Montroyalita
Montroyalita | |
---|---|
Fórmula química | Sr₄Al₈(CO₃)₃(OH)26·10H₂O |
Epònim | Mont-Royal |
Localitat tipus | Pedrera Francon, Mont-real, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DB.35 |
Dana | 16b.5.3.1 |
Heys | 11.7.11 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,515 nβ = 1,530 nγ = 1,545 |
Birefringència | δ = 0,030 |
Angle 2V | mesurat: 80° a 89°, calculat: 88° |
Dispersió òptica | relativament feble |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1985-001 |
Any d'aprovació | 1985 |
Símbol | Mtyl |
Referències | [1] |
La montroyalita és un mineral de la classe dels carbonats.
Característiques
[modifica]La montroyalita és un carbonat de fórmula química Sr₄Al₈(CO₃)₃(OH)26·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Probablement estigui relacionada amb el grup de la dresserita, i sembla que cristal·litza en el sistema triclínic.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montroyalita pertany a «05.D - Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans i de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: alumohidrocalcita, nasledovita, paraalumohidrocalcita, dresserita, dundasita, estronciodresserita, petterdita, kochsandorita, hidrodresserita, schuilingita-(Nd), sergeevita i szymanskiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1985 a la pedrera Francon, a Mont-real, a la regió del Quebec (Canadà), on sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, estronciodresserita, calcita, quars, dawsonita, ankerita, fluorita, barita, estroncianita, smythita, marcassita, pirita, hal·loysita i doyleïta.[2] Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Montroyalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Montroyalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 25 maig 2017].