DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PIT (i ant. pits). m.: cast. pecho.
I. || 1. Part del cos humà que s'estén des del coll al ventre i conté el cor i els pulmons; especialment, la porció anterior de la dita part del cos. S'usa sovint en plural: pits. Quan lo scuder fo acostat a ell e'l volch ferir ab la lança per los pits, Llull Felix, pt. i, c. 3. Va brocar envers ell, e va-li tal cop donar per mig dels pits, que de l'altra part lo li passà, Muntaner Cròn., c. 275. Posen draps al entorn tan alts que donen a les dones fins als pits, Tirant, c. 14. No és sinó nodrir la serp en lo propri pits, Eximenis Terç, c. 125. Preneu aquellas flexas... e feriu-ne lo pits del gran déu de l'infern, Alegre Transf. 44. Los elements tots quatre dansant sobre mos pits, Atlàntida i. Lo cadàver que estreny li gela el pit, Canigó ix. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botent el pit i estirant les cames, Ruyra Parada 28. De pit o De pits: amb el pit recolzat, sostingut per alguna cosa. Adam un dia fo molt ujat que hauia desreygats molts arbres, e gità's de pits sobre la axada e començà's a pensar, Serra Gèn. 12. En Lluís..., de pit en la barana, destacant-se entre les enfilades balsamilles, Oller Pap. iv.
|| 2. Part anterior del cos d'un quadrúpede o d'un ocell, immediatament sota el coll. Donà-li tal per los pits del caual, Jaume I, Cròn. 100. Donau-me galls de cresta alçada, | pit estufat, llarchs esperons, Penya Poes. 151. Brot de pit: tros de pit de xai de la part més grassa (Empordà). a) fig. per ext., s'aplica a rèptils i a coses inanimades. Girà's nostre senyor a la serp e dix-li:... iràs tostemps tirant tos pits, Serra Gèn. 10. Com nau que a un abordatge presenta el pit tot nu, Atlàntida iii.—b) Pits de gallina: nom d'un bolet blanc comestible (Arnes, Morella).
|| 3. Mamella. De la cinta amunt embotides de tela e cotó per fer-los bons pits, Metge Somni iii. No's pogué estar de descordar-la y mirar-li los seus molt gentils y blanchs pits, Comalada PP 47. Els teus dos pits s'alsaven com dos escuts triomfals, Alomar Columna 121. Als teus durs pits alletes rassa de nobles fills, Llorente Versos 47. Donar el pit: aplicar el mugró de la mamella a la boca de l'infant o animal petit perquè mami. Prendre el pit: posar-se a mamar. Llevar el pit: desmamar.
|| 4. Òrgans de la respiració continguts dins el pit. Tenir els pits carregats: estar constipat dels pulmons o dels bronquis. Es seus pits són com unes manxes de ferrer, Alcover Cont. 39. Veu de pit: la veu d'emissió natural, neta. Tenir bon pit: tenir la veu forta. Tenir poc pit: tenir la veu baixa, mancada d'intensitat.
|| 5. fig. L'interior de l'home; el centre dels seus sentiments. La amor que m'havets portada no era simulada ni ficta, ans partida de pits sencer y clar, Metge Somni ii. Amor val poch, com tot enamorat | ha Falsedat en son pits fals enclosa, Ausiàs March, vii. Las personas... qui ab tota generositat de son pit cristià y noble se són oferts contribuir, doc. a. 1688 (Hist. Sóller, ii, 236). Sembrar dins son pit la resignació, Penya Mos. iii, 158. Obrir o Descobrir o Dir el seu pit: manifestar els propis sentiments o la pròpia intenció. Nòstron bon oncle encontrà a la tia Bajuana..., descobrí son pit en ella, Rond. de R. Val. 42. Quan sàpiga què voleu de mi, us diré es meu pit, Ruyra Pinya, ii, 166.
|| 6. fig. Coratge, valor. Tenir pit per a fer una cosa: tenir coratge, gosar a fer-la. El pit que tindria el reu quan fos davant el pal, Caselles Mult.14. Si ho comprenguessis no tindries pit, Sagarra Comte 129. Antoni Mates... no tindrà pit per procedir contra mi, Sagarra Vida, i, 116.
II. || 1. Peça de vestit que cobreix els pits. En lo pits d'aquella regina havia un libre molt escur a entendre, Llull Cont. 355, 2. La bella Agnès portaua aquell dia en los pits un molt gentil fermay, Tirant, c. 53. Pit de la camisa: la peça o part de la camisa que cobreix els pits; cast. pechera.
|| 2. per semblança: a) La part del pla de la mola més pròxima al seu ull o centre (Morella).—b) La part més ampla de la planta del peu, immediata als dits; també es diu dels costats de la forma de sabata corresponents a la dita part ampla.
    Loc.—a) A pit descobert: sense protecció.—b) Pit a pit: cara a cara, sense intermediaris, sense separació entre dos que lluiten o discuteixen.—c) Posar-se la mà en el pit: reflexionar, posar-se a considerar atentament una cosa, especialment d'orde intern o espiritual.—d) Donar-se cops pels pits: fer actes exteriors de compunció o de devoció.—e) Tenir una cosa pit avall: tenir-la per molt segura, confiar hi molt.—f) Fer pits i llonzes: fer còfies i mòfies.—g) Pit i fora!: es diu per animar o animar-se a fer una cosa. Tot lo que tinc m'ho vull, i pit i fora, Maragall Enllà 54.
    Refr.—a) «Mal al pit, peu al llit»: significa que les malalties del pit han de curar-se amb molt de repòs.—b) «La cama al llit, i el braç al pit»: vol dir que les ferides o malalties de la cama han de curar-se estant al llit, i les del braç portant-lo en repòs i sostingut damunt els pits.—c) «S'al·lot troba en es pit lo que sa mare té a s'esperit»: ho diuen per indicar que les emocions de la dona que alleta repercuteixen en l'aliment que dóna a l'infant (Men.).—d) «La creu en els pits, i el diable en els dits»: es diu referint-se als hipòcrites que fingeixen devoció al mateix temps que fan males obres.—e) «Qui no té pit, no fa diners»: significa que l'audàcia és una condició important per a enriquir se.—f) «Bon pit, bon cànem»: vol dir que un home sà pot fer produir molt a la terra (Cast.).
    Fon.: pít (en tots els dialectes).
    Intens.:—a) Augm.: pitàs, pitarro, pitarràs, pitarram.—b) Dim.: pitet, pitetxo, pitel·lo, piteu, pitó, pitoi, pitarrí, pitarroi, pitarró, pitarrinet, pitarronet, pitengo.—c) Pejor.: pitot.
    Etim.: del llatí pĕctus, mat. sign. I. La forma catalana originària era pits, amb conservació de la -s de pĕctus; d'aquesta forma pits com a singular, hem donat diferents exemples extrets de la literatura medieval (Eximenis, Francesc Alegre, Ausiàs March), que es podrien multiplicar. Aquesta -s del mot pits va esser interpretada com a desinència de plural, i per això s'aplicà a pits l'article plural els i les adjectivacions plurals; donant una passa més, es formà un singular analògic pit, que és el que ha prevalgut en la llengua moderna, encara que segueix usant-se amb gran profusió el mot en plural.

2. PIT m. que Martí G. Dicc. porta com a significant «tributo, gabela», és un mot inexistent, format per imitació del castellà antic pecho (< pactu) que no té res a veure amb el pecho procedent de pectus.