Vés al contingut

Kap

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKap

Kap a la presentació del llibre Història Gràfica de la Guerra Civil. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2023. (2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJaume Capdevila i Herrero
1974 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalana
Formació professionalLlicenciat en Belles Arts (UB)
Activitat
Ocupaciócaricaturista Modifica el valor a Wikidata
ArtCòmic
Movimenthumor, il·lustrador i caricaturista
Premis
Premi Internacional d'Humor Gat Perich 2009; Premi Personatges TVM, 2009; Premi Humoris Causa 2011; Premi Notari de l'Humor 2015; Premi Press Cartoon Europe 2015

Jaume Capdevila i Herrero, conegut pel seu pseudònim Kap (Berga, 25 de juny de 1974), és un dibuixant d'humor i caricaturista català.

Actualment publica les seves vinyetes als diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, a revistes com El Jueves, El Triangle, Berguedà Setmanal (suplement de Regió 7), El Web Negre i Gegants,[1] i estrangeres com Courrier International, Siné Mensuel, Siné Hebdo, La Méche, Zélium (a França) o L'Antitempo (a Itàlia), entre d'altres. Publica als EUA mitjançant el Political Cartoonists Index de Daryl Cagle, també ha dibuixat en directe en programes de televisió com Els Matins de TV3. L'any 2017 va impulsar la publicació satírica de denúncia Illegal Times.[2] La tardor de l’any 2021 va publicar la seva primera novel·la gràfica, amb guió de l'escriptor Jordi Cussà, una adaptació de la primera novel·la de Cussà, l’aclamada Cavalls Salvatges.[3]

Forma part del consell de direcció de l'Instituto Quevedo del Humor[4] de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá presidit per Forges i Antonio Mingote Barrachina[5] des de la seva fundació. Se'l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa a dibuix d'humor i premsa satírica.[6] També és president de Dibuixants sense fronteres[7] i membre de l'associació internacional de dibuixants d'humor auspiciada per l'ONU Cartooning for peace.[8]

L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich,[9] i el 2015 el Premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant. El febrer de 2016 va guanyar alhora el primer i tercer premi d'un dels certàmens del món de l'humor gràfic més prestigiosos d'Europa, el Press Cartoon Europe (PCE).[10] L'any 2017 fou distingit a Girona amb el premi LiberPress.[11]

Vida i obra

[modifica]

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, de jove ja va participar en la creació de revistes com Manikómik o Escudella i Carn d'Olla a la seva Berga natal, però va començar la seva carrera professional mentre era estudiant a la revista El Triangle el 1994. El mateix any va començar a col·laborar al diari Regió 7, i ben aviat va començar a dibuixar per La Vanguardia i Mundo Deportivo, on fa la vinyeta d'humor des de 1997. Com a ninotaire, la seva obra pren dimensió internacional durant la primera dècada del segle XXI[12] i publica a premsa francesa, italiana i nord-americana les seves vinyetes i caricatures d'actualitat. En l'era digital, llença dibuixos i comentaris a la blocsfera des del seu blog al diari La Vanguardia, El último mono Arxivat 2009-09-06 a Wayback Machine., i el seu bloc personal, Kapdigital, tot i que és a Gargots on podem trobar la seva pàgina web i portfoli estable.

El 1994 va començar la seva carrera professional dibuixant a la revista El Triangle, i ben aviat passà a La Vanguarida i Mundo Deportivo[13]. El 1997 va publicar el seu primer llibre de dibuixos, titulat Sense Kap ni peus.[13] Des d'aleshores ha publicat molt altres llibres amb les seves vinyetes i ha participat en volums col·lectius d'humor gràfic.[14] Avui, Kap és un dels imprescindibles del circuit internacional de l'humor gràfic, i les seves vinyetes han aparegut en recopilatoris a diversos països europeus i del continent americà.[15][16][17][18][19][20]

