Vés al contingut

Michael Curtiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael Curtiz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Kertész Mihály Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementManó Kertész Kaminer
24 desembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1962 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Sherman Oaks (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
Activitat
Camp de treballPel·lícula, direcció, guionatge cinematogràfic i interpretació cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, guionista de cinema, productor de cinema, guionista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata - 1961 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucy Doraine (1918-1923)
Lili Damita (1925-1926)
Bess Meredyth (1929-1962) Modifica el valor a Wikidata
GermansGábor Kertész
Dezső Kertész Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0002031 Allocine: 217 Allmovie: p86443 TCM: 42547 AFI: 111394 TMDB.org: 4109
Musicbrainz: 5461e0f9-9469-433f-9c61-504eed7dafa5 Discogs: 1664640 Find a Grave: 5007 Modifica el valor a Wikidata

Michael Curtiz, de nom real Manó Kaminer o Mihály Kertész (24 de desembre de 1886, Budapest, Imperi Austrohongarès - 10 d'abril de 1962, Hollywood (Califòrnia), fou un director estatunidenc d'origen hongarès. Es considera que és un dels directors més prolífics de la història del cinema.[1]:67

Curtiz va introduir a Hollywood un estil visual únic amb il·luminació artística, moviments extensius i fluids de la càmera, posicions elevades de la grua i angles de la càmera inusuals. Era molt polifacètic i podia fer dirigir qualsevol tipus de pel·lícula: melodrama, comèdia, història d'amor, film noir, musical, història de guerra, èpica occidental o històrica. Sempre va parar atenció en l'aspecte humà de qualsevol història, afirmant que els "problemes humans i fonamentals de les persones reals" eren la base de qualsevol bon drama.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1886 a Budapest, en aquell temps dins l'Imperi Austrohongarès, en el si d'una família jueva. El seu pare era fuster i la seva mare cantant d'òpera Michael.[3] El 1905, va hongaritzar el seu nom i es digué Mihály Kertész. Va recordar durant una entrevista que de petit vivien amuntegats en un apartament, on va haver de compartir una petita habitació amb els seus dos germans i una germana; moltes vegades passaven gana.[4]:20 Sembla que Curtiz va marxar de casa seva als 17 anys per unir-se a un circ; però Curtiz havia explicat relats diferents sobre la seva vida de jove al llarg de la seva carrera, i no s'han confirmat detalls exactes sobre aquest període.[5]:5 després e seguir una formació d'actor a la Royal Academy fur Theater and Art. El 1912, va començar la seva carrera d'actor i d'escenògraf a Hongria sota el nom de Mihály Kertész,[6]:5 realitzant en total 43 pel·lícules. També va formar part de l'equip d'esgrima hongarès als Jocs Olímpics de 1912 a Estocolm.[7]:163

Primera Guerra Mundial

[modifica]

El 1913, Curtiz va començar a viure en diverses ciutats d'Europa treballant en pel·lícules mudes.[8] Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar amb el seu país i va ser ferit al front rus.[8][9] D'aquesta època Curtiz va dir que "l'alegria embriagadora de la vida es va interrompre, el món s'havia enfadat ... Ens van ensenyar a matar. Vaig ser incorporat a l'exèrcit de l'Emperador ... Després, van passar moltes coses: destrucció, milers de mort per sempre silenciats, paralitzats o enviats a tombes anònimes. Després va arribar el col·lapse d'Àustria-Hongria".[4]:22 Va col·laborar amb la Creu Roja a Hongria,[8] i va dirigir pel·lícules a Budapest per a Phoenix Films, però la major part s'han perdut.[10]:173

Cap al 1918 ja era un dels directors hongaresos més destacats, amb unes 45 pel·lícules.[7]:163 Però la indústria del cinema a Hongria es nacionalitzà i el retornar a Viena.[8] Amb el comte Alexander Kolowrat (conegut com a Sascha) va realitzar almenys 21 pel·lícules per al seu estudi de cinema, Sascha Films. Curtiz va escriure més tard que allà, "va aprendre les lleis bàsiques de l'art cinematogràfic que, en aquells dies, havia progressat més a Viena que en qualsevol altre lloc".[10]:173

Hollywood

[modifica]

Una de les moltes pel·lícules, Moon of Israel, captà l'atenció de Jack i Harry Warner. Harry viatjà a Europa el 1926 per seguir la feina de Curtiz com a director.[11] Li van oferir un contracte per ser director al seu nou estudi de cinema a Hollywood, la Warner Bros.[8][12] Quan Curtiz va acceptar l'oferta de la Warner, ja era un director prolífic, ja que havia fet 64 pel·lícules en països com Hongria, Àustria i Dinamarca.[13]:3

Desembarcà a Hollywood el 1926, i dirigí pel·lícules amb Errol Flynn que han esdevinguts grans clàssics del cinema: El capità Blood (1935), La càrrega de la Brigada lleugera (1936) i culminant amb Les aventures de Robin Hood (1938). Però és gràcies a Casablanca, amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, que la firma de Curtiz pertany al panteó del cinema.

Filmografia

[modifica]

1910

[modifica]

1920

[modifica]

1930

[modifica]

1940

[modifica]

1950

[modifica]

1960

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gerstner, David A., and Staiger, Janet. Authorship and Film, Psychology Press (2003)
  2. ↑ Los Angeles Times, Oct. 30, 1927, p. 41
  3. ↑ Biography of Michael Curtiz, Turner Classic Movies (TCM)
  4. ↑ 4,0 4,1 Marton, Kati. Great Escape, Simon & Schuster (2006)
  5. ↑ Robertson, James C. The Casablanca Man: The Cinema of Michael Curtiz, Routledge (1993)
  6. ↑ Rosenzweig, Sidney. Casablanca and Other Major Films of Michael Curtiz. Ann Arbor, Mich.: UMI Research Press, 1982. ISBN 0835713040
  7. ↑ 7,0 7,1 Vasvári, Louise Olga, ed. Portuges, Caterine. "Curtiz, Hungarian Cinema, and Hollywood," Comparative Hungarian Cultural Studies, Purdue Univ. Press (2011)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Biography of Michael Curtiz, Encyclopædia Britannica
  9. ↑ Gutterman, Leon. "Our Film Folk", The Wisconsin Chronicle, April 30, 1954, p. 6
  10. ↑ 10,0 10,1 Wakeman, John. ed. World Film Directors: 1890–1945, H. W. Wilson Company (1987)
  11. ↑ Graham, Sheilah. "Hollywood Today," The Courier-Journal (Louisville, Kentucky) Sept. 29, 1946, p. 31
  12. ↑ Noah's Ark movie trailer (1928)
  13. ↑ Leonard, Suzanne; Tasker, Yvonne, Fifty Hollywood Directors, Routledge (2015)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Curtiz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Curtiz&oldid=33599103»