Llet de camell
.jpg)
La llet de camell ha estat el suport de cultures beduïnes, nòmades i pastors des de la domesticació dels camells, fa mil·lennis. Els pastors poden sobreviure durant un temps únicament a base de llet, quan porten els camells a pasturar ambients desèrtics i àrids a llarga distància. La indústria làctia de camell ha crescut a Austràlia i als Estats Units com una alternativa a la cria de vaques lleteres, respectuosa amb el medi ambient perquè és una espècie ben adaptada a les regions àrides.
La llet de camell té propietats nutricionals diferents de la llet de vaca, però les proporcions dels nutrients poden variar molt en funció d’una sèrie de factors, inclosos el tipus i l'edat del camell, el clima, l’alimentació i de com es muny. Es pot utilitzar per fabricar productes com ara iogurt i gelat, però no és tan fàcil convertir-la en mantega o formatge.
Història
[modifica]Les tribus nòmades del desert s’alimenten bàsicament de llet de camell, que es pot convertir fàcilment en iogurt, és un aliment bàsic[1] i només prenent llet de camell poden viure fins a un mes.[2]
Producció
[modifica]| Producció de llet de camell (sencera, fresca) – 2017 | |
|---|---|
| País | tones |
 Somàlia |
|
 Kenya |
|
 Mali |
|
 Etiòpia |
|
 Aràbia Saudita |
|
 Níger |
|
El 2017, la producció mundial de llet fresca de camell era de 2,85 milions de tones, encapçalada per Somàlia i Kenya amb el 64% del global (taula). Mali i Etiòpia eren altres productors importants.
Austràlia
[modifica]Després de la introducció de l'espècie a Austràlia durant la dècada de 1840 per ajudar a l'exploració i el comerç a les terres àrides d’interior, abans de ser envaïdes per les comunicacions i mètodes de transport d’avui dia, la població salvatge de camells ha crescut fins a superar els 1,2 milions, la més gran del món. La primera empresa lletera de camells d'Austràlia es va obrir el 2014, i el nombre d’empreses ha anat creixent des de llavors alhora que ho feia la demanda, tant a nivell local com internacional. L’any 2016 el govern australià va informar que "que durant els propers cinc anys fins al 2021 s’espera que hi hagi un augment important en la producció de llet de camell australiana". La producció ha crescut de 50.000 litres (11.000 galons imperials) de llet de camell el 2016 a 180.000 litres (40.000 galons imperials) l’any el 2019. Una de les granges ha crescut des de tres camells salvatges el 2014, fins a més de tres-cents el 2019, i exporta principalment a Singapur, amb comandes de productes frescos i en pols preparades per a enviar a Tailàndia i Malàisia.[4]
Un litre de llet pasteuritzada de camell costava uns 15 dòlars (10 dòlars americans, 8 lliures) a Austràlia el 2019. Era 12 vegades més cara que la llet de vaca. Avui dia, a l'abril de 2020, Austràlia té set lleteries de camells que fabriquen productes per la pell derivats de la carn, a més de llet i formatge.[5] L’any 2019 es va anunciar llet de camell orgànica certificada.[4]
Estats Units
[modifica]El 2014 els Estats Units tenien una població de 5.000 camells importats El cost de produir llet de camell és considerablement superior al de produir llet de vaca.[4] A April 2020[update] Als Estats Units, els camells femella són molt escassos; maduren molt lentament i només es poden criar amb seguretat passats els quatre anys. El seu període de gestació de tretze mesos ha de concloure amb un naixement i tot seguit amb la lactància, en cas contrari el camell femella deixarà de produir llet. A diferència d'una vaca lletera, que es separa del seu vedell quan neix i després dona llet durant sis o nou mesos, un camell femella pot compartir la seva llet amb el granger i les seves cries durant dotze o divuit mesos.[6]
Producció de la llet i valor nutricional
[modifica]Tant la producció com la composició nutricional de la llet de camell es veuen afectades per molts factors, que inclouen "la quantitat i la qualitat del farratge, la freqüència d’hidratació, el clima, l'edat de reproducció, la paritat, la freqüència de munyiment, la cura de la cria, el mètode de munyiment (a mà o a màquina), la salut i l'estat reproductiu".