Estudiós i divulgador de l'humor gràfic, escriu regularment sobre aquest tema a la revista Sàpiens. Se'l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa a dibuix d'humor i premsa satírica.[6] En aquest sentit, ha dirigit una gran quantitat d'exposicions com "Trazos", un recorregut pels 100 anys d'humor gràfic del diri esportiu El Mundo Deportivo, mostres sobre Joaquim Muntañola ("L'art de riure, l'art de viure", comissariada juntament amb Néstor Macià), Tísner, Perich ("Perich i Autopista, humor sense peatges"), i altres sobre política, futbol o història mitjançant vinyetes i caricatures. Ha publicat una vasta panoràmica de l'humor gràfic català al tombant del segle XXI al portal Tebeosfera, i ha col·laborat amb institucions com Ficomic,[21] la Fundación General de la Universidad de Alcalá de Henares la Universidad de León,[22] la Universitat Internacional de Catalunya o la Universitat d'Alacant. També ha escrit un estudi sobre les vinyetes antifeixistes de Lluís Bagaria durant la guerra civil: Bagaria. La guerra no fa riure (Dux Editorial Arxivat 2007-12-13 a Wayback Machine.), en què analitza i contextualitza la producció del genial caricaturista barceloní durant la guerra civil, abans del seu exili a París i a l'Havana; un estudi sobre la faceta de ninotaire d'Avel·lí Artís Gener, Tísner: L'humor gràfic de Tísner (Pagés ed.); el caricaturista i dibuixant vallesenc Andreu Dameson – Andreu Dameson, geni de la caricatura (Dux Elm, 2011); ha recuperat el llegat de Jaume Perich –Perich sense caducitat (Efadós, 2015), fet conjuntament amb la filla de Perich, Raquel Perich[23] i s'ha encarregat de l'edició d'unes memòries inèdites de Perich, titulades Un abric verd penicil·lina[24]– i volums que estudien i recopilen les caricatures sobre la monarquia espanyola o la caricatura anticlerical.

L'any 2012, coincidint amb el centenari de la desaparició de la revista satírica ¡Cu-cut! va dirigir l'estudi més important fet sobre aquesta emblemàtica publicació –en la que hi participaren grans humoristes catalans, com Gaietà Cornet, Ricard Opisso, Junceda, Feliu Elies o Lola Anglada– Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912), que ha cristal·litzat en una exposició[25] i un llibre amb aportacions de Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Cecília Vidal Maynou, Antoni Guiral, Sebastià Roig, Ricard Mas Peinado, Josep Maria Figueres, Jordi Artigas, Ramon Folch i Camarasa, i Josep Pinyol Vidal. Aquesta obra ha servit d'arrancada a una col·lecció que recupera els tresors bibliogràfics de la premsa satírica i il·lustrada de Catalunya. L'any 2013 va veure la llum el segon volum, L'Esquella de la Torratxa (1879-1939) Seixanta anys d'història catalana,[26] amb col·laboracions de Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Jaume Guillamet, Jordi Riera, Sebastià Roig, Albert Rossich, Joan Manuel Soldevilla, Rhiannon McGlade, Oriol Oliva, Víctor Oliva, Jordi Ferré i Josep Pinyol Vidal. El mateix any va publicar un volum monogràfic estudiant la capçalera La Campana de Gràcia, els seus dibuixants i la incidència d'aquesta revista en el panorama periodístic català: La Campana de Gràcia (1870-1934) La primera publicació catalana de gran abast, editat per Pagés editors. Seguint amb la tasca de recuperació de la memòria gràfica catalana, l'any 2014 va aparèixer el tercer volum de la col·lecció, dedicat a la revista Papitu: Papitu (1908-1937) Sàtira, erotisme i transgressió, amb pròleg de Josep Maria Cadena i col·laboracions de Jordi Farré, Albert Rossich, Jordi Riera, Joan Manuel Soldevilla, Maria Dasca, Jaume Collell, Sebastià Roig, i Jordi Clapés.

L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich,[9] l'any 2015 el Premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant. El febrer de 2016 es feu públic que havia aconseguit guanyar alhora el primer i tercer premi d'un dels certàmens més prestigiosos del món de l'humor gràfic, el Press Cartoon Europe (PCE), guardó que reconeix les millors vinyetes publicades en premsa europea al llarg de l'any.[10] L'any 2017 fou distingit a Girona amb el premi LiberPress.[11]

La tardor de l’any 2021 va publicar la seva primera novel·la gràfica, amb guió de l'escriptor també Berguedà Jordi Cussà. Es tracta d’una adaptació de la primera novel·la de Cussà, l’aclamada Cavalls Salvatges, en la que el duo explora les vivències d’un grup de joves endinsats en el món de les drogues durant els setanta i els vuitanta. Cussà va reescriure la seva obra per adaptar-la a les necessitats narratives del llenguatge del còmic i Kap hi desplega interessants recursos estilistics, allunyant-se del seu estil humorístic característic per crear una obra intensa, vibrant i profunda.[27]

Forma part del Consell de Direcció de l'Instituto Quevedo del Humor[4] de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá presidit per Forges i Antonio Mingote Barrachina[5] des de la seva fundació. També és president de Dibuixants sense fronteres,[7] membre de l'associació Internacional de dibuixants d'humor auspiciada per l'ONU Cartooning for peace,[8] fundada pel dibuixant Plantu i de l'associació internacional amb seu a Caen, United Sketches for Freedom. Col·labora des de fa anys amb l'associació Liberpress, i forma part de les entitats Tantatinta,[28] i El Web Negre.[29] –dedicades a la divulgació de l'humor, el còmic i el dibuix– i és assessor de continguts del museu digital dedicat a l'humor gràfic Humoristan. Des de l'estiu de 2013 codirigeix la revista cultural Tentacles juntament amb Jordi Riera Pujal. L'any 2017, juntament amb la cooperativa L'Apòstrof va impulsar la publicació satírica de denúncia Illegal Times,[2] que reuní un nombrós grup de dibuixants catalans i internacionals per denunciar un seguit de vulneracions de drets fonamentals a Catalunya. L'any 2015, després dels atemptats a la revista satírica francesa Charlie Hebdo, fou un dels encarregats de fer la versió en castellà de la revista que es va editar en diversos idiomes per respondre a l'atac.[30]

Filosofia

[modifica]

Kap ha teoritzat a bastament sobre els mecanismes de l'humor i la sàtira en diversos dels seus llibres. També ha deixat clares les seves opinions sobre aquest tema en diverses entrevistes. Sobre els límits de la llibertat d'expressió i els límits de l'humor, es manifesta contundent:

« La sàtira no pot tenir límits »

, i matisa aquesta afirmació explicant que:

« Jo entenc la sàtira com una disciplina de la filosofia. La sàtira és una eina per interpretar la realitat. Per tant, es tracta de pensar i el pensament no té fronteres. Tot s'ha de plantejar i tot s'ha de poder discutir. L'únic problema de l'humor satíric és la seva contundència, és una eina agressiva.[31] »
« El mal gust serveix a vegades per despertar la societat, estem massa adormits. A l'humor gràfic darrere de l'exabrupte sempre hi ha alguna cosa més: la provocació no és la finalitat.[31] »


Kap s'ha plantejat sovint quins són els mecanismes que provoquen l'humor i com l'han emprat diversos autors en diverses publicacions al llarg de la història de l'humorisme,

« El joc, la ironia, la sàtira formen part de l'humor i l'humor –mecanisme de descàrrega segons Freud; part del desenvolupament evolutiu del llenguatge segons Burling; mecanisme social segons Provine i Fischer; mecanisme per afrontar l'estrès o l'adversitat segons Lefcourt...- és connatural a l'ésser humà. És a dir que si el règim polític no permet que la sàtira sigui a la premsa, aquesta pulsió satírica sortirà al teatre, als acudits orals, a la literatura, a la música...(...) La sàtira, al contrari que la ironia, que la metàfora, que la metonímia, que el sarcasme, sempre és agressiva. En el fons la intenció de la sàtira és constructiva, però els mecanismes que utilitza són sempre destructius[32] »

En la seva obra teòrica ha analitzat a fons la relació de la imatge amb la sàtira, i ha exposat valuosos arguments sobre la funció de l'humor gràfic:

« Així com una fotografia reprodueix la realitat, el dibuixant filtra l'esmentada realitat, o la reinterpreta, per la qual cosa la imatge resultant sempre acaba per tenir un valor afegit. I és que el missatge, la idea, el contingut, diguem-ne com vulgueu, és la part més important del dibuix satíric. (...) la sàtira funciona com un mirall, ja que no deixa de ser una representació gràfica que distorsiona una realitat preexistent per aconseguir algun efecte comunicatiu. La sàtira perd sentit si hom no pot reconèixer l'objecte reflectit. (...) La iconografia satírica es pot utilitzar com a arma perquè acostuma a transportar un missatge transgressor. Un dels motors més potents de la caricatura és la seva capacitat de provocació i transgressió. Transgressió icònica o estètica, o provocació ideològica.[33] »
« L'humor pot ser satíric, corrosiu i violent, però també tendre i poètic. És una eina de convivència.[34] »
« Els humoristes tenim un paper social important: correspon a fer riure, picar, incordiar, ser la mosca collonera.... Però alhora fer aquest exorcisme de convertir les coses lletges, dures i desagradables en coses païbles, ajudar que la societat les pugui assimilar. (...) provocar aquest canvi d'estat mental un cop passada la por. (...) Quan pots riure d'una cosa ja ha pres una dimensió controlada per l'ésser humà, i superes la por i l'angoixa.[35] »
« (L'humor gràfic) és un gènere d'opinió, si bé l'humorista no construeix el seu discurs mitjançant les paraules sinó a través d'imatges.[36] »

Obres

[modifica]

A més de fer dibuixos assíduament en diversos mitjans de comunicació, ha publicat més de quaranta llibres, sense comptar-hi els que tan sols ha il·lustrat. D'aquests, una vintena de llibres són de les seves vinyetes d'humor gràfic, entre els quals hi ha Sense Kap ni peus, el seu primer llibre, o Barça: 100 años con buen humor, que explica amb humor la història del club de futbol, així com La Patumàquia, poètica i humorística visió de la festa berguedana per excel·lència, la Patum i recopilatoris dels seus dibuixos publicats a premsa, com El Maragallato –sobre els anys de govern del Tripartit–, Pujol i fa sol –sobre Jordi Pujol– o Som i serem –sobre la identitat catalana i la necessitat de reformular el marc polític– a més dels quatre volums que recullen les vinyetes esportives, a la col·lecció "pelotazos". Una quinzena dels seus llibres són assaig, biografies i estudis sobre dibuixants, revistes satíriques i història de la caricatura.

També ha deixat constància de la seva particular visió de la política i del futbol, en un format d'assaig humorístic i irreverent, barrejant textos àcids i dibuixos satírics en els llibres Manar, manar! i Bojos pel futbol publicats per Angle Editorial.

Amb els seus dibuixos i ha participat en moltes altres iniciatives col·lectives (El Milhomes, Enfoteu-vos-en, Rescatallats, Fins als Borbons! o els recopilatoris anuals d'acudits de l'editrial Efadós: Any d'Estelades (2012), Any de sobres (2013) i Any de consulta (2014), juntament amb els principals humoristes gràfics de la premsa catalana: Ferreres, Batllori, o Fer. A més, ha il·lustrat d'altres llibres fets per diversos autors, sobretot de temàtica esportiva (¡Que sabrá usted de fútbol!, Los 200 mejores chistes deportivos, Urruti t'estimo!) i de tradicions populars catalanes (El cabàs de micacos, Guia del Berguedà, El tres i el set números meravellosos, Llegendes dels capgrossos i els gegants d'Esplugues, El Quixot dels ignorants), entre altres (Restaurantes originales de Barcelona, La Bugadera).

Ha realitzat exposicions a Barcelona, París, Granada, Madrid, Mèxic i altres llocs.[37] Per altra banda, la seva obra és habitual dels circuits internacionals d'humor gràfic, havent aconseguit un premi Humoris Causa a la bienal "Humor i Fantasia" (Itàlia), i mencions al Festival Internazionale di Humor gráfico (Itàlia), al Press Cartoon Europe de Bélgica o al World Press Cartoon.[38]

Des del 2006 hi ha una de les seves obres de gran format –una caricatura al gouache de Josep Pla– a la Galeria de Cronistas Parlamentarios de les corts espanyoles.[39] L'any 2013 fou un dels dotze dibuixants d'arreu del món[40] que va poder deixar la seva empremta en un tram del mur de Berlin instal·lat al Memorial de Caen, Centre Internacional de la Pau, en el reanomenat "Mur de la llibertat", reivindicant la llibertat d'expressió de pensament.[41]

Llibres de dibuixos

[modifica]
  • 1997 Sense Kap ni peus
  • 1999 Barça: 100 años de buen humor
  • 2001 La Patumàquia
  • 2003 El Milhomes (Col·lectiu)
  • 2007 El Maragallato
  • 2007 Tiro al blanco Col·lecció Pelotazos, n.1
  • 2007 Aquellos maravillosos años Col·lecció Pelotazos, n.2
  • 2007 La cuadratura del círculo virtuoso Col·lecció Pelotazos, n.3
  • 2007 Cosas del Barça Col·lecció Pelotazos, n.4
  • 2007 Comunica con humor (Col·lectiu)
  • 2009 Manar! Manar!
  • 2011 Bojos pel Futbol
  • 2012 Enfoteu-vos-en! Humor indignat (Col·lectiu)
  • 2013 ResCATallats (Col·lectiu)
  • 2012 Any d'Estelades (Col·lectiu)
  • 2013 Fins als Borbons! (Col·lectiu)
  • 2013 Som i Serem. Postals de la Catalunya independent
  • 2014 Any de sobres (Col·lectiu)
  • 2014 Pujol i fa sol
  • 2014 Any de Consulta (Col·lectiu)
  • 2015 Kap. 15 anys Gegants
  • 2017 Kap. Dibuixos i altres provocacions
  • 2018 Kaput
  • 2021 Cavalls Salvatges (amb guió de Jordi Cussà)

Assaig i teoria sobre humor gràfic

[modifica]
  • 2006 Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo
  • 2006 Muntañola. L'art de riure, l'art de viure
  • 2006 Señor director... Col. Barcelona una ciudad de Vanguardia, n.17
  • 2007 Bagaria. La guerra no fa riure
  • 2009 L'humor gràfic de Tísner. Aproximació a les caricatures d'Avel·lí Artís-Gener
  • 2009 Canya al Borbó!. Iconografia satírica de la monarquia espanyola
  • 2010 Los Borbones a parir. Iconografía satírica de la monarquía española
  • 2011 Si los curas y frailes supieran. Antología de caricatura anticlerical
  • 2011 (Juntament amb Lluís Solà i Dachs) Andreu Dameson. Geni de la caricatura
  • 2011 El Gran Vázquez. Todo por la pasta (Col·lectiu)
  • 2012 Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912)
  • 2013 L'Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d'història catalana.[42]
  • 2013 La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast
  • 2014 Tebeos. Las revistas infantiles. (Col·lectiu)
  • 2014 Papitu (1908-1937) Sàtira, erotisme i provocació.
  • 2015 Perich sense caducitat (juntament amb Raquel Perich)
  • 2016 L'humor gràfic a Barcelona (Col·lectiu)
  • 2017 Tono / Mihura. Humor del 27
  • 2019 El Humor gráfico (Col·lectiu)
  • 2020 Un abric verd penicil·lina (edició i pròleg de les memòries inèdites de Jaume Perich)
  • 2020 Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat.

