Vés al contingut

parc

De Viccionari

Català

[modifica]
Parc de Can Barriga (Badalona)
Parc d'atraccions Prater (Viena)
  • Pronúncia(i): /ˈpark/
  • Rimes: -aɾk
  • Etimologia:
nom: Del francès parc ‎(«espai a l'aire lliure delimitat»), segle XV.
adjectiu: Del llatí parcus, segle XIX.

parc m. ‎(plural parcs)

  1. Dins d'una població, espai públic destinat a l'esbarjo que sovint té vegetació, especialment gespa i alguns arbres.
  2. Fora de les poblacions, terreny ampli destinat a la cria ornamental de vegetació o a l'esbarjo o bé a la cacera.
  3. Terreny destinat a la cria salvatge o semisalvatge d'animals i plantes, per tal de prevenir-ne l'extinció o bé per exposar-los a les mirades de visitants muntats en vehicles motoritzats i tancats.
  4. Àrea tancada i sovint de pagament, amb instal·lacions adequades per a realitzar alguns tipus concrets d'esbarjo. Exemple: parc aquàtic.
  5. Parc d'atraccions. Aquell que ofereix un esbarjo amb les parades típiques de les fires i d'altres atraccions mecanitzades.
  6. Parc mòbil. Conjunt de vehicles que compleixen una o més característiques concretes. Per exemple el parc mòbil d'una ciutat (vehicles que circulen en aquella ciutat).
  7. Parc de bombers, d'ambulàncies, de cotxes de policia. Conjunt de vehicles públics destinats a la funció que el nom indica, sovint en aquesta definició també s'inclouen instal·lacions dels vehicles i persones que els tripulen o en fan el manteniment.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

parc m. ‎(femení parca, plural masculí parcs, plural femení parques)

  1. Moderat en les quantitats.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: carp

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /paʁk/
  • Etimologia: Del llatí parricus ‎(«cleda»).

parc m. ‎(plural parcs)

  1. parc