Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes. Guanyador dels grans premis de Mònaco (1932), França (1932), Bèlgica (1933), Anglaterra (1938), Alemanya (1935) i Itàlia (1931, 1932 i 1938), de la Targa Florio (1931 i 1932) i de les 24 Hores de Le Mans (1933), es retirà, malalt, el 1948. Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme.