DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEBROT m.
|| 1. Fruit de la planta Capsicum annuum (Arles, Cotlliure, Olot, Berga, Pla de Bages, Plana de Vic, Costa de Llevant, Vallès, Barc., Igualada, Penedès, Solsona, Ll., Sta. Col. de Q., Valls); cast. pimiento. (V. pebre || 2). Una cenefa de pebrots a son entorn, Pons Auca 123. Pebrot vermell, Pebrot verd: denominacions especials segons el color del fruit. Pebrot de morro de bou: pebrot de casta grossa (Massalcoreig). Pebrot dolç: el que no és coent. Pebrot coent: el que té el gust molt picant.
|| 2. Pebrot de ruc: planta resedàcia de l'espècie Reseda Phyteuma, de fulles obtuses, flors blanquinoses que fan olor de viola, càpsula subcilíndrica, angulosa, subalada, i llavors vermelloses (Urgell).
|| 3. Bolet vermell, no gaire mengívol (Bonansa).
|| 4. fig. Nas vermell (Ross., Empordà, Vallès).
|| 5. fig. Resposta desagradable per al qui la rep; contesta de burla o de desaire; especialment, negativa a allò que altri demana (or.); cast. chasco, calabazas. «Adé, Marieta maca! | Te'n podes ben alabar | dels pebrots que vares dar-ne | a Sant Climent a ballar» (cançó pop. Llofriu).
    Loc.
—Vermell com un pebrot, o Més vermell que un pebrot: es diu d'una persona o cosa molt vermella.
    Refr.—a) «Per sant Nin i sant Non, tomàtecs i pebrots» (Ripoll).—b) «El peix, l'arròs i el pebrot, demanen el vi ben fort» (Manresa).
    Fon.: pəβɾɔ́t (or.).
    Intens.:—a) Augm.: pebrotàs.—b) Dim.: pebrotet, pebrotic, pebrotí.—c) Pejor.: pebrotot.