President de la Generalitat de Catalunya des del 1954 al 1980. Josep Tarradellas va néixer el 19 de gener del 1899 en el si d'una família de pagesos a la localitat barcelonina de Cervelló, on va viure fins als 15 anys.
El 1916, dos anys després de traslladar-se a viure a Barcelona, comença la seva activitat política al ser nomenat secretari de propaganda del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). També el 1916, i a través del CADCI, coneix Francesc Macià i es converteix en un dels seus col·laboradors. El 1931, amb Macià i Lluis Companys, funda Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de la qual és nomenat secretari general, càrrec que ocuparà durant 21 anys, del 1931 al 1933 i del 1939 al 1952.
La República i la guerra civil
Durant la Segona República exerceix en diverses ocasions de conseller de la Generalitat. El 22 de gener del 1933, a cauda de discrepàncies amb Macià, és expulsat d'ERC, encara que continua com a diputat al Parlament. El 1934, después de la proclamació de l'Estat Català, Tarradellas i altres dirigents polítics són detinguts durant unes setmanes al vaixell Uruguay.
Después del triomf del Front Popular a les eleccions generals del 16 de febrer del 1936 i la restitució de la Generalitat, Tarradellas reingressa a ERC com a militant de base. Durant la guerra civil ocupa diversos càrrecs i fins i tot arriba a formar un Govern d'unitat per ordre de Companys, però només dura fins al 5 de maig del 1937.
Les tropes franquistes entren a Barcelona el 26 de gener del 1939, i Tarradellas travessa la frontera amb Companys la matinada del 9 de febrer, poc després del president de la República, Manuel Azaña.
L'exili i el retorn
Des del final de la guerra civil i fins al 1952 actua com a secretari general d'ERC, i es dedica a reconstruir el partit. El 7 d'agost del 1954, después de la dimissió de Josep Irla, és elegit president de la Generalitat en una sessió del Parlament celebrada a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic. A partir de llavors, estableix la seva residència definitiva a Saint-Martin-le-Beau, a prop de Tours.
Después de la mort de Franco el 20 de novembre del 1975, Tarradellas negocia el seu retorn i el restabliment de la Generalitat amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez. El 20 d'octubre del 1977 viatja de Tours a Madrid, on és rebut pel president Suárez i pel Rei, i el dia 23 torna a Barcelona, on el rep una multitud. Des del balcó del Palau de la Generalitat el presidentpronuncia l'històric &{quot};Ja sóc aquí&{quot};. L’endemà pren possessió com a president del Govern català. Amb anterioritat, un Reial Decret firmat el 17 d'octubre el nomena president de la Generalitat. Forma llavors un Govern d'unitat fins a l'aprovació de l'Estatut d’Autonomia. Después de les eleccions del 1980 i el nomenament de Jordi Pujol, Josep Tarradellas es retira de la vida política. El 10 de juny del 1988 mor a conseqüència d'una embòlia pulmonar massiva.