Altres

[modifica]

Il·lustracions

[modifica]
  • Los 200 mejores chistes deportivos
  • Urruti t'estimo!
  • El cabàs de micacos
  • Guia del Berguedà
  • El tres i el set números meravellosos
  • Llegendes dels capgrossos i els gegants d'Esplugues
  • El Quixot dels ignorants
  • Un tresor entre torres i altres narracions
  • Restaurantes originales de Barcelona
  • Amores In-Perfectos
  • ¡Qué rabia da!
  • La Bugadera
  • Manual del bon patumaire
  • Guia d'orientació per patumaires
  • Mossèn Cinto i el pi de les tres branques
  • Queralt. Un santuari de la Mare de Déu
  • La Patum. El Corpus Christi de Berga
  • Antigues imatges de La Patum
  • Músiques de la Patum
  • El túnel de la por
  • Conyes i acudits catalans
  • Colofó de colofons. Biblioteca Amades
  • Repensant Catalunya
  • Historia de España para Dummies
  • Cocina fácil para Dummies
  • Dormir bien para Dummies
  • Jubilación para Dummies
  • Declaración de renta para Dummies

Comissari d'exposicions

[modifica]
  • 2006 Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo. Centre Cultural Caja Madrid (Barcelona)[43]
  • 2006 Muntañola, l'art de riure, l'art de viure. Obra Social Caixa Sabadell (itinerant)[44]
  • 2007 Tísner. 5a Biennal d'humor gràfic Humoràlia, Lleida.[45]
  • 2009 Vinyetes fora de joc. 27 Saló Internacional del Còmic de Barcelona.[46]
  • 2010 El Triangle a Mil!. Col·legi de Periodistes de Catalunya (itinerant)[47]
  • 2011 Escolta Espanya! Ep? Que hi ha algú?. Col·legi de Periodistes de Catalunya.[48]
  • 2011 Muntañola, la cara amable de l'humor. Biblioteca de Catalunya.[49][50]
  • 2011 Perich i Autopista. Humor sense peatges. Fundació Gin.[51][52]
  • 2012 Diario del Pleistoceno. Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid. Alcalá de Henares.[53][54]
  • 2012 Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.[55]
  • 2014 1714. Dibuixant el mite. Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.[56]
  • 2016 Gols de Tinta. Diputació de Barcelona.[57]
  • 2016 280 años de prensa satírica en España. Humoristán.[58]
  • 2018 La revolución satírica de Mayo del 68. Humoristán.[59]
  • 2020 Fer, l'humor amable. Museu Joan Abelló (Mollet del Vallés)[60]
  • 2020 Perich (1941-1995) Perich amb ulls de gat.[61]

Premis i reconeixements[cal citació]

