Vés al contingut

Cianocobalamina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicCianocobalamina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular1.354,567 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolvitamina B Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆₃H₈₈CoN₁₄O₁₄P Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1=CC2=C(C=C1C)N(C=N2)C3C(C(C(O3)CO)OP(=O)([O-])OC(C)CNC(=O)CCC4(C(C5C6(C(C(C(=N6)C(=C7C(C(C(=N7)C=C8C(C(C(=N8)C(=C4[N-]5)C)CCC(=O)N)(C)C)CCC(=O)N)(C)CC(=O)N)C)CCC(=O)N)(C)CC(=O)N)C)CC(=O)N)C)O.[C-]#N.[Co+3] i Model 2D
CC1=CC2=C(C=C1C)N(C=N2)C3C(C(C(O3)CO)OP(=O)([O-])OC(C)CNC(=O)CCC4(C(C5C6(C(C(C(=C(C7=NC(=CC8=NC(=C(C4=N5)C)C(C8(C)C)CCC(=O)N)C(C7(C)CC(=O)N)CCC(=O)N)C)[N-]6)CCC(=O)N)(C)CC(=O)N)C)CC(=O)N)C)O.[C-]#N.[Co+3] Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC1=CC2=C(C=C1C)N(C=N2)[C@@H]3[C@@H]([C@@H]([C@H](O3)CO)OP(=O)([O-])O[C@H](C)CNC(=O)CC[C@@]\4([C@H](C5[C@]6([C@@]([C@@H](C(=N6)/C(=C\7/[C@@]([C@@H](C(=N7)/C=C\8/C([C@@H](C(=N8)/C(=C4\[N-]5)/C)CCC(=O)N)(C)C)CCC(=O)N)(C)CC(=O)N)/C)CCC(=O)N)(C)CC(=O)N)C)CC(=O)N)C)O.[C-]#N.[Co+3] i
[Co+3].[C-]#N.C[C@H](CNC(=O)CC[C@]1(C)[C@@H](CC(N)=O)C2[N-]C1=C(C)C3=NC(=CC4=NC(=C(C)C5=N[C@]2(C)[C@@](C)(CC(N)=O)[C@@H]5CCC(N)=O)[C@@](C)(CC(N)=O)[C@@H]4CCC(N)=O)C(C)(C)[C@@H]3CCC(N)=O)OP([O-])(=O)O[C@@H]6[C@@H](CO)O[C@@H]([C@@H]6O)N7C=NC8=C7C=C(C)C(C)=C8 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

La cianocobalamina és una forma artificial de vitamina B12.[1] És un complex metàl·lic hexacoordinat de cobalt.[2] De vegades també se l'anomena cobalamina, tot i que exactament no és el mateix compost.[3]

Quatre posicions de coordinació estan ocupades per un macrocicle de corrina.[4] Una de les posicions axials es ocupada per un grup ciano, CN-. Una cadena lateral de l'anell de corrina composta per una amida, un grup fosfat, una ribosa i un nucleòtid completa el complex de coordinació juntament amb un pseudonucleòtid, el 5,6-dimetilbenzimidazol,[5] a l'extrem.

Estructura de la cianocobalamia.

La corrina, el grup fosfat i el CN- proporcionen cada un una càrrega negativa i presenten el cobalt en estat d'oxidació +3. El complex resulta ser d'espín baix.

La vitamina B₁₂ és una vitamina hidrosoluble.[6] Té un paper clau en el funcionament normal del cervell i del sistema nerviós, i per a la formació de la sang.[7] És una de les vuit vitamines B.[8] Normalment participa en el metabolisme de totes les cèl·lules del cos.[9] Afecta especialment la síntesi i la regulació d'ADN, i també la síntesi d'àcids grassos i la producció d'energia.

La vitamina B₁₂ és una classe de compostos químicament relacionats, tots els quals tenen activitat vitamínica.[10] Estructuralment és la vitamina més complexa i conté cobalt, un element bioquímicament rar.[11] La biosíntesi de l'estructura bàsica de la vitamina només la poden fer els bacteris, però la conversió entre diferents formes de la vitamina es pot fer al cos humà. Una forma comuna de la vitamina sintètica, la cianocobalamina, s'utilitza en molts productes farmacèutics i suplements, com un additiu alimentari, per la seva estabilitat i baix cost.[12] Al cos es converteix en les formes fisiològiques, metilcobalamina[13] i adenosilcobalamina,[14] deixant el cianur, però a la concentració mínima. Més recentment, la hidroxocobalamina, la metilcobalamina[15] i l'adenosilcobalamina també es poden trobar en els productes farmacològics i en els complements alimentaris més cars. Tanmateix, la utilitat d'aquesta addició és actualment objecte de debat.

La vitamina B₁₂ va ser descoberta arran de la relació que té amb l'anèmia perniciosa. L'anèmia perniciosa és una malaltia autoimmunitària que destrueix les cèl·lules parietals de l'estómac que secreten el factor intrínsec.[16] El factor intrínsec és fonamental per a l'absorció normal de vitamina B₁₂, per tant la manca del factor intrínsec en causa una deficiència.[17] Des d'aleshores s'han tipificat moltes més deficiències de vitamina B₁₂ i s'han portat a terme nombroses investigacions per tal de determinar els efectes bioquímics, psicològics i neurològics que comporten.[18]

Història

[modifica]

La deficiència de vitamina B₁₂ és la causa de l'anèmia perniciosa.[19] La cura i la vitamina B₁₂, van ser descobertes accidentalment. George Whipple havia estat fent experiments de provocar anèmia fent hemorràgies a uns gossos, i després els donava a menjar diferents aliments per saber quina dieta permetia la recuperació més ràpida. Va descobrir que la ingestió de grans quantitats de fetge semblava curar l'anèmia més ràpidament. Així va sorgir la hipòtesi que la ingesta de fetge podria tractar l'anèmia perniciosa (1919).[20]

Amb una sèrie d'acurats estudis clínics, George Richards Minot i William Murphy van aïllar la substància del fetge que va curar l'anèmia dels gossos, i van trobar que era ferro. També van trobar que una substància del fetge, que no tenia cap efecte sobre els gossos en les condicions utilitzades, curava l'anèmia perniciosa en els éssers humans. Minot i Murphy van informar d'aquests experiments l'any 1926.[21] Aquest va ser el primer progrés real amb aquesta malaltia.[22] Durant uns anys els pacients varen ser obligats a menjar grans quantitats de fetge cru o de beure suc de fetge.

El 1928, el químic Edwin Cohn[23] va preparar un extracte de fetge que va ser de 50 a 100 vegades més potent que els productes naturals del fetge. L'extracte va ser el primer tractament viable per a la malaltia. Per la seva feina, Whipple, Minot i Murphy, l'any 1934 van compartir el Premi Nobel de Medicina.

Aquests esdeveniments van comportar finalment al descobriment de la vitamina B₁₂ al suc de fetge. La vitamina no va ser aïllada fins al 1948 pels químics Karl August Folkers dels Estats Units[24] i Alexander R. Todd del Regne Unit. La substància va resultar ser cobalamina -la més complexa de totes les vitamines-. Pot ser injectada directament al múscul, cosa que permet tractar l'anèmia perniciosa més fàcilment.

L'estructura química de la molècula va ser determinada per Dorothy Crowfoot Hodgkin i el seu equip el 1956, sobre la base de dades cristal·logràfics.[25] Finalment, a la dècada del 1950, es van desenvolupar mètodes de producció en grans quantitats de la vitamina en cultius de bacteris. Això va conduir a la forma moderna de tractament de la malaltia.

Terminologia

[modifica]

El nom de la vitamina B₁₂ (B₁₂, per abreujar) o cianocobalamina es refereix a totes les formes de la vitamina. Alguns metges, però, han suggerit que per l'ús es divideix en dues categories diferents:

1. En un sentit ampli, B₁₂ es refereix a un grup de compostos vitamínics que contenen cobalt i que són coneguts com a cobalamines: a) la cianocobalamina, que és un artefacte format com a resultat de l'ús de cianur en els processos de purificació; b) la hidroxocobalamina, que és una altra forma medicinal; c) la 5'-desoxiadenosilcobalamina (adenosilcobalamina-AdoB₁₂), que és el cofactor de metilmalonil coenzim A mutasa (MUT) i c) la metilcobalamina (MeB₁₂), que és el cofactor de la 5-metiltransferasa metiltetrahidrofolato homocisteïna (MTR).

2. El terme B₁₂ pot ser utilitzat per a la cianocobalamina, la forma principal de B₁₂ obtinguda dels aliments i els suplements nutricionals. També hi ha l'anomenat pseudo-B₁₂. Fa referència a substàncies similars a la B₁₂ que es troben en alguns organismes, com l'espirulina (un cianobacteri) i algunes algues.[26] Aquestes substàncies contribueixen al resultat positiu de les proves de l'activitat de la vitamina B₁₂ que mesuren els nivells de d'aquesta a la sang. No obstant això, els pseudo-B₁₂ no tenen activitat biològica pròpia de la B₁₂ pels éssers humans, fet que suposa un perill per als vegetarians, vegans i altres persones amb dietes de predomini vegetal,[27] que no ingereixen bacteris productors de vitamina B₁₂. Aquestes persones poden mostrar falsos nivells normals de B₁₂ a les proves efectuades per a la detecció de la deficiència de B₁₂.

Estructura

[modifica]
Estructura de la vitamina B₁₂

La vitamina B₁₂ és una col·lecció de molècules de cobalt i anells de corrina que es defineixen per la seva funció vitamínica particular en el cos. Totes les molècules de substrat de cobalt-corrina a partir de les quals es forma la B₁₂ han de ser sintetitzades per bacteris.[28] No obstant això, després de completar aquesta síntesi, el cos té un poder enzimàtic limitat per convertir qualsevol forma de vitamina B₁₂ a una altra, per mitjà de l'eliminació de determinats grups prostètics de l'àtom de cobalt.

La cianocobalamina és una vitamina del complex B perquè pot ser metabolitzada en el cos a una forma activa de coenzim. La forma cianocobalamina de la B₁₂ no es produeix normalment a la natura. És un subproducte d'altres formes de vitamina B₁₂ que són lligants del cianur (-CN) el qual recullen de processos on intervenen bactèris. Com que la forma de la cianocobalamina B₁₂ és de color vermell profund, fàcil de cristal·litzar, i no és sensible a l'oxidació de l'aire, normalment és la forma de vitamina B₁₂ utilitzada pels additius alimentaris i en molts multivitamínics comuns. Tot i així, aquesta forma no és perfectament sinònima de la B₁₂. Tota una sèrie de substàncies tenen activitat vitamínica pròpia de la B₁₂ i la cianocobalamina és només una d'elles. Així, totes les cianocobalamines són vitamines B₁₂, però no totes les vitamines B12 són cianocobalamines.

La vitamina B₁₂ és la més complexa químicament de totes les vitamines. L'estructura de la vitamina B₁₂ es basa en un anell de corrina. L'ió metàl·lic central és de cobalt. L'anell de corrina ocupa quatre dels sis llocs de coordinació i un grup dimetil-benzimidazol ocupa un cinquè. El sisè lloc de la coordinació (el centre de reacció) és variable. Pot ser d'un grup cianur (-CN), un grup hidroxil (-OH), un grup metil (-CH3) o un grup 5'-desoxiadenosil respectivament, per obtenir les quatre formes B₁₂ esmentades anteriorment. Històricament, l'enllaç covalent C-Co és un dels primers exemples d'enllaços carboni-metall que es va descobrir en la biologia. Les hidrogenases, i els enzims associats amb la utilització de cobalt involucren els enllaços carboni–metall.[29]

Síntesi

[modifica]

La vitamina B₁₂ no pot ser creada per plantes ni animals. Només els bacteris tenen els enzims necessaris per a la seva síntesi.[30] La síntesi sencera de la vitamina B₁₂ va ser descrita per Robert Burns Woodward[31] i Albert Eschenmoser[32] i seguida per la d'un dels seus derivats naturals, l'àcid cobíric.[33] Les espècies següents són les que sintetitzen la B12:[34] Aerobacter, Agrobacterium, Alcaligenes, Azotobacter, Bacillus,[35] Lactobacillus,[36] Clostridium, Corynebacterium, Flavobacterium, Micromonospora,[37] Mycobacterium,[38] Acetobacter,[39] Klebsiella,[40] Nocardia, Propionibacterium,[41] Protaminobacter, Proteus, Pseudomonas,[42] Rhizobium, Sinorhizobium,[43] Salmonella, Serratia, Streptomyces,[44] Streptococcus i Xanthomonas.

