Coralls
|
Per a altres significats, vegeu «Corall (color)». |
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
| Organismes amb aquest nom | |
Els coralls (o corals[4]) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.[5] Les colònies de corall estan formades per milers d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlids. El que normalment s'anomena «corall» són les restes calcàries de l'animal.
El corall, sobretot el corall vermell i el corall negre, es fan servir en joieria. La persona que treballa el corall rep el nom de coraller.
Ús del terme
[modifica]El terme "corall" és poc precís i no té cap valor taxonòmic concret. D'una manera àmplia es fa servir per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall a espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corall de cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que tenen un esquelet corni i flexible com les gorgònies.
Característiques
[modifica]L'animal conegut com a corall no és més que un petit pòlip de tot just uns mil·límetres de diàmetre. Té la capacitat de fixar sobre els seus teixits el carbonat de calci dissolt en el mar i així formar les estructures esquelètiques rígides característiques d'aquests animals.
El corall i la seva estructura calcària és blanca, els diferents colors que presenten es deuen a unes microalgues que viuen en simbiosi amb els pòlips que reben el nom de zooxantels. Per aquesta raó el corall necessita aigües transparents per a desenvolupar-se, perquè les zooxantels realitzin així la fotosíntesi.
Els coralls són animals carnívors, s'alimenten bàsicament de zooplàncton.
Reproducció
[modifica]
Quant a la reproducció, existeixen espècies de reproducció sexual i reproducció asexual, i en moltes espècies on es donen ambdues formes. Les cèl·lules sexuals són expulsades al mar totes alhora, seguint senyals com les fases lunars o les marees. La fecundació sol ser externa; no obstant això, algunes espècies mantenen l'òvul al seu interior (cavitat gastrovascular) i és allà on són fecundats els ous;[6] i les postes són tan nombroses que arriben a tenyir les aigües.
Molts ous són devorats pels peixos i altres espècies marines, però són tants que, encara que el percentatge de supervivència oscil·la entre el 18 i el 25%, segons estudis de biologia marina,[7] els supervivents garanteixen la continuïtat de les espècies.
Els ous una vegada a l'exterior, romanen a la deriva arrossegats pels corrents diversos dies, més tard es forma una larva plànula que, després de deambular per la columna d'aigua marina, s'adhereix al substrat o les roques i comença la seva metamorfosi fins a convertir-se en pòlip i un nou coral.
Esculls de corall
[modifica]Els pòlips del corall moren amb el temps, però les estructures calcàries es mantenen i poden ser colonitzades per altres pòlips de corall, que seguiran creant estructures càlciques generació rere generació. Al llarg de milers o de milions d'anys es formen grans estructures calcàries conegudes com a esculls de corall.
A vegades els esculls són tan grans que poden arribar a emergir a la superfície. Així, quan el corall creix al voltant d'una illa volcànica que posteriorment s'enfonsa, es crea una estructura de corall en forma d'anell amb una llacuna central que rep el nom d'atol.
L'escull de major longitud és la Gran Barrera d'Esculls, a la costa de Queensland d'Austràlia: té més de 2.000 km², i és una de les construccions naturals més grans del món.
Els esculls coral·lins formen la llar de molts organismes marins que hi troben aliment i protecció contra els depredadors.
El segon escull de corall més gran del món, la Barrera d'esculls de Belize (al llarg de la costa de Mèxic, Belize, Guatemala i Hondures), es troba al mar Carib, i s'estén per més de 700 km des de la península de Yucatán fins a les Illes de la Badia a la costa nord d'Hondures. Tot i que fa un terç del que mesura la Gran Barrera d'esculls d'Austràlia, a l'Escull del Carib mesoamericà hi ha una gran diversitat d'organismes, incloent 60 tipus de coralls i més de 500 espècies de peixos.
L'ecosistema també és el lloc de dues grans iniciatives internacionals de conservació, una ja ben establerta i una altra que s'està iniciant.
El 1998, el Fons Mundial per la Natura (WWF per les sigles en anglès) va identificar l'escull del Carib mesoamericà com un ecosistema prioritari i una ecoregió d'importància global, per la qual cosa va començar un esforç de conservació de l'escull a llarg termini.