[modifica]
  • 2008 - Premi Humoris Causa (Itàlia)
  • 2008 - Menció d'Honor. Festival Internazionale di Humor Gràfico (Itàlia)
  • 2009 - Premi d'Humor Gat Perich[62]
  • 2009 - Premi d'Humor Gràfic Esportiu de la Fundació Catalana per a l'Esport
  • 2009 - Premi Comunicació Regió7 - TVM [63]
  • 2010 - Award of Excellence. World Press Freedom Annual International Editorial Cartoon Competition(Canadà)
  • 2011 - Menció d'Honor. World Press Cartoon. (Portugal)
  • 2015 - Premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant[64]
  • 2016 - Press Cartoon Europe (Bèlgica)
  • 2017 - Premi Liberpress[65]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kap[Enllaç no actiu] Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Març de 2006
  2. ↑ 2,0 2,1 Directa. «'Illegal Times': el cooperativisme i l'humor gràfic uneixen forces en defensa dels drets i les llibertats». Arxivat de l'original el 2018-03-21. [Consulta: 20 març 2018].
  3. ↑ NacióBerguedà. «Publiquen «Cavalls salvatges», la novel·la gràfica creada per Jordi Cussà i Jaume Capdevila | NacióBerguedà». [Consulta: 11 setembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 Nace oficialmente el Instituto Quevedo del Humor Complutur, 03/12/2012
  5. ↑ 5,0 5,1 Mingote nombrado Presidente de Humor del instituto Quevedo del Humor ABC, 03/04/2012
  6. ↑ 6,0 6,1 Fabre, Jaume «Dels ninotaires se'n parla molt, però se'n sap poc.». Serra d'Or, 11-2010, pàg. 21-22.
  7. ↑ 7,0 7,1 Kap parla de Dibuixants sense fronteresSies TV. 26/04/2012
  8. ↑ 8,0 8,1 Les dessinateurs pour la paixTV5 Monde: Kiosque. 15 avril 2012
  9. ↑ 9,0 9,1 Buenafuente i Kap, Premi Internacional d'Humor Gat PerichAvui. 14 de març de 2009
  10. ↑ 10,0 10,1 KAP wins Press Cartoon Europe 2016. 23 February 2016
  11. ↑ 11,0 11,1 «El dibujante KAP, ganador del LiberPress 2017». La Vanguardia.
  12. ↑ «Dessin de presse. Le dessinateur Kap.» (en francès).
  13. ↑ 13,0 13,1 Josep Maria, Huertas Claveria. «Humor blanco y verde. El Periodico de Catalunya. Jueves 18 de Septiembre de 1997 - página 022 - Canal Hemeroteca». archivo.elperiodico.com. Arxivat de l'original el 2016-10-12. [Consulta: 11 octubre 2016].
  14. ↑ Oriol, Ramon Felipó «Bibliografia Berguedana.». Erol, L': revista cultural del Berguedà, 0, 125, 01-01-2015, pàg. 66. ISSN: 2385-3492.
  15. ↑ «"O humor não é contrário da seriedade, é o contrário da chatice", diz o desenhista Jaume Capdevila». ZH 2014.
  16. ↑ «Kap. Dessinateur barcelonais á Montpeiller. TVSud».
  17. ↑ «Kap, un caricaturiste qui garde la tête sur les épaules». geopolis.francetvinfo.fr. [Consulta: 11 octubre 2016].
  18. ↑ «Dessin de presse : Le dessinateur Kap a rencontré des lycéens. Info - Caen.maville.com». www.caen.maville.com. [Consulta: 11 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
  19. ↑ «Kap – Espagne « Fini de rire». cartoons.arte.tv. Arxivat de l'original el 2016-07-01. [Consulta: 11 octubre 2016].
  20. ↑ «The Times LitFest calendar - Mehboob Studios (Dec 4 to 6) - Times of India». The Times of India.
  21. ↑ Exposició sobre futbol al 27 Saló del Cómic de Barcelona Arxivat 2009-04-19 a Wayback Machine. Ficomic, 30/12/2008
  22. ↑ Humor en el Musac[Enllaç no actiu] Diario Adn, 03/09/2008
  23. ↑ «Perich sigue vivo». El Periodico de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-01-31 [Consulta: 31 gener 2015].
  24. ↑ Segarrenc, Publicat per Llop. «Novetat de gener d'Angle: "Un abric verd penicil·lina" del Perich». [Consulta: 23 gener 2020].
  25. ↑ Una exposició homenatja la sàtira política del Cu-cut! Ara, 11/05/2012
