Vés al contingut

Bafarada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Caricatura, que no còmic, de George Cruikshank de 1813, integrant els diàlegs en globus.

En el còmic, una bafarada, també anomenada globus o fumet, és l'espai que recull el text en una vinyeta o historieta de còmic, que usualment es correspon al discurs o el pensament dels personatges.[1]

Definició de bafarada

[modifica]

El seu cos pot ser ovalat, rodó, rectangular, en forma de quadrilàter o bé resseguit per una corba tancada, que pot dibuixar-se amb línia prima, gruixuda, ferma o vacil·lant.

L'apèndix que surt del globus i es dirigeix cap a un dels personatges, assenyala a quin dels personatges correspon aquesta part del diàleg. D'aquesta manera pot seguir-se una conversa entre dos personatges en una mateixa vinyeta amb diversos globus o bafarades. Aquest apèndix, també s'anomena delta i pot tenir diferents formes en funció de la intenció de l'autor: pot ser llarg, curt, dibuixat de forma intensa o subtil, que pot indicar entonacions de veu, o si el personatge, per exemple, crida o xiuxiueja.

Tipus de bafarades

[modifica]
Bafarades.

Les bafarades poden ser dibuixades en formats diferents, per assenyalar de forma gràfica el tipus de diàleg: quan es parla, pensa (normalment la forma de la bafarada simula un núvol, o un perfil intangible), crida (el perfil de la bafarada és més intens, o amb vibracions o estridències), parlen en veu baixa (s'acostuma a dibuixar amb línies discontínues), parlen diferents personatges alhora (el mateix globus amb diversos deltes, un per personatge), narració (text sense delta).

Quan és un robot o una màquina el qui parla, la bafarada és més rectilínia i la cua amb el dalt a baix:

  • Primera; Bafarada, en què el personatge està parlant o dialogant amb un to de veu normal.
  • Segona; Bafarada on el personatge està pensant, però no transmet les seves idees als altres.
  • Tercera; Bafarada, en què el personatge està cridant, o de forma escalada. A la imatge de l'esquerra s'hi poden veure diferents tipus de bafarada amb un to de veu molt elevat.

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.65. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 novembre 2014]. 

Bibliografia

[modifica]
  • Gubern, Romà. El lenguaje de los còmics. Península, 1981
  • López Socasau, Federico. Diccionario básico del cómic. Acento, 1998
  • Guiral, Antoni. Terminología (en broma pero muy en serio) de los cómics.Funnies 1998

Vegeu també

[modifica]