ha, de les quals 3.430 són de regadiu. El secà ha sigut substituït per urbanitzacions o simplement abandonat per ser poc rendible. L'aigua per al reg procedix en part del riu Serpis, que proveïx d'aigua les séquies medievals del Rebollet i Comuna d'Oliva.[1]

La indústria olivera es dedica bàsicament al procés i comercialització de la producció agrícola.[1] En 2001 només ocupava el 10,7 % de la població activa locals, menys que l'agricultura (11,8 %) i que la construcció (18,8 %). Oliva va destacar en el passat per una certa especialització industrial en la branca de la ceràmica, encara que actualment només funcionen algunes d'aquelles velles terriseries. Al sector terciari corresponia el 2001 el 58,7 % de la població activa, on destaquen el comerç i el turisme com a activitats més representatives.[1]

Patrimoni

[modifica]

Patrimoni religiós

[modifica]
Església de Santa Maria.
  • Església de Santa Maria la Major. Es tracta d'un temple de grans proporcions amb tres naus d'estil neoclàssic, construït al llarg de tot el segle xviii (inaugurada oficialment el 1787) en substitució del temple anterior. És església des de l'any 1244, i d'aquella època es conserva una capella gòtica restaurada i l'arc apuntat gòtic-mudèjar d'una porta.[1] Està construïda sobre un gran desnivell, cosa que va facilitar l'obertura d'una espaiosa cripta que ocupa gran part de l'àrea del temple.[12] (s. XVII-XVIII)
  • Església de Sant Roc i el Raval morisc. L'església data del segle xix i està edificada sobre un temple anterior, una antiga mesquita convertida en església l'any 1526 i ampliada entre 1582 i 1591.[1] Les petxines de l'església estan pintades al fresc per Antoni Cortina Farinós.
  • Església de la Mare de Déu del Rebollet. Es troba dins del conjunt del convent i escola de les Germanes Carmelites, data del segle xvii i s'hi venera la imatge traslladada des del castell del Rebollet, datada del segle xiii i que constituïx una de les representacions marianes més antigues del territori valencià.[1]
  • Església de Sant Francesc d'Assís. Situada al costat de la carretera general N-332, data del segle xx i s'hi venera la imatge de Sant Francesc d'Assís patró d'Oliva, sent el seu dia gran el 4 d'octubre.[1]
  • Ermita dels Sants Antonis. Data del segle xviii.[1]
  • Ermita-Portal de Sant Vicent. Es construí l'any 1726 sobre un antic portal de la muralla.[1]
  • Creu de terme del segle xvi.[13]

Patrimoni militar i civil

[modifica]

Museus

[modifica]

Festes i tradicions

[modifica]

Esports

[modifica]

En homenatge a l'erudit Gregori Maians, el Club de pilota valenciana d'Oliva organitza cada any el prestigiós Trofeu Gregori Maians de raspall. L'equip de futbol, Unió Esportiva Oliva va ser fundat en 1945.

Personatges destacats

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ En 2015 Pepe Salazar fou regidor per la candidatura Partit Gent d'Oliva (PGd'O).
  2. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Vox (446 vots, 3,74%) i Esquerra Unida (EUPV) (428 vots, 3,59%).
  3. ↑ EUPV perdé el regidor obtingut el 2015. El Partit Gent d'Oliva (PGd'O) no es presentà però, el seu regidor de 2015, Pepe Salazar, es presentà com a cap de llista per Cs.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 «Oliva». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. ↑ Atiénzar Navarro, Francisco; Canyamàs Vallcanera, Domingo Javier. Les fonts d'Oliva. Gandia: Tívoli, 2015, p. 112. ISBN 978-84-943155-6-5. 
  3. ↑ Reconeixen el rècod del diluvi d'Oliva (Vivente Aupí, Levante-EMV)., Récord Levante-EMV
  4. ↑ Teodoro Llorente. «XV. Gandía». A: Valencia. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». II. Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª, 1889-1900, p. 706. 
  5. ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). 12, 1849, p. 240-241. 
  6. ↑ Redacció «Ple extraordinari constitució nova Corporació Municipal». oliva.es, 15-06-2019. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2020 [Consulta: 30 març 2020].
  7. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 30 març 2020].
  8. ↑ Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 133-134 [Consulta: 30 març 2020].
  9. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Oliva», 26-05-2019. [Consulta: 30 març 2020].
  10. ↑ «David González ya es director de Estadística y renuncia a la alcaldía de Oliva en un pleno» (en castellà). Cadena SER. Radio Gandia, 15-09-2021. [Consulta: 30 maig 2023].
  11. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Oliva. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  12. ↑ Teodoro Llorente. «XV. Gandía». A: Valencia. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». II. Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª, 1889-1900, p. 710. 
  13. ↑ Álvarez Casanova, Toni «Denuncian el robo de la cruz del término del S.XVI que Oliva compró a un anticuario» (en castellà). Levante-EMV, 09-05-2017.
  14. ↑ «Museu Arqueològic d'Oliva». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  15. ↑ Císcar i Císcar, Gabriel (1760-1829)., MCNbiografías.com
  16. ↑ Inza, Saforguia com Pau. «Àgueda Llorca: 'És hora de posar a la cultura en el lloc que mereix en la societat'» (en castellà). [Consulta: 7 març 2020].
  17. ↑ Història de la Coral Santa Cecília d'Ador. Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine., Coral Santa Cecília d'Ador
  18. ↑ Mor l'actor Vicente Parra als 66 anys. El País, 3 de marzo de 1997
  19. ↑ «Enric Sòria i Parra». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 26 febrer 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliva

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oliva_(Safor)&oldid=34254255»