Charo López
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 octubre 1943 (81 anys) Salamanca (Espanya) |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | actriu, actriu de teatre |
Activitat | 1965 - |
María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com a Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.[1]
Biografia
[modifica]Començaments
[modifica]Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.[2]
Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.
El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació en La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.[3]
La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).
Los gozos y las sombras
[modifica]El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.
Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.
En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.
Teatre
[modifica]Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.
Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).
Filmografia parcial
[modifica]- Los paraísos perdidos (1965)
- Plan Jack cero tres (1967)
- El hueso (1967)
- La vida sigue igual (1969)
- Ditirambo (1969)
- El extraño caso del doctor Fausto (1969)
- Pastel de sangre (1971)
- Me enveneno de azules (1971)
- El bandido Malpelo (1971)
- La guerrilla (1972)
- El sol bajo la tierra (1972)
- Don Yllán, el mágico de Toledo (1973)
- La leyenda del alcalde de Zalamea (1973)
- Las estrellas están verdes (1973)
- La Regenta (1974) de Gonzalo Suárez
- Madres solteras (1975)
- La Raulito en libertad (1975)
- Largo retorno (1975)
- Las cuatro novias de Augusto Pérez (1976)
- Manuela (1976)
- El límite del amor (1976)
- Ah sì? E io lo dico a Zzzzorro! (1976)
- Luto riguroso (1977)
- Parranda (1977)
- Los placeres ocultos (1977)
- Der Tiefstapler (1978)
- Adiós, querida mamá (1980)
- Historias de mujeres (1980)
- El gran secreto (1980)
- Tres mujeres de hoy (1980)
- Anima - Symphonie phantastique (1981)
- De camisa vieja a chaqueta nueva (Rafael Gil, 1982)
- Adulterio nacional (1982)
- La colmena (Mario Camus, 1982)
- L'home ronyó, (1983)
- Atrapado (1983)
- Interior roig (1983)
- Zama (1984)
- Epílogo (1984)
- Últimas tardes con Teresa (1984)
- Crimen en familia (1985)
- La vieja música (1985)
- Los paraísos perdidos (1985)
- Tiempo de silencio (1986)
- El rey del mambo (1989)
- Cómo levantar 1000 kilos (1991)
- Lo más natural (1991)
- Don Juan en los infiernos (1991)
- La fiebre del oro (1993])
- Kika (Pedro Almodóvar, 1993)
- El día nunca, por la tarde (1994)
- El detective y la muerte (1994)
- Pasajes (1996)
- Secretos del corazón (Montxo Armendáriz, 1997)
- Plenilunio (Imanol Uribe, 1999)
- Tiempos de azúcar (Juan Luis Iborra, 2001)
- La soledad era esto (2002)
- Nudos (2003)
- Las llaves de la independencia (2004)
- Habitación en alquiler (2006)
- Rey Gitano (2015)
Televisió
[modifica]- Fugitiva (2018)
- Cuéntame cómo pasó (2016-)
- Camera café
- 10 de novembre de 2008
- Clase media (1987)
- La Voz humana
- Eh, Joe (1 d'agost de 1986)
- Los pazos de Ulloa (1985)
- La máscara negra
- Un baile de máscaras (21 de maig de 1982)
- Los gozos y las sombras (1982)
- Fortunata y Jacinta (1980)
- Curro Jiménez
- La mujer de negro (9 de maig de 1977)
- Este señor de negro
- Carola (19 de novembre de 1975)
- El quinto jinete
- La familia Vourdalak (20 d'octubre de 1975)
- Silencio, estrenamos
- 14 d'agost de 1974 (14 d'agost de 1974)
- Noche de teatro
- Águila de blasón (17 de maig de 1974)
- Los Libros
- Cuentos de Giovani Bocaccio (4 de març de 1974)
- El club de los suicidas (7 de desembre de 1977)
- El pícaro (1974)
- Capítulo 7: De los sucesos que presenció Lucas una agitada noche en casa de un doctor
- Juan y Manuela (1974)
- Los camioneros
- Ida y vuelta por el mismo camino (14 de gener de 1974)
- Novela
- La prima Phillis (12 de març de 1973)
- Amor de perdición (28 de maig de 1973)
- Nada menos que todo un hombre (31 de gener de 1977)
- Tres eran tres (1972-73)
- Historias de Juan Español
- 27 de setembre de 1972
- Ficciones
- Gradiva (20 de gener de 1972)
- El misterio de la carretera de Cintra (2 de març de 1972)
- En defensa de un derecho (14 de abril de 1973)
- Crimen pasional casi perfecto (22 de setembre de 1973)
- El rey y la reina (17 de juny de 1974)
- La saga de Maruxa Canido (29 de juliol de 1974)
