DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. CIMENT m.
|| 1. Mescla calcinada de pedra calcària i argila o altra substància, que pastada amb aigua fa un morter que s'endureix ràpidament i serveix com a matèria de construcció i per a lligar sòlidament peces d'edifici; cast. cemento. Los millors [fornells per a destil·lar] són fets de ciment de blanchs de ous, terra grassa, fempta de bous, Agustí Secr. 122.
|| 2. met. Allò que serveix per a unir sòlidament les parts d'un tot. Un príncep jove et seglar en totes circumstàncies manté la veritat del cristianisme ab ciment de vida et d'obres, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 751).
|| 3. Composició química que es fa amb l'or per dolcificar-lo i fer-lo pujar de llei; cast. cimiento real. Traguen tots los dits florins... e aquells meten en un cressol que sia mès al foch, e com sien fuses que'n sien fets I, II o III riells, e aprés d'aquells sien fetes planxes aptes per metre en ciment, doc. a. 1388 (Botet Mon. iii, 354). Moltes obres havem vistes que eren bones de pes e de color, mas no tenien les de aur a ciment ni les d'argent a cenrada, e nós havem recepta que de argent fi, passat per cenrada, se fa argent qui és de pes d'or fi e axí moll com or fi e té a ciment, mas no ha la color, axí que no y fall als per a fer-ne or fi, sinó la color, doc. a. 1391 (Roca Medic. 59).
Fon.: simén (pir-or., or., occ., Cast.); simént (Val., Al., Mall., Men.). En la part nord-oriental de Catalunya és molt usada la forma cimà, presa del francès.
Etim.: del llatí caemĕntu, ‘mescla de pedra picada per a construccions’.
2. CIMENT m.
|| 1. Garlopa molt gran, de sis o set pams de llargària, que usen els boters per a planejar les dogues, i que treballa, no fixant la peça a treballar i movent l'eina, sinó al revés, l'eina descansant per un extrem en terra i per l'altre damunt un dospeus, i tenint el tall a la part superior (or., occ., val.); cast. juntera. Hi ha també el mig-ciment, que és una eina de la mateixa forma però més petita, que serveix per a començar a rebaixar les peces (Val.); cast. junterilla. Un ciment de cimentar vexells,... Un mig ciment mens de fuyla, doc. a. 1426 (Llibre de la Vegueria de la Vall de Ribes, fol 119 i 126).
|| 2. Eina de fuster, consistent en una espècie de garlopa estreta, amb una obertura com la del guillaume, i formant motllura en angle recte per a fer galzes (Pobla de L., Tarr., Morella, Cast., Val.); cast. juntera.
Fon.: simén (or., occ., Cast.); simént (Val., Mall.).
3. CIMENT m.
Sífilis (Ros Dicc.).