La producció industrial de la vitamina B₁₂ es fa a través de la fermentació de microorganismes seleccionats.[45] Streptomyces griseus, un bacteri que abans es considerava un llevat, va ser la font comercial de vitamina B₁₂ durant molts anys.[46] Actualment s'utilitzen espècies com Pseudomonas denitrificans i Propionibacterium shermanii.[47] Aquestes són freqüentment cultivades en condicions especials per incrementar el rendiment i almenys una empresa, Rhône-Poulenc de França, en un moment donat va utilitzar versions genèticament modificades d'una o de les dues espècies.[48] A més de les espècies productores nadiues, E. coli també s'empra com a hoste heteròleg en el procés productiu[49] i soques d'aquest bacteri sotmeses a enginyeria metabòlica han demostrat experimentalment que poden biosintetitzar de novo B12.[50]

Funcions

[modifica]

L'enllaç reactiu C-Co del coenzim B₁₂ participa en dos tipus de reaccions catalitzades per enzims: reordenaments en què un àtom d'hidrogen es transmet directament entre dos àtoms adjacents amb l'intercanvi simultani del segon substituent, que pot ser un àtom de carboni amb substituents, un àtom d'oxigen d'un alcohol o una amina, i transferències del grup metil (-CH3) entre dues molècules.[51]

La vitamina B₁₂ participa en el metabolisme de cada cèl·lula del cos, especialment en la síntesi i la regulació de l'àcid desoxiribonucleic, i també en la síntesi dels àcids grassos, en la producció mitocondrial de l'energia química cel·lular,[52] en les mecanismes de la inflamació i en el procés de la senescència humana.[53] Molts (encara que no tots) dels efectes de les funcions de la vitamina B₁₂ poden ser substituïts per una quantitat suficient d'àcid fòlic (una altra vitamina B), ja que la B12 s'utilitza per regenerar l'àcid fòlic en el cos. La majoria dels símptomes de deficiència de B₁₂ són en realitat símptomes de deficiència de folat, ja que inclouen tots els trets clínics de l'anèmia perniciosa i de l'anèmia megaloblàstica.[54] Això succeeix per la síntesi insuficient d'ADN quan el cos no té un subministrament adequat d'àcid fòlic per a la producció de la timina. Quan la disponibilitat d’'àcid fòlic és suficient, totes les síndromes relacionades amb la deficiència de B₁₂ desapareixen, excepte les estrictament relacionades amb els enzims dependents de vitamina B₁₂: metilmalonil coenzim A mutasa (MUT),[55] i 5-metiltetrahidrofolat-homocisteïna metiltransferasa (MTR).[56]

Extracció d'energia

[modifica]

La reacció amb MUT converteix IMM-CoA a Sa-CoA, un pas important en l'extracció d'energia a partir de proteïnes i greixos.[57] Aquesta funcionalitat es perd en la deficiència de vitamina B₁₂, i pot mesurar-se clínicament com un augment de la concentració d'àcid metilmalònic (MMA).[58] Però no tots els augments d'MMA indiquen deficiència de vitamina B₁₂. Per exemple, el MMA està elevat en un 90-98 per cent dels pacients amb deficiència de vitamina B₁₂, però un 20-25 per cent dels pacients majors de 70 anys tenen nivells elevats de MMA i un 25-33 per cent d'ells no tenen deficiència de vitamina B₁₂. Per aquesta raó, l'avaluació dels nivells de MMA no es recomana en els ancians. No hi ha una prova estàndard per comprovar la deficiència de la B₁₂, ja que quan la deficiència es produeix, els valors sèrics poden mantenir-se mentre s'esgoten les reserves de B₁₂ del teixit.[59] Per tant, els valors de vitamina B₁₂ sèrica per sobre del punt de tall de la deficiència, no indiquen necessàriament un estat de B₁₂ adequat.[60]

Síntesi i regulació d'ADN

[modifica]

El MTR, també conegut com metionina sintasa,[61] és un enzim de transferència de metil. Catalitza la conversió de l'aminoàcid homocisteïna (Hcy) en metionina (Met).[62] Aquesta característica es perd en cas de deficiència de vitamina B₁₂, i pot mesurar-se clínicament com un augment de nivell d'homocisteïna in vitro. L'augment de l'homocisteïna també pot ser causada per una deficiència d'àcid fòlic.[63] Sense la vitamina B₁₂, l'àcid fòlic es troba atrapat en forma de 5-metil-folat, del qual el tetrahidrofolat (THF) no es pot recuperar a menys que un procés MTR faci reaccionar el 5-metil-folat amb homocisteïna per produir metionina i THF, disminuint així la necessitat de noves fonts de THF de la dieta. El THF es pot obtenir de la conversió de l'homocisteïna en metionina, o de la dieta. Es converteix per un procés no dependent de B₁₂ a 5,10-metil-THF, que participa en la síntesi de la timina. Una disponibilitat reduïda de 5,10-metil-THF donarà problemes en la síntesi d'ADN, i això causarà produccions ineficaces de cèl·lules de curta vida, en particular les cèl·lules sanguínies, i també cèl·lules de la paret intestinal, que són responsables de l'absorció. Els mals resultats de la producció de cèl·lules sanguínies comporten l'aparició de l'anèmia perniciosa.[64] Un petit nombre de malalts amb anèmia perniciosa pot no tenir un veritable dèficit de B₁₂,[65] degut a errors en els resultats de la prova de laboratori que determina automàticament el nivell de la vitamina en sang.[66]

Des dels finals de la dècada de 1990 l'àcid fòlic va ser afegit per fortificar la farina en molts països, de manera que la deficiència de folat és ara més rara.[67] Al mateix temps, ja que les proves per l'anèmia i la grandària dels eritròcits es fan rutinàriament en les clíniques, fins i tot per un simple examen mèdic, la deficiència de vitamina B₁₂ no s'evidencia per mitjà de l'anèmia sinó com un augment d'homocisteïna en la sang i en l'orina.[68] Aquesta condició pot causar danys a les artèries[69] i en la coagulació (atac al cor i infart cerebral), però aquest efecte és difícil de separar d'altres processos comuns associats amb l'ateroesclerosi i l'envelliment.[70]

Metilació de fosfolípids de la beina de mielina

[modifica]
Neurona. 1.Dentrites 2.Axó 3.Nòdul de Ranvier 4.Axó terminal 5.Cèl·lula Schwann (BEINA DE MIELINA) 6.Cos de la cèl·lula 7.Nucli .

Les reaccions MTR dependents de B₁₂ poden tenir efectes neurològics a través d'un mecanisme indirecte. Per formar S-adenosilmetionina (SAM), és necessària una quantitat de metionina adequada que al seu torn és imprescindible per a la metilació de fosfolípids de la beina de mielina.[71] Aquesta metionina es forma a partir d'un substrat, l'obtenció del qual depèn de la B₁₂. La SAM participa en la fabricació de certs neurotransmissors, les catecolamines, i en el metabolisme cerebral. Aquests neurotransmissors són importants per mantenir l'estat d'ànim,[72] el que possiblement explica per què la depressió està associada amb la deficiència de B₁₂ i que un percentatge significatiu de persones que pateixen aquest trastorn millorin amb l'administració d'un complex S-adenosil-L-metionina-vitamina B.[73] La metilació dels fosfolípids de la beina de mielina pot dependre també d'un nivell d'àcid fòlic adequat, que al seu torn depèn de reciclatge de MTR, llevat que s'ingereixi en quantitats relativament altes.

El dany de mielina específic derivat de la deficiència de B₁₂, fins i tot en presència de la quantitat adequada de folat i metionina, s'ha connectat amb la B12 més directament per les reaccions relacionades amb la MUT, que és absolutament necessària per convertir el coenzim metilmalonil a succinil coenzim A. La suspensió d'aquesta segona reacció dona com a resultat nivells elevats d'MMA. L'MMA excessiu dificultarà la síntesi normal d'àcids grassos, o s'incorporaran en els àcids grassos millor que l'àcid malònic normal. Si aquest àcid gras anormal posteriorment s'incorpora a la mielina, la mielina resultant serà massa fràgil i es produirà la desmielinització.[74] Encara que els mecanismes concrets no es coneixen amb certesa, el resultat és la degeneració del sistema nerviós[75] i de la medul·la espinal[76] Sigui quina sigui la causa, se sap que la deficiència de vitamina B₁₂ causa neuropaties, fins i tot en individus joves sense cap comorbiditat.[77]

Absorció i distribució als humans

[modifica]

La fisiologia humana de la vitamina B₁₂ és complexa. A diferència de la majoria dels nutrients, l'absorció de vitamina B₁₂ comença a la boca on petites quantitats de vitamina B₁₂ poden ser absorbides.[78] Les proteïnes dels aliments que envolten la vitamina B₁₂ són digerides a l'estómac per enzims proteolítics, que requereixen un pH àcid. Un cop la B12 és alliberada de les proteïnes dels aliments, se segreguen proteïnes-R, com ara haptocorrines[79] i cobalafilines, que s'uneixen a la vitamina B₁₂ lliure per formar un complex B12-R.[80] També a l'estómac, el factor intrínsec (IF), una proteïna sintetitzada per les cèl·lules parietals gàstriques,[81] és secretada en resposta a la histamina, la pentagastrina[82] i la gastrina[83] produïdes per aquest òrgan després d'ingerir aliments. Si això no passa a causa de l'atròfia de les cèl·lules parietals gàstriques (el problema de l'anèmia perniciosa), no s'absorbeix prou B12, si no és que s'administra per via oral en dosis relativament grans (500-1.000 mcg / dia). A causa de la complexitat de l'absorció de vitamina B₁₂ molts pacients geriàtrics tenen més risc de deficiència de vitamina B₁₂.[84]

Al duodè, les proteases digereixen les proteïnes-R i l'alliberen B12, que després s'uneixen al factor intrínsec, per formar el complex B12-IF.[85] La B12 s'ha d'adjuntar al IF perquè sigui absorbit, perquè els receptors dels enteròcits de l'ili terminal només reconeixen el complex B12-FI, a més a més, el factor intrínsec protegeix la vitamina del catabolisme dels bacteris intestinals. El complex B12-IF és absorbit a través d'un procés d'endocitosi gairebé exclusivament per la proteïna perifèrica de membrana cubilina,[86] codificada pel gen CUBN i expressada en l'ili terminal de l'intestí prim.[87] Per tant, l'absorció de la vitamina B₁₂ requereix intactes i funcionals estómac, pàncrees exocrí, factor intrínsec i budell prim. Qualsevol problema amb algun d'aquests òrgans fa una deficiència de vitamina B₁₂.

Una vegada que el complex B12-IF és reconegut, és transportat a la circulació portal. Aleshores la vitamina es transfereix a la transcobalamina II (TC-II/B12), que serveix com a transportador de la vitamina en el plasma.[88] Se sap que deficiències genètiques d'aquesta proteïna (transcobalamina II) originades per mutacions en el gen TCN2[89] també poden ser una causa de la deficiència funcional de vitamina B₁₂ i provocar un desenvolupament anormal de les cèl·lules sanguínies bastant similar a una síndrome mielodisplàstica.[90]

Perqué la vitamina pugui passar a dins de les cèl·lules, el complex TC-II/B12 ha d'unir-se a un receptor cel·lular i a continuació creuar la membrana.[91] La transcobalamina-II es degrada en un lisosoma i la B12 és finalment alliberada al citoplasma, on pot transformar-se en el coenzim adequat per determinats enzims cel·lulars.

Defectes hereditaris de la producció de la transcobalamina i els seus receptors poden produir deficiències funcionals de la B12 i anèmia megaloblàstica d'aparició neonatal.[92] La formació d'autoanticossos contra el receptor de la transcobalamina CD320 és la causa de la deficiència central autoimmunitària de vitamina B12.[93]

Els individus amb una producció reduïda de factor intrínsec gàstric tenen menys capacitat per absorbir la vitamina B₁₂. Això dona com a resultat l'excreció d'un 80-100 per cent de les dosis orals a la femta en comparació amb un 30-60 per cent com es veu en els individus amb factor intrínsec adequat.

La quantitat de vitamina B₁₂ total emmagatzemada al cos és de 2,000-5,000 mcg als adults. Al voltant del 50 per cent d'aquesta s'emmagatzema a les cèl·lules del fetge, sota la modulació de la proteïna receptora CD320 i la proteïna transportadora TCN2.[94] Aproximadament el 0,1 per cent de la vitamina es perd diàriament per les secrecions al budell perquè no totes aquestes secrecions són reabsorbides. La bilis és la principal forma d'excreció de vitamina B₁₂, però, la majoria de la vitamina B₁₂ que se secreta a la bilis es recicla mitjançant la circulació enterohepàtica.[78] A causa de l'extremadament eficient circulació enterohepàtica de la vitamina B₁₂, el fetge pot emmagatzemar vitamina B₁₂ durant uns quants anys, per tant, la deficiència nutricional d'aquesta vitamina és poc freqüent. El canvi dels nivells de B12 depèn de l'equilibri entre la quantitat de vitamina B₁₂ que s'obté de la dieta, la quantitat que se segrega i la quantitat absorbida. La deficiència de vitamina B₁₂ pot sorgir un any més tard, si les reserves inicials són baixes i els factors genètics són desfavorables o poden no aparèixer durant dècades. Als nadons, la deficiència de vitamina B₁₂ pot aparèixer molt més aviat.[95]

Fonts

[modifica]

Els animals han d'obtenir aquesta vitamina directament o indirecta dels bacteris. Aquests bacteris poden habitar una secció del budell posterior a la secció on s'absorbeix la B12.

La vitamina B₁₂ es troba als aliments d'origen animal, peix, marisc, carn (especialment el fetge de vedella), ous, llet i productes lactis.[96] Els ous són esmentats sovint com una font de vitamina B₁₂ bona, però també contenen un factor que en bloqueja l'absorció.[97]

Als vegetarians generalment els manca B12 si no prenen suplements multivitamínics o aliments enfortits amb vitamina B₁₂.[98] Exemples d'aliments enfortits són els flocs de cereals, productes enriquits amb soja, barretes energètiques enfortides, i el llevat de cervesa enfortit.[99]

La vitamina B₁₂ pot ser administrada per via oral,[100] sublingual,[101] parenteral[102] o usant una bomba de perfusió portàtil en determinats casos.[103] És un complement de molts aliments processats[104] i també està disponible en forma de píndoles vitamíniques.

Deficiència de vitamina B₁₂

[modifica]
Article principal: Carència de vitamina B₁₂

Símptomes i danys causats per deficiència

[modifica]

La deficiència de vitamina B₁₂ pot causar danys greus i irreversibles al sistema nerviós central, especialment en la medul·la espinal i el cervell, com ocorre en casos d'afectació leptomeníngica derivada de carcinomatosi per un mieloma múltiple.[105] A nivells lleugerament inferiors a la quantitat normal es poden experimentar una sèrie de símptomes com el cansament, depressió clínica i mala memòria. No obstant això, aquests símptomes per si mateixos són massa inespecífics per al diagnòstic de deficiència de la vitamina sense la pràctica de les analítiques pertinents.[106] És un problema freqüent en pacients crònics sotmesos a hemodiàlisi[107] i en la gent gran, en la qual es manifesta a vegades amb diarrea, anorèxia, atàxia i diversa simptomatologia atribuïble a la desmielinització.[108] La deficiència de vitamina B₁₂ també pot causar lesions cerebrals permanents o reversibles quan són correctament tractades,[109] trombosi dels sins venosos cerebrals,[110] compromís cerebel·lòs amb desmielinització aguda i leucoenfalopatia,[111] mieloradiculopatia,[112] retard psicomotor,[113] neuritis òptica[114]i símptomes psicopatològics, com ara mania,[115] confusió mental aguda,[116] demència,[117] al·lucinacions visuals,[118] catatonia,[119] trastorn obsessivocompulsiu,[120] alteraciò cognitiva amb pèrdua de memòria de gravetat variable en la vellesa[121] i accidents vasculars cerebrals isquèmics.[122] Una manifestació força atípica del dèficit primari de cobalamina sèrica és l'anèmia hemolítica greu,[123] la qual en alguns casos singulars pot anar acompanyada d'una síndrome nefròtica i d'hipertensió arterial maligna.[124] La síndrome de West,[125] la hipotonia, les parestèsies[126] o els atacs epilèptics afebrils poden ser la primera manifestació de la manca de vitamina B₁₂ en nens petits.[127]

La patomorfologia de la deficiència de la B12 consisteix en un estat espongiforme del teixit neuronal, juntament amb edema de fibres i deficiència estructural tissular. La mielina es desintegra, juntament amb la fibra axial dels axons. En fases posteriors, apareix l'esclerosi dels teixits nerviosos fíbrics. L'estat fisiopatològic es diu degeneració subaguda combinada de la medul·la espinal.[128] En el cervell, els canvis són menys greus.

