Morocco

Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Josef von Sternberg; per a la localitat estatunidenca, vegeu l'article Morocco (Indiana)

Morocco

Fitxa
Direcció	Josef von Sternberg
Protagonistes	Gary Cooper Marlene Dietrich Adolphe Menjou Francis McDonald Ullrich Haupt, Sr. Émile Chautard Albert Conti Eve Southern Juliette Compton Michael Visaroff Paul Porcasi Theresa Harris
Producció	Hector Turnbull
Dissenyador de producció	Hans Dreier
Guió	Jules Furthman i Benno Vigny
Música	Karl Hajos
Fotografia	Lee Garmes i Lucien Ballard
Vestuari	Travis Banton
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1930
Durada	88 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic i cinema LGBT
Lloc de la narració	Marroc
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu Oscar a la millor direcció Oscar a la millor fotografia Oscar a la millor direcció artística
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Morocco és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre de 1930, dirigida per Josef von Sternberg i interpretada per Marlene Dietrich i Gary Cooper. El guió de Jules Furthman és una adaptació de la novel·la Amy Jolly, de Benno Vigny.

Es tracta de la primera pel·lícula estatunidenca de Marlene Dietrich, la primera després de l'èxit de Der blaue Engel (estrenada l'1 d'abril del mateix any).

Va ser destacable en el seu moment el petó que aquesta li fa durant una actuació a una altra dona, per tractar-se del primer petó d'aquest tipus de la història del cinema. Marlene, vestida amb un esmòquing, li canta a una dona del públic i aquesta, a la vegada, està afalagada amb l'atenció rebuda; la cantant pren una rosa de la solapa de l'admiradora i li fa un petó als llavis. Aquesta escena va ajudar a fer de la imatge andrògina i de sexualitat ambigua de Dietrich una marca distintiva.

Argument

La cantant de cabaret Amy Jolly, provinent de París, arriba a Mogador (Marroc) on, per problemes econòmics, es veu forçada a actuar en un cafè de segona fila propietat de Lo Tinto. Allà es fixa en l'atractiu legionari Tom Brown i aquest queda seduït per ella durant una actuació que fa vestida amb esmòquing; ferits pels seus passats, inicien cautelosament una relació sense lligams.

Mentrestant, el milionari La Bessière s'encapritxa d'ella. L'ajudant de Tom, mogut pel sentit del deure i un sentiment de rancúnia (ja que aquest havia intentat seduir la seva dona) fa que Brown acabi arrestat i, posteriorment, enviat a un poble de mala mort en una perillosa missió, i ella decideix llavors respondre a la proposta de matrimoni de La Bessière, qui li ofereix diners i felicitat.

En un incident, l'ajudant de Brown mor i aquest resulta ferit. La notícia arriba a Mogador durant el sopar de compromís, i Amy s'aixeca de taula per a retrobar-se amb Brown. La Bessière, veient que n'està enamorada, s'ofereix per a dur-la en el seu cotxe.

Amy troba Brown a la taverna i no pas a l'hospital com es pensava, ja que només ha fet veure que havia estat ferit per no haver de tornar a Mogador, ja que l'endemà se n'ha d'anar al Sàhara. Tom li diu que si se l'estima haurà d'estar preparada per a ser una bona soldada; veient que les dones d'allà segueixen la columna on es troba la unitat on serveix el seu home, Amy abandona La Bessière i segueix els legionaris, endinsant-se en el desert.

Repartiment

Gary Cooper: legionari Tom Brown Marlene Dietrich: senyoreta Amy Jolly Adolphe Menjou: Sr. La Bessiere Ullrich Haupt: Adjutant Caesar Eve Southern: Sra. Caesar Francis McDonald: sergent Paul Porcasi: Lo Tinto, propietari del club nocturn

Gary Cooper i Marlene Dietrich en una escena de la pel·lícula.

Nominacions

La pel·lícula va estar nominada a quatre Oscars el 1931: millor actriu (Marlene Dietrich), millor direcció artística (Hans Dreier), millor fotografia (Lee Garmes) i millor direcció (Josef von Sternberg).

El 1932 va guanyar el premi Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera.

L'any 1992 va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per a ser preservada al National Film Registry.

Enllaços externs

• Fitxa de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)