Producció
[modifica]Els camells pakistanesos i afganesos tenen suposadament la producció de llet més elevada, fins a 30 litres al dia. El camell bactrià produeix 5 litres per dia i el dromedari produeix una mitjana de 20 litres per dia.[1] La cria intensiva de vaques ha donat lloc a animals que poden produir 40 litres al dia en condicions idònies. Els camells, amb la seva capacitat de passar 21 dies sense beure aigua i produir llet fins i tot quan s'alimenten de pinsos de baixa qualitat, són una opció sostenible per a la seguretat alimentària en entorns àrids.[7]
Valor nutricional
[modifica]
Segons l'Administració d'aliments i fàrmacs dels Estats Units (FDA), la llet de camell conté un 3% de greix làctic.[8] Tanmateix, les publicacions reporten que la proporció de greix en la llet varia entre països i regions, i també depèn de la dieta, el nivell d'hidratació de l'animal i el tipus de camell. En un informe detallat publicat el 1982 per l'Organització de les Nacions Unides per l'agricultura i l'alimentació, una taula mostra el contingut de greix que varia des de l'1,1% (en àrees àrides d'Israel) fins al 5,5% (Etiòpia).[9] Una revisió sistemàtica de 2015 informa que el contingut de greix a la llet de dromedari és entre l'1,2% i el 6,4%.[10]
Els criadors de camells poden tenir un cert grau de control sobre els factors que afecten el contingut nutricional de la llet produïda pels seus camells. Els productors de llet de camell a Austràlia afirmen que els seus productes tenen menys greix i lactosa que la llet de vaca.[11][12]
Productes de llet de camell
[modifica].jpg)
La llet de camell es pot convertir fàcilment en iogurt, però només es pot convertir en mantega si primer es talla, es bat i s'hi afegeix un agent aclaridor.[1]
El formatge de llet de camell és més difícil de fer que el formatge de llet d'altres animals.[13]
A les comunitats que es dediquen a la cria de camells, els formatges de llet de camell utilitzen la fermentació espontània o fermentació làctica per aconseguir una quallada agre; a les granges de camells al Sudan, la tribu Rashaida utilitza aquest mètode per emmagatzemar el superàvit de llet durant l'estació plujosa, pulveritzant les qualles seques i afegint-hi aigua per a consumir-les durant l'estació seca. A Mongòlia, la llet de camell es pren com a producte en diverses etapes del procés de fabricació de quallada. No obstant això, la llet no coagula amb facilitat i el quall de la bovina tampoc ho fa amb efectivitat.[14] A l’hora de desenvolupar usos amb menys recursos, la FAO ho va encarregar el professor J.P. Ramet, de l’Escola Nacional Superior d’Agronomia i les Industries Alimentàries (ENSAIA), qui va ser capaç de produir la coagulació mitjançant l'addició de fosfat de calci i qualla vegetal a la dècada dels 90.[15] El formatge produït a partir d'aquest procés té nivells baixos de colesterol i és fàcil de digerir, fins i tot per a les persones intolerants a la lactosa.[16][17] El formatge d'estil europeu, que es comercialitza amb el nom Caravane, es va crear a través de la col·laboració entre l'empresa de llet de camell de Mauritània Tiviski, la FAO, i Ramet. Es diu que és l'únic formatge de llet de camell del món.[18]
La llet de camell també es pot convertir en gelat.[19][20]A l'Àsia central, una beguda anomenada chal o shubat es fa amb llet fermentada de camell.[21]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bactrian & Dromedary Camels». Factsheets. San Diego Zoo Global Library, 01-03-2009. Arxivat de l'original el 22 setembre 2012. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «Camel Milk». Milk & Dairy Products. FAO's Animal Production and Health Division, 25-09-2012. Arxivat de l'original el 1 novembre 2012. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «Camel milk production in 2017, Livestock primary/Regions/World list/Production Quantity (pick lists)». UN Food and Agriculture Organization, Corporate Statistical Database (FAOSTAT), 2018. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Meehan, Michelle «Would you drink camel milk?». BBC News, 11-07-2019 [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ Bazckowski, Halina. «The beasts that beat the drought: Camels sought after for meat, milk and cheese», 22-03-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Becca Haley-Park. «Camel Milk Now Available for Purchase in US». Culture Magazine, 22-04-2014. [Consulta: 24 juliol 2014].