La síndrome principal de deficiència de vitamina B₁₂ és la malaltia d'Addison-Biermer (anèmia perniciosa adquirida).[129] Es caracteritza per anèmia megaloblàstica, símptomes gastrointestinals[130] i símptomes neurològics. Cada un d'aquests símptomes poden passar per sí sols o juntament amb d'altres. El quadre neurològic, conegut amb el nom de mielosi funicular,[131] consta dels següents signes i símptomes: deteriorament de la percepció del tacte profund, pressió i vibració, abolició del sentit del tacte; atàxia aguda;[132] disminució o abolició dels reflexos musculars; lesions hiperintenses en les imatges T2 de la ressonància magnètica de la medul·la espinal,[133] i reflexos patològics com ara el signe de Babinski o Rossolimo.[134]

Durant el curs de la malaltia poden passar trastorns mentals com ara irritabilitat, problemes de concentració, o estat depressiu amb tendències suïcides.[135] Aquests símptomes es poden no revertir després de la correcció de les anomalies hematològiques. La possibilitat de reversió completa disminueix amb la llargada de la durada dels símptomes neurològics. La concurrència simultània en un mateix individu de tumor neuroendocrí gàstric,[136] degeneració subaguda combinada medul·lar i anèmia perniciosa per causa d'una gastritis autoimmunitària és molt poc comuna.[137]

La síndrome de Moschcowitz (anèmia megaloblàstica associada a pseudo-microangiopatia trombòtica) és una forma de presentació greu i extremadament rara del dèficit de B12.[138] Té un diagnòstic difícil, ja que per regla general en les analítiques rutinàries no apareixen els marcadors morfològics clàssics de l'anèmia megaloblàstica.[139] En algunes ocasions aquesta síndrome es confon amb una púrpura trombocitopènica trombòtica i és tractada equivocadament amb plasmafèresi[140]

Un nivell baix de B12 en les dones embarassades implica un augment del risc de naixement de nens amb infrapès, de part preterme,[141] de preeclàmpsia[142] i d'avortament espontani, particularment en gestants adolescents.[143]

Deficiència de B12 d'origen genètic

[modifica]

La síndrome d'Imerslund-Gräsbeck, o malabsorció selectiva de vitamina B₁₂ amb proteinúria, és un rar trastorn autosòmic recessiu que apareix durant la infantesa, provocat per una mutació en el gen CUBN[144] del cromosoma 10 o en el gen AMN[145] del cromosoma 14 i caracteritzat per anèmia megaloblàstica, glossitis (inflamació de la llengua), quilitis angular (inflamació de la comissura bucal), neuropatia perifèrica i desmielinització espinal.[146] Aquesta síndrome també afecta a alguns exemplars juvenils de gossos de raça Beagle,[147] Komondor[148] i Border Collie.[149]

Una altra alteració genètica extremadament rara (menys de 100 casos registrats a la literatura mèdica fins ara) que provoca malabsorció de vitamina B₁₂ i per tant la seva mancança, és el dèficit congènit de factor intrínsec gàstric. A diferència de la síndrome d'Imerslund-Gräsbeck pot manifestar-se en nens i també en adults joves. Està originat per mutacions bial·lèliques en el gen CBLIF[150] del cromosoma 11 encarregat de codificar dit factor. Provoca retard del creixement i simptomatologia anèmica. Si no es identificat i tractat, pot cursar amb degeneració combinada subaguda de la medul·la espinal, atàxia i altres anomalies del sistema nerviós.[151]

Excés de B12

[modifica]

La hipercobalaminèmia (nivells sèrics de vitamina B₁₂ superiors a 950 picograms/ml) és una anomalia freqüent i subestimada. Les seves causes poder ser exògenes i endògenes. Entre les exògenes, les més comunes són la ingesta abusiva de suplements multivitamínics i l'administració terapèutica parenteral perllongada de la vitamina.[152] Infreqüentment, es produeix quan es prenen begudes energètiques després d'una gastrectomia total.[153] Les causes endògenes inclouen un ampli ventall de patologies greus, com ara neoplàsies hematològiques, càncers sòlids[154] i diverses malalties hepàtiques i renals. Per això, la detecció d'una hipercobalaminèmia requereix identificar amb claredat la seva etiologia el més aviat possible. Paradoxalment, el trastorn pot presentar signes clínics de deficiència funcional de B12 relacionables amb una disfunció qualitativa de l'activitat transcobalamínica.[155]

Al·lèrgies

[modifica]

Els suplements de vitamina B₁₂, en teoria, s'han d'evitar en persones sensibles o al·lèrgiques a la cobalamina,[156] el cobalt o qualsevol altra substància similar present en aquesta mena de productes. No obstant això, l'al·lèrgia directa a una vitamina o nutrient és un fenomen rar. S'han registrat, però, reaccions anafilàctiques importants després de la injecció intramuscular de cianocobalamina.[157] Dosis altes de B12 ponen desencadenar en determinades persones erupcions acneïformes, d'un patró anomenat monomòrfic, caracteritzat per l'aparició de les lesions a zones no seborreiques, inusual edat d'inici del procés i resistència als tractaments comuns.[158]

Efectes secundaris

[modifica]

La vitamina B₁₂ pot tenir efectes secundaris:

Interaccions

[modifica]

Interaccions amb medicaments

[modifica]
  • L'àcid 4-aminosalicílic (un bacteriostàtic també conegut amb el nom d'àcid paraaminosalicílic),[163] emprat contra les infeccions per Mycobacterium tuberculosis pot reduir l'absorció de vitamina B₁₂ oral, possiblement fins en un 55 per cent, com a part d'una síndrome de malabsorció general.[164]
  • Antibiòtics: Un augment de la càrrega bacteriana pot detenir quantitats significatives de vitamina B₁₂ a l'intestí, evitant la seva absorció.[165]
  • Anticonceptius hormonals: Les dades sobre els efectes dels anticonceptius orals en els nivells sèrics de vitamina B₁₂ són contradictoris. Alguns estudis han trobat nivells reduïts en usuàries d'anticonceptius orals, però d'altres no han trobat cap efecte malgrat l'ús d'anticonceptius orals per fins a 6 mesos.[166]
  • Cloramfenicol (Chloromycetin): informes de casos limitats indiquen que el cloramfenicol pot demorar o interrompre la resposta de reticulòcits per suplement de vitamina B₁₂ en alguns pacients. Els recomptes de sang han de ser estretament vigilats si aquesta combinació no es pot evitar.
  • La irradiació de cobalt: la irradiació de cobalt de l'intestí prim pot disminuir l'absorció de vitamina B₁₂.
  • Colquicina: Colquicina en dosis d'1,9-3,9 mg/dia poden interrompre la funció normal de la mucosa intestinal, donant lloc a una mala absorció de diversos nutrients, incloent la vitamina B₁₂.[167]
  • Colestipol,[168] colestiramina:[169] El tractament perllongat amb aquestes resines d'intercanvi iònic utilitzades per al segrest d'àcids biliars i per tal de disminuir el colesterol, poden disminuir l'absorció intestinal de folat.[170] És poc probable que a causa d'aquesta interacció s'esgotin les reserves corporals de vitamina B₁₂ a menys que hi hagi altres factors que contribueixin a la deficiència.
  • Metformina (Glucophage): La metformina pot reduir l'àcid fòlic sèric i els nivells de vitamina B₁₂,[171] sobretot si s'administra conjuntament amb IBPs i/o antagonistes dels receptors H₂.[172]
  • La nicotina: La nicotina pot reduir els nivells sèrics de vitamina B₁₂. Encara que el nivell total de B12 no mostri diferències entre persones fumadores i no fumadores, la funcionalitat de la vitamina està alterada en els fumadors a causa de la disminució en sèrum de la forma activa de la mateixa.[173] La necessitat de suplements de vitamina B₁₂ en els fumadors no ha estat adequadament estudiada, si bé es creu que el consum perllongat de vitamines B a dosis altes per part dels fumadors varons pot incrementar el seu risc de sofrir un càncer de pulmó.[174]
  • L'omeprazole: Un consum continuat en el temps d'omeprazole i altres inhibidors de la bomba de protons o d'antagonistes dels receptors H₂ pot disminuir l'absorció de vitamina B₁₂ i comportar problemes de salut.[175]
  • L'òxid nitrós: L'òxid nitrós inactiva funcionalment per oxidació la forma cobalamina de la vitamina B₁₂. Els símptomes de deficiència de vitamina B₁₂, incloent psicosi aguda,[176] neuropatia perifèrica,[177] mielopatia[178] i encefalitis,[179] poden ocórrer alguna vegada després de dies o setmanes de l'exposició a una anestèsia amb òxid nitrós en les persones amb deficiència subclínica de vitamina B₁₂. També s'han descrit casos de deficiència greu subsegüent a l'ús d'aquesta substància amb finalitats recreatives.[180] Els símptomes es tracten amb dosis altes de vitamina B₁₂, però la recuperació pot ser lenta i incompleta.[181]
  • Fenitoïna (Dilantin), carbamazepina, pregabalina, topiramat, valproat, fenobarbital, primidona (Mysoline): Diversos anticonvulsius d'ús comú han estat associats amb una reducció de l'absorció de vitamina B₁₂ i de baixos nivells sèrics d'aquesta vitamina en certs pacients. Això pot contribuir a l'anèmia megaloblàstica, causada principalment per deficiència de folat, en relació amb aquests fàrmacs.[182]
  • Inhibidors de la bomba de protons (IBP): La reducció de la secreció d'àcid gàstric i pepsina produïda pels IBP poden reduir l'absorció de proteïnes i vitamina B₁₂,[183] en especial quan els IBPs són administrats a llarg termini a pacients amb una síndrome de Zollinger-Ellison.[184] La gastritis atròfica crònica també pot ocasionar un dèficit de B₁₂ reduint la quantitat de factor intrínsec secretat per les cèl·lules parietals,[185] ja que l'àcid gàstric és necessari per afavorir el procés d'absorció vitamínica al causar l'alliberament de la vitamina B₁₂ de les proteïnes transportadores.
  • Zidovudina (AZT, Combivir, Retrovir): Es pot produir una reducció de nivells sèrics de vitamina B₁₂ quan s'inicia una teràpia de llarga durada amb zidovudina. Això se suma a altres factors que fan que els nivells de vitamina B₁₂ baixin en persones amb VIH.[186] Les dades suggereixen que els suplements de vitamina B₁₂ no són útils per a les persones que prenen zidovudina.

Interaccions amb herbes i suplements dietètics

[modifica]
  • L'àcid fòlic: Especialment en grans dosis, pot emmascarar la deficiència de vitamina B₁₂ per complet. Si hi ha deficiència de la vitamina B₁₂, l'àcid fòlic pot corregir els símptomes més evidents de l'anèmia megaloblàstica, permetent al mateix temps el dany neurològic que pot arribar a ser irreversible. Així, el nivell en sang de la vitamina B₁₂ ha de ser determinat abans d'administrar àcid fòlic.[187]
  • Potassi: Els suplements de potassi poden reduir l'absorció de vitamina B₁₂ en algunes persones. Aquest efecte s'ha pogut comprovar amb clorur de potassi i, en menor mesura, amb citrat de potassi.

Recomanacions

[modifica]

El consum dietètic de referència per a un adult varia de 2 a 3 micrograms per dia. La dosi diària recomanada de vitamina B₁₂ en dones embarassades és de 2,6 micrograms per dia i 2,8 micrograms durant els períodes de lactància. No hi ha suficient informació fiable sobre la seguretat de consumir grans quantitats de vitamina B₁₂ durant l'embaràs.

És recomanable que els vegetarians mengin aliments enriquits amb vitamina B₁₂ o prendre un suplement de vitamina B₁₂ diàriament o setmanalment.[188] Aquesta recomanació és vàlida tant per vegans com per ovolactovegetarians.[189]

A més a més, pels adults de 51 anys i majors es recomana consumir aliments fortificats o suplements de B12 per complir amb la dosi diària recomanada, perquè són una població amb un major risc de deficiència.