- Las doce caras de Eva
- Sagitario (5 de gener de 1972)
- Teatro breve
- El observatorio (2 d'octubre de 1971)
- Cuentos y leyendas
- Tarde llega el desengaño (13 de març de 1969)
- Ópera en Marineda (14 de gener de 1975)
- Don Yllán, el Mágico de Toledo (21 de gener de 1975)
- Los tres maridos burlados (31 d'octubre de 1975)
- Doce cuentos y una pesadilla
- Por favor, compruebe el futuro (16 de setembre de 1967)
- Los Encuentros
- Juego escondido (5 d'agost de 1967)
- Estudio 1
- Carlota (15 de diciembre de 1965)
- El alcalde de Zalamea (26 de març de 1968)
- El caballero de Olmedo (29 d'octubre de 1968)
- Bodas de cobre (11 de febrer de 1972)
- La hidalga limosnera (31 de març de 1972)
- La muerte de un viajante (10 de novembre de 1972)
- La zorra y las uvas (16 de juny de 1975)
- Mesas separadas (23 de setembre de 1979)
- Maribel y la extraña familia (16 de març de 1980)
- Los padres terribles (5 d'octubre de 1980)
Teatre
[modifica]- Ojos de agua (Adaptació de La Celestina, 2014)
- La laguna dorada (2014)
- Carcajada salvaje (2011)
- El otro lado (2008)
- Tengamos el sexo en paz (2006-2007)
- El infierno (2005)
- Las memorias de Sarah Bernhardt (2003)
- Los puentes de Madison (2002)
- Tengamos el sexo en paz (1995-1999)
- Carcajada salvaje (1994-1995)
- Hay que deshacer la casa (1988)
- Una jornada particular (1987)
- Los japoneses no esperan (1979)[5]
- La marquesa Rosalinda (1970)
- El condenado por desconfiado (1970)
- Los lunáticos (¿?)
- La paz (¿?)
Premis i candidatures
[modifica]Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1990 | millor interpretació femenina protagonista | Lo más natural | Candidata |
1997 | millor interpretació femenina de repartiment | Secretos del corazón | Guanyadora |
Any | Categoria | Treball | Resultat |
---|---|---|---|
1975 | Millor intèrpret de televisió | Cuentos y leyendas | Guanyadora |
1982 | Millor intèrpret de televisió | Los gozos y las sombras | Guanyadora |
1984 | Millor actriu de cinema | Epílogo Últimas tardes con Teresa |
Candidata |
1985 | Millor actriu de cinema | Crimen en familia La vieja música Los paraísos perdidos |
Candidata |
1997 | Millor actriu de teatre | Tengamos el sexo en paz | Guanyadora |
2014 | Tota una vida | Guanyadora |
Any | Categoria | pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1968 | Premi Antonio Barbero | El hueso | Guanyadora |
Any | Categoria | Trabajo | Resultat |
---|---|---|---|
1997 | millor interpretació secundària de cinema | Secretos del corazón | Guanyadora |
Any | Categoria | Resultat |
---|---|---|
2009 | Premi a la trajectòria professional | Guanyadora |
Any | Categoria | Sèrie de televisió | Resultat |
---|---|---|---|
1985 | Millor actriu | Los pazos de Ulloa | Guanyadora |
1982 | Los gozos y las sombras | Guanyadora | |
1975 | Cuentos y leyendas | Guanyadora |
- Altres
- Premi del sindicat cinematogràfic per La Regenta (1974).
- Premi Ercilla de teatre pel seu treball en Hay que deshacer la casa (1989).
- Premi Cartellera Túria de teatre pel seu treball en Tengamos el sexo en paz (1997).
- Golden l'Índia Catalina a la millor actriu de repartiment en el Festival de Cartagena d'Índies (1998).
- Camaleó d'honor del Festival Internacional de Cinema Inèdit d'Islantilla (2007).
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2008).
- Premi Nacional de Cinematografia Nacho Martínez del Festival Internacional de Cinema de Gijón (2010).
- Premi Ercilla (2011)
- Trofeu ALCINE a la millor interpretació femenina 2012 per "La media vuelta"
Referències
[modifica]- ↑ Pablo Lizcano entrevista a la actriz Charo López en "Autorretrato". Televisión española, 21 de febrero de 1984.
- ↑ Borau, José Luis, dir. (1998) Diccionario del cine español. Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.
- ↑ Entrevista en Escritura pública (2008)
- ↑ Charo López en "Más estrellas que en el cielo", con Terenci Moix. TVE, 1 de febrero de 1989.
- ↑ «Estreno de "Los japoneses no esperan", de Ricardo Talesnik». El País, 03-03-1979. [Consulta: 26 octubre 2011].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1968». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ «Charo López, Premio Especial Sant Jordi de Cine de RNE por su trayectoria». La Información, 18-02-2016 [Consulta: 10 gener 2019].