Aplicació
[modifica]Medicina
[modifica]En medicina, els compostos químics dels coralls potencialment poden ser utilitzats per al tractament del càncer, malalties neurològiques, inflamacions, incloent artritis, dolor, pèrdua de massa òssia, alta pressió arterial i per a altres propòsits terapèutics.[8] Els esquelets de corall, per exemple, Isididae, s'estudien per al seu possible ús en el futur proper per a la cirurgia de reconstrucció òssia en humans.[9]
Construcció
[modifica]Els esculls de corall en llocs com la costa d'Àfrica oriental s'utilitzen com a font de material de construcció.[10][11] El corall fòssil antic, en particular la formació Coral Rag a les turons al voltant d'Oxford (Anglaterra), es va utilitzar com a pedra de construcció, i es pot veure en alguns dels edificis més antics de la ciutat, incloent la torre saxona de Sant Miquel al Northgate, la torre de Sant Jordi al Castell d'Oxford i les muralles medievals de la ciutat.
Protecció de la línia de costa
[modifica]Els esculls de corall saludables absorbeixen un 97 per cent de l'energia de les ones, el que protegeix les línies de costa dels corrents, ones i tempestes, ajudant a prevenir la pèrdua de vides humanes i danys materials.[12][13][14][15][16] Les línies de costa protegides per esculls de corall també són més resistents a l'erosió que aquelles que no estan protegides.
Joiers
[modifica]La gran varietat de colors dels coralls els fa atractius per a collarets i altres ornaments.[17] El corall vermell brillant és valorat com una pedra preciosa.[18] De vegades anomenat corall de foc, no és el mateix que el corall de foc.[19] El corall vermell és molt rar a causa de la recol·lecció excessiva. En general, no és aconsellable regalar coralls com a presents, ja que estan en declivi a causa de factors d'estrès, com el canvi climàtic, la contaminació ambiental i la pesca excessiva.[20]
Alguns gèneres anomenats corall
[modifica]- Acropora spp.
- Antipathes spp. - Corall negre
- Corallium rubrum - Corall vermell
- Symphyllia spp. - Corall cervell
- Fungi spp. - Corall fong
- Millepora spp. - Corall de foc
Galeria d'imatges
[modifica]-
Fungia sp. esquelet -
Pòlips d'Eusmilia fastigiata -
Corall pilar, Dendrogyra cylindricus -
Corall en forma de pilar -
Escull coral·lí -
Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)
_Top_Macro_91.JPG)
_(San_Salvador_Island,_Bahamas)_1_(15513345363).jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Hoeksema, Bert. «Octocorallia» (en anglès). World Register of Marine Species, 2015.
- ↑ Hoeksema, Bert. «Hexacorallia» (en anglès). World Register of Marine Species, 2015.
- ↑ Hoeksema, Bert. «Ceriantharia» (en anglès). World Register of Marine Species, 2016.
- ↑ «Coral». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Coralls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Veron, J.E.N. (en anglès) Corals of Austràlia and the Indo-Pacific. Australian Institute of Marine Science. 1986
- ↑ «Settlement-competency period of planulae and genetic differentiation of the scleractinian coral Acropora digitifera.» (en anglès). Pub Med.gov.
- ↑ «Coral reefs human health». icriforum.org. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «How Do Corals Build Their Skeletons?». www.whoi.edu. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Why Are Coral Reefs Important?». www.thecoldwire.com. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Coral Reefs Meaning, Types, Importance». ww.studyiq.com. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Reefense project aims to meld biology and engineering in novel structures for coastal protection». news.ucsc.edu. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Reefs reduce 97 percent of wave energy, could be better than artificial barriers». news.mongabay.com. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Coral Reefs». coast.noaa.gov. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Why Are Coral Reefs Important?». environment.co. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Coral Reefs». www.coastalresiliencelab.org. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Different colors of coral». www.aucella.com. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «So pflegt man Korallenschmuck». www.bekommenamenskette.com. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Coral to buy or not to buy?». miss-scuba.com. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Restoring Endangered Coral Reefs». oceanconservancy.org. [Consulta: 18 octubre 2024].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Identificació de corals per classificació i morfologia».
- «Corals can alter their skeleton to match the changing chemistry of seawater» (en anglès). LiveScience.com.
- Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Biomineralisation in modern and fossil corals.» (en anglès).