Grup abelià
En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària "", diem que presenta estructura de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació si...[1][2]
- té estructura algebraica de grup.
- té la propietat commutativa.
Els grups abelians reben aquest nom en honor del matemàtic noruec Niels Henrik Abel,[3] que fou qui utilitzà aquests grups en l'estudi de les equacions algebraiques solubles per radicals.[4] Els grups que no són commutatius es denominen no abelians (a també no commutatius, menys sovint).
Definició
[modifica]Un grup abelià és un conjunt , juntament amb una operació que combina dos elements qualssevol i d' per formar un altre element d' denotat . El símbol és un marcador de posició general per a una operació concreta. Per qualificar com a grup abelià, el conjunt i l'operació, , han de satisfer quatre requisits coneguts com els axiomes de grup abelià (alguns autors van incloure en els axiomes algunes propietats que pertanyen a la definició d'una operació: És a dir, que l'operació estigui definida per a qualsevol parell ordenat d'elements d'A, que el resultat sigui ben definit, i que el resultat pertanyi a A):
- Associativitat
- per a tot , , i en , es compleix l'equació .
- Element d'identitat
- existeix un element en , tal que per a tots els elements en , es compleix l'equació .
- Element invers
- per a cada en existeix un element en tal que , on és l'element identitat.
- Commutativitat
- per a tot , en , .
Un grup en què l'operació de grup no és commutativa es denomina "grup no abelià" o "grup no commutatiu".[5]:11
Notació
[modifica]Hi ha dues notacions principals per als grups abelians: additiva i multiplicativa:
Notació | Operació | Element neutre |
Potències | Elements inversos |
Suma directa / Producte directe |
---|---|---|---|---|---|
Addició | a + b | 0 | na | −a | G ⊕ H |
Multiplicació | a * b o ab | e o 1 | an | a−1 o 1/a | G × H |
La notació multiplicativa es fa servir, en general, per als grups, en canvi l'additiva s'utilitza per als mòduls. Quan només es treballa amb grups abelians, s'usa la notació additiva, com a norma general.
Taula de multiplicació
[modifica]Per verificar que un grup finit és abelià, es pot construir una taula (matriu) -coneguda com a taula de Cayley- de manera similar a una taula de multiplicació.[6]:10 Si el grup és sota la operació , la -èssima entrada d'aquesta taula conté el producte .
El grup és abelià si i només si aquesta taula és simètrica respecte la diagonal principal. Això és cert ja que el grup és abelià si i només si per a tot , que és el mateix que l'entrada de la taula sigui igual a l'entrada per a tot , és a dir, la taula és simètrica respecte a la diagonal principal.
Exemples
[modifica]Qualsevol grup cíclic G és abelià, puix que si , i per a alguns m, n enters, com a conseqüència, . En particular, el grup Z d'enters, en relació a la suma, és abelià, de la mateixa manera que el grup d'enters mòdul n, Zn.[7]
Els nombres reals formen un grup abelià amb l'addició, de la mateixa manera que els reals no nuls el formen amb la multiplicació.
Qualsevol anell és un grup abelià respecte a la seva addició. En un anell commutatiu, els elements invertibles formen un grup abelià amb la multiplicació.[8]
Qualsevol subgrup d'un grup abelià és normal, i per tant, per a qualsevol subgrup hi ha un grup quocient. Subgrups, grups quocients, i sumes directes de grups abelians també són abelians.
Donat un grup arbitrari, és possible construir l'abelianització de , que és el quocient de pel seu subgrup commutador: . Aquest grup és abelià i té la propietat que si donat qualsevol altre subgrup normal , el quocient és abelià, llavors .[9]
Tot grup conté un subgrup abelià anomenat centre del grup, que està format pels seus selements que commuten amb qualsevol altre element del grup.[10]
Apunts històrics
[modifica]Camille Jordan va donar nom als grups abelians prenent el del matemàtic noruev Niels Henrik Abel, ja que Abel havia descobert que la commutivitat del grup d'un polinomi implica que les arrels del polinomi poden ser calculades mitjançant radicals.[11]:144-145
Propietats
[modifica]- Si n és un nombre natural i x un element d'un grup abelià G (en notació additiva), podem definir (n sumands), i , amb la qual cosa G esdevé un mòdul sobre l'anell Z dels enters. De fet, els mòduls sobre Z no són altres que els grups abelians.[12]:94–97
- Si f, g: G → H són dos homomorfismes entre grups abelians, la suma (definida per) serà també un homomorfisme; aquest fet no s'esdevé en general per a grups no abelians. Amb aquesta operació, el conjunt d'homomorfismes entre G i H esdevé, aleshores, un grup abelià en si mateix.
De manera més o menys similar a la dimensió dels espais vectorials, tot grup abelià té un rang. Es defineix com la cardinalitat maximal d'un conjunt d'elements del grup linealment independents (en els enters).[13]:49–50 Els grups abelians finits i els grups de torsió tenen rang zero, i tot grup abelià de rang zero és un grup de torsió. Els enters i els nombres racionals tenen rang u, així com tot grup additiu no-zero dels racionals. D'altra banda, el grup multiplicatiu dels racionals no-zero té rang infinit, ja que és un grup abelià lliure amb el conjunt de nombres primers com a base (això resulta del teorema fonamental de l'aritmètica).