Altres usos mèdics

[modifica]

La hidroxicobalamina o hidroxocobalamina, també coneguda com a vitamina B₁₂a,[190] s'utilitza a Europa per a la deficiència de vitamina B₁₂ i com antídot intravenós de les intoxicacions per cianur[191] i de las derivades de la inhalació de fums o vapors amb/de cianhídric (la dosi en adults és de 5 g en 15 minuts o de 10 g en 1 h en cas de manca de resposta). Pot ser emprada conjuntament amb tiosulfat de sodi sempre que les dues substàncies no siguin administrades de forma simultània a través de la mateixa via. El mecanisme d'acció és senzill: el lligand d'hidròxid de la hidroxocobalamina és desplaçat per l'ió cianur tòxic i el complex B12 inofensiu resultant s'excreta per l'orina.[192] Als Estats Units, l'Administració de Drogues i Aliments va aprovar al novembre de l'any 2006 l'ús de hidroxocobalamina per al tractament agut de la intoxicació per cianur i l'EMA ho va fer onze mesos després.[193] És un dels medicaments inclosos en la Guia d'antídots per als centres hospitalaris de Catalunya.[194] Cal dir que l'aprovació i comercialització de la hidroxocobalamina com medicament contra la intoxicació cianhídrica va suposar la disponibilitat d'una presentació farmacèutica (Cyanokit®, vial de 2,5 g d'hidroxocobalamina)[195] adaptada a les necessitats de la medicina d'urgències, d'ús ràpid i amb mínims efectes adversos renals,[196] ja que fins aleshores per aconseguir dosis antidòtiques feia falta emprar entre 250 i 500 ampolletes de la hidroxocobalamina (10 mg en 2 ml) usada en l'anèmia perniciosa. La cianocobalamina administrada oralment és efectiva, a mig i llarg termini, per tractar casos de deficiència de vitamina B₁₂ en pacients amb malaltia de Crohn.[197]

