Vés al contingut

Geest

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Geest (desambiguació)».
El penya-segat entre
el geest (esquerra) i
el maresme (dreta) a Kleve

El geest és una formació geològica típica de Dinamarca i del nord d'Alemanya i dels Països Baixos. És un paisatge de crestes de sorra d'una altitud entre 10 i 40 metres sedimentada durant l'època glacial. El nom prové de l'adjectiu baix alemany gest que significa sec, infèrtil. En certs topònims es diu també gast o geist.[1]

Els geests es fan de morrenes frontals o laterals, de nivell superior a les zones humides, maresmes o aiguamolls, als quals a l'interglacial els vents van depositar la sorra. Per erosió van crear-se zones més planes i seques, amb un terra poc fèrtil on creixen boscs de pinòpsids o pel cultiu de patates. Sovint, la pastura intensa per ovelles va empobrint el terra i creant un paisatge de landa. La morrena de fons i frontal és més fèrtil, i allà poden créixer fagedes i boscs d'altres arbres caducifolis, com als pujolars de Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklemburg-Pomerània Occidental. A la costa o a les ribes dretes de l'Elba van crear-se penya-segats sorrosos. A l'Elba aquest penya segat es diu geesthang.

Per a la seva posició superior, protegides de les aigües altes, les geests van poblar-se abans el maresme inundable fins a la construcció dels dics. Al continent i a les illes van trobar-se túmuls de l'edat de pedra. A l'alta edat mitjana quan la zona va repoblar-se, els frisis van preferir el maresme i els saxons el geest per a assentar-s'hi. La frontera entra el geest i el maresme cada vegada més polderitzat també va crear una demarcació dialectal[2] i sociològica. Fins al segle passat, dins les famílies tradicionals, la gent del geest no solia pas casar-se amb la gent del maresme i vice versa.

Paisatges de geest a Alemanya

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Trier, Jost. «Geest». A: Hans Schwarz (redacció). Wege der Etymologie (en alemany). tom 101. Berlín: E. Schmidt, 1981, p. 27 (Philologische Studien und Quellen). 
  2. Sieberkrob, Matthias. Die Hamburger Mundart (en alemany). Múnic: Grin, 2009, p. 4. ISBN 9783640299201l.  (traducció del títol: El dialecte hamburguès)