Bida
- Per la ciutat de Nigèria, vegeu Bida (Nigèria)
Bida (àrab: بدعة, bidʿa, ‘innovació’, ‘heretgia’)[1] és un terme àrab que es refereix, dins de l'islam, a les innovacions en matèria de religió. En contrast amb el terme català «innovació», el concepte de bida sol tenir una connotació negativa, tot i que no sempre: si bé les innovacions pel que fa als afers mundans (com la ciència, la medicina o la tecnologia) són generalment acceptables i recomanables per a un musulmà, les innovacions en la pràctica religiosa són considerades sovint com un pecat.[2]
En l'islam sunnita
[modifica]En els primers moments de l'islam, la bida es referia principalment a les doctrines heterodoxes. En dret islàmic, quan s'empra sense cap qualificació, indicava qualsevol assumpte inventat que no tenia precedents en l'Alcorà i la sunna i/o que hi estava en contra.[3]
Els erudits musulmans sunnites tradicionalment han distingit dues menes de bida, les innovacions en assumptes mundans i les innovacions en assumptes religiosos.[4] Altres estudiosos, a més, han dividit la bida entre innovacions legals i innovacions il·legals.[5]
Introduir una bida en assumptes religiosos i practica-la i seguir-la es considera un pecat, un dels més greus en l'islam, del qual cal desistir i penedir-se'n.[6]
En assumptes mundans
[modifica]Els erudits musulmans sunnites han distingit entre dues menes de bida, en assumptes mundans:[4]
- Innovacions bones, com ara l'ús de la tecnologia per tal de propagar la fe de l'islam.[7]
- Innovacions perverses, i per tant prohibides per la llei islàmica, com ara el consum d'alcohol[8] o, més recentment, la descoberta i síntesi de substàncies tòxiques.[9][10]
En assumptes religiosos
[modifica]Des del punt de vista tradicional, existeixen diverses definicions de bida segons les diverses escoles interpretatives de l'islam:
- «Dur a terme accions que desagraden a Déu i al seu missatger Mahoma» (Muhàmmad ibn Issa at-Tirmidhí).[11][12]
- «Una bida sempre és dolenta, però si alguna cosa nova té el seu origen en l'Alcorà i la sunna, se l'anomenarà bida lughawiyya (‘innovació verbal’)» (Ibn Taymiyya).[11][14]
En aquests sentit, alguns autors distingeixen entre innovacions bones i dolentes:
- Bida sàyyia, ‘innovació dolenta’: «allò que s'oposa a l'Alcorà i la sunna o que està en contra de l'islam»[11] (Ibn Hajar al-Asqalani[15] i Ibn Qayyim al-Jawziyya),[16] o també de la xaria (llei islàmica) (Muhammad Ramzaan),[17] o allò que elimina la sunna o que va en contra dels deures del musulmà i que, per tant, està prohibit.
- Bida hàssana: allò nou que no està en contra de la xaria (segons estudiosos com ara Muhàmmad aix-Xawkaní,[18] an-Nawawí,[19] Ibn Hàjar al-Asqalaní,[20] Ibn Mandhur, ar-Raghib al-Isfahaní o Badr-ad-Din al-Ayní).[11] Un exemple de bida hàssana és el desenvolupament de l'estudi dels hadits, del fiqh o el tafsir, que no existien en època del profeta Mahoma (an-Nawawí).[21]
En l'islam xiïta
[modifica]Per a l'islam xiïta, la definició de bida és qualsevol cosa que s'introdueixi a l'islam com a fard (‘obligatori’), mustahabb (recomenat), halal (‘neutre’), makruh (‘detestable’) o hàram (‘prohibit’) i que contradigui l'Alcorà o els hadits. Està permesa qualsevol pràctica bona i nova que no contradigui l'Alcorà i els hadits. Tanmateix, no està permès afirmar que una pràctica bona i nova hagi de ser obligatòria, molt recomanable o sunna pròpiament dita. En aquest sentit, la postura xiïta s'assembla força a la dels teòlegs sunnites que defenen la idea de l'existència de la bida hàssana. Com a regla general, en la jurisprudència xiïta, qualsevol cosa està permesa llevat d'allò explícitament prohibit en la revelació divina, és a dir a l'Alcorà i els hadits.[22]
Referències
[modifica]- ↑ Wehr, Hans. Arabic-English Dictionary. Spoken Language Services, Inc., 1994, p. 57.
- ↑ Shaykh Salim al-hilali "l'innovation et son effet néfaste sur la communauté" ed. Al-Hadith p. 12
- ↑ al-Masri, Jamaluddin ibn al-Manzur. Lisan al-'Arab, p. 8:6.
- ↑ 4,0 4,1 Al-Qawaa'id wal-Usool al-Jaami'ah wal-Furooq wat-Taqaaseem al-Badee'ah an-Naafi'ah, Abd ar-Rahman as-Saa'di.
- ↑ Nawawi, Al-. Tahzeeb al-Asma wal-Lugha. 2, p. 22–23.
- ↑ al-Dhahabi, Muhammad ibn Ahmad. Kitab al-Kaba'ir.
- ↑ Al-Bahith, Yahya. «What is the meaning of Bida'a? Is using modern technology in Dawah considered as Bida'a?». Islam Q & A, 27-02-2012. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Fat-hul Baari, Ibn Hajar al-Asqalani, vol. 2, p. 443.
- ↑ Oliver, Haneef James. The Wahhabi myth : dispelling prevalent fallacies and the fictitious link with Bin Laden. Victoria, B.C.: Trafford, 2002. ISBN 1-55395-397-5. OCLC 51274504.
- ↑ «Sahih Muslim 1366 - The Book of Pilgrimage - كتاب الحج - Sunnah.com - Sayings and Teachings of Prophet Muhammad (صلى الله عليه و سلم)».
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Concept of Bidah in Islam». International Islamic Website. Arxivat de l'original el 11 d'abril de 2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Tirmizi, capítulo I.
- ↑ Hafidhh ibn Rajjab, Jaami' Al Uloom Al Hukkam, p. 252.
- ↑ Hafidhh ibn Taymiyya, Iqtidah al Sirat al Mustaqeem. capítulo: Bid'ah.
- ↑ (Fathul Bari chap on Taravi, Hafidhh Asqalani)
- ↑ Ibn Qayyim al-Jawziyya, que escribió: 'El que niega el castigo de la tumba es un innovador.'
- ↑ Bin Ramzaan Al Haajiree, Muhammad. The Guidance of the Companions With Regards To The People Of Innovation (Salafi). MPUBS, 2013, p. 8 [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Qadi Shawkani, Nayl-ul-Autaar, capítulo: Salaah Al Taravee.
- ↑ Tahzeeb al-Asma wal-Lughat, Bid’ah por Imán Nawawi.
- ↑ Hafidhh Asqalani, Fathul Bari, capítulo: Taravi.
- ↑ Tahzeeb al Asma wal lughaat, Bid’ah por Imán Nawawi.
- ↑ Definition of Bidah [Rasool Allah (saww) vs. Salafies. 16 de marzo de 2007.