Un alt nivell de vitamina B₁₂ en persones d'edat avançada pot retardar en alguns casos l'atròfia cortical associada amb la malaltia d'Alzheimer i la pèrdua de funció cognitiva pròpia de la demència d'origen vascular.[198] La vitamina B₁₂ s'ha utilitzat en el tractament de la psoriasi en forma d'Injecció intramuscular|injeccions intramusculars, encara que a hores d'ara les evidències de la seva eficàcia son poques.[199]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vasavada, A; Patel, P; Sanghavi, DK «Cyanocobalamin» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2024 Gen 31; NBK555964 (rev), pàgs: 8. PMID: 32310424 [Consulta: 18 novembre 2024].
  2. ↑ Osman, D; Cooke, A; Young, TR; Deery, E; et al «The requirement for cobalt in vitamin B12: A paradigm for protein metalation» (en anglès). Biochim Biophys Acta Mol Cell Res, 2021 Gen; 1868 (1), pp: 118896. DOI: 10.1016/j.bbamcr.2020.118896. PMC: 7689651. PMID: 33096143 [Consulta: 22 novembre 2024].
  3. ↑ Shipton, MJ; Thachil, J «Vitamin B12 deficiency - A 21st century perspective» (en anglès). Clin Med (Lond), 2015 Abr; 15 (2), pp: 145-150. DOI: 10.7861/clinmedicine.15-2-145. PMC: 4953733. PMID: 25824066 [Consulta: 3 desembre 2024].
  4. ↑ PubChem «Corrin» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Gen 12; CID 6438343 (rev), pàgs: 17 [Consulta: 19 gener 2019].
  5. ↑ PubChem «5,6-Dimethylbenzimidazole» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Gen 12; CID 675 (rev), pàgs: 32 [Consulta: 19 gener 2019].
  6. ↑ Lykstad, J; Sharma, S «Biochemistry, Water Soluble Vitamins» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Mar 6; NBK538510 (rev), pàgs: 4. PMID: 30860745 [Consulta: 5 desembre 2024].
  7. ↑ O'Leary, F; Samman, S «Vitamin B12 in health and disease» (en anglès). Nutrients, 2010 Mar; 2 (3), pp: 299-316. DOI: 10.3390/nu2030299. PMC: 3257642. PMID: 22254022 [Consulta: 18 novembre 2024].
  8. ↑ Hanna, M; Jaqua, E; Nguyen, V; Clay, J «B Vitamins: Functions and Uses in Medicine» (en anglès). Perm J, 2022 Jun 29; 26 (2), pp: 89-97. DOI: 10.7812/TPP/21.204. PMC: 9662251. PMID: 35933667 [Consulta: 18 novembre 2024].
  9. ↑ Mucha, P; Kus, F; Cysewski, D; Smolenski, RT; Tomczyk, M «Vitamin B12 Metabolism: A Network of Multi-Protein Mediated Processes» (en anglès). Int J Mol Sci, 2024 Jul 23; 25 (15), pp: 8021. DOI: 10.3390/ijms25158021. PMC: 11311337. PMID: 39125597 [Consulta: 25 novembre 2024].
  10. ↑ Smith, AD; Warren, MJ; Refsum, H «Vitamin B12» (en anglès). Adv Food Nutr Res, 2018 Feb 2; 83, pp: 215-279. DOI: 10.1016/bs.afnr.2017.11.005. ISSN: 1043-4526. PMID: 29477223 [Consulta: 22 desembre 2024].
  11. ↑ Randaccio, L; Geremia, S; Demitri, N; Wuerges, J «Vitamin B12: unique metalorganic compounds and the most complex vitamins» (en anglès). Molecules, 2010 Abr 30; 15 (5), pp: 3228-3259. DOI: 10.3390/molecules15053228. PMC: 6257451. PMID: 20657474 [Consulta: 7 desembre 2024].
  12. ↑ Temova Rakuša, Ž; Roškar, R; Hickey, N; Geremia, S «Vitamin B12 in Foods, Food Supplements, and Medicines-A Review of Its Role and Properties with a Focus on Its Stability» (en anglès). Molecules, 2022 Des 28; 28 (1), pp: 240. DOI: 10.3390/molecules28010240. PMC: 9822362. PMID: 36615431 [Consulta: 7 desembre 2024].
  13. ↑ PubChem «Methylcobalamin» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2024 Nov 30; CID 6436232 (rev), pàgs: 26 [Consulta: 7 desembre 2024].
  14. ↑ Warren, MJ; Raux, E; Schubert, HL; Escalante-Semerena, JC «The biosynthesis of adenosylcobalamin (vitamin B12)» (en anglès). Nat Prod Rep, 2002 Ag; 19 (4), pp: 390-412. DOI: 10.1039/b108967f. ISSN: 1460-4752. PMID: 12195810 [Consulta: 7 desembre 2024].
  15. ↑ Zhang, M; Han, W; Hu, S; Xu, H «Methylcobalamin: a potential vitamin of pain killer» (en anglès). Neural Plast, 2013 Des 26; 2013, pp: 424651. DOI: 10.1155/2013/424651. PMC: 3888748. PMID: 24455309 [Consulta: 18 novembre 2024].
  16. ↑ Varela, CD; Segura, N «Histology, Parietal Cells» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Maig 1; NBKK547758 (rev), pàgs: 6. PMID: 31613538 [Consulta: 3 desembre 2024].
  17. ↑ Esposito, G; Dottori, L; Pivetta, G; Ligato, I; et al «Pernicious Anemia: The Hematological Presentation of a Multifaceted Disorder Caused by Cobalamin Deficiency» (en anglès). Nutrients, 2022 Abr 17; 14 (8), pp: 1672. DOI: 10.3390/nu14081672. PMC: 9030741. PMID: 35458234 [Consulta: 18 novembre 2024].
  18. ↑ Solomon, LR «Disorders of cobalamin (vitamin B12) metabolism: emerging concepts in pathophysiology, diagnosis and treatment» (en anglès). Blood Rev, 2007 Maig; 21 (3), pp: 113-130. DOI: 10.1016/j.blre.2006.05.001. ISSN: 1532-1681. PMID: 16814909 [Consulta: 24 desembre 2024].
  19. ↑ Bizzaro, N; Antico, A «Diagnosis and classification of pernicious anemia» (en anglès). Autoimmun Rev, 2014 Abr-Maig; 13 (4-5), pp: 565-568. DOI: 10.1016/j.autrev.2014.01.042. ISSN: 1568-9972. PMID: 24424200 [Consulta: 24 desembre 2024].
  20. ↑ Ortiz Hidalgo, C «George H. Whipple. Premio Nobel en Fisiología y Medicina en 1934. La enfermedad de Whipple, la anemia perniciosa y otras contribuciones a la medicina» (en castellà). Gac Méd Méx, 2002 Jul-Ag; 138 (4), pp: 371-376. ISSN: 2696-1288 [Consulta: 18 novembre 2024].
  21. ↑ Minot, GR; Murphy, WP «Treatment of pernicious anemia by a special diet. 1926 (reprint)» (en anglès). Yale J Biol Med, 2001 Set-Oct; 74 (5), pp: 341-353. ISSN: 1551-4056. PMC: 2588744. PMID: 11769340 [Consulta: 24 desembre 2024].
  22. ↑ Sinclair, L «Recognizing, treating and understanding pernicious anaemia» (en anglès). J R Soc Med, 2008 Maig; 101 (5), pp: 262-264. DOI: 10.1258/jrsm.2008.081006. PMC: 2376267. PMID: 18463283 [Consulta: 24 desembre 2024].
  23. ↑ Edsall, JT «Edwin Joseph Cohn (1892—1953)» (en anglès). National Academy of Sciences, 1961, págs: 40 [Consulta: 16 març 2019].
  24. ↑ Olson, RE «Karl August Folkers (1906–1997)» (en anglès). J Nutr, 2001 Set; 131 (9), págs: 2227–2230. DOI: 10.1093/jn/131.9.2227. ISSN: 1541-6100. PMID: 11533258 [Consulta: 24 desembre 2024].
  25. ↑ Shampo, MA; Kyle, RA «Dorothy Hodgkin--1964 Nobel laureate for work on vitamin B12» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2002 Maig; 77 (5), pp: 403. ISSN: 1942-5546. PMID: 12004987 [Consulta: 22 novembre 2024].
  26. ↑ Gutiérrez-Salmeán, G; Fabila-Castillo, L; Chamorro-Cevallos, G «Nutritional and toxicological aspects of Spirulina (Arthrospira)» (en anglès). Nutr Hosp, 2015 Jul 1; 32 (1), pp: 34-40. DOI: 10.3305/nh.2015.32.1.9001. ISSN: 1699-5198. PMID: 26262693 [Consulta: 25 novembre 2024].
  27. ↑ Niklewicz, A; Smith, AD; Smith, A; Holzer, A; Klein, A; Caddon, A; Molloy, AM; Wolffenbuttel, BHR; Nexo, E; McNulty, H; Refsum, H; Gueant, JL; Dib, MJ; Ward, M; Murphy, M; Green, R; et al «The importance of vitamin B12 for individuals choosing plant-based diets» (en anglès). Eur J Nutr, 2023 Abr; 62 (3), pp: 1551-1559. DOI: 10.1007/s00394-022-03025-4. PMC: 10030528. PMID: 36469110 [Consulta: 19 novembre 2024].
  28. ↑ Villa, EA; Escalante-Semerena, JC «Corrinoid salvaging and cobamide remodeling in bacteria and archaea» (en anglès). J Bacteriol, 2024 Nov 21; 206 (11), pp: e0028624. DOI: 10.1128/jb.00286-24. ISSN: 1098-5530. PMID: 39404452 [Consulta: 7 desembre 2024].
  29. ↑ Bioorganometallics: Biomolecules, Labeling, Medicine; Jaouen, G., Ed. Wiley-VCH: Weinheim, 2006.3-527-30990-X.
  30. ↑ Watanabe, F; Bito, T «Vitamin B12 sources and microbial interaction» (en anglès). Exp Biol Med (Maywood), 2018 Gen; 243 (2), pp: 148-158. DOI: 10.1177/1535370217746612. PMC: 5788147. PMID: 29216732 [Consulta: 22 novembre 2024].
  31. ↑ Khan, AG; Easwaran, SV «Woodward's Synthesis of Vitamin B12» (en anglès). Resonance, 8, 6, 2003; Jun, pp: 8–16. DOI: 10.1007/BF02837864. ISSN: 2688-867X [Consulta: 22 novembre 2024].
  32. ↑ Eschenmoser, A; Wintner, C «Natural Product Synthesis and Vitamin B-12» (en anglès). Science, 196 (4297), 1977; Jun 24, pp: 1410–1420. DOI: 10.1126/science.867037. ISSN: 0036-8075. PMID: 867037.
  33. ↑ Wayne Craig, W «Eschenmoser Approach to Vitamin B12 by A/D Strategy: An Unexpected Journey» (en anglès). Resonance, 19, (7), 2014; Ag 8, pp: 624–640. DOI: 10.1007/s12045-014-0064-4. ISSN: 2688-867X [Consulta: 3 desembre 2024].
  34. ↑ Raux, E; Schubert, HL; Warren, MJ «Biosynthesis of cobalamin (vitamin B12): a bacterial conundrum» (en anglès). Cell Mol Life Sci, 2000 Des; 57 (13-14), pp: 1880-1893. DOI: 10.1007/PL00000670. PMC: 11147154. PMID: 11215515 [Consulta: 1r desembre 2024].
  35. ↑ Biedendieck, R; Malten, M; Barg, H; Bunk, B; Martens, JH; Deery, E; et al «Metabolic engineering of cobalamin (vitamin B12) production in Bacillus megaterium» (en anglès). Microb Biotechnol, 2010 Gen; 3 (1), pp: 24-37. DOI: 10.1111/j.1751-7915.2009.00125.x. PMC: 3815944. PMID: 21255303 [Consulta: 14 desembre 2024].
  36. ↑ De Angelis, M; Bottacini, F; Fosso, B; Kelleher, P; Calasso, M; Di Cagno, R; Ventura, M; et al «Lactobacillus rossiae, a Vitamin B12 Producer, Represents a Metabolically Versatile Species within the Genus Lactobacillus» (en anglès). PLoS One, 2014 Set 29; 9 (9), pp: e107232. DOI: 10.1371/journal.pone.0107232. PMC: 4180280. PMID: 25264826 [Consulta: 8 desembre 2024].
  37. ↑ Wagman, GH; Gannon, RD; Weinstein, MJ «Production of Vitamin B12 by Micromonospora» (en anglès). Appl Microbiol, 1969 Abr; 17 (4), pp: 648-649. DOI: 10.1128/am.17.4.648-649.1969. PMC: 377765. PMID: 5772399 [Consulta: 15 desembre 2024].
  38. ↑ Kipkorir, T; Mashabela, GT; de Wet, TJ; Koch, A; Dawes, SS; Wiesner, L; et al «De Novo Cobalamin Biosynthesis, Transport, and Assimilation and Cobalamin-Mediated Regulation of Methionine Biosynthesis in Mycobacterium smegmatis» (en anglès). J Bacteriol, 2021 Mar 8; 203 (7), pp: e00620-20. DOI: 10.1128/JB.00620-20. PMC: 8088520. PMID: 33468593 [Consulta: 1r desembre 2024].
  39. ↑ Stumpf, L; Schildbach, S; Coffey, A «Obtaining Novel Vitamin B12 Production Strains Acetobacter malorum HFD 3141 and Acetobacter orientalis HFD 3031 from Home-Fermented Sourdough» (en anglès). Appl Microbiol, 2024 Jun 23; 4 (3), pp: 986-999. DOI: 10.3390/applmicrobiol4030067. ISSN: 2471-9315 [Consulta: 25 desembre 2024].
  40. ↑ Abd-Elsalam, LS; Khattab, AA «Production of vitamin B12 and folate using a potent mutant strain of Klebsiella pneumonia» (en anglès). Egypt J Chem, 2018 Gen; 61 (1), pp: 93-100. DOI: 10.21608/ejchem.2018.1629.1140. ISSN: 2357-0245 [Consulta: 25 desembre 2024].
  41. ↑ Piwowarek, K; Lipińska, E; Hać-Szymańczuk, E; Kieliszek, M; Ścibisz, I «Propionibacterium spp.-source of propionic acid, vitamin B12, and other metabolites important for the industry» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 2018 Gen; 102 (2), pp: 515-538. DOI: 10.1007/s00253-017-8616-7. PMC: 5756557. PMID: 29167919 [Consulta: 7 desembre 2024].
  42. ↑ Prieto-de Lima TS; Rojas-Jimenez, K; Vaglio, C «Strategy for Optimizing Vitamin B12 Production in Pseudomonas putida KT2440 Using Metabolic Modeling» (en anglès). Metabolites, 2024 Nov 18; 14 (11), pp: 636. DOI: 10.3390/metabo14110636. PMC: 11596459. PMID: 39590872 [Consulta: 14 desembre 2024].
  43. ↑ Liu, X; Dong, H; Wang, H; Ren, X; Yang, X; Li, T; Fu, G; Xia, M; et al «Recent Advances in Genetic Engineering Strategies of Sinorhizobium meliloti» (en anglès). ACS Synth Biol, 2024 Nov 15; 13 (11), pp: 3497-3506. DOI: 10.1021/acssynbio.4c00348. PMC: 11574922. PMID: 39481116 [Consulta: 7 desembre 2024].
  44. ↑ Selvakumar, P; Balamurugan, G; Viveka, S «Microbial Production of Vitamin B12 and Antimicrobial Activity of Glucose Utilizing Marine Derived Streptomyces Species» (en anglès). Int J Chemtech Res, 2012 Jul-Set; 4 (3), pp: 976-982. ISSN: 2455-9555 [Consulta: 15 desembre 2024].
  45. ↑ Martens, JH; Barg, H; Warren, MJ; Jahn, D «Microbial production of vitamin B12» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 58, (3), 2002, pp: 275–285. DOI: 10.1007/s00253-001-0902-7. ISSN: 0175-7598. PMID: 11935176 [Consulta: 2 febrer 2019].
  46. ↑ FDA «Vitamin B12» (en anglès). Code of Federal Regulations. U.S. Government Printing Office. Title 21, Volume 3, 2018 Abr 1; 21CFR184.1945 (rev), pàg: 550 [Consulta: 22 febrer 2019].
  47. ↑ Tripathi, A; Pandey, VK; Panesar, PS; Taufeeq, A; Mishra, H; Rustagi, S; Malik, S; Kovács, B; et al «Fermentative production of vitamin B12 by Propionibacterium shermanii and Pseudomonas denitrificans and its promising health benefits: A review» (en anglès). Food Sci Nutr, 2024 Set 30; 12 (11), pp: 8675-8691. DOI: 10.1002/fsn3.4428. PMC: 11606883. PMID: 39619983 [Consulta: 8 desembre 2024].
  48. ↑ Linnell, JC; Matthews, DM «Cobalamin metabolism and its clinical aspects» (en anglès). Clin Sci (Lond), 1984 Feb; 66 (2), pp: 113-121. ISSN: 0143-5221. PMID: 6420106 [Consulta: 8 gener 2019].
  49. ↑ Fang, H; Kang, J; Zhang, D «Microbial production of vitamin B12: a review and future perspectives» (en anglès). Microb Cell Fact, 2017 Gen 30; 16 (1), pp: 15. DOI: 10.1186/s12934-017-0631-y. PMC: 5282855. PMID: 28137297 [Consulta: 22 febrer 2019].
  50. ↑ Fang, H; Li, D; Kang, J; Jiang, P; et al «Metabolic engineering of Escherichia coli for de novo biosynthesis of vitamin B12» (en anglès). Nat Commun, 2018 Nov 21; 9 (1), pp: 4917. DOI: 10.1038/s41467-018-07412-6. PMC: 6249242. PMID: 30464241 [Consulta: 22 febrer 2019].
  51. ↑ Donald and Judith Voet. Biochemistry. 2a ed.. John Wiley & Sons Ltd., 1995, p. 675. ISBN 0-471-58651-X. OCLC 31819701. 
  52. ↑ Fedosov, SN; Nexo, E; Heegaard, CW «Kinetics of Cellular Cobalamin Uptake and Conversion: Comparison of Aquo/Hydroxocobalamin to Cyanocobalamin» (en anglès). Nutrients, 2024 Gen 27; 16 (3), pp: 378. DOI: 10.3390/nu16030378. PMC: 10857013. PMID: 38337663 [Consulta: 2 desembre 2024].