  26. ↑ Kap Reivindica amb un llibre L'Esquella de la Torratxa. https://www.regio7.cat/cultures/2013/10/15/kap-reivindica-llibre-revista-satirica/247034.html
  27. ↑ Manresa, Albert Blaya Sensat. ««El Jordi Cussà no havia llegit mai res de còmic»», 11-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
  28. ↑ «TantaTinta».[Enllaç no actiu]
  29. ↑ «El Web Negre». Arxivat de l'original el 2008-09-19. [Consulta: 12 maig 2019].
  30. ↑ «INTERNACIONAL | Charlie Hebdo lanza una edición digital en español, inglés y árabe :: Reporteros Sin Fronteras». Arxivat de l'original el 2020-09-30. [Consulta: 14 febrer 2020].
  31. ↑ 31,0 31,1 Kap guanyador del Premi Gat Perich: "La sàtira no pot tenir límits"El País. 5 de març de 2009
  32. ↑ Kap Entrevista Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.Humor a l'art. Març de 2011
  33. ↑ Dibuixant amb l'esquerraGazeta. Revista d'història de la premsa. Núm 2 (2010)
  34. ↑ Tertúlia Rac1: Els límits de la llibertat d'expressió https://rac1.org/vialliure/podcasts/tertulia-11-01-15/ Arxivat 2015-10-01 a Wayback Machine.
  35. ↑ Verbàlia. Kap: "La sàtira, per molt destructiva que sembli, sempre enforteix la societat". https://www.verbalia.com/ca/entrevistes/2015/01/15/kap-la-satira-per-molt-destructiva-que-sembli-sempre-enforteix-la-societat/
  36. ↑ Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo Barcelona: MD, 2005 p. 9
  37. ↑ «Kap expone en México».
  38. ↑ Las viñetas de Kap entre las mejores del mundoMundo Deportivo. 8 de juliol de 2009
  39. ↑ «Galeria de retratos de periodistas en las cortes».
  40. ↑ «Le mur de la liberté».
  41. ↑ «Les dessinateurs de presse refont le mur de Berlin». Ouest-France, 13-04-2013.
  42. ↑ L'Esquella, 60 anys d'història catalana al vostre abast. ComiCat
  43. ↑ La Magia de unos TrazosMundo Deportivo. 29 desembre de 2006
  44. ↑ Mor el dibuixant Joaquim Muntañola Ara. 05 03 2012
  45. ↑ Humoràlia i Llei d'ArtVilaWeb. 26 04 2007
  46. ↑ El berguedà Kap comissaria una de les exposicions més destacades del Saló del Còmic Regió 7. 29 05 2009
  47. ↑ El Triangle exposa Mil·lenium Arxivat 2011-10-10 a Wayback Machine.Periodistes.org. 31 01 2011
  48. ↑ Inauguració Arxivat 2011-05-19 a Wayback Machine.Periodistes.org. 21 02 2011
  49. ↑ Muntañola, la cara amableBNC. 09 07 2012
  50. ↑ «La Biblioteca de Catalunya fa lluir Muntañola.».
  51. ↑ Perich i Autopista a Sitges Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine.Sitges.cat. 23 11 2012
  52. ↑ «Perich, d'actualitat».
  53. ↑ «Exposición: Diario del Pleistoceno.». Arxivat de l'original el 2012-06-21.
  54. ↑ «Madrid Mas. Presentación del Diario del Pleistoceno».
  55. ↑ Una exposició homenatja la sàtira política de Cu-cut! Ara. 20 05 2012
  56. ↑ «1714 dibuixant el mite». Arxivat de l'original el 2014-12-14.
  57. ↑ Barcelona, Diputació de. «Gols de tinta. Futbol i vinyetes a Catalunya des de 1895 fins avui. Presentació - Patrimoni cultural - Diputació de Barcelona». www.diba.cat. [Consulta: 11 octubre 2016].
  58. ↑ «Humoristan».
  59. ↑ «Nueva exposición: "La revolución satírica del Mayo del 68"» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2019].
  60. ↑ Barcelona, Diputació de. «Diputació de Barcelona». [Consulta: 23 gener 2020].
  61. ↑ «Jaume Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat». [Consulta: 23 gener 2020].
  62. ↑ «Kap o Buenafuente, premis Gat perich 209».
  63. ↑ «Premis Regio 7».
  64. ↑ «La UA entrega mañana el Premio Notario del Humor».
  65. ↑ Gómez Gabriel, Alba «Jaume Capdevila (Kap): "Si l'humorista ha de fer la feina del periodista, vol dir que el periodisme està malalt"». La Directa.[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kap&oldid=33448908»