Fi d'Andròmeda
Fi d'Andròmeda (φ Andromedae) és una estrella binària de la constel·lació Andròmeda. També és coneguda amb el nom tradicional Keun Nan Mun, que comparteix amb χ Andromedae. Aquest nom deriva de la frase en Mandarí 軍南門 jūnnánmén, que significa "el portal sud del camp".
El component primari, Fi d'Andròmeda A, és una subgegant blava-blanca del tipus B amb una magnitud aparent +4,6. L'estrella companya, Fi d'Andròmeda B, és una nana de la seqüència principal blava-blanca del tipus B de la magnitud aparent 5,6. Les dues estrelles estan separades 0,64 segons d'arc i tenen un període orbital de 371,6 anys. La claror combinada del sistema és de la magnitud +4,26. Està aproximadament a 736 anys llum de la Terra.
Localització
[modifica]La localització d'aquesta estrella a la constel·lació d'Andròmeda es pot veure en el diagrama següent.
Referències
[modifica]- ↑ Ignacio Negueruela «A representative sample of Be stars. I. Sample selection, spectral classification and rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 1999, pàg. 147–156. DOI: 10.1051/AAS:1999478.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Ernst Paunzen «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system . I. The B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2005, pàg. 941–946. DOI: 10.1051/0004-6361:20053546.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ «High and intermediate-resolution spectroscopy of Be stars. An atlas of Hγ, He I 4471 and Mg II 4481 lines» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 11-2001, pàg. 861–882. DOI: 10.1051/0004-6361:20011202.