  53. ↑ Simonenko, SY; Bogdanova, DA Kuldyushev, NA «Emerging Roles of Vitamin B12 in Aging and Inflammation» (en anglès). Int J Mol Sci, 2024 Maig 6; 25 (9), pp: 5044. DOI: 10.3390/ijms25095044. PMC: 11084641. PMID: 38732262 [Consulta: 2 desembre 2024].
  54. ↑ Socha, DS; DeSouza, SI; Flagg, A; Sekeres, M; Rogers, HJ «Severe megaloblastic anemia: Vitamin deficiency and other causes» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2020 Mar; 87 (3), pp: 153-164. DOI: 10.3949/ccjm.87a.19072. ISSN: 1939-2869. PMID: 32127439 [Consulta: 2 desembre 2024].
  55. ↑ UniProt «Methylmalonyl-CoA mutase, mitochondrial» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 5; P22033 (MUTA_HUMAN) (rev), pàgs: 40 [Consulta: 8 gener 2019].
  56. ↑ Gene «MTR 5-methyltetrahydrofolate-homocysteine methyltransferase [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 13; ID 4548 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 28 febrer 2019].
  57. ↑ Takahashi-Iñiguez, T; García-Hernandez, E; Arreguín-Espinosa, R; Flores, ME «Role of vitamin B12 on methylmalonyl-CoA mutase activity» (en anglès). J Zhejiang Univ Sci B, 2012 Jun; 13 (6), pp: 423-437. DOI: 10.1631/jzus.B1100329. PMC: 3370288. PMID: 22661206 [Consulta: 7 desembre 2024].
  58. ↑ PubChem «Methylmalonic acid» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 23; CID 487 (rev), pàgs: 41 [Consulta: 28 febrer 2019].
  59. ↑ Wolffenbuttel, BHR; Wouters, HJCM; de Jong, WHA; Huls, G; van der Klauw, MM «Association of vitamin B12, methylmalonic acid, and functional parameters» (en anglès). Neth J Med, 2020 Feb; 78 (1), pp: 10-24. ISSN: 1872-9061. PMID: 32043474 [Consulta: 6 desembre 2024].
  60. ↑ Hvas, AM; Lous, J; Ellegaard, J; Nexø, E «Use of plasma methylmalonic acid in diagnosing vitamin B-12 deficiency in general practice» (en anglès). Scand J Prim Health Care, 2002 Mar; 20 (1), pp: 57-59. DOI: 10.1080/028134302317282761. ISSN: 1502-7724. PMID: 12086286 [Consulta: 6 desembre 2024].
  61. ↑ UniProt «Methionine synthase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 5; Q99707 (METH_HUMAN) (rev), pàgs: 21 [Consulta: 8 gener 2019].
  62. ↑ Banerjee, RV; Matthews, RG «Cobalamin-dependent methionine synthase» (en anglès). FASEB J, 4, 5, 1990; Mar, pp: 1450–149. DOI: 10.1096/fasebj.4.5.2407589. ISSN: 1530-6860. PMID: 2407589 [Consulta: 18 novembre 2024].
  63. ↑ Khan, KM; Jialal, I «Folic Acid Deficiency» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 26; NBK535377 (rev), pàgs: 5. PMID: 30570998 [Consulta: 18 novembre 2024].
  64. ↑ Trivedi, M; Areti, A; Venishetty, N; Parikh, A; Didia, C «Pernicious Anemia Unveiled: Unusual Hemolytic Complications and Clinical Implications» (en anglès). Cureus, 2024 Abr 9; 16 (4), pp: e57901. DOI: 10.7759/cureus.57901. PMC: 11079695. PMID: 38725794 [Consulta: 8 desembre 2024].
  65. ↑ Tavares, J; Baptista, B; Gonçalves, Alexandra Bayão Horta «Pernicious Anaemia with Normal Vitamin B12» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2019 Feb 18; 6 (2), pp: 001045. DOI: 10.12890/2019_001045. PMC: 6432825. PMID: 30931271 [Consulta: 25 desembre 2024].
  66. ↑ Iltar, U; Göçer, M; Kurtoğlu, E «False elevations of vitamin B12 levels due to assay errors in a patient with pernicious anemia» (en anglès). Blood Res, 2019 Jun; 54 (2), pp: 149-151. DOI: 10.5045/br.2019.54.2.149. PMC: 6614102. PMID: 31309095 [Consulta: 25 desembre 2024].
  67. ↑ Oakley Jr, GP; Tulchinsky, TH «Folic Acid and Vitamin B12 Fortification of Flour: A Global Basic Food Security Requirement» (en anglès). Public Health Rev, 2010 Jun; 32 (1), pp: 284-295. DOI: 10.1007/BF03391603. ISSN: 2107-6952 [Consulta: 8 desembre 2024].
  68. ↑ Allen, LH «How common is vitamin B-12 deficiency?» (en anglès). Am J Clin Nutr, 2009 Feb; 89 (2), pp: 693S-696S. DOI: 10.3945/ajcn.2008.26947A. ISSN: 1938-3207. PMID: 19116323 [Consulta: 18 novembre 2024].
  69. ↑ Sadeghian, S; Fallahi, F; Salarifar, M; Davoodi, G; Mahmoodian, M; Fallah, N; Darvish, S; et al «Homocysteine, vitamin B12 and folate levels in premature coronary artery disease» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2006 Set 26; 6, pp: 38. DOI: 10.1186/1471-2261-6-38. PMC: 1592513. PMID: 17002799 [Consulta: 24 desembre 2024].
  70. ↑ Clarke, R; Grimley Evans, J; Schneede, J; Nexo, E; Bates, C; Fletcher, A; Prentice, A; Johnston, C; Ueland, PM; Refsum, H; Sherliker, P; Birks, J; et al «Vitamin B12 and folate deficiency in later life» (en anglès). Age Ageing, 2004 Gen; 33 (1), pp: 34-41. DOI: 10.1093/ageing/afg109. ISSN: 1468-2834. PMID: 14695861 [Consulta: 24 desembre 2024].
  71. ↑ Dixon MM; Huang S; Matthews RG; Ludwig, M «The structure of the C-terminal domain of methionine synthase: presenting S-adenosylmethionine for reductive methylation of B12» (en anglès). Structure, 1996 Nov 15; 4 (11), pp: 1263-1275. DOI: 10.1016/S0969-2126(96)00135-9. ISSN: 1878-4186. PMID: 8939751 [Consulta: 10 març 2019].
  72. ↑ Sharma, A; Gerbarg, P; Bottiglieri, T; Massoumi, L; Carpenter, LL; Lavretsky, H; Muskin, PR; et al «S-Adenosylmethionine (SAMe) for Neuropsychiatric Disorders: A Clinician-Oriented Review of Research» (en anglès). J Clin Psychiatry, 2017 Jun; 78 (6), pp: e656-e667. DOI: 10.4088/JCP.16r11113. PMC: 5501081. PMID: 28682528 [Consulta: 5 desembre 2024].
  73. ↑ Djokic, G; Korcok, D; Djordjevic, V; Agic, A; et al «The effects of S-adenosyl-L-methionine-vitamin B complex on mild and moderate depressive symptoms» (en anglès). Hippokratia, 2017 Jul-Set; 21 (3), pp: 140-143. ISSN: 1790-8019. PMC: 6247995. PMID: 30479476 [Consulta: 10 març 2019].
  74. ↑ Kumar, S; Mahto, M «Cerebral White Matter Demyelination in Vitamin B12 Deficiency: A Case Report» (en anglès). J Indian Acad Clin Med, 2023; 13 (1), pp: 39-42. DOI: 10.1177/26339447231152068. ISSN: 1179-9161 [Consulta: 22 novembre 2024].
  75. ↑ Nawaz, A; Khattak, NN; Khan, MS; Nangyal, H; et al «Deficiency of vitamin B12 and its relation with neurological disorders: a critical review» (en anglès). J Basic Appl Zool, 2020 Mar 18; 81 (1), pp: 1-9. DOI: 10.1186/s41936-020-00148-0. ISSN: 2090-990X [Consulta: 22 desembre 2024].
  76. ↑ Hara, D; Akamatsu, M; Mizukami, H; Kato, B; Suzuki, T; et al «A Case of Subacute Combined Degeneration of Spinal Cord Diagnosed by Vitamin B12 Administration Lowering Methylmalonic Acid» (en anglès). Case Rep Neurol, 2020 Gen 15; 12 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1159/000505321. PMC: 7011716. PMID: 32095129 [Consulta: 18 novembre 2024].
  77. ↑ Ekabe, CJ; Kehbila, J; Abanda, MH; Kadia, BM; et al «Vitamin B12 deficiency neuropathy; a rare diagnosis in young adults: a case report» (en anglès). BMC Res Notes, 2017 Gen 28; 10 (1), pp: 72. DOI: 10.1186/s13104-017-2393-3. PMC: 5273828. PMID: 28129784 [Consulta: 1r desembre 2024].
  78. ↑ 78,0 78,1 [enllaç sense format] https://www.nal.usda.gov/fnic/DRI//DRI_Thiamin/306-356_150.pdf Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
  79. ↑ UniProt «Transcobalamin-1 (Haptocorrin)» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2024 Nov 29; P20061 [TCO1_HUMAN] (rev), pàgs: 10 [Consulta: 13 desembre 2024].
  80. ↑ Wuerges, J; Geremia, S; Randaccio, L «Structural study on ligand specificity of human vitamin B12 transporters» (en anglès). Biochem J, 2007 Maig 1; 403 (3), pp: 431-440. DOI: 10.1042/BJ20061394. PMC: 1876373. PMID: 17274763 [Consulta: 13 desembre 2024].
  81. ↑ Al-Awami, HM; Raja, A; Soos, MP «Physiology, Gastric Intrinsic Factor» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 17; NBK546655 (rev), pàgs: 9. PMID: 31536261 [Consulta: 3 desembre 2024].
  82. ↑ PubChem «Pentagastrin» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Gen 5; CID 9853654 (rev), pàgs: 40 [Consulta: 8 gener 2019].
  83. ↑ Prosapio, JG; Sankar, P; Jialal, I «Physiology, Gastrin» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Abr 6; NBK534822 (rev), pàgs: 7. PMID: 30521243 [Consulta: 24 desembre 2024].
  84. ↑ Stover, PJ «Vitamin B12 and older adults» (en anglès). Curr Opin Clin Nutr Metab Care, 2010 Gen; 13 (1), pp: 24-27. DOI: 10.1097/MCO.0b013e328333d157. PMC: 5130103. PMID: 19904199 [Consulta: 18 novembre 2024].
  85. ↑ Fyfe, JC; Madsen, M; Højrup, P; Christensen, EI; et al «The functional cobalamin (vitamin B12)–intrinsic factor receptor is a novel complex of cubilin and amnionless» (en anglès). Blood, 2004 Mar 1; 103 (5), pp: 1573-1579. DOI: 10.1182/blood-2003-08-2852. ISSN: 1528-0020. PMID: 14576052 [Consulta: 16 març 2019].
  86. ↑ UniProt «Cubilin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2022 Abr 28; O60494 (CUBN_HUMAN) (rev), pàgs: 14 [Consulta: 6 desembre 2024].
  87. ↑ Quadros, EV «Advances in the understanding of cobalamin assimilation and metabolism» (en anglès). Br J Haematol, 2010 Gen; 148 (2), pp: 195-204. DOI: 10.1111/j.1365-2141.2009.07937.x. PMC: 2809139. PMID: 19832808 [Consulta: 6 desembre 2024].
  88. ↑ Alpers, DH «Absorption and blood/cellular transport of folate and cobalamin: Pharmacokinetic and physiological considerations» (en anglès). Biochimie, 2016 Jul; 126, pp: 52-56. DOI: 10.1016/j.biochi.2015.11.006. PMC: 4867132. PMID: 26586110 [Consulta: 8 desembre 2024].
  89. ↑ NIH «Transcobalamin deficiency» (en anglès). Genetics Home Reference. US National Library of Medicine, 2019; Gen 2 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 8 gener 2019].
  90. ↑ Li, W; Goubeaux, D «Trilineage dyspoiesis caused by transcobalamin II deficiency» (en anglès). Blood, 2017 Maig 18; 129 (20), pp: 2819. DOI: 10.1182/blood-2016-11-750364. ISSN: 1528-0020. PMID: 28522466 [Consulta: 4 gener 2019].
  91. ↑ Quadros, EV; Nakayama, Y; Sequeira, JM «The protein and the gene encoding the receptor for the cellular uptake of transcobalamin-bound cobalamin» (en anglès). Blood, 2009 Gen 1; 113 (1), pp: 186-192. DOI: 10.1182/blood-2008-05-158949. ISSN: 1528-0020. PMID: 18779389 [Consulta: 13 desembre 2024].
  92. ↑ Trakadis, YJ; Alfares, A; Bodamer, OA; Buyukavci, M; et al «Update on transcobalamin deficiency: clinical presentation, treatment and outcome» (en anglès). J Inherit Metab Dis, 2014 Maig; 37 (3), pp: 461-473. DOI: 10.1007/s10545-013-9664-5. ISSN: 0141-8955. PMID: 24305960 [Consulta: 29 desembre 2018].
  93. ↑ Pluvinage, JV; Ngo, T; Fouassier, C; McDonagh, M; Holmes, BB; Bartley, CM; Kondapavulur, S; Hurabielle, C; Bodansky, A; Pai, V; Hinman, S; Aslanpour, A; Alvarenga, BD; Zorn, KC; Zamecnik, C; McCann, A; Asencor, AI; Huynh, T; Browne, W; Tubati, A; Haney, MS; Douglas, VC; Louine, M; et al «Transcobalamin receptor antibodies in autoimmune vitamin B12 central deficiency» (en anglès). Sci Transl Med, 2024 Jun 26; 16 (753), pp: eadl3758. DOI: 10.1126/scitranslmed.adl3758. PMC: 11520464. PMID: 38924428 [Consulta: 17 novembre 2024].
  94. ↑ Boachie, J; Adaikalakoteswari, A; Goljan, I; Samavat, J; et al «Intracellular and Tissue Levels of Vitamin B12 in Hepatocytes Are Modulated by CD320 Receptor and TCN2 Transporter» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Mar 17; 22 (6), pp: 3089. DOI: 10.3390/ijms22063089. PMC: 8002616. PMID: 33803025 [Consulta: 13 desembre 2024].
  95. ↑ Lipari Pinto, P; Florindo, C; Janeiro, P; Loureiro Santos, R; Mexia, S; Rocha, H; Tavares de Almeida, I; et al «Acquired Vitamin B12 Deficiency in Newborns: Positive Impact on Newborn Health through Early Detection» (en anglès). Nutrients, 2022 Oct 20; 14 (20), pp: 4397. DOI: 10.3390/nu14204397. PMC: 9607322. PMID: 36297083 [Consulta: 18 novembre 2018].
  96. ↑ NIH «Vitamin B12» (en anglès). Fact Sheet for Health Professionals. Office of Dietary Supplements, 2018; Nov 29 (rev), pàgs: 17 [Consulta: 29 desembre 2018].
  97. ↑ Obeid, R; Heil, SG; Verhoeven, MMA; van den Heuvel, EGHM; et al «Vitamin B12 Intake From Animal Foods, Biomarkers, and Health Aspects» (en anglès). Front Nutr, 2019 Jun 28; 6, pp: 93. DOI: 10.3389/fnut.2019.00093. PMC: 6611390. PMID: 31316992 [Consulta: 6 desembre 2024].
  98. ↑ Pawlak, R; Lester, SE; Babatunde, T «The prevalence of cobalamin deficiency among vegetarians assessed by serum vitamin B12: a review of literature» (en anglès). Eur J Clin Nutr, 2016 Jul; 70 (7), pp: 866. DOI: 10.1038/ejcn.2016.81. ISSN: 1476-5640. PMID: 27381013 [Consulta: 26 desembre 2018].
  99. ↑ Białowąs, W; Blicharska, E; Drabik, K «Biofortification of Plant- and Animal-Based Foods in Limiting the Problem of Microelement Deficiencies-A Narrative Review» (en anglès). Nutrients, 2024 Maig 14; 16 (10), pp: 1481. DOI: 10.3390/nu16101481. PMC: 11124325. PMID: 38794719 [Consulta: 24 desembre 2024].
  100. ↑ Kolber, MR; Houle, SKD «Oral vitamin B12: a cost-effective alternative» (en anglès). Can Fam Physician, 2014 Feb; 60 (2), pp: 111-112. ISSN: 1715-5258. PMC: 3922551. PMID: 14616423 [Consulta: 24 desembre 2024].
  101. ↑ Varkal, MA; Karabocuoglu, M «Efficiency of the sublingual route in treating B12 deficiency in infants» (en anglès). Int J Vitam Nutr Res, 2023 Jun; 93 (3), pp: 226-232. DOI: 10.1024/0300-9831/a000724. ISSN: 1664-2821. PMID: 34428928 [Consulta: 24 desembre 2024].
  102. ↑ Wolffenbuttel, BR; Owen, PJ; Ward, M; Green, R «Vitamin B12» (en anglès). BMJ, 2023 Nov 20; 383, pp: e071725. DOI: 10.1136/bmj-2022-071725. PMC: 10658777. PMID: 37984968 [Consulta: 23 desembre 2024].
  103. ↑ Lotz-Havl, AS; Weiß, KJ; Schiergens, KA; Brunet, T; Kohlhase, J; et al «Subcutaneous vitamin B12 administration using a portable infusion pump in cobalamin-related remethylation disorders: a gentle and easy to use alternative to intramuscular injections» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2021 Maig 12; 16 (1), pp: 215. DOI: 10.1186/s13023-021-01847-9. PMC: 8114704. PMID: 33980297 [Consulta: 24 desembre 2024].
