DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ERM, ERMA cast. yermo.
I. adj.
|| 1. Deshabitat, desert. Anà-hi la comtessa e trobà la uila erma, Jaume I, Cròn. 46. Dels animals... los uns han costuma d'estar en los locs poblats e los altres en los locs erms, Llull Cont. 36, 12. La terra que calcigam era herma y deserta, Pere IV, Cròn. 371. Auien abitat lonch de temps en un loch herm en unes muntanyes, Flos medic. 132 vo.
|| 2. Que no es conreua. «Terra erma» (or., occ., val., bal.). «Deixar un tros erm»: deixar un tros de terra sense sembrar. Mirant tal muntanya no era gens herma | ans fèrtil y plena, Passi cobles 40. Vinya sens fruyt, | exorca, erma, Spill 13422. Tot està herm, hi tot se pert, Somni J. Joan 282. Els miserables vilatges de les ermes i pedregoses Corberes, Massó Croq. 124. a) fig. ¿Y és possible que ma vida | tan erma, a florir retorn?, Salvà Poes. 26.
II. m.
|| 1. Lloc deshabitat, desert. Anaua per boscatges, per munts e per plans, per erms e per poblats, Llull Felix, pt. i, c. 1. Partiren los fills de Israel de Soquot e anaren a passar a Etamt al cap del herm, Serra Gèn. 66. Sant Macari passant per un herm trobà una calavera, Eximplis, i, 308. Perquè de l'erm l'aspresa m'endolcís, Canigó xii.
|| 2. Lloc que no es conreua. Creu trobar en l'erm espigues, Spill 8021. Solcant l'herm a punta de rella, Pous Empord. 20.
    Loc.—a) Tenir el blat en erm: tenir poc seny, estar mancat de discreció (Empordà).—b) Estar a les ermes: estar dejú d'una cosa, no tenir-ne notícia (Empordà). «Estic ben a les ermes de les vostres coses; no sé pas com us ho manegueu» (Llofriu).
    Fon.: éɾm (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.: ermàs, ermot.
    Etim.: del gr.-llatí ĕrĕmu, mat. sign.