- ↑ Thornton, Philip K. «Livestock production: recent trends, future prospects». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 365, 1554, 27-09-2010, pàg. 2853–2867. DOI: 10.1098/rstb.2010.0134. ISSN: 0962-8436. PMC: 2935116. PMID: 20713389.
- ↑ Zimmermann, Kim Ann. «Camel milk: Nutrition facts, risks & benefits», 03-02-2016. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ Yagil, R. «III: Composition of camel milk». A: Camels and camel milk. Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1982. ISBN 92-5-101169-9 [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ Zibaee, Said «Nutritional and therapeutic characteristics of camel milk in children: a systematic review». Electron Physician, 7, 7, 11-2015, pàg. 1523–1528. DOI: 10.19082/1523. PMC: 4700900. PMID: 26767108.
- ↑ «100% natural». [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «Pure Australian camel milk». [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ Ramet, J. P.. «Methods of processing camel milk into cheese». A: The technology of making cheese from camel milk (Camelus dromedarius). Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2011. ISBN 978-92-5-103154-4. OCLC 476039542 [Consulta: 6 desembre 2012].
- ↑ Ramet. Camel milk and cheese making.
- ↑ «Fresh from your local drome'dairy'?». Food and Agriculture Organization, 06-07-2001. Arxivat de l'original el 26 gener 2012.
- ↑ Ramet. Methods of processing camel milk into cheese.
- ↑ Young, Philippa. «In Mongolian the Word 'Gobi' Means 'Desert'». Arxivat de l'original el 3 març 2013. [Consulta: 6 desembre 2012]. «As evening approaches we are offered camel meat boats, dumplings stuffed with a finely chopped mixture of meat and vegetables, followed by camel milk tea and finally, warm fresh camel's milk to aid digestion and help us sleep.»
- ↑ «Caravane». [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «Netherlands' 'crazy' camel farmer». BBC, 05-11-2011 [Consulta: 7 novembre 2011].
- ↑ «Al Ain Dairy launches camel-milk ice cream» (en anglès). [Consulta: 22 febrer 2019].
- ↑ Anatoly Michailovich Khazanov. Nomads and the outside world. 2ª edició. Univ of Wisconsin Press, 15 maig 1994, p. 49. ISBN 978-0-299-14284-1.
Bibliografia
[modifica]- «The Technology of Making Cheese from Camel Milk (Camelus dromedarius) Animal Production and Health Paper» (Estudi sobre la tecnologia de fer formatge a partir de llet de camell (Camelus dromedarius), la producció d’animals i la salut, emès per la FAO, Nacions Unides. (2001)
- Informe sobre camells i llet de camell, publicat per la FAO, Nacions Unides. (1982)
- Whetham, Bec (18 de juliol de 2020). «Ancians aborígens van ensenyar Warwick Hill a capturar camells a l'Austràlia central, i va canviar- li la vida». Notícies ABC. Companyia Australiana de Radiodifusió.
- «A Dairy Solution for Australia’s Out-of-Control Feral Camels» (Una solució lletera per als camells salvatges fora de control d'Austràlia) Agricultor modern. 30-11-2020. Consultat l’01-12-2020.