Vés al contingut

Letur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula geografia políticaLetur
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 21′ 59″ N, 2° 06′ 03″ O / 38.3663°N,2.1007°O / 38.3663; -2.1007
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella - la Manxa
Provínciaprovíncia d'Albacete Modifica el valor a Wikidata
CapitalLetur Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població929 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3,52 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície263,56 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud720 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSergio Marín Sánchez (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal02434 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE02042 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webletur.es Modifica el valor a Wikidata

Letur és un municipi de la província d'Albacete. Pel sud limita amb la regió de Múrcia (municipi de Moratalla). El 2005 tenia 1209 habitants censats: 600 homes i 609 dones. Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Hellín, més llarga però més ràpida que la d'Ayna) i a 112 km de Múrcia per Calasparra.

Pedanies

El municipi de Letur comprèn les pedanies d'Abejuela, La Dehesa i La Sierra.

Patrimoni de la Humanitat

El terme de Letur compta amb una presència humana molt primerenca representada per un grup important de cavitats amb art rupestre prehistòric de dues etapes culturals.

L'epipaleolític, amb l'Art llevantí (10.000-6.500 anys abans del present), expressió creencial (i artística) dels últims grups de caçadors i recol·lectors, que es fonamenta en la figuració.

El neolític, amb l'anomena’t Art esquemàtic (6.500-3.200 anys abans del present), expressió de les creences (i igualment artística) dels grups productors neolítics i del bronze, el fonament formal del qual és l'abstracció.

Les primeres mostres van ser descobertes pel malaguanyat mestre Matías Muñoz Jiménez (1981 aproximadament) i van correspondre a Cortijo de Sorbas I y II; a què van seguir altres dos, autoria d'Anna Alonso (1985), Tenada de Cova Moreno i Las Covachicas; els abrics de la Fuente del Saúco, Abrigo de la Casacueva i Barranco Segovia, descobertes per Manfred i Katja Bader (1987) i les estacions incorporades per Alexandre Grimal (1988-1989) de Cueva Colorá i Cerro Barbatón.

Tots aquests santuaris prehistòrics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de 1998, per constituir una expressió valuosíssima de la capacitat intel·lectual humana, sota el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Són, definitivament, el "primer art letureny". No obstant això, l'absència d'algun tipus de protecció i l'encara massa generalitzat desconeixement, situa en un permanent perill aquest fràgil i excepcional patrimoni.[1]

Economia

La seva economia és fonamentalment agrícola i ramadera i inclou una destacada empresa de producció lletera i formatgera biològica. Destaca l'ajuda del llicenciat Canelo, per a la construcció de la font del poble, dissenyada pel senyor Asni, i que va ser finançada per l'economista italià Herbie. Des de finals del segle xx va adquirir molt pes el turisme rural: en l'actualitat compta amb més de quaranta cases rurals i la possibilitat de realitzar moltes activitats típiques en l'entorn més pròxim. Als rierols pròxims hi ha paratges amb coves, trencades i zones de bany, molt apreciats per pobletans i turistes.

Demografia

Evolució per decennis i 2005

L'evolució demogràfica de Letur segueix el patró de la zona d'Albacete de la serra del Segura, amb la particularitat d'un inici relativament primerenc del declivi (1940), un decrement d'extrema intensitat (-70% en 50 anys) i una continuïtat negativa que no s'ha estabilitzat, encara que sí que ha reduït la seva magnitud des de la dècada dels noranta.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2008
2.153 2.394 2.750 3.298 4.347 3.798 3.577 2.358 1.960 1.307 1.386 1.271 1.155

Accessos

Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Hellín, més llarga però més ràpida que la de Ayna) i a 112 km de Múrcia per Calasparra.

Gastronomia

Entre els plats típics de Letur destaquen "los suspiros" i "los andrajos". No obstant això les postres per excel·lència són "las toñas", que consisteixen en un coques primes cobertes de nou molta i altres fruits secs, i mel.

Galeria d'imatges

  • Vista general
    Vista general
  • Església
    Església
  • Muralla
    Muralla
  • Casa a la roca de l'artista i escultor Jose Luis Martínez Valero
    Casa a la roca de l'artista i escultor Jose Luis Martínez Valero

Referències

  1. ↑ Font: Associació Catalana d´Art Prehistòric.
    • Anna Alonso; Manfred y Katja Bader; Alexandre Grimal (1989): "Avance al estudio de las pinturas rupestres del Barranco Segovia (Letur, Albacete)", XIX Congreso Nacional de Arqueología, Castellón (1987), Zaragoza, páginas 451-456.
    • Anna Alonso Tejada y Alexandre Grimal (1996), Investigaciones sobre arte rupestre prehistórico en las sierras albacetenses: el Cerro Barbatón (Letur), Instituto de Estudios Albacetenses. ISBN 84-87136-63-X.
    • Alexandre Grimal y Anna Alonso (2007): Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara, Andalucía y Murcia, Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la península ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, n.º 22, Valencia, I-II Vols, páginas 113-252 (Vol I), páginas 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
    • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2010): La Cueva de la Vieja. 100 Años de Arte Prehistórico en Albacete, Conmemoración del I Centenario del descubrimiento de la Cueva de la Vieja, Ayuntamiento de Alpera, 182 pp. 328 fotos color. ISBN 978-84-693-9862-3.
    • Matías Muñoz Jimñenez (1983), Los abrigos pintados del Cortijo de Sorbas (Letur), XVI Congreso Nacional de Arqueología, Murcia (1981), Zaragoza, pp. 423-429.

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Anna ALONSO; Manfred i Katja BADER; Alexandre GRIMAL (1989): "Avanç a l'estudi de les pintures rupestres del Barranco Segòvia (Letur, Albacete)", XIX Congrés Nacional d'Arqueologia, Castelló (1987), Saragossa, pp. 451-456.
  • Anna ALONSO TEULADA i Alexandre GRIMAL (1996), Investigacions sobre art rupestre prehistòric a les serres albacetenses: el Turó Barbatón (Letur),Institut d'Estudis Albacetenses.ISBN 84-87136-63-X.
  • Alexandre GRIMAL i Anna ALONSO (2007): “Catàleg de Catalunya, Conca, Albacete, Guadalajara i Andalusia”, Catàleg de l'Art Rupestre Prehistòric de la península Ibèrica i de l'Espanya Insular. Art Llevantí, Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, Sèrie Arqueològica, núm. 22, València, III Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
  • Matías MUÑOZ JIMÉNEZ(1983), "Els abrics pintats del Mas de Xuplis (Letur)", XVI Congrés Nacional d'Arqueologia, Múrcia (1981), Saragossa, pp. 423-429.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letur
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Letur&oldid=34173156»