1825
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1825 (mdcccxxv) |
| Islàmic | 1241 – 1242 |
| Xinès | 4521 – 4522 |
| Hebreu | 5585 – 5586 |
| Calendaris hindús | 1880 – 1881 (Vikram Samvat) 1747 – 1748 (Shaka Samvat) 4926 – 4927 (Kali Yuga) |
| Persa | 1203 – 1204 |
| Armeni | 1274 |
| Rúnic | 2075 |
| Ab urbe condita | 2578 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1790 1800 1810 - 1820 - 1830 1840 1850 | |
| Anys | |
| 1822 1823 1824 - 1825 - 1826 1827 1828 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 25 d'agost - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 8 de febrer - Castelló de la Plana: Amalia Fenollosa Peris, poetessa i novel·lista romàntica (m. 1869).[1]
- 16 de maig - Palma: Marià Aguiló i Fuster, poeta, bibliògraf, lingüista mallorquí.[2]
- 26 de maig -, Barcelona: Jaume Bosch, guitarrista i compositor català (m. 1895).[3]
- 24 de desembre - Molins de Rei: Gabriel Batllevell i Tort, mestre d'obres català, pare de l'arquitecte modernista Juli Batllevell.
- Resta del món
- 30 de gener - Chênée, Bèlgica: Charles Descardre horticultor i burgmestre.
- 18 de febrer - Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor i periodista hongarès (m. 1904).
- 11 de març - Praga, Imperi Austrohongarès: Karl Wehle, pianista i compositor txec.
- 12 de març - Stolzenberg, prop de Stettin, Prússia: August Manns, director musical.
- 15 de març - Santiago de Xile: Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881 (m. 1884).[4]
- 4 d'abril - Parísː Hélène Bertaux, escultora francesa, primera a obtenir reconeixement, i activista a favor de les dones artistes (m. 1909).[5]
- 11 d'abril -Breslau, actual Wrocław, (Polònia): Ferdinand Lassalle, advocat i polític socialista alemany (m. 1864)[6]
- 4 de maig - Middlesex, Regne Unit: Thomas Henry Huxley, naturalista britànic (m. 1895).
- 2 de juliol - Marsella (França): Émile Ollivier, polític i home d'estat francès (m. 1913).[6]
- 18 de juliol - Viena: Nina Stollewerk, compositora austríaca.
- 10 d'octubre - Bulhoek, Cap Oriental, Paul Kruger, líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica.(m. 1904).[7]
- 25 d'octubre - Viena, Imperi Austrohongarès: Johann Strauss II, compositor (m. 1899).[8]
- 29 de novembre - París, França: Jean-Martin Charcot, neuròleg francès.
- 14 de desembre: Ezequiel Hurtado, militar i president de Colòmbia (m. 1890)[9]
- Brussel·les: Emile van Buggenhoult, músic belga.
- Ciudad Real: Manuel Morales Cambra, industrial
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Manresa: Bonaventura Prats, jesuïta català.
- Resta del món
- 28 de gener - Berlín: Louise Rogée, cantant i actriu alemanya (n. 1800).[10]
- 17 de febrer - Nàpols: Maria Angela Ardinghelli, traductora, matemàtica, física italiana (n. 1728).[11]
- 7 de maig - Viena, Àustria: Antonio Salieri, compositor i director d'orquestra italià (n. 1750).[12]
- 19 de maig - Paris (França): Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon, pensador i sociòleg francès (n. 1760)[13]
- 9 de juny - Florènciaː Paulina Bonaparte, política francesa, germana de Napoleó (n. 1780).[14]
- 12 de juliol - Avinyó, França: Dorothea Schlözer, investigadora alemanya, la primera a doctorar-se en filosofia del país (n. 1770).[15]
- 1 de desembre - Taganrog (Rússia) : Alexandre I, tsar de Rússia i rei de Polònia.
- 29 de desembre - Brussel·les: Jacques-Louis David, pintor francès (n. 1748).
- Cassel: Friedrich Gerstäcker, tenor alemany.
- Possible any de la mort a Teheran de Ali Kuli Khan Qadjar
Referències
[modifica]- ↑ Fortuño Llorens, Santiago. «Amalia Fenollosa Peris». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ «Marià Aguiló i Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Jaume Bosch i Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Escala Escobar, Manuel; Fortin, Carlos; Fuentealba Jiménez, Fernando. Historia didáctica de Chile crono-antológica: des de la época precolombina hasta 1973 (en castellà). Ediciones Hernández-Blanco, 1985, p. 230.
- ↑ Jacques, Sophie. «REPÈRES BIOGRAPHIQUES». A: La statuaire Hélène Bertaux (1825-1909) et la tradition académique: Analyse de trois nus (tesi) (en francès). Québec: Université Laval, 2015, pàg. XV-XIX.
- ↑ 6,0 6,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Paul Kruger | South African statesman» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Johann Strauss II | Biography, Compositions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Mendoza Vélez, Jorge. Gobernantes de la Nueva Granada (en castellà). Editorial Minerva, 1957, p. 176.
- ↑ Kürschner, Joseph. «Holtei, Louise von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). tom 13. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1881, p. 6 [versió en línia].
- ↑ «Maria Angela Ardinghelli» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 31 març 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «SALIERI, Antonio in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-28. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Henri de Rouvroy comte de Saint-Simon» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «La “Venus Victrix”… de Cánova». Ana María Brandolini, 08-03-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Rodde-Schloezer, Dorothea von (1770-1825)». History of Women Philosophers and Scientists. [Consulta: 7 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1825