Aldoè
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Nom original | (fr) Ouen de Rouen  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Audoenus Rotomagensis; francès: Ouen, Audoen, Dadon 609 Sancy-les-Cheminots (França) | ||
| Mort | 24 agost 686 (76/77 anys) Clichy (França) | ||
| Sepultura | Abadia de Saint-Ouen (Rouen) | ||
 Bisbe de Rouen Rouen | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, escriptor | ||
| bisbe i confessor | |||
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme, luteranisme | ||
| Festivitat | 24 d'agost | ||
| Iconografia | Robes de bisbe | ||
| Patró de | Rouen | ||
| Família | |||
| Pare | Autharius | ||
| Germans | Rado Adon de Jouarre | ||
Aldoè o Audoè, en francès Ouen o Dadon (Sancy-les-Cheminots, Picardia, 609 - Clichy-sur-Seine, Illa de França, 24 d'agost de 684) fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen. És venerat com a sant a l'Església catòlica i l'ortodoxa.
Va néixer a prop de Soissons en una família noble de Nèustria i fou educat al monestir de Saint-Médard de Soissons, on conegué els sants Columbà i Faró de Meaux. Encara jove, entrà al servei de Clotari II i a la cort conegué altres personalitats, com Vandregisil, Romà, Desideri de Caors o Sulpici el Pietós, després canonitzats. El seu successor Dagobert I el feu conseller seu, càrrec que també va tenir amb el seu fill Clodoveu II. També aconsellà santa Batilde, esposa de Clodoveu i regent en nom de Clotari III.
Laic encara, el 636 Audoè va fundar l'abadia de Rebais, de monjos columbanians procedents de Luxeuil. El 640 fou elegit bisbe de Rouen i el 13 de maig de 641 fou ordenat bisbe. El 644 va convocar el sínode de Chalon-sur-Saône per combatre la simonia; va afavorir les missions d'evangelització dels pagans i la difusió dels monestirs, especialment els columbanians, fundant-ne els de Fontenelle i Jumièges. Va escriure una Vita Eligii, explicant la vida del seu bon amic Eloi de Noyon.
Morí el 684 a Clichy, prop de París i fou sebollit al monestir de Saint-Pierre de Rouen, anomenat llavors de Saint-Ouen.
Enllaços externs
[modifica]