Grups abelians finits
[modifica]El grup dels enters mòdul n és un grup amb l'operació de la suma mòdul n. Aquest grup és abelià i finit.
El següent resultat ens indica que els anteriors formen l'estructura bàsica de tots els conjunts abelians finits.
Teorema:[14] Qualsevol grup abelià finit G és isomorf a , on són nombres primers i .
Els enters són únics a menys de l'orde.
Vegem-ne un parell d'exemples:
Llevat del cas d'isomorfisme, existeixen cinc grups abelians amb 16 elements.
Per fer-ho veure, observem primer que 16=24, per la qual cosa les formes de descompondre 16 com a producte de nombres naturals majors d'1 són (a menys d'ordre): .
Per tant, un grup abelià amb 16 elements és isomorf a un i a només un dels següents: .
Qualsevol grup abelià d'orde 30 és isomorf a .
Això s'esdevé perquè no hi ha cap altra manera d'escriure 30 com a producte de potències de primers que .
Una forma equivalent d'exposar el teorema anterior és aquesta:
Teorema:[14] Qualsevol grup abelià finit G és isomorf a , on són enters majors d'1 que verifiquen . Els enters són únics.
Aquest teorema es dedueix de l'anterior a partir que és isomorf a quan n i m són coprimers.
Referències
[modifica]- ↑ «Abelian group | mathematics | Britannica» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ Abelian Group. MathWorld (anglès)
- ↑ i Jacobson, 2009, p. 41.
- ↑ Encyclopedia of Mathematics. «Abelian group» (en anglès).
- ↑ Ramík, J., Pairwise Comparisons Method: Teoría y aplicaciones en la toma de decisiones (Cham: Springer Nature Switzerland, 2020), p. 11.
- ↑ Isaev, A. P., & Rubakov, V. A., Theory of Groups and Symmetries: Finite Groups, Lie Groups, and Lie Algebras (Singapore: World Scientific, 2018), p. 10.
- ↑ Bujalance, Etayo i Gamboa, 2002, p. 52.
- ↑ Rotman, 2012, p. 13.
- ↑ Bujalance, Etayo i Gamboa, 2002, p. 289.
- ↑ Dummit i Foote, 2004, p. 50.
- ↑ Cox, D. A., Galois Theory (Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons, 2004), pp. 144-145.
- ↑ Eklof, Paul C., & Göbel, Rüdiger, eds., Abelian Groups and Modules: International Conference in Dublin, August 10–14, 1998 (Basel: Springer Basel AG, 1999), pp. 94–97.
- ↑ Dixon, M. R., Kurdachenko, L. A., & Subbotin, I. Y., Linear Groups: The Accent on Infinite Dimensionality (Milton Park, Abingdon-on-Thames & Oxfordshire: Taylor & Francis, 2020), pp. 49–50.
- ↑ 14,0 14,1 Rotman, Joseph. «Groups II». A: Advanced modern algebra (en anglès), 2003, p. 249-269. ISBN 0130878685.
Bibliografia
[modifica]- Bujalance, Emilio; Etayo, José J.; Gamboa, José M. Teoría elemental de grupos. 3ª. UNED, 2002.
- Dummit, David S.; Foote, Richard M. Abstract Algebra. 3ª. Wiley, 2004. ISBN 978-81-265-3228-5.
- Rotman, Joseph J. An Introduction to the Theory of Groups. Springer, 2012.
- Rotman, Joseph J. Advanced modern algebra (en anglès). 1ª, 2003. ISBN 0130878685 [Consulta: 12 juliol 2014].
- Cox, David. Galois Theory. Wiley-Interscience, 2004. ISBN 9781118031339.
- Fuchs, László. Infinite Abelian Groups. 36-I. Academic Press, 1970.
- Fuchs, László. Infinite Abelian Groups. 36-II. Academic Press, 1973.
- Griffith, Phillip A. Infinite Abelian group theory. University of Chicago Press, 1970. ISBN 0-226-30870-7.
- Herstein, I. N.. Topics in Algebra. 2a edició. John Wiley & Sons, 1975. ISBN 0-471-02371-X.
- Hillar, Christopher; Rhea, Darren «Automorphisms of finite abelian groups». American Mathematical Monthly, 114, 10, 2007, pàg. 917–923. arXiv: math/0605185. Bibcode: 2006math......5185H. DOI: 10.1080/00029890.2007.11920485. JSTOR: 27642365.
- Jacobson, Nathan. Basic algebra. 2nd, Dover. Mineola, N.Y.: Dover Publications, 2009. ISBN 978-0-486-47189-1.
- Rose, John S. A Course on Group Theory. Dover Publications, 2012. ISBN 978-0-486-68194-8. Unabridged and unaltered republication of a work first published by the Cambridge University Press, Cambridge, England, in 1978.
- Szmielew, Wanda «Elementary Properties of Abelian Groups». Fundamenta Mathematicae, 41, 2, 1955, pàg. 203-271. DOI: 10.4064/fm-41-2-203-271.
- Robinson, Abraham; Zakon, Elias «Elementary Properties of Ordered Abelian Groups». Transactions of the American Mathematical Society, 96, 2, 1960, pàg. 222–236. Arxivat de l'original el 2022-10-09. DOI: 10.2307/1993461.
Vegeu també
[modifica]
|