  104. ↑ Weaver, CM; Dwyer, J; Fulgoni 3rd, VL; King, JC; Leveille, GA; MacDonald, RS; «Processed foods: contributions to nutrition» (en anglès). Am J Clin Nutr, 2014 Jun; 99 (6), pp: 1525-1542. DOI: 10.3945/ajcn.114.089284. PMC: 6410904. PMID: 24760975 [Consulta: 24 desembre 2024].
  105. ↑ Faheem, B; Ayad, S; Singh, L; Maroules, M «Multiple Myeloma with CNS Involvement in the Form of Leptomeningeal Carcinomatosis Presenting as Vitamin B12 Deficiency» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2022 Gen 31; 12 (1), pp: 59-63. DOI: 10.55729/2000-9666.1011. PMC: 9195113. PMID: 35711872 [Consulta: 3 desembre 2024].
  106. ↑ Hannibal, L; Lysne, V; Bjørke-Monsen, AL; Behringer, S; et al «Biomarkers and Algorithms for the Diagnosis of Vitamin B12 Deficiency» (en anglès). Front Mol Biosci, 2016 Jun 27; 3, pp: 27. DOI: 10.3389/fmolb.2016.00027. PMC: 4921487. PMID: 27446930 [Consulta: 29 desembre 2018].
  107. ↑ Mushtaq, M; Usmani, MR; Hameed, N; Anwar, A; Hashmi, AA «Serum Vitamin B12 Deficiency in Chronic Hemodialysis Patients» (en anglès). Cureus, 2024 Abr 22; 16 (4), pp: e58751. DOI: 10.7759/cureus.58751. PMC: 11110947. PMID: 38779272 [Consulta: 6 desembre 2024].
  108. ↑ Miles, LM; Allen, E; Mills, K; Clarke, R; et al «Vitamin B-12 status and neurologic function in older people: a cross-sectional analysis of baseline trial data from the Older People and Enhanced Neurological Function (OPEN) study» (en anglès). Am J Clin Nutr, 2016 Set; 104 (3), pp: 790-796. DOI: 10.3945/ajcn.116.137927. ISSN: 1938-3207. PMID: 27534645 [Consulta: 22 novembre 2024].
  109. ↑ Blasco-Alonso, Gil-Gómez, R; García Ruiz, A; Cortés Hernández, M; Gutiérrez Schiaffino, G «Encefalopatía grave y deficiencia de vitamina B12: reversibilidad tras la terapia nutricional» (en castellà). Nutr Hosp, 2020 Des; 16; 37 (6), pp: 1285-1288. DOI: 10.20960/nh.03293. ISSN: 1699-5198. PMID: 33241939 [Consulta: 25 desembre 2024].
  110. ↑ Baby, N; George, M; Rajasekharan, A; Ajith, S; et al «Cerebral Venous Sinus Thrombosis Secondary to Vitamin B12 Deficiency - A Case Series with Emphasis on Food Fortification» (en anglès). Ann Afr Med, 2024 Jul 1; 23 (3), pp: 496-500. DOI: 10.4103/aam.aam_138_23. PMC: 11364330. PMID: 39034579 [Consulta: 26 desembre 2024].
  111. ↑ Torres Pacheco, F; Pereira Donoso Scoppetta, TL; Sznirer, M; Paes, RA; da Rocha, AJ «Acute demyelination with leukoencephalopathy and cerebellar involvement in vitamin B12 deficiency» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2015 Mar; 73 (3), pp: 257. DOI: 10.1590/0004-282X20140238. ISSN: 1678-4227. PMID: 25807133 [Consulta: 25 desembre 2024].
  112. ↑ Das, S; Dubey 2, S; Pandit, A; Ray, BK «Myeloradiculoneuropathy due to vitamin B12 deficiency: an unusual clinical and radiological presentation» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Gen 25; 14 (1), pp: e239415. DOI: 10.1136/bcr-2020-239415. PMC: 7839883. PMID: 33495192 [Consulta: 26 desembre 2024].
  113. ↑ Dubaj, C; Czyż, K; Furmaga-Jabłońska, W «Vitamin B12 deficiency as a cause of severe neurological symptoms in breast fed infant - a case report» (en anglès). Ital J Pediatr, 2020 Mar 30; 46 (1), pp: 40. DOI: 10.1186/s13052-020-0804-x. PMC: 7106665. PMID: 32228659 [Consulta: 22 desembre 2024].
  114. ↑ Ata, F; Bint I Bilal, A; Javed, S; Chaudhry, HS; Sharma, R; Malik, RF; et al «Optic neuropathy as a presenting feature of vitamin B-12 deficiency: A systematic review of literature and a case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2020 Nov 5; 60, pp: 316-322. DOI: 10.1016/j.amsu.2020.11.010. PMC: 653199. PMID: 33204422 [Consulta: 24 desembre 2024].
  115. ↑ Gomez-Bernal, GJ; Bernal-Perez, M «Vitamin b₁₂ deficiency manifested as mania: a case report» (en anglès). Prim Care Companion J Clin Psychiatry, 2007; 9 (3), pp: 238. DOI: 10.4088/pcc.v09n0311g. PMC: 1911186. PMID: 17632664 [Consulta: 5 desembre 2024].
  116. ↑ Kibirige, D; Wekesa, C; Kaddu-Mukasa, M; Waiswa, M «Vitamin B12 deficiency presenting as an acute confusional state: a case report and review of literature» (en anglès). Afr Health Sci, 2013 Set; 13 (3), pp: 850-852. DOI: 10.4314/ahs.v13i3.47. PMC: 3824448. PMID: 24250331 [Consulta: 24 desembre 2024].
  117. ↑ Sethi, NK; Robilotti; E, Sadan, Y «Neurological Manifestations Of Vitamin B12 Deficiency» (en anglès). Internet J Nutr Wellness, 2, 1, 2004; Des 1. ISSN: 1937-8297 [Consulta: 22 novembre 2018].
  118. ↑ Masalha, R; Chudakov, B; Muhamad M; Rudoy I; et al «Cobalamin-responsive psychosis as the sole manifestation of vitamin B12 deficiency» (en anglès). Isr Med Assoc J, 3, (9), 2001; Set, pp: 701–703. ISSN: 1565-1088. PMID: 11574992 [Consulta: 5 desembre 2024].
  119. ↑ Alhujaili, NA «Catatonia and vitamin B12 deficiency - A hidden cause? A review article» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2023 Abr;27 (8), pp: 3294-3299. DOI: 10.26355/eurrev_202304_32100. ISSN: 2284-0729. PMID: 37140279 [Consulta: 3 desembre 2024].
  120. ↑ Türksoy, N; Bilici, R; Yalçıner, A; Ozdemir, YÖ; Ornek, I; et al «Vitamin B12, folate, and homocysteine levels in patients with obsessive-compulsive disorder» (en anglès). Neuropsychiatr Dis Treat, 2014 Set 9; 10, pp: 1671-1675. DOI: 10.2147/NDT.S67668. PMC: 4164291. PMID: 25228807 [Consulta: 5 desembre 2024].
  121. ↑ Aguilar-Navarro, SG; Carbajal-Silva, JC; Palacios-Hernández, MGI; Gutiérrez-Gutierrez, LI; et al «Association between vitamin B12 levels and cognitive impairment in older adults» (en anglès). Gac Med Mex, 2023; 159 (1), pp: 32-37. DOI: 10.24875/GMM.M22000733. ISSN: 2696-1288. PMID: 36930548 [Consulta: 29 desembre 2024].
  122. ↑ Yahn, GB; Abato, JE; Jadavji, NM «Role of vitamin B12 deficiency in ischemic stroke risk and outcome» (en anglès). Neural Regen Res, 2021 Mar; 16 (3), pp: 470-474. DOI: 10.4103/1673-5374.291381. PMC: 7996019. PMID: 32985467 [Consulta: 5 desembre 2024].
  123. ↑ Fraga, C; Losa, A; Cascais, I; Garrido, C; Lachado, A; Couto Guerra, I; Bandeira, A; et al «Severe Hemolytic Anemia: Atypical Presentation of Cobalamin Deficiency» (en anglès). J Pediatr Hematol Oncol, 2024 Abr 1; 46 (3), pp: 172-174. DOI: 10.1097/MPH.0000000000002829. PMC: 10956652. PMID: 38408112 [Consulta: 6 desembre 2024].
  124. ↑ Akar, HT; Yıldız, H; Öztürk, Z: Karakaya, D; et al «Case presentation: a severe case of cobalamin c deficiency presenting with nephrotic syndrome, malignant hypertension and hemolytic anemia» (en anglès). BMC Nephrol, 2024 Jul 8; 25 (1), pp: 217. DOI: 10.1186/s12882-024-03656-1. PMC: 11232354. PMID: 38977946 [Consulta: 6 desembre 2024].
  125. ↑ Serin, HM; Kara, AO; Oğuz, B «West syndrome due to vitamin B12 deficiency» (en anglès). Turk Pediatri Ars, 2015 Des 1; 50 (4), pp: 251-253. DOI: 10.5152/TurkPediatriArs.2015.1492. PMC: 4743870. PMID: 26884697 [Consulta: 22 desembre 2024].
  126. ↑ Serin, HM; Arslan, EA «Neurological symptoms of vitamin B12 deficiency: analysis of pediatric patients» (en anglès). Acta Clin Croat, 2019 Jun; 58 (2), pp: 295-302. DOI: 10.20471/acc.2019.58.02.13. PMC: 6884369. PMID: 31819326 [Consulta: 22 desembre 2024].
  127. ↑ Kirik, S; Çatak, Z «Vitamin B12 Deficiency Observed in Children With First Afebrile Seizures» (en anglès). Cureus, 2021 Mar 6; 13 (3), pp: e13745. DOI: 10.7759/cureus.13745. PMC: 7939535. PMID: 33717768 [Consulta: 11 desembre 2024].
  128. ↑ González-Tarrío, L; Fontana, M; Romero, J «Degeneración combinada subaguda medular, una complicación infrecuente de un problema frecuente en la práctica clínica: el déficit de vitamina B₁₂» (en castellà). Semergen, 2008 Oct; 34 (8), pp: 417-419. DOI: 10.1016/S1138-3593(08)72352-9. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 24 desembre 2018].
  129. ↑ Annibale, B; Lahner, E; Fave, GD «Diagnosis and management of pernicious anèmia» (en anglès). Curr Gastroenterol Rep, 2011 Des; 13 (6), pp: 518-524. DOI: 10.1007/s11894-011-0225-5. ISSN: 1522-8037. PMID: 21947876 [Consulta: 23 desembre 2018].
  130. ↑ Lahner, E; Annibale, B «Pernicious anemia: new insights from a gastroenterological point of view» (en anglés). World J Gastroenterol, 2009 Nov 7; 15 (41), pp: 5121-5128. DOI: 10.3748/wjg.15.5121. PMC: 2773890. PMID: 19891010 [Consulta: 23 desembre 2024].
  131. ↑ Berrios, ÁJE; Benítez, PMO; Calderón, MN «Enfoque y tratamiento clínico de la mielosis funicular» (en castellà). Medicent Electron, 2017 Jul-Set; 21 (3), pp: 287-290. ISSN: 1029-3043 [Consulta: 23 desembre 2018].
  132. ↑ Crawford, JR; Say, D «Vitamin B12 deficiency presenting as acute ataxia» (en anglés). BMJ Case Rep, 2013 Mar 26; 2013, pp: bcr2013008840. DOI: 10.1136/bcr-2013-008840. PMC: 3618829. PMID: 23536622 [Consulta: 2 desembre 2024].
  133. ↑ Wolpert, F; Baráth, K; Brakowski, J; Renzel, R; et al «Funicular Myelosis in a Butcher: It Was the Cream Cans» (en anglés). Case Rep Neurol Med, 2015 Gen 28; 2015, pp: 827168. DOI: 10.1155/2015/827168. PMC: 4324743. PMID: 25694837 [Consulta: 15 desembre 2024].
  134. ↑ Pérez, JB «Reflejos de Rossolimo» (en castellà). Diccionario Médico. PortalesMedicos.com, 2011; Des 31 (rev), pàgs: 1. ISSN: 1886-8924 [Consulta: 23 desembre 2018].
  135. ↑ Stanger, O; Fowler, B; Piertzik, K; Huemer, M; et al «Homocysteine, folate and vitamin B12 in neuropsychiatric diseases: review and treatment recommendations» (en anglès). Expert Rev Neurother, 2009 Set; 9 (9), pp: 1393-13412. DOI: 10.1586/ern.09.75. ISSN: 1744-8360. PMID: 19769453 [Consulta: 24 desembre 2018].
  136. ↑ Roncon Dias, A; Camargo Azevedo, B; Bastos Valente Alban, L; Kenji Yagi, O; Kodama Pertille Ramos, MF; Jacob, CE; Cardoso Barchi, L; Cecconello, I; et al «Gastric neuroendocrine tumor: Review and update» (en anglès). Arq Bras Cir Dig, 2017 Abr-Jun; 30 (2), pp: 150-154. DOI: 10.1590/0102-6720201700020016. PMC: 5543797. PMID: 29257854 [Consulta: 24 desembre 2018].
  137. ↑ Zhang, Z; Li, RH; Ma, L; Li, N; Shan, PY; et al «Subacute Combined Degeneration, Pernicious Anemia and Gastric Neuroendocrine Tumor Occured Simultaneously Caused by Autoimmune Gastritis» (en anglès). Front Neurosci, 2019 Gen 25; 13, pp: 1. DOI: 10.3389/fnins.2019.00001. PMC: 6355687. PMID: 30740042 [Consulta: 24 desembre 2018].
  138. ↑ Ganipisetti, VM; Maringanti, BS; Lingas, EC; Naha, K «Adult Vitamin B12 Deficiency-Associated Pseudo-Thrombotic Microangiopathy: A Systematic Review of Case Reports» (en anglès). Cureus, 2024 Mar 8; 16 (3), pp: e55784. DOI: 10.7759/cureus.55784. PMC: 10999119. PMID: 38586727 [Consulta: 1r desembre 2024].
  139. ↑ Ledesma, P; Gimenez, V; Martínez, M; Alba, L; Costa, A «Pseudo-Microangiopatía Trombótica relacionada a deficiencia de vitamina B₁₂ (Síndrome de Moschcowitz)» (en castellà). Hematología. SAH, 2014 Maig-Ag; 18 (2), pp: 169-173. ISSN: 2250-8309 [Consulta: 15 febrer 2019].
  140. ↑ Tun, AM; Myint, ZW; Rojas Hernandez, C; Guevara, E; et al «Vitamin B12 deficiency-related pseudo-thrombotic microangiopathy might be misdiagnosed and treated with plasma product therapy: review of the literature and analysis of the reported cases» (en anglès). Blood, 2017 Des 7; 130 (Supl 1), pp: 5576. DOI: 10.1182/blood.V130.Suppl_1.5576.5576. ISSN: 1528-0020 [Consulta: 1r desembre 2024].
  141. ↑ Rogne, T; Tielemans, MJ; Chong, MF; Yajnik, CS; et al «Associations of Maternal Vitamin B12 Concentration in Pregnancy With the Risks of Preterm Birth and Low Birth Weight: A Systematic Review and Meta-Analysis of Individual Participant Data» (en anglès). Am J Epidemiol, 2017 Feb 1; 185 (3), pp: 212-223. DOI: 10.1093/aje/kww212. PMC: 5390862. PMID: 28108470 [Consulta: 28 desembre 2018].
  142. ↑ Finkelstein, JL; Layden, AJ; Stover, PJ «Vitamin B-12 and Perinatal Health» (en anglès). Adv Nutr, 2015 Set 15; 6 (5), pp: 552-563. DOI: 10.3945/an.115.008201. PMC: 4561829. PMID: 26374177 [Consulta: 18 novembre 2024].
  143. ↑ Finkelstein, JL; Guillet, R; Pressman, EK; Fothergill, A; Guetterman, HM; et al «Vitamin B12 Status in Pregnant Adolescents and Their Infants» (en anglès). Nutrients, 2019 Feb 13; 11 (2), pp: 397. DOI: 10.3390/nu11020397. PMC: 6413223. PMID: 30781902 [Consulta: 18 novembre 2024].
  144. ↑ Gene «CUBN cubilin [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 13; ID 8029 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 6 març 2019].
  145. ↑ Gene «AMN amnion associated transmembrane protein [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 13; ID 81693 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 6 març 2019].
  146. ↑ Gräsbeck, R «Imerslund-Gräsbeck syndrome (selective vitamin B(12) malabsorption with proteinuria)» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Maig 19; 1, pp: 17. DOI: 10.1186/1750-1172-1-17. PMC: 1513194. PMID: 16722557 [Consulta: 6 març 2019].
  147. ↑ Fyfe, JC; Hemker, SL; Venta, PJ; Stebbing, B; Giger, U «Selective intestinal cobalamin malabsorption with proteinuria (Imerslund-Gräsbeck syndrome) in juvenile Beagles» (en anglès). J Vet Intern Med, 2014 Mar-Abr; 28 (2), pp: 356-362. DOI: 10.1111/jvim.12284. PMC: 3959579. PMID: 24433284 [Consulta: 19 desembre 2024].
  148. ↑ Fyfe, JC; Hemker, SL; Frampton, A; Raj, K; Nagy, PL; et al «Inherited selective cobalamin malabsorption in Komondor dogs associated with a CUBN splice site variant» (en anglès). BMC Vet Res, 2018 Des 27; 14 (1), pp: 418. DOI: 10.1186/s12917-018-1752-1. PMC: 6309081. PMID: 30591068 [Consulta: 19 desembre 2024].
  149. ↑ Owczarek-Lipska, M; Jagannathan, V; Drögemüller, C; Lutz, S; Glanemann, B; et al «A frameshift mutation in the cubilin gene (CUBN) in Border Collies with Imerslund-Gräsbeck syndrome (selective cobalamin malabsorption)» (en anglès). PLoS One, 2013 Abr 16; 8 (4), pp: e61144. DOI: 10.1371/journal.pone.0061144. PMC: 3628801. PMID: 23613799 [Consulta: 19 desembre 2024].
  150. ↑ Gene «CBLIF cobalamin binding intrinsic factor [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 13; ID 2694 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 6 març 2019].
  151. ↑ Gräsbeck, R; Tanner, S «Congenital intrinsic factor deficiency» (en anglès). Orphanet, 2011 Set; ORPHA: 332 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 6 març 2019].
  152. ↑ Chiche. L; Jean, R; Romain, F; Roux, F; et al «Implications cliniques de la découverte d'une hypervitaminémie B12 en médecine interne» (en francès). Rev Med Interne, 2008 Mar; 29 (3), pp: 187-194. DOI: 10.1016/j.revmed.2007.07.007. ISSN: 0248-8663. PMID: 17981373 [Consulta: 21 gener 2019].
  153. ↑ Takahash, K; Tsukamoto, S; Kakizaki, Y; Saito, K; et al «Hypercobalaminemia Induced by an Energy Drink after Total Gastrectomy: A Case Report» (en anglès). J Rural Med, 2013; 8 (1), pp: 181-185. DOI: 10.2185/jrm.8.181. PMC: 4309343. PMID: 25649897 [Consulta: 2 desembre 2024].
  154. ↑ Lacombe, V; Chabrun, F; Lacout, C; Ghali, A; Capitain, O; Patsouris, A; et al «Persistent elevation of plasma vitamin B12 is strongly associated with solid cancer» (en anglès). Sci Rep, 2021 Jun 25; 11 (1), pp: 13361. DOI: 10.1038/s41598-021-92945-y. PMC: 8233305. PMID: 34172805 [Consulta: 22 novembre 2024].
  155. ↑ Andrès, E; Serraj, K; Zhu, J; Vermorken, AJ «The pathophysiology of elevated vitamin B12 in clinical practice» (en anglès). QJM, 2013 Jun; 106 (6), pp: 505-515. DOI: 10.1093/qjmed/hct051. ISSN: 23447660. PMID: 1460-2393 [Consulta: 21 gener 2019].
  156. ↑ Pongcharoensuk, T; Thaiwat, S «Systemic pigmented contact dermatitis to cobalt following ingestion of cobalamin supplement» (en anglès). Clin Case Rep, 2021 Abr 10; 9 (5), pp: e04103. DOI: 10.1002/ccr3.4103. PMC: 8127045. PMID: 34026146 [Consulta: 24 desembre 2024].
  157. ↑ Wajih Ullah, M; Amray, A; Qaseem, A; Siddiqui, T; Naeem, T «Anaphylactic Reaction to Cyanocobalamin: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2018 Maig 5; 10 (5), pp: e2582. DOI: 10.7759/cureus.2582. PMC: 6034758. PMID: 29984124 [Consulta: 27 desembre 2018].
  158. ↑ Balta I, Ozuguz P «Vitamin B12-induced acneiform eruption» (en anglès). Cutan Ocul Toxicol, 2014 Jun; 33 (2), pp: 94-95. DOI: 10.3109/15569527.2013.808657. ISSN: 1556-9527. PMID: 23815241 [Consulta: 10 febrer 2019].
  159. ↑ Lin, HY; Chung, CY; Chang, CS; Wang, ML; et al «Hyperhomocysteinemia, deep vein thrombosis and vitamin B12 deficiency in a metformin-treated diabetic patient» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2007 Set; 106 (9), pp: 774-778. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60039-X. ISSN: 0929-6646. PMID: 17908667 [Consulta: 6 desembre 2024].
  160. ↑ Shemesh, A; Margolin, E «Leber Optic Atrophy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK482499 (rev), pàgs: 5. PMID: 29494105 [Consulta: 24 desembre 2018].
  161. ↑ Zibold, J; von Livonius, B; Kolarova, H; Rudolph, G; Priglinger, CS; et al «Vitamin B12 in Leber hereditary optic neuropathy mutation carriers: a prospective cohort study» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2022 Ag 9; 17 (1), pp: 310. DOI: 10.1186/s13023-022-02453-z. PMC: 9361590. PMID: 35945620 [Consulta: 6 desembre 2024].
  162. ↑ Turvey, SE; Cronin, B; Arnold, AD; et al «Adverse reactions to vitamin B12 injections due to benzyl alcohol sensitivity: Successful treatment with intranasal cyanocobalamin» (en anglès). Allergy, 2004 Set; 59 (9), pp: 1023-1024. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2004.00507.x. ISSN: 1398-9995. PMID: 15291924 [Consulta: 8 març 2019].
  163. ↑ DrugBank «Aminosalicylic Acid» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Feb 21; DB00233 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 28 febrer 2019].
  164. ↑ Toskes, PP; Deren, JJ «Selective inhibition of vitamin B 12 absorption by para-aminosalicylic acid» (en anglès). Gastroenterology, 1972 Jun; 62 (6), pp: 1232-1237. ISSN: 1528-0012. PMID: 5050320 [Consulta: 24 desembre 2024].
  165. ↑ Juodeikis, R; Jones, E; Deery, E; Beal, DM; Stentz, R; Kräutler, B; et al «Nutrient smuggling: Commensal gut bacteria-derived extracellular vesicles scavenge vitamin B12 and related cobamides for microbe and host acquisition» (en anglès). J Extracell Biol, 2022 Oct 11; 1 (10), pp: e61. DOI: 10.1002/jex2.61. PMC: 11080852. PMID: 38939214 [Consulta: 24 desembre 2024].
  166. ↑ Shojania, AM «Oral contraceptives: effect of folate and vitamin B12 metabolism» (en anglès). Can Med Assoc J, 1982 Feb 1; 126 (3), pp: 244-247. ISSN: 0008-4409. PMC: 1862844. PMID: 7037144 [Consulta: 10 febrer 2019].
  167. ↑ Akyuz, Sare; Erguven, Muferet; Hamzah, Oznur «Do Vitamin B12 Levels Need to be Evaluated in FMF Cases Having Long Term Colchicine Treatment?» (en anglès). Ann Paediatr Rheumatol, 1, 2, 2012, pp: 65-70. DOI: 10.5455/apr.052620120351. ISSN: 2146-2909 [Consulta: 14 desembre 2024].
  168. ↑ PubChem «Colestipol» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 4; CID 62816 (rev), pàgs: 29 [Consulta: 10 febrer 2019].
  169. ↑ PubChem «Cholestyramine» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 4; CID 70695641 (rev), pàgs: 26 [Consulta: 10 febrer 2019].
  170. ↑ West, RJ; Lloyd, JK «The effect of cholestyramine on intestinal absorption» (en anglès). Gut, 1975 Feb; 16 (2), pp: 93-98. DOI: 10.1136/gut.16.2.93. PMC: 1410988. PMID: 1168607 [Consulta: 15 desembre 2024].
  171. ↑ Liu, Q; Li, S; Quan, H; Li, J «Vitamin B12 Status in Metformin Treated Patients: Systematic Review» (en anglès). PLoS One, 2014 Jun 24; 9 (6), pp: e100379. DOI: 10.1371/journal.pone.0100379. PMC: 4069007. PMID: 24959880 [Consulta: 1r desembre 2024].
  172. ↑ Damião, CP; Rodrigues, AO; Pinheiro, MF; Cruz Filho, RA; et al «Prevalence of vitamin B12 deficiency in type 2 diabetic patients using metformin: a cross-sectional study» (en anglès). Sao Paulo Med J, 2016 Nov-Des; 134 (6), pp: 473-479. DOI: 10.1590/1516-3180.2015.01382111. ISSN: 1806-9460. PMID: 28076635 [Consulta: 8 gener 2019].
  173. ↑ Shekoohi, N; Javanbakht, MH; Sohrabi, M; Zarei, M; et al «Smoking Discriminately Changes the Serum Active and Non-Active Forms of Vitamin B12» (en anglès). Acta Med Iran, 2017 Jun; 55 (6), pp: 389-394. ISSN: 1735-9694. PMID: 28843240 [Consulta: 10 gener 2019].
  174. ↑ Brasky, TM; White, E; Chen, CL «Long-Term, Supplemental, One-Carbon Metabolism-Related Vitamin B Use in Relation to Lung Cancer Risk in the Vitamins and Lifestyle (VITAL) Cohort» (en anglès). J Clin Oncol, 2017 Oct 20; 35 (30), pp: 3440-3448. DOI: 10.1200/JCO.2017.72.7735. PMC: 5648175. PMID: 28829668 [Consulta: 10 gener 2019].
  175. ↑ Lam, JR; Schneider, JL; Zhao, W; Corley, DA «Proton pump inhibitor and histamine 2 receptor antagonist use and vitamin B12 deficiency» (en anglès). JAMA, 2013 Des 11; 310 (22), pp: 2435-2442. DOI: 10.1001/jama.2013.280490. ISSN: 1538-3598. PMID: 24327038 [Consulta: 15 desembre 2024].
  176. ↑ Mohammed, H; Sara, E; Bouchra, O «Acute psychotic and vitamin B12 deficiency in patient with nitrous oxide misuse: A case report» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2024 Ag 8; 12, pp: 2050313X241269577. DOI: 10.1177/2050313X241269577. PMC: 11311192. PMID: 39131582 [Consulta: 15 desembre 2024].
  177. ↑ Kaski, D; Kumar, P; Murphy, E; Warner, TT «Iatrogenic B12-deficient peripheral neuropathy following nitrous oxide administration for functional tonic leg spasm: A case report» (en anglès). Clin Neurol Neurosurg, 2017 Set; 160, pp: 108-110. DOI: 10.1016/j.clineuro.2017.07.006. ISSN: 1872-6968. PMID: 28709008 [Consulta: 15 desembre 2024].
  178. ↑ Campdesuner, V; Teklie, Y; Alkayali, T; Pierce, D; George, J «Nitrous Oxide-Induced Vitamin B12 Deficiency Resulting in Myelopathy» (en anglès). Cureus, 2020 Jul 9; 12 (7), pp: e9088. DOI: 10.7759/cureus.9088. PMC: 7366039. PMID: 32685323 [Consulta: 15 desembre 2024].
  179. ↑ Hughes, G; Moran, E; Dedicoat, MJ «Encephalitis secondary to nitrous oxide and vitamin B12 deficiency» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Des 2; 12 (12), pp: e229380. DOI: 10.1136/bcr-2019-229380. PMC: 7001726. PMID: 31796450 [Consulta: 15 desembre 2024].
  180. ↑ Ménétrier, T; Denimal, D «Vitamin B12 Status in Recreational Users of Nitrous Oxide: A Systematic Review Focusing on the Prevalence of Laboratory Abnormalities» (en anglès). Antioxidants (Basel), 2023 Maig 31; 12 (6), pp: 1191. DOI: 10.3390/antiox12061191. PMC: 10294871. PMID: 37371921 [Consulta: 18 novembre 2024].
  181. ↑ Stockton, L; Simonsen, C; Seago, S «Nitrous oxide-induced vitamin B12 deficiency» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2017 Abr; 30 (2), pp: 171-172. ISSN: 0899-8280. PMC: 5349816. PMID: 28405070 [Consulta: 8 gener 2019].
  182. ↑ Linnebank, M; Moskau, S; Semmler, A; Widman, G; Stoffel-Wagner, B, et al «Antiepileptic drugs interact with folate and vitamin B12 serum levels» (en anglès). Ann Neurol, 2011 Feb; 69 (2), pp: 352-359. DOI: 10.1002/ana.22229. ISSN: 1531-8249. PMID: 21246600 [Consulta: 25 desembre 2024].
  183. ↑ Mumtaz, H; Ghafoor, B; Saghir, H; Tariq, M; Dahar, K; et al «Association of Vitamin B12 deficiency with long-term PPIs use: A cohort study» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2022 Set 26; 82, pp: 104762. DOI: 10.1016/j.amsu.2022.104762. PMC: 9577826. PMID: 36268318 [Consulta: 3 desembre 2024].
  184. ↑ Ito, T; Ramos-Alvarez, I; Jensen, RT «Long-Term Proton Pump Inhibitor-Acid Suppressive Treatment Can Cause Vitamin B12 Deficiency in Zollinger-Ellison Syndrome (ZES) Patients» (en anglès). Int J Mol Sci, 2024 Jul 2; 25 (13), pp: 7286. DOI: 10.3390/ijms25137286. PMC: 11242121. PMID: 39000391 [Consulta: 3 desembre 2024].
  185. ↑ Rodriguez-Castro, KI; Franceschi, M; Noto, A; Miraglia, C; Nouvenne, A; et al «Clinical manifestations of chronic atrophic gastritis» (en anglès). Acta Biomed, 2018 Des 17; 89 (8-S), pp: 88-92. DOI: 10.23750/abm.v89i8-S.7921. PMC: 6502219. PMID: 30561424 [Consulta: 3 desembre 2024].
  186. ↑ Kaweme, NM; Butress, SMN; Mantina, HM «Long-Term Zidovudine Therapy and Whether It is a Trigger of Vitamin B12 Deficiency: A Case Study of Megaloblastic Anemia at the University of Zambia Teaching Hospital» (en anglès). Case Rep Hematol, 2022 Oct 7; 2022, pp: 3827616. DOI: 10.1155/2022/3827616. PMC: 9568349. PMID: 36247196 [Consulta: 2 desembre 2024].
  187. ↑ Cox, L «Vitamin B12: Deficiency & Supplements» (en anglès). LiveScience Health, 2017; Jun 21, pàgs: 5 [Consulta: 9 març 2019].
  188. ↑ Rizzo, G; Laganà, AS; Rapisarda, AM; La Ferrera, GM; Buscema, M; Rossetti, P; Nigro, A; et al «Vitamin B12 among Vegetarians: Status, Assessment and Supplementation» (en anglès). Nutrients, 2016 Nov 29; 8 (12), pii: E767. DOI: 10.3390/nu8120767. PMC: 5188422. PMID: 27916823 [Consulta: 26 desembre 2018].
  189. ↑ Gallego-Narbón, A; Zapatera, B; Barrios, L; Vaquero, MP «Vitamin B12 and folate status in Spanish lacto-ovo vegetarians and vegans» (en anglès). J Nutr Sci, 2019 Feb 26; 8, pp: e7. DOI: 10.1017/jns.2019.2. PMC: 6391582. PMID: 30828450 [Consulta: 9 març 2019].
  190. ↑ Ahangar, ER; Annamaraju, P «Hydroxocobalamin» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Maig 29; NBK557632 (rev), pàgs: 5. PMID: 32491564 [Consulta: 18 novembre 2024].
  191. ↑ Coentrão, L; Neves, A; Moura, D «Hydroxocobalamin treatment of acute cyanide poisoning with a jewellery-cleaning solution» (en anglès). BMJ Case Rep, 2010 Jul 15; 2010, pp: bcr0120102603. DOI: 10.1136/bcr.01.2010.2603. PMC: 3028453. PMID: 22752701 [Consulta: 25 novembre 2024].
  192. ↑ Lachowicz, JI; Alexander, J; Aaseth, JO «Cyanide and Cyanogenic Compounds-Toxicity, Molecular Targets, and Therapeutic Agents» (en anglès). Biomolecules, 2024 Nov 7; 14 (11), pp: 1420. DOI: 10.3390/biom14111420. PMC: 11591714. PMID: 39595596 [Consulta: 7 desembre 2024].
  193. ↑ European Medicines Agency. «Cyanokit» (en anglès). Product Information, 18 gener 2019 (rev). [Consulta: 7 desembre 2024].
  194. ↑ Aguilar Salmerón, R; Armelles Sebastià, M; Fernández de Gamarra Martínez, E; García Peláez M; Gispert Ametller, À; López Ramos, MG; et al «Guia d'antídots per als centres hospitalaris de Catalunya». Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària, Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2022; Feb (rev), pàgs: 109 [Consulta: 6 desembre 2024].
  195. ↑ EMA «Cyanokit» (en anglès). Summary of Product Characteristics, 2019 Gen 18; EMEA/H/C/000806 (rev), pàgs: 59 [Consulta: 21 febrer 2019].
  196. ↑ Sheckter, CC; Mandell, S «Say no to cyanokit. Pause at the 10, 10 threshold» (en anglès). Burns, 2022 Set; 48 (6), pp: 1516-1518. DOI: 10.1016/j.burns.2022.06.019. PMC: 9935086. PMID: 35850879 [Consulta: 7 desembre 2024].
  197. ↑ Gomollón, F; Gargallo, CJ; Muñoz, JF; Vicente, R; Lue, A; Mir, A; García-Alvarado, M; et al «Oral Cyanocobalamin is Effective in the Treatment of Vitamin B12 Deficiency in Crohn's Disease» (en anglès). Nutrients, 2017 Mar 20; 9 (3), pp: 308. DOI: 10.3390/nu9030308. PMC: 5372971. PMID: 28335526 [Consulta: 13 desembre 2024].
  198. ↑ Health Quality Ontario «Vitamin B12 and cognitive function: an evidence-based analysis» (en anglès). Ont Health Technol Assess Ser, 2013 Nov 1; 13 (23), pp: 1-45. ISSN: 1915-7398. PMC: 3874776. PMID: 24379897 [Consulta: 26 desembre 2018].
  199. ↑ Millsop, JW; Bhatia, BK; Debbaneh, M; Koo, J; Liao, W «Diet and psoriasis, part III: role of nutritional suplements» (en anglès). J Am Acad Dermatol, 2014 Set; 71 (3), pp: 561-569. DOI: 10.1016/j.jaad.2014.03.016. PMC: 4134971. PMID: 24780177 [Consulta: 26 desembre 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cianocobalamina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cianocobalamina